Microrelat – Proposta inesperada

5 de juny de 2018

Decebut. Indignat. Així és com et trobes després que la noia t’hagi confessat que gràcies a la base de dades que els acabeu d’instal·lar, la seva empresa acomiadarà sis persones. L’orgull d’haver aconseguit el teu primer contracte laboral se’n va en orris. Sents vergonya de tu mateix. Dubtes en continuar o deixar-ho. Quant estàs a punt de creuar la porta del carrer del client, la seva cap de personal et crida. I et diu: “Li ofereixo un contracte immillorable. Els seus coneixements ens solucionaran molts problemes”.

Pere Juhé

No puc canviar les coses! L’elefant encadenat – Jorge Bucay

12 de maig de 2018

L’elefant encadenat de Jorge Bucay (vegeu el vídeo al final del post)

De petit m’agradava el circ. M’encantaven els espectacles amb animals i l’animal que més m’agradava era l’elefant: Durant la funció l’elefant feia gala d’un enorme pes i una força descomunal, però després d’una funció i fins a tornar a fer la següent actuació l’animal sempre estava lligat a una petita estaca clavada al terra amb una cadena que pressionava a una de les seves potes i encara que la cadena era gruixuda només estava enganxada per un ridícul tros de fusta clavat uns centímetres al terra.

Em semblava evident que l’elefant amb la seva força era capaç d’estirar aquell minúscul tros de tronc i fugir. El misteri era evident;

– Que el mantenia allà? Per què no s’escapava? vaig preguntar

Em van respondre que perquè estava ensinistrat. Llavor vaig preguntar:

– I si està ensinistrat, Per què l’encadenen?

No recordo cap resposta coherent.

Passats uns anys, vaig descobrir per sort per a mi, que algú havia sigut prou savi per a trobar la resposta:

– L’elefant del circ no s’escapa perquè ha està lligat a una estaca des que era molt petit

Vaig tancar els ulls i vaig imaginar-me l’elefant acabat de néixer i lligat a l’estaca. Segur que l’elefant estirava i estirava l’estaca tractant d’alliberar-se i acabant el dia esgotat, però l’estaca, llavors, era més forta que ell. Segur que intentava alliberar-se dia rere dia, i així fins que un terrible dia per a la seva història, l’elefant va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.

Aquell elefant enorme i poderós que veiem al circ no escapa perquè creu, pobre, que no pot. a l’elefant li queda gravat al cap la impotència que va sentir i i el pitjor es que mai més s’ha tornat a qüestionar aquest record i mai més va intentar posar a prova la seva força i alliberar-se de l’estaca.

 

Què és el Petting?

27 d'abril de 2018

El Petting és practicar el sexe sense penetració

Busquem 6 psicòlegs novells per a fer formació pràctica i 30 pacients disposats a fer sessions gratuites

18 d'abril de 2018

El Centre LluverasPsicologia adonant-se que molts dels psicòlegs quan acaben la seva formació els hi cal fer pràctiques en sessions de teràpia reals, i donat que es difícil que un psicòleg et permeti estar present en les sessions de teràpia amb el pacient, hem considerat que mentre fem una acció solidària amb els pacients (s’oferix 4 sessions gratuïtes a cada pacient que es vulgui acollir a aquest programa), al mateix temps donem l’oportunitat a aquell psicòleg que no disposi de l’experiència suficient a adquirir més habilitats en les sessions de teràpia.
Per això busquem:

  • 6 psicòlegs novells o que estiguin en l’últim curs de la formació (veure informació de la formació aquí )
  • 30 pacients que es vulguin acollir a aquest programa. Podran tenir 4 sessions gratuites (es passarà una entrevista prèvia per decidir si es poden acollir al programa)

Per a més informació podeu contactar amb Pilar Lluveras telèfon 600334250 o a lluveraspsicologia@gmail.com

 

Formació practica amb pacients reals

La solució està en el canvi

12 d'abril de 2018

Els problemes personals que ens provoquen un gran patiment i complexitat no tenen perquè exigir d’una solució complicada ni dolorosa.

Patir problemes o molèsties durant un llarg període de temps no té perquè haver de resoldre’s amb un tractament terapèutic igual de llarg.

                                                                              G. Nardone P. Watzlawick

Tal com expliquen, Giorgio Nardone i Paul Watzlawick en el seu llibre “El arte del cambio” la solució està en el can01vi.

Per explicar aquest terme de “canvi” quan es segueix una teràpia, en el llibre expliquen el següent exemple/exercici:

Intenta unir els nou punts que es veuen en la figura. S’han d’unir mitjançant 4 línies rectes sense aixecar el llapis del paper”

La solució és la següent:

Tallers de logopèdia en les residències d’avis

11 de març de 2018

És important que els nostres familiars que estan en les residències d’avis o centres de dia, a part d’estar ben atesos, també puguin anar treballant per mantenir o millorar la seva socialització i habilitats socials.  Així doncs, quan es busca una residència cal tenir en compte que la residència destini estones per anar fent activitats d’estimulació per a la millora dels avis.

Una molt bona manera per ajudar-los en la seva millora d’aquestes habilitats son els tallers de logopèdia.

La Carla Contreras, la logopeda del Centre és la que imparteix aquests tallers per als residents, es fan en un grup reduït per tal que tots puguin intervenir i puguin sentir que aquella estona està destinada a ells (en la fotografia es pot veure un dels tallers que ha impartit). Estan emmarcats en un grup de sessions on en cada una d’elles es treballa diferents aspectes:

  • La Memòria: centrat en la memòria a llarg termini i a curt termini. El taller es divideix en dues parts, en una primera es fan activitats relacionades amb la seva joventut i en una segona part les activitats son referents a coses més quotidianes del dia a dia.
  • La veu i recolzament en les habilitats lingüístiques ajudat amb cançons de quan ells eren joves. Es treballa també amb altres tipus de comunicació, a través del taulers, o amb fitxes etc.
  • Fomentar la socialització:  Es centra sobretot en els jocs, en els jocs de la seva joventut, recordar-los entre tots per tal que tots intervinguin.
  • Altres aspectes segons s’estableixi amb la residència.

A part dels tallers pròpiament dits, també s’ofereix anàlisi i diagnòstic de les dificultats identificades per a aquells avis que calgui: es fa l’informe detallat amb les conclusions obtingudes i si cal es fa la intervenció logopèdica aplicant els programes personalitzats de prevenció i rehabilitació corresponents

I com a últim aspecte i molt important es fa assessorament als professionals i cuidadors perquè coneguin com integrar les pautes conductuals per tal d’ajudar a disminuir el possible deteriorament que s’estigui produint.

Psiquiatre o psicòleg?

10 de març de 2018

A vegades els pacients pregunten si el que els hi passa es degut a qüestions “químiques” del cervell o per culpa d’un error en la manera d’afrontar la seva vida. Tenen el dubte de si s’han d’adreçar a un psiquiatre o a un psicòleg.

Imaginem una persona que ha estat bé emocionalment parlant, i que, pel que sigui comença a estar malament. Si durant aquest període que està malament se li fa un estudi l’hi trobaran alteracions químiques en el cervell, les substàncies químiques que fabrica en aquell moment estaran alterades. Per tant es evident doncs que caldria estabilitzar perquè aquestes substàncies químiques tornin a estar equilibrades.

Però, com fer-ho?
Els psiquiatres segons la teoria del desequilibri químic, es basen en que la majoria de tractaments per als trastorns mentals passarien pel consum de psicofàrmacs.

Des del punt de vista dels psicòlegs, no tindríem res a dir si la medicació que es dona fos suficient perquè la persona es sentís be i això perdurés en el temps, però l’experiència ens mostra que no és així, la persona pot estar prenent medicació durant temps i no aconseguir la recuperació total provocant que cada vegada aquesta persona s’hagi d’estar medicant més o canviant el tipus de fàrmac, sense que el seu malestar desaparegui.

Així doncs, de tot això s’extreuen les següents conclusions:

  •  Si la persona està tenint un malestar intens i li cal reduir aquest malestar amb medicació es correcte i convenient que l’ajudi el psiquiatre amb les pautes mèdiques corresponents.
  • No s’ha de culpabilitzar a la persona perquè prengui aquesta medicació.
  • Però, i com a punt més important, cal tenir en compte que quan hi ha una inestabilitat emocional cal fer teràpia psicològica, perquè,  encara que la medicació en un principi estigui resolent el malestar físic dels símptomes, a la llarga en un % molt alt, aquesta persona tornarà a manifestar el malestar.

 

Es dolent doncs, anar al psiquiatre?  No, evidentment que no, a vegades en moments ens cal medicació per estabilitzar (igual com quan tens maldecap o mal d’esquena que t’has de prendre alguna cosa per “reduir” el malestar) però cal conscienciar-nos que el malestar que patim és el símptoma, es a dir, és el senyal que ens indica que alguna cosa no estem enfocant be en la nostra vida, en el nostre dia a dia, per tant no ens podem girar d’esquena d’aquest símptoma, es potser el moment per començar a fer aquesta feina psicològica amb nosaltres mateixos.

 

Si voleu mes informació en el nostre centre LluverasPsicologia, a part del nostre equip de psicòlegs, disposem també de servei de psiquiatria.

 

Fotografia extreta de la web Pullman

 

 

Reduir l’insomni posant-te ulleres

17 de febrer de 2018

Segons un estudi realitzat pel  Dr Ari Shechter, utilitzar ulleres amb un vidre tintat d’àmbar dues hores abans d’anar a dormir mentre mirem els nostres mòbils o ordinadors redueix l’insomni.

https://static.pexels.com/photos/415105/pexels-photo-415105.jpeg

La raó és que aquestes ulleres bloquegen el color blau intents que emeten les pantalles. Aquest color blau intents ens provoca que deixem de produir l’hormona de la melatonina i per tant que s’augmenti el nostre estat d’alerta, provocant l’insomni.

Explica el Dr Shechter que amb les ulleres aconseguim filtrar la llum de longitud d’ona blava de totes les pantalles, les televisions, els ordinadors, inclús de les bombetes leds que ara s’estant instal·lant tant perquè consumeixen menys.

I continua dient que l’ús d’aquestes ulleres pot ser útil també per les persones amb problemes cardiovasculars i de hipertensió. Cal encara, més estudis

 

Font: Psyblog

 

 

Faula 17 El mirall xinès

1 de febrer de 2018

Publiquem la faula número 16 d’aquesta secció.

Un camperol xinès va anar a la ciutat per vendre la collita d’arròs i la seva dona li va demanar que no s’oblidés de portar-li una pinta.
Després de vendre l’arròs el camperol es va reuní amb uns companys per celebrar-ho, i va beure. Després una mica confós, en el moment que estava a punt de marxar va recordar que la seva esposa li havia demanat alguna cosa però no recordava que era. Hi pensava, hi pensava, però no ho podia recordar.

Llavors va comprar a una tenda el primer que li va cridar l’atenció: un mirall.

Va tornar al poble, li va regalar a la seva muller i seguidament se’n va anar a treballar al camp.

La seva dona es va mirar al mirall i va començar a plorar desconsoladament. La mare li va preguntar la raó d’aquelles llàgrimes i ella donant-li el mirall li va dir:

  • El meu marit ha portat a casa a una altra dona, jove i maca.

La mare va agafar el mirall el va mirar i li va dir a la seva filla:

  • No tens de que preocupar-te, es una vella.

 

 

Autor: Conte tradicional Xinès

Estic angoixat per una noia – Dependència emocional

26 de gener de 2018

Nova consulta d’aquesta secció.

Consulta

Hola, primer de tot dir que sóc un home. Estic angoixat per una noia, em plantejava una relació seria i vaig donar distancia i ara que ja no em contesta els missatges estic obsessionat, m’he comportat com un immadur, però aquesta situació m’està matant, no dormo ni menjo, la trobo molt a faltar i no se que fer, vaig en caiguda lliure.

Resposta

Hola Pere
Disculpa el retard en la resposta.  Referent a la teva consulta, estic intentant buscar com ajudar-te a distància, a través d’aquesta entrada però tota l’estona m’està venint el mateix comentari: Si poguessis anar a un psicòleg seria perfecte!!!.

Ostres em sap greu haver de dir-te això perquè imagino que si et poses en contacte amb nosaltres es perquè vols que et donem eines per resoldre-ho tu sol, però quan tenim una relació que mes o menys va be, i es trenca i no acabem de desconnectar del tot d’aquella persona (les xarxes socials tampoc ens ho posen fàcil) es perquè no estem fent el “dol de la ruptura” de manera correcte, per tant una ajuda externa ens pot anar molt be.

De totes maneres, intento donar-te diferents punts perquè tu mateix puguis anar-ho treballant. Anem per parts:

Puc resoldre-ho?
Dir-te que, encara que ara estàs veient que no saps com solucionar-ho, hi ha solució, et posaré l’exemple d’un cas d’un noi que em ve a la consulta (es un exemple entre molts d’altres) que ve pel mateix motiu que tu, a més treballa junt amb la seva ex, així que l’ha de veure cada dia. Va venir desesperat, i actualment portem unes 3 o 4 visites (ara no ho recordo exactament) i ja està molt millor (encara no estem del tot, perquè s’ha de reforçar tot el que hem aconseguit).
Amb això t’ho dic perquè vegis que no es una teràpia infinita, i que no es una cosa que no es pugui solucionar, es complicat perquè es crea una dependència emocional que costa trencar, però hi ha sortida.

Que he de treballar?
Pere, primer s’ha d’analitzar,  el perquè estàs malament,  i què és el que et fa estar malament.

  •  és el no tenir parella? o
  •  és el no estar amb ella?

Se que d’entrada diràs que les dues coses, però pensa-hi, es diferent, per això, el que s’ha de potenciar aquí son dues coses importants:

  1. Per que crec que es tant important tenir parella per poder ser feliç. Aquesta manera de pensar es una cosa que se’ns ha posat de petits, pensem que si no tenim una parella, si no tenim fills, si no tenim una casa, si no tenim hipoteca, si no tenim un gos o un periquito, etc…(estic exagerant, hi t’ho porto al límit de l’estupidesa perquè t’adonis) no podem ser feliços. Això ho has de trencar definitivament. Sense parella es pot ser tant o més feliç que tenint tot això que t’he comentat abans.
  2. Per què em cal una altra persona per poder ser jo feliç.  Em sento insegur? no se anar sol per la vida? Ella em dona aquesta seguretat que jo no tinc?

Com puc treballar-ho?
Suposo que quan has contactat amb nosaltres ja has intentant trobar solucions: per Internet, llibres d’autoajuda, consells dels amics, i t’adones que no ho soluciones.

Bàsicament si treballes aquests dos punts, tindràs el 80% resolts.  Després et quedarà canviar els hàbits per no estar pendent de tots els moviments que fa ella (aquesta part l’has de veure con una “addicció”.. es una manera de parlar, però si, has agafar un hàbit de comportament, estar-te hores i hores mirant per les xarxes socials, per exemple, controlant tots els moviments que fa ella, tot això ho hem de trencar, però Pere, no ho treballaràs fins que no et sentis molt més fort del que et sents ara, perquè quan a tu no t’importi res del que pugui fer ella, ja deixaràs d’estar tant pendent, i si algun dia ho mires, no et molestarà amb la intensitat que t’està molestant en aquests moments.

Es per això que et recomano un psicòleg, i a més, si em permets la llibertat, treballa amb un psicòleg que t’ajudi a potenciar la part de la teva ment inconscient (amb hipnosi clínica, EMDR, etc.), donat que la teva ment conscient, encara que s’adona de tot el que li passa, no sap con sortir d’aquest situació.

Mentrestant tu, de tant en tant tanca els ulls i intenta trobar aquells moments de la teva vida, aquell Pere que es sentia tant be, tant independent, tant segur d’ell mateix i  recorda com es sentia, nota dins teu la sensació, aquella seguretat que potser als 15 anys tenies, etc. ..Però, Pere, si, mai t’has sentit així, si mai t’has sentit segur de tu mateix (no et conec i no ho se), no et preocupis d’acord? perquè amb l’ajuda d’un psicòleg podràs construir aquest nou Pere i això et permetrà deixar d’estar tant pendent d’una noia, perquè quan el tinguis construït deixaràs de sentir-te dèbil i dependent d’ella.

Molts ànims

 

Si estàs prop de L’Hospitalet no dubtis a contactar amb nosaltres i ens posem a treball per resoldre aquest malestar (a Barcelona també tenim un centre col·laborador)

Estic en parella però em sento sola, i estic trista

10 de gener de 2018

Resposta a la consulta que ens ha fet la Cloe, l’amiga invisible

 

 

 

 

On fer un voluntariat

9 de gener de 2018

Adjuntem l’enllaç a l’article que publiquen avui a Xarxanet.orgOn puc trobar ofertes de voluntariat” amb la relació de tots els espais web on ens podem apuntar a fer voluntariat. N’hi ha de molts àmbits: social, internacional,  i per a diferents col·lectius (per a la infància, per als grans, etc).

Si busqueu què fer, segur que us serà de gran ajuda.

 

 

 

 

 

Resposta a una consulta per problemes de parella

7 de gener de 2018

Consultes amb resposta al nostre canal de Youtube

3 de gener de 2018

Comencem l’any 2018 amb nous projectes: Obrim nova secció en el nostre Canal de Youtube amb respostes als vostres dubtes o preocupacions a través del Youtube.

Podeu enviar una consulta al correu lluveraspsicologia@gmail.com i us respondrem a través de vídeo.  També ho responem a través d’aquest bloc: Vols fer una consulta?

 

 

 

Ell jeu al sofà i jo em passo tot el dia cridant – relacions de parella

11 de desembre de 2017

Resposta a la Consulta feta a Vols fer alguna consulta?

Consulta

Bon dia,

Sóc l’Alba tinc 36 anys i fa 11 mesos que sóc mare, la meva vida en parella va de mal en pitjor, la veritat és que tot el que està passant ja ho havia d haver previst..ell des de sempre ha volgut fer activitats i els seus hobbies els caps de setmana.. o dissabte o diumenge o en algun cas els 2 dies.. portem 15 anys junts i ell sempre ha volgut ser pare i ha insistit molt per ser-ho, jo en canvi m ha costat més prendre la decisió potser perquè veia que ell no és persona d estar en família, perquè mira per ell i el seu propi benestar.. però el fet és que m anava fent gran i pensant que se’m passaria l’arròs vaig decidir que volia ser mare, cosa que no me’n penedeixo estimo al meu fill amb bogeria. El fet és que ja gairebé des que ha nascut el nen he hagut de suplicar que es quedés a casa per ajudar-me perquè ell sempre ha intentat marxar..al principi de mala gana ho va fer perquè va ser cesària i necessitava ajuda però poc a poc ha anat buscant el seu espai deixant-me tota la càrrega a mi.. Ara si o sí marxa el dissabtes a fer el seus hobbies, un dia que jo estava refredada i no em trobava massa bé li vaig demanar que es quedés per ajudar-me amb el nen i es va ficar histèric diguen-me que només el volia putejar que jo no estava tant malament, que per una mica de refredat ja em podia quedar sola i que només ho feia perquè es quedés a casa El fet es que em va amargar el cap de setmana..
Ell diu que treballa molt que està molt estressat i que necessita desconnectar. jo també treballo 8 h i a una hora de camí de casa i vaig de cul intento fer un horari intensiu llevant-me cada dia a les 5.30 per poder estar més amb el nen i vaig molt cansada, perquè ell no arriba fins les 20 h…espero el cap de setmana amb candeletes per poder descansar i al final acabo més cansada perquè he d’estar bona part del dissabte sola amb el nen , fent rentadores i feina endarrerida mentre ell està amb bici.. després arriba i tampoc ajuda gaire..està cansat i jeu al sofà amb el mòbil i la tele..em passo tot el dia cridant dient que s han de fer les coses i ell ni s hi immuta o bé em diu que les farà més tard o fa alguna cosa i de seguida torna a descansar..a part el dia que estem junts es passa el dia amb el mòbil, si anem a esmorzar a dinar o si estem a casa, o comentant on ha anat amb la bici o on vol anar amb els seus amics..el sexe molt malament no tenim relacions jo vaig molt cansada i a part no em ve de gust estar amb una persona que només mira per ell. Jo estic consumida i sense il·lusió perquè el seu pla és anat treballant cada dia i el cap de setmana poder fer la seva..a sobre a la feina com que faig horari intensiu no tinc vida social perquè minimitzo les pauses i gairebé no veig a ningú..
Estic d’acord que tothom ha de tenir el seu espai però de tant en tant, però quan es té un nen tant petit crec que tothom ha de renunciar a una part o bona part de la seva vida anterior, el dia no té més hores i sinó ho fa un o ha de fer l altre membre de la parella..ell no fa mai plans en comú no sé sortir d’escapada per un pont o una excursió planificada tots junts..anem fent sobre la marxa. En canvi quan es tracta dels seus hobbies ja ho té tot programat.. em sento segon plat i que tota la responsabilitat del nen cau sobre mi, sento que la meva vida ha canviat un 100% mentre que ell pot anar fent moltes de les coses que feia abans de ser pare…acabem discutint cada dia i fins i tot ens insultem em sap greu que el nen creixi entre crits i no sé que fer.. jo no vull estar amb una persona que primer sigui el seu benestar que el de la seva família.. em fa sentir molt sola i poca cosa…entre setmana no ens veiem per horaris i el cap de setmana perd mínim mig dia amb les seves coses.. i després a sobre li costa col.laborar amb tot..I em diu que sóc una egoista, una nena mimada que el vull tenir sempre amb mi com un esclau i que si vull un esclau que m’agafi un gos..A vegades m ho fa creure penso que sóc una egoista però després veig que jo em sacrifico molt més que ell i que ell n’hi ho veu ni ho valora.. No sé que fer,estic desesperada i amb ganes de plorar perquè discutim i discutim i no arreglem res.. Què puc fer?

 

Resposta

Bon dia Alba

Primer de tot felicitats per la maternitat, i espero que tu i el teu fill estigueu molt be de salut.

Referent a la teva consulta, si et sembla ho podem enfocar des de dos punts diferents:

Primer punt: Alba, quan s’acaba de tenir un fill sempre es veuen les coses més en negatiu. Això t’ho dic perquè et pot ajudar a veure que, encara que el que està passant no va be, hi ha sortida, només que l’hem de veure i treballar des de la calma i la paciència.

Dit això, anem ja per la segona reflexió:

Comentes que ja durant els 15 anys de vida en parella ja anaves veient que ell no es preocupava massa per la família ni per la logística de la casa i ara amb l’arribada d’un

Mindhunter – Assassins en sèrie

2 de desembre de 2017

Publiquem la 4a entrada d’aquesta Secció TV

Temporada 1 de Mindhunter (Netflix), Serie nordamericana basada en el llibre Mind Hunter: Inside FBI’s Elite Serial Crime Unit de Mark Olshaker i John I. Douglas. Protagonistes: Anna Torv Jonathan Groff, Holt McCallany, Hannah Gross.

Argument: Als anys 70 dos policies membre de la Unitat d’anàlisi de la Conducta del FBI s’entrevisten amb psicòpates assassins i violadors dels EEUU per fer un estudi i poder entendre la seva ment des d’un punt de vista psicològic i social.

El text de continuació pot tenir spoilers

Hi ha moltes coses de les quals es podria comentar des del punt de vist psicològic però ens centrarem en aquests dos aspectes:

Format dels interrogatoris per aconseguir una declaració En els 10 capítols es va veient com els policies van aprenent, van coneixen el patró dels assassins en serie i mica en mica sense adonar-se’n van modificant la seva manera d’enfocar els interrogatoris fins al punt que en alguns casos treballen en ordre invers, és a dir, basant-se en la conclusió a la qual han arribat enfoquen tot l’interrogatori, així doncs, basant-se en la culpabilitat de la persona que estan interrogant, li provoquen reaccions emocionals per tal que acabi declarant el que ells volen.

Això podríem dir que es una bona eina per aconseguir una declaració d’un assassí que realment sigui culpable, però el problema està en si aquesta pressió emocional pot portar a que una persona essent innocent s’acabi declarant culpable.

Cadena perpètua o pena de mort per un assassí en serie L’altre aspecte que volem comentar és la importància que dona a la cadena perpètua en front a la pena de mort:  El que es pugui entrevistar als assassins en serie i violadors un cop estan a presó en cadena perpètua ens permet aconseguir una informació molt valuosa per a poder conèixer el seu patró de comportament i així, poder impedir que aquests crims es puguin repetir.   Un gran argument en contra de la pena de mort.

 

Comentari de la Serie:  S’enfoquen els crims des del punt de vista de la psicologia i patró de conducta dels assassins. Molt interessant per a qui li agradin aquests temes. A mida que es van veient els capítols la serie va agafant més força.

Si voleu llegir comentaris d’aquesta serie des d’un punt de vista diferent llegiu l’article de la Mònica Planas Mindhunter una anàlisi sobre la masculinitat

 

 

 

Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Psicològica
Tornem a posar en marxa la secció Vols fer alguna consulta?

Les respostes us les donarà la Pilar Lluveras, Psicòloga i coordinadora del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu