Coaching per a pares i mares a l’Hospitalet de Llobregat

23 de maig de 2017

El coaching és una disciplina que ajuda a millorar les habilitats d’aquella persona o grup que està davant d’una situació.  A vegades quan es parlar de coaching pensem en el coaching per a empreses, o per a equips esportius, però també hi el coaching per pares i mares.

Aquesta setmana hem acabat el “Taller de Coaching per a pares i mares d’Infantil, de l’AMPA de l’Escola Canigó” impartit per la psicòloga Gemma Ruiz, membre del nostre equip, formadora de formadors i especialista en coaching.

Cada cop es demanen mes aquests tipus de tallers perquè ajuden als pares en la tasca d’educar:

  • Com enfocar el repte de ser pare,
  • Com establir una bona comunicació amb els fills,
  • Gestionar les emocions en la comunicació i ensenyar als nostres fills a que les gestionin.
  • L’Afecte com a fil de comunicació.
  • Ajudar-los a ser autònoms.
  • Com conviure amb els nostres mòbils, ordinadors i poder-ho compaginar amb els nostres fills.
  • Com ajudar als nostres fills a gestionar totes aquestes eines informàtiques.

En definitiva com aprendre a gaudir de la tasca de ser pares i mares

Si voleu més informació sobre les sessions dels tallers de coaching us podeu posar en contacte amb nosaltres (es podem fer també a altres localitats)

 

 

Millorar l’empatia dels altres. Com fer-ho?

19 de maig de 2017

Quan estem patint petites molèsties reaccionem més a les molèsties dels que tenim en el nostre entorn.

comprension Segons un Estudi fet pel Doctor Chen Wang, si una persona toca una superfície rugosa, es més empàtica que si no ho fa.

L’empatia és la capacitat que te una persona de posar-se en el lloc de l’altre i sentir el que està sentint en aquell moment. En l’estudi es va demostrar que quan les persones estan notant petites molèsties com tocar una superfície rugosa eren més conscients de les molèsties del seu entorn més proper, i col·laboraven més en les donacions de caritat que les persona que no la van tocar.

Tal com diu el Doctor Chen Wang, “aquest estudi ajudarà a millorar les campanyes publicitaries de les Organitzacions Benefiques per aconseguir més donacions”.

I per a nosaltres aquest estudi ens pot ajudar a aconseguir que el nostre entorn ens entengui més: “Si tens mal al peu i no et fan cas, prova de posar una pedreta dins la seva sabata de l’altre persona i quan l’estigui notant, comentar-li que et fa mal al peu… qui sap.. potser t’entendrà més i t’ajudarà a fer allò que no puguis fer.

Estudi publicat al Journal of Consumer Psychology
Imatge extreta de Tarima.net
Extret PsicoBlog

El Tetris per a millorar els efectes del Trastorn d’Estrès Postraumàtic

17 de maig de 2017

Segons un Estudi jugar al Tetris després d’una situació traumàtica ajuda a reduir en un 62% els pensaments intrusius.

En aquest bloc ja a l’any 2008 parlàvem dels efectes beneficiosos que te el Tetris, referint-nos sobretot als efectes relaxants i d’organització mental (Tetris – Posar ordre als problemes), ara, però, nous estudis avalen que jugar al Tetris després d’haver patit una situació traumàtica ajuda a disminuir els pensaments intrusius.

Els participants de l’estudi fet per la doctora Lalitha Iyadurai, havien estat afectats per un accident de cotxe en les últimes sis hores. A un grup d’ells se’ls va animar a jugar al Tetris, i a l’altre grup no.  Els resultats van concloure que en les setmanes posteriors, els que havien jugat al Tetris havien tingut un 62% menys de pensaments intrusius que els que no hi havien jugat, i a més els pensaments intrusions que havien tingut desapareixien més ràpidament.

Es pensa que jugar al Tetris influeix a com es guarden els records dins la memòria i això porta a continuar  investigant per si es pot demostrar que jugar al Tetris interfereix a que els records traumàtics no es fixin tant intensament dins la memòria a llarg plaç.

Nota:  Si tens alguna situació traumàtica que et provoca malestar no dubtis a contactar amb nosaltres

 
Estudi publicat en el Journal Molecular Psychiatry
Font: PsicoBlog

La culpa. Que és la culpa?

9 de maig de 2017

És una de les emocions més destructives que tenim.  Però, Que és la culpa? i Com ens podem alliberar d’ella quan no ens cal tenir-la?

Posem un exemple:

Imaginem que un nen petit trenca un plat.  El nen, com que pensa que ha actuat malament i sap que la seva mare el renyarà, s’imposa ell mateix un castic. Es castiga tancant-se a la seva habitació (per exemple). 

El que està sentint el nen es “culpa”.  Ell pensa que ha actuat malament i per tant s’imposa ell mateix un castic.

Els adults, també fem el mateix, quan pensem que hem actuat malament, ens sentim culpable, i ens imposem un castic. El castic que ens imposem és “fer-nos sentir malament”.  Quan fem alguna cosa que creiem incorrecte (discutir amb algú que estimem, o fer alguna cosa mal feta sota el nostre punt de vista) ens castiguem. El castic que ens autoimposem es obligant-nos a estar constantment pensant en això i no permetent-nos sentir-nos be.

Continuem amb la historia:

La mare, quan arriba, i veu el plat trencat, i veu que el nen, ell mateix s’ha imposat el castic, no el castiga tant.  La mare pensa… “pobret! ell mateix ja veu que ha actuat malament, no cal que el castigui jo”.

En aquest moment, la culpa ha ajudat al nen a no rebre un castic molt fort.

Els adults ens passa el mateix, moltes vegades després d’haver actuat malament, el nostre sentiment de culpa ens ajuda a que l’altra persona no ens castigui tant.  Però continuant amb l’exemple, la pregunta és:

Si la mare se’n va a treballar, el nen, Cal que continuï tancat a l’habitació? o pot sortir? (i quan la mare torni, si ho creu convenient ja es tornarà a tancar a l’habitació?).

La resposta suposo que estareu d’acord es que No, no cal que es quedi tancat a l’habitació si la mare no ho veu. El castic que ell mateix s’ha imposat, no cal que el continuï fent si la mare no hi és.

Els Adults també caiem en aquest parany, hem actuat malament, ens hem auto-castigat, i la pregunta és, cal que continuïs castigant-te si l’altre persona en aquests moments no la tens davant? Per exemple, Si t’has discutit amb algun amic, i li has dit coses molt grosses, i l’amic no el tens davant, son les 12 de la nit, per exemple, Cal que estiguis castigant-te perquè creus que t’has portat malament amb ell? no es més pràctic (o lògic), ara que ell no es davant teu, relaxar-te i posar-te a mirar una pel·lícula, y demà quan el tornis a veure si cal li demanes disculpes.. o no! ?

Mai ens han ensenyat que les emocions son unes eines que tenim, però que no hem de ser esclaus d’elles!!, al contrari, les emocions ens ajuden en molts moments (al nen li ha anat molt be el sentiment de culpa, perquè ha aconseguit que la seva mare no el renyi tant, a l’adult l’ha ajudat a que la discussió fos menys intensa). No entrarem a analitzar què està ben fet i que està mal fet, perquè això ho hem anat adquirint de petits per influencia de la societat, la família, l’educació, la religió, etc. L’important aquí, es aprendre que moltes vegades ens quedem enganxat a aquesta “culpa” i no te cap utilitat pràctica.

Es bo que aconseguim veure les emocions d’una manera més “pràctica”. Xoca una mica i sobretot perquè hem rebut aquesta educació en la qual es premia a la persona que te aquest sentiment de culpa.. i si, és correcte, si t’has discutit amb algú i et sap molt greu perquè li has dit coses molt grosses, es correcte que analitzis i intentis rectificar el teu comportament, pero això no treu que quan la persona no estigui davant teu, hagis d’estar castigant-te.

En el nostre Centre treballem per aconseguir no ser esclaus de les nostres emocions, perquè, encara que en moments, es inevitable que l’emoció ens domini, en d’altres aquesta emoció no ens cal per res.

 

 

 

Enfadar-se

21 d'abril de 2017

Qualsevol pot enfadar-se, això és molt fàcil. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de forma correcta, això certament, no resulta tan fàcil.

