Cibersexe – ajudeu-me!

19 de setembre de 2020

Estic a casa, i de cop penso en connectar-me per fer cibersexe. Començo tot el procés de cerca i mentre l’estic fent i encara que ahir havia decidit que no ho faria mai més, ja estic sentint aquest plaer que m’enganxa sense control.

Saps aquell experiment que es va fer fa anys sobre una rata que pressiona una palanca i aconsegueix el premi? (L’Experiment d’Skinner), doncs analitzem que hi ha darrera d’aquest comportament i que busca la persona.

El Cibersexe és una activitat sexual en què dues o més persones connectades a través d’Internet s’envien missatges o imatges sexualment explícites que descriuen una experiència sexual.

Quan es converteix el Cibersexe en una addicció?

Addicció: Dependència a una substància o a una conducta. El cibersexe s’inclou com una addicció comportamental, on l’individu desenvolupa dependència, igual com podria ser a una substància (en aquest grup també s’inclouen l’addicció a les pantalles, al mòbil, etc.).

En un estudi fet a la Universitat sueca d’Umea (Jokinen et al., 2020) les persones que tenen un trastorn hipersexuals tenen uns nivells més elevats d’Oxitocina. L’estudi es va fer amb 64 pacients que presentaven el trastorn i 38 que no, i es va concloure que els pacients masculins que tenien un trastorn hipersexual tenien uns nivells més elevats d’Oxitocina per la qual cosa, aquest comportament pot ser un mecanisme compensatori per atenuar el sistema d’estrès hiperactiu. (més informació sobre altres estudis)

Però els que son addictes al cibersexe s’han de considerar dins de trastorns hipersexuals? o com addictes a les pantalles? o a les dues coses?

S’ha d’analitzar diferents aspectes:

  • És diferent si la persona busca fer cibersexe perquè només pot gaudir d’aquesta manera, o si te relacions sexuals físiques que funcionen correctament i a part fa cibersexe.
  • És diferent si la persona busca a través del cibersexe tenir contacte afectiu amb l’altre persona, o simplement vol tenir un col·laborador mantenint completament l’anonimat.
  • És diferent si la persona a part del cibersexe té un comportament obsessiu sexuals (masturbació compulsiva, etc) o no.

Així doncs, si creus que tens un problema i et cal ajuda, no dubtis a demanar-la, perquè segons sigui el teu cas, s’ha de treballar de diferents maneres.

Terapiaonline.cat

Altres articles antics relacionats: Cibersexe-exhibicionisme

Fotografia de Soumil Kumar de Pexels

Estudis psicològics – 2a part

14 de setembre de 2020

Tres estudis/experiments més: L’estudi de Ivan Pavlov (Condicionament Clàssic) , i els Experiments de Thorndike i d’Skinner (Condicionament operant).

Estudi de I. Pavlov – Condicionament clàssic

Fet per I.Pavlov (1849-1936) sobre els reflexos condicionats. Relació entre Estimul i Resposta: El que va observar va ser que els gossos no només segregaven sucs gàstrics durant la ingesta d’aliments sinó també quan veien el menjar (E – R)

Text complert a Condicionament clàsic: estudi de I. Pavlov

L’experiment d’en Thorndike

El psicòleg Thorndike (1874-1949) va posar un gat dins d’una gàbia i menjar a fora la gàbia. A l’interior de la gàbia hi penjava una petita anella que si es pressionava s’obria la porta de sortida. El gat anava fent proves i va veure que si tocava l’anella i aconseguia obrir la porta podia aconseguir menjar. Així es va veure que cada cop el gat tardava menys temps a tocar l’anella.

Experiment complert a Llei de l’efecte de Thorndike

L’experiment d’Skinner

Experiment fet per Skinner, (1904-1990) pare del Condicionament operant afirma que si una conducta és seguida d’un reforç, és més probable que aquesta conducta es torni a produir. En l’experiment fan passar gana a l’animal. Mentre està buscant menjar si pressiona la palanca rebrà el reforç del menjar. Aquest procés es repetirà varies vegades fins que la rata descobrirà que el fet d’accionar la palanca li reporta una recompensa.

Experiment complert a L’Experiment d’Skinner

Diferències entre Condicionament clàssic i Condicionament operant

Mentre que en el condicionament clàssic l’esquema temporal és E- R (estímul-resposta), i l’individu es passiu, en el nou model del Condicionament operant és al revés: Primer s’espera de l’animal un comportament o una conducta determinada i, quan es produeix, es presenta l’estímul, anomenat també reforç.

El reforç augmenta la possibilitat que es repeteixi la conducta. Thorndike va concloure que els animals i les persones actuaven per mitjà de l’assaig i l’error com a forma d’aprenentatge. Skinner va ampliar aquesta visió parlant de diferents tipus de reforços, els primaris com per exemple el menjar i els secundaris que son aquells estímuls reforçadors que ho son perquè s’associen a un estímul primari, com per exemple els diners). Defineix 4 tipus de condicionament: el reforçament positiu, el càstig, l’omissió, i el reforçament negatiu.

Estudis psicològics

13 de setembre de 2020

Un parell d’estudis/experiments que han marcat la història de la psicologia: La Presó d’Standford, i l’Experiment d’en Milgram,:

La presó d’Standford – Experiment

L’experiment es va fer el 1971 pel Dr. Zimbardo i va consistir en observar la influència de l’entorn sobre les persones. Es va iniciar com si fos una situació real, en una presó. Es van fer dos grups, un grup feia de policies de la presó i un altre eren persones sense cap antecedent delictiu, que se les va tractar com a presoneres. Tots havien d’adquirir el rol que els tocava i cap d’ells sabia que els altres no eren reals. L’impacte va ser tant fort que van haver de suspendre l’experiment abans del termini previst per qüestions ètiques.

Llegiu-lo complert a Experiment de la presó d’Standford

Experiment de Milgram

L’experiment del 1961 de l’Stanley Milgram es va fer per estudiar l’obediència o resistència a l’autoritat davant de situacions extremes. Fins a quin punt la gent obeeix a les autoritats quan se’ls hi demana que provoquin dolor als altres? L’experiment consistia a que la persona havia de castigar a una altre persona si no feia be una prova de memòria aplicant-li descàrregues elèctriques (no eren reals però qui les aplicava no ho sabia).

Els resultats van demostrar que en molts casos la persona aplicava descàrregues elèctriques que haguessin provocat la mort de la persona.

Llegiu-lo tot complert a Experiment d’en Milgram- estàs segur que tu no ho faries?

Curs 2020-2021

6 de setembre de 2020

Hipnosi per deixar de fumar

27 d'agost de 2020

Es pot deixar de fumar amb hipnosi en poques sessions? Doncs si!

És cert que quan volem deixar de fumar hem de contemplar moltes variables (per què fumem? en quins moments? etc.) però deixant a part això, l’acte de fumar es pot deixar de fer amb hipnosi en una sessió.

Una sessió de 2 hores amb hipnosis inclosa, amb 1 any de garantia (cas que calgués es repeteix la sessió). En la sessió es dona suport amb unes instruccions per escrit i àudios de reforç d’hipnosi.

A partir de setembre i amb col·laboració amb el Centre Magna, al nostre centre de l’Hospitalet.

Demana informació

Fotografia de Rafael Guajardo de Pexels

Problemes de parelles – compartir històries

26 d'agost de 2020

La Berta ha posat el següent comentari en el post ” Estic bloquejada, no sóc feliç amb el meu matrimoni

Que voleu que us digui, és massa curta la vida per renunciar a viure-la intensament!

Hola gent,

És ben cert que compartir les històries té un efecte molt saludable! Tinc 45 anys, en porto 19 de casada amb un home 9 anys més gran que jo i tenim un fill i una filla, de 18 i 14 anys. Ens coneixem des que jo era adolescent – de fet va ser el meu primer gran amor- i és el millor pare del món: no hauria pogut triar un altre home per tenir fills i formar una família. En aquest sentit, responent a un dels comentaris d’un post anterior que deia “primer el seny, després els sentiments”, crec que puc confirmar que si que funciona, ja que quan ens vam casar ho vaig fer convençuda que era una persona adequada per formar-hi una família. A casa sempre ens hem entès molt bé i ens hem repartit les responsabilitats i sempre m’ha donat molt suport per desenvolupar la meva carrera professional, sabent lo important que era per mi. Comparat amb els altres posts sembla estrany que me’n pugui queixar, però la qüestió és que amb això no sempre n’hi ha prou tampoc.
Tot i que logísticament i familiarment tot funciona molt bé, tenim dos punts molt dèbils: al llit les coses no han anat mai massa bé i fora de la família i amistats, ens interessen coses ben diferents. De joveneta, sent ell més gran i amb més experiència que jo, pensava que el problema de no arribar a tenir orgasmes fàcilment era meu: que em faltava excitació mental, que tenia limitacions físiques… etc. Ell ho respectava i hi posava bona voluntat fins que després de la primera maternitat vaig tenir una aventura i vaig descobrir que jo no en tenia cap de problema. Després vaig tenir una altra relació extramatrimonial molt intensa que va durar molt temps i que em va ajudar a conèixer-me tant físicament com psicològica i a entendre qui sóc i com he arribat a on sóc (una rebel que s’ha cuit a foc lent nascuda d’una educació en valors clàssics i tradicionals). La llàstima és que es va acabar traumàticament per mi i que el resum de la meva vida sexual matrimonial és que en més de 25 anys i varis mapes, el meu marit encara no ha descobert on tinc exactament el meu clítoris ni com funciona. Sempre però, ho vaig viure amb un alt grau de culpabilitat i intentant protegir-lo a ell i a la família, tot i que a vegades no tinc clar si va ser per lleialtat o per covardia. Però aquí estem.
Els anys han passat i hi he donat moltes voltes i he intentat moltes coses, i ara que els fills ja comencen a tenir un peu fora de casa tinc molt clar que a curt/mig termini em vull separar. Encara tinc mitja vida per viure i ho vull fer amb la màxima ambició i plenitud i si puc, a costat d’algú amb qui pugui compartir més interessos comuns i intel·lectuals. M’ha costat molt arribar a prendre aquesta decisió i sobretot, esperar que arribés el moment adequat, tenint en compte que a casa tot és una bassa d’oli i els projectes familiars continuen, però jo em consumeixo per dins. De fet, aquest període de confinament que hem passat ho ha fet tot molt més palès: continuar junts només per tradició quan la part grossa de la feina ja la tenim feta… que voleu que us digui, és massa curta la vida per renunciar a viure-la intensament!

Però com totes, no sé com fer-ho. Tot i que a diferencia de molts dels posts anteriors, crec que ja he superat la fase de depressió, insatisfacció personal i crisis existencial i ja sé el que vull, i ara el que més em preocupa és trobar el moment i la manera de fer-ho que sigui millor tant per ell com pels meus fills. Ell no en té ni idea – el cert és que degut a les circumstàncies i per no ferir-lo sempre he estat molt curosa a quedar-me la processó per dins, i més quan saps del cert que no t’hi pot ajudar – però està clar que a vegades no hi ha més cec que el que no hi vol veure. Sé que li destrossaré la seva visió i estructura de la vida però vull creure que també ell hauria de tenir la oportunitat de trobar algú altre per compartir i refer la vida, i com que és més gran que jo, pateixo perquè el temps se li acabi. Vull fer-li el mínim mal possible i idealment m’agradaria poder fer una transició entre un estat de parella i un estat “d’amistat” que sigui gradual i sense traumes majors que els necessaris però no sé si això ni tan sols és possible. Llegeixo els posts de les dones que han patit trencaments per part dels marits entre els 40 i els 50 i no m’agradaria que ell es pugui sentir així de perdut i desorientat. Però com deia aquell, es pot fer una truita sense trencar els ous?? Si algú té la fórmula, si us plau, passeu-me-la que mal em sàpiga, però una hora o altra hem de sopar…

Resposta

Hola Berta,

Moltes gràcies per voler explicar la teva història, i si, compartir el que ens passa ajuda a qui es pugui trobar en una situació semblant a la teva, així que animem a qui ho vulgui a fer-ho.

Referent al que comentes de la teva relació amb el teu marit, és positiu que hi vegis coses bones:  la logística familiar funciona, és bon pare, la relació entre vosaltres és correcte, per tant per aquest costat

Terapiaonline.cat

11 d'agost de 2020

terapiaonline.cat

El Mem

10 d'agost de 2020

Mem: És la unitat mínima de transmissió en l’herència cultural, Així segons Dawkins aquestes idees generals van saltant de ment en ment i van passant de generació en generació. Segons ell tots els fets culturals es van transmetent com passa en l’evolució biològica (hi ha mems que prosperen i d’altres que no).

Si de manera individual ens adonem que algun d’aquests mems ens limita i no ens deixa sentir be, busquem l’ajut d’un professional.

terapiaonine.cat

Amb la mascareta com podem expressar les nostres emocions?

23 de juliol de 2020

Quan vam començar a portar la mascareta poc vam pensar en què passaria ara amb les nostres expressions facials per expressar les emocions davant del nostra interlocutor.

Se’ns ha bloquejat una part de la cara, i ara només tenim els ulls.

Com expressar l’amabilitat, la complicitat davant de la persona amb la que estem parlant?: aquell mig somriure que fèiem per demostrar a l’altre que l’entenies, o aquella cara que posaves per convidar a l’altre persona a preguntar-te o a expressar alguna cosa.

Tal com explicava la Sra. Teresa Baró a RAC1,no és fàcil substituir l’expressió facial, i això pot generar fredor, distància i fins i tot malentesos“.

Quanta impotència! Ara només veiem persones amb les seves emocions tapades com si fóssim “zombis” així que si no busquem ràpid un substitut a la mascareta, intentem establir nous gestos per poder comunicar-nos emocionalment amb els altres perquè entre que no ens podem gairebé tocar, si a més no tenim contacte emocional amb l’altre, el distanciament serà enorme.

Terapiaonline.cat

Psicòleg a l’agost. Aquestes vacances també tenim obert!

16 de juliol de 2020


Si estàs preparat per marxar de vacances potser aquesta noticia no t’interessa, però per tots aquells que us quedeu per aquí i estigueu buscant un psicòleg, us informem que les sessions online continuen funcionant i el nostre Centre de L’Hospitalet de Llobregat també està obert aquest estiu.

L’Hospitalet a la Rbla Just Oliveras 48 4art 4A-6B 08901

Contacta amb nosaltres al  600334250 (Pilar) o a través del correu plluveras@gmail.com o lluveraspsicologia@gmail.com

 

 

 

Que fas aquest juliol? Sessions de Mindfulness

28 de juny de 2020

Organitzem un minigrup d’entre 5 i 8 persones per fer 4 sessions de Mindfulness (una setmanal) aquest mes de juliol al despatx de L’Hospitalet de Llobregat.

Es fa un grup de matins i un grup de tardes. Si esteu interessats contacteu amb nosaltres i us explicarem més detalls

Mindfulness. L’enfocament en un mateix, en les nostres pròpies emocions, pensaments i sensacions que es produeixen en el moment present.

En aquestes sessions s’aprendran unes tècniques senzilles basades en la meditació i l’autoconsciència per ajudar-nos a viure el present sense tanta tensió, augmentant així la iniciativa i la creativitat.

El taller l’imparteix la psicòloga Laura Alonso

Foto de Belle Co de Pexels

Faula 19 – El pinyol de la cirera

23 de juny de 2020

Publiquem la faula número 19 d’aquesta secció.

Caminava un noi per un camí mentre menjava una cirera. Quan va acabar va tirar el pinyols de la cirera al terra del camí i un ancià que el seguia va recollir-lo i el va enterrà a una zona fèrtil a prop del camí. El noi se’n va riure:

Quina tonteria, Per què has fet això? no hi veig cap sentit.

Al cap d’un temps el noi va tornar a passar pel mateix lloc, i en el lloc on l’ancià havia enterrat el pinyol de la cirera, hi sortia un petit arbret. I allà estava l’home regant l’arbre.

I un segon cop el noi va tornar a riure-se’n d’ell dient que no servia de res fer allò i que estava perdent el temps.

Anys després, el noi ja gran, passejant pel mateix camí. Tenia molta sed i va arribar al lloc on l’ancià va plantar el cirerer i va descobrir un arbre frondós i ple de cireres. Gracies a les cireres va aconseguir calmar la seva sed i va pensar penedit que no havia d’haver-se’n burlat de l’ancià.

22 de juny de 2020

Foto de Gustavo Fring de Pexels

Cuidem la salut mental

18 de maig de 2020

Tots els indicadors ens estan avisant que aquest període està sent i serà un moment complicat per la nostra salut mental.

D’entrada hem estat tots en estat de xoc. Ens hem adaptat com hem pogut al confinament i més o menys hem anat tirant. Ara però, toca tornar a la normalitat i tot això tenint en compte els problemes econòmic i que el virus encara està entre nosaltres. Tot es fa força complicat.

Tal com publica el Punt Avui, L’OMS està alertant als Governs perquè vigilin la situació, però la cobertura pública en salut mental a casa nostra és la que és, per la qual cosa cal que les empreses també hi participin i protegeixin la salut mental dels seus treballadors.

Una de les polítiques més encertades que tenen algunes empreses multinacionals és cobrir un percentatge de les despeses que tenen els seus treballadors anant a psicòlegs o psiquiatres de la sanitat privada.

Així doncs, proposem a tots els empresaris que mentre no es millora la sanitat publica intentin assumir tota o part de les despeses que el treballador pateixi en aquests casos donat que a la llarga representa millorar la salut mental de la població i per tant el benestar de tothom, augmentant, evidentment, el rendiment econòmic del país.

Els avis – els fills – els nets

24 d'abril de 2020

Ens hem de confinar!! ràpid confinem-nos per no augmentar el número d’infectats...


Tothom s’organitza i els avis, com que son la població de més risc els deixem a casa seva, que estiguin separats dels nets no sigui que els nens els hi puguin encomanar el virus.

– Que tal com estem?
– (Sra X 74 anys)  Si mira, aquí sola. Si podem dir “BE”, doncs vol dir que estem bé”


– Que tal com estem?
– (Sra Z 68 anys)   Se m’està fent molt dur. No puc tenir a prop als meus nets i això se’m fa insuportable.

I passen les setmanes i les setmanes i aquests avis continuen sense poder estar a prop dels nets, no sigui que els hi encomanin el virus….(?)

I encara passen més setmanes i continuen sols, i més sols….. no sigui que els hi encomanin el virus…. (?)

Però qui els hi ha d’encomanar, si els fills i els nens ja porten més de 14 dies confinats i no el tenen? Quin sentit te que aquests avis estiguin apartats encara de la seva família?

Hem apartat la gent gran de la joventut. Voleu dir que no els hem matat en vida?

Quan es faci un anàlisi de com ha anat tot posem-hi també això.

Les pors que no ens deixen avançar

Continua del post anterior Creativitat – Moment de reinventar-nos?

En el post anterior vam intentar ajudar a descobrir que podíem ser creatius encara que penséssim que la nostra creativitat no ens portava enlloc, és a dir, actuar sense valorar si el que fèiem ens portaria a l’objectiu final o no.

Aquest és el primer pas per provocar el canvi. No sembla important, però de moment ja vam engegar el motor per posar-nos en marxa. Felicitem-nos per això!

També vam començar a crear l’escenari en el qual treballarem amb la Pluja d’idees: Llista de propostes, les vam enumerar, separar unes de les altres o enllaçar-les si calia.

Entrem ara en el següent pas: Les pors. Agafem aquest supòsit com exemple:

Imaginem que tenim una botiga petita de roba de nens petits. Durant aquests mesos la botiga ha estat tancada. A més a més, la botiga està en una zona on hi haurà molt d’atur i la probabilitat de que torni a funcionar bé és molt petita.

De la pluja d’idees, i un cop descartades les que no ens han semblat correctes, han sortit aquestes propostes:

  1. Fer publicitat per Internet.
  2. Associar-nos amb altres botigues de roba.
  3. Tancar i dedicar-nos a la venda online.
  4. Canviar el tipus de venda

A partir d’aquí anirem agafant punt per punt. Per exemple agafem el primer punt: “Fer publicitat per Internet” i preguntem-nos, Quines pors tenim? Quines limitacions ens posem referent a començar a fer publicitat per Internet.

Fem una llista (“pluja de pors”). Escoltem-nos i anem apuntant totes les pors que ens vinguin, i un cop les tenim definides hem de treballar amb cada una de les pors per separat: Així doncs, i continuant amb l’anterior supòsit, la llista de pors podria ser:

  1. No tindré diners per pagar la publicitat.
  2. No sabré on posar publicitat.
  3. No aconseguiré que es vegi el meu anunci…
  4. ….

Cal tenir en compte que mentre estem apuntant les pors sobre “Fer publicitat per Internet” molt probable que ens vinguin altres pors d’altres aspectes diferents. Aquestes pors les haurem d’apartar o d’apuntar a l’apartat que correspongui. Així, per exemple, si em ve la por que no podré pagar el lloguer, aquesta por ha d’anar a un altre apartat (en el que ens plantegem si tancar o no tancar la botiga (el número 3). Recordem que ara, només ens hem de preocupar de la primera por, de si posem i com posem la publicitat per Internet.

Tenir organitzades les nostres pors ens serveix per aconseguir no fer-ne una bola molt gran. Si comencem a dir pors, però pors de tot, el sac de pors estarà tant ple que no podrem anar destriant. D’aquí aquesta classificació prèvia.

I ara si, ara agafem la primera por i treballem-la. Seguint l’exemple:

” No tindré diners per pagar la publicitat”.

Per treballar amb les pors, es pot fer acompanyat d’un psicòleg, amb diferents eines. també ho pot treballar un mateix amb EFT (tècnica d’alliberació emocional) etc. La idea d’aquest post és que la persona intenti fer-ho sola però si realment veu que no se’n surt i que el resultat encara son més pors, és interessant que busqui ajuda externa.

La por: A vegades tenim por perquè tenim creences equivocades que alimenten aquesta por. Per exemple en aquest cas, la por de “no tindré diners per pagar la publicitat a Internet”, està basada en una creença equivocada. Pots fer publicitat de moltes maneres sense haver de pagar-la. Es més laboriosa, però també es poden obtenir molt bons resultats.

La persona ha d’aconseguir adonar-se’n d’això, d’aquesta creença errònia. Quan se n’adona i canvia la creença, del 100% de por que tenia podria ser que la rebaixés o fins hi tot que desaparegués completament aquesta por.

Nota: la feina que s’està fent amb aquestes pors es adonar-te’n que en aquest moment concret no et serveix de res aquesta por, per la qual cosa t’alliberes d’ella (et pots visualitzar traient-te un tratge que et te immobilitzat i te’l treus, o et pots visualitzar entrant dins de l’aigua de mar i deixant-t’hi aquesta por).

Només dues coses: no ens podrem alliberar mai d’una por, si la justifiquem. Hem de veure que aquesta por, en aquest moment concret que l’estic tenint no me serveix per res.

I com a segona cosa a tenir en compte és que encara que ara t’alliberis d’aquesta por, pot ser que demà la tornis a tenir i això no es pensar que no t’ha funcionat. Simplement recorda que si un dia, vas poder alliberar-te d’aquesta por encara que només fossin 3 minuts, un altre dia també podràs alliberar-te’n tres minuts més. I quan això passi descobriràs que mica en mica estàs agafant el control de les teves pors.

Quan tinguem la primera por ja gestionada, anirem per la segona i així amb les següents. El procés és el mateix: agafes la por. Penses en si hi ha alguna creença equivocada. Intentes saber si en aquest moment aquesta por te alguna utilitat i et dius que no, treballa amb imaginació per alliberar-te’n.

Si no pots alliberar-te d’alguna de les pors, no ho allarguis i busca ajuda, val la pena.

Categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu
On som
A L'Hospitalet de Llobregat
Rbla Just Oliveras 48 4t 4A 08901 L'Hospitalet Llob