Aristòtil

Vols ser col·laborador nostre?

15 d'abril de 2017

Després d’anys d’experiència i amb els resultats que ens avalen hem decidit expandir-nos per acostar-nos a tots els racons de Catalunya. Volem oferir la possibilitat a tots els pacients d’arreu, que puguin seguir aquest Mètode de teràpia Lluveras.

Estem buscant algun psicòleg o centre psicològic de qualsevol punt de Catalunya, (excepte l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona) que tinguin formació amb EMDR i que vulgui aprendre el nostre Mètode per aplicar-lo en les seves sessions (la formació aniria a càrrec nostre).

Us podeu posar en contacte amb la Pilar 600334250.

 

 

 

Dependència Emocional

13 de març de 2017

No importa a qui estimis, el que importa és com estimes.

Pensa en tu de petit. Mira’l!!!
Saps?, aquest nen/a el portes dins i mereix que el cuidis.  Es mereix que el respectis!!l

Encara que puguis estimar molt a algú, no deixis que NINGÚ maltracti el teu nen interior.

Teràpia individual en grup

18 de febrer de 2017

Fer teràpia surt car: Son unes hores que el psicòleg destina exclusivament per a la persona i això encareix molt la teràpia. Donat que fer teràpia és, en molts casos, imprescindible, se’ns presenten els següents reptes:

  • Com poder aconseguir abaratir els costos?
  • Com poder fer una teràpia més assequible i a la vegada que pugui ser igual d’efectiva que la individual?

Iniciem aquest nou format de teràpia “Teràpia individual en grup”  Una nova manera de fer les sessions de teràpia!!!!

A partir de març en el nostre centre de l’Hospitalet de Llobregat (Pilar Lluveras i equip) donem l’oportunitat per a qui vulgui, fer sessions de teràpia combinant les sessions individuals amb d’altres que es faran en grups reduïts de 3 a 6 persones. (Fer la sessió en grup permet que el preu de la sessió es redueixin a més de la meitat)

  • En les sessions individuals d’una hora es treballarà mes directament amb la problemàtica de cadascú.
  • En les sessions en grup d’una hora i mitja es donaran pautes per afrontar les situacions, de manera que la persona no haurà d’explicar la seva situació personal a ningú.

Rbla Just Oliveras 48 4º 4A 08901 L’Hospitalet Ll. telf. 600.33.42.50 plluveras@gmail.com

Mes informació

 

 

Coaching. Que és?

13 de febrer de 2017

arrows-2023448_640

Coaching… coaching… coaching..!!!!!

Últimament aquesta paraula està de moda, però..  Que és el coaching?
El coaching es una disciplina que ajuda al client a aconseguir els seus objectius, a sortir de la seva zona de confort.

 

El coaching consisteix a ajudar a algú a pensar per si mateix, a que trobi les seves respostes, a que descobreixi dins seu tot el seu potencial, el seu camí d’èxit.. sigui en els negocis, en las relacions, en l’art, en l’esport, a la feina, etc.

John Whitmore
Cofundador Coaching

Si necessiteu un coach per fer un coaching individual o per una empresa podeu contactar amb nosaltres (la nostra coach a més a més es psicòleg)

La musica per netejar la nostra ment

12 de febrer de 2017

Estem molt alerta a tenir el nostre cos net. La nostra dutxa diària procurem que no falti. Però i la nostra ment? Per què no la netegem de tant en tant?

Posa’t els cascos, escolta la música i deixa que el so entri dins de la teva ment.
Ves deixant que el so desenganxi aquests pensaments repetitius que tens per la ment i que se’ls emporti. Et sorprendrà notar que fins hi tot se’t posa la pell de gallina.

Podeu veure Efectes de la música en el nostre cervell

Em sento inadaptat/da !!!

10 de febrer de 2017
  • “Em sento desubicat/da quan estic en un grup, en un ambient…
  •  “Em sento inadaptat/da en la vida en general.
  • “Sento que no pertanyo en lloc”

No estàs sol, hi ha molta mes gent que es sent com tu.  Potser la conferència de la  Lidia Yuknavitch en la seva conferència “La bellesa de ser una inadaptada” on explica la seva pròpia experiència, et pot ajudar a gestionar-ho diferent.

Incompetència – Principi de Peter

2 de desembre de 2016

Segons Laurence J. Peper les persones promocionades en els llocs de treball perquè realitzen bé la seva feina, se les promociona a llocs de major responsabilitat una vegada i una altra fins que ja no poden formular els objectiu, arribant al seu nivell màxim d’incompetència.

Basant-se en aquest principi  Ortega y Gasset  va dir

“Tot empleat public hauria de baixar de càrrec a un grau immediat inferior perquè ha estat promocionat fins a tornar-se incompetent.

 

 

 

 

No presentis el teu treball a aquells que no saben res.

30 de novembre de 2016

ranga-guruHi havia una vegada un artista molt famós de l’Índia que l’anomenaven Ranga Gurú. Tenia un alumne que un dia li va ensenyar una pintura que havia fet perquè li valorés.  Ell li va dir que mostres la seva obra a la gent i que fos la mateixa gent qui decidís si l’obra era bona o no.

Li va dir que deixés el quadro amb un retolador vermell i que demanés les opinions de la gent.  Al cap d’uns dies l’alumne va anar a veure que li havien posat en el quadre, i es va trobar que estava completament guixat.

El mestre li va dir que tornes a posar el quadre però que aquest cop demanes propostes per poder millorar el quadre.  Així ho va fer i al cap d’uns dies va tornar a buscar-lo i va veure que ningú li havia proposat res.

Desconcertat l’alumne es va adreçar al mestre i aquest li va dir:

En el primer cas quan dones la oportunitat a gent perquè et critiquin ho fan encara que no hi entenen de pintura. En el segon cas ningú proposa res perquè es necessita educació per poder ser constructiu. Tingues en compte que no es suficient ser bo en la teva feina, també has de ser savi: no discuteixis el teu treball amb els que no en saben, perquè per ells, el teu treball no te cap valor.

 

Extret de medium.com

 

Reflexions …bullying

29 de novembre de 2016

bulling
L’Ari, un pacient ha volgut compartir les seves reflexions…

Ara me n’adono que he passat a ser una víctima dels mateixos abusos que jo feia als 12 anys als meus amics.

Em dic Ari i ara tinc vint  anys. Quan en tenia 12 era un lider, destacava a l’escola i fora d’ella. Era bo en l’esport i tots els meus amics m’admiraven però en canvi, en els estudis no era gens bo. Aprovava just cada any només per evitar que els meus pares em renyessin. M’agradava organitzar diversions però no aguantava, que em desobeïssin. No admetia que em portessin la contraria i si algun cop algú ho feia els pegava. Era un abusador, en aquella època em sentia fort, imparable.

Ara aquesta condició de lideratge se m’ha acabat. Aquest any he començat a treballar.  Estic en un taller i tinc un company més alt i fort que se n’aprofita de nosaltres. Els companys i jo no ens atrevim a plantar-li cara. La por a ell i la por a perdre la feina ens fa estar paralitzats. Jo he hagut de demanar ajuda per poder sortir d’aquesta situació.

M’han donat l’oportunitat aquí per explicar això,  primer per dir que ho sento molt pels altres de classe que van patir els meus cops, i després per si algú que llegeix això i s’està sentint tant imparable com jo em sentia als 12 anys que vegi que aquest poder, aquesta sensació de domini és falsa.   Ara ho veig, en realitat era por, jo era un covard que m’amagava sota la meva força física.

El que encara no se, és, qui soc. Puc ser ara una persona “bona” havent fet coses tant dolentes abans?

 

Nota:  Ari es un nom inventat.

Imatge extreta de Makewaves

És impossible començar a aprendre el que un creu que ja sap

28 de novembre de 2016

És impossible començar a aprendre el que un creu que ja sap

Epictecto

De qualsevol veritat que puguis dir el contrari també pot ser veritat

26 de novembre de 2016

En 2 minuts en Derek Sivers ens demostra que “Hi ha una ‘cara B’ de tot”  (per mirar el vídeo amb subtítols anar al boto de baix a la dreta i seleccionar)

Demana informació sobre la psicòloga Pilar Lluveras

categories
arxiu
Demana visita
Pilar Lluveras, psicòloga hipnòloga de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona