Teràpia online – Treballes o estudies a l’estranger, o, et costa sortir de casa?

15 de juliol de 2016

Estàs a l’estranger en un entorn diferent del teu i et sents sol/a.  Estàs a casa, i no tens forces per anar a fer teràpia.  Creus que et cal ajuda?

Donat que hem tingut molta demanda per casos com el teu, hem decidit a partir d’ara fer teràpia online.

Consulta en línia a CITA.iO

Per a aquelles persones que els sigui impossible assistir a la consulta o per complementar la teràpia presencial s’ofereix la possibilitat de fer teràpia online.

La tramitem a través de la plataforma de pagament segur CITA.iO. Com a alternativa, també ens pots trobar a: Estabilitas.

 

Por a volar- atenció psicològica d’emergència- part 2

14 de juliol de 2016

Continuació del post “Por a volar- atenció psicològica d’emergència- part 1″

Un cop rebuda la resposta, la persona exposa la seva preocupació, i no es tant al fet d’anar amb avió sinó al fet d’apostar per un canvi que ja abans li havia funcionat però que ara no sap si li funcionarà.

Dijous (3r i 4art correu)

Estàs clavada donant voles i més voltes i sense saber que decidir. I no saps que tu no has de decidir res, ho decidirà la “teva ment inconscient”  (https://youtu.be/Lnwf9y8FQLg) per tant, treu-te aquesta pressió i imagina’t que estàs a una illa deserta i decideixes agafar l’avió per anar a un altre costat de la illa. No tens ningú que et jutgi ni que et pressioni. Si al final no hi anessis, Veritat que no et sentiries malament?

Però, com t’he comentat, podem estar comentant infinitament els pros i els contres i el perquè d’aquest comportament però qui decideix es la teva ment inconscient, per tant, ajudem-la a que no experimenti tanta pressió. No creus?  (vegeu La hipnosi clínica per ajudar a l’inconscient)

Per part teva, i com que en aquests últims correus no detecto por pròpiament a l’avió sinó més aviat és por a aconseguir el que t’has proposat,  la pregunta és.. Es tant important marxar?… I si no marxes que passa?

Conclusió:

a) El primer es acceptar que “potser no acabis marxant”. Aquest es el primer pas.  Treure’t la pressió.  Molta gent del teu entorn sap que vols marxar? Estàs intentant donar un pas per demostrar a la resta de gent que el pots donar? (un altre cop et porto a aquesta illa deserta… allà experimentaries tanta pressió?  per tant no et sentis jutjada i si no pots marxar doncs ja podràs d’aquí uns mesos, i potser el futur el tens aquí.. Per què no?

b) un cop has treballat el primer punt anem pel segon.  Com que ara ja acceptes que potser no acabaràs marxant, agafem tota aquesta moguda com un entreno.. i anirem vivint cada moment.  Podràs fer-ho?… mentre ho vas fent, evidentment ves traient-te el tratge cada vegada que se’t presentin les pors. I sempre recordant que el que fas es per entrenar-te sense pensar que has d’obligar-te a pujar a l’avió.

Avui dijous comencem amb els següents passos amb imaginació (evidentment si vinguessis a la consulta ho podríem treballar amb hipnosi, però ara, per dates no tenim temps)

1-Que vas a l’aeroport.
2-Que vas a l’aeroport i que factures maleta.
3-Que vas a l’aeroport, que factures maleta i que estàs a la zona d’embarcament.
4-Que vas a l’aeroport….. i que pugues a l’avió.

De moment agafes punt 1). Abans de fer-ho valora el teu nivell d’ansietat de 0 a 10.  Després t’asseus còmodament, a casa, amb musica i tanques els ulls, intenta relaxar-te una mica i comences a imaginar que vas a l’aeroport.  Recorda que només fem “anar a l’aeroport”. Dóna’t compte que si estàs a l’aeroport i estàs malament pots tornar, no passa res, a més, perquè ja has pensat que si no marxes no passa RES

Treballa-ho així, i ves veient-te, anar a l’aeroport, encara que no acabis marxant… et traurà molta pressió.  Quan redueixis el teu nivell d’ansietat, passes al punt 2, vas a l’aeroport i factures maleta

Imagina’t ara que factures maleta, primer, com has fet abans avaluat el teu nivell d’ansietat (de 0 a 10) i després relaxa’t i imagina que estàs facturant la maleta.. però sempre sabent que si no et veus be, podràs dir que al final no agafes el vol i que te la tornin. En aquesta vida sempre hi ha solució, per tant, el facturar la maleta no es determinant de res!!   Ves practicant fins que t’adonis que no passar res (tranquil·lament sempre podràs dir al personal de facturació que al final no agafes l’avió).

I ara anem al punt 3, estar-te a la zona d’embarcament, es el mateix que amb facturació,… saps que sempre podràs dir que no agafes l’avió. No passa res per anul·lar… no per això ets més mala persona… D’acord?

 Doncs anem al 4 punt, agafar l’avió… i aquí pensaràs, ara, ja no hi ha volta enrere.. veritat? doncs, no… si que hi ha volta enrere.. sempre podràs, un cop arribis a lloc, tornar a agafar un vol de tornada. Entens? si la nostra por es a equivocar-nos en una decisió sempre podem canviar de camí.
Nota:  en aquest cas concret, la por d’aquesta persona no era pròpiament a l’avió en si. per tant.. la persona sempre pot tornar enrere quan arribi a lloc.
Per les persones que tenen por a pujar a un avió , pel fet que dins l’avió no controlen i es senten “amb por”, el proces es el mateix, l’única cosa que canvia es que un cop estàs dins l’avió un cop allà, com que tu ja no has de fer res perquè estàs a mans del pilot, simplement es “deixa’t portar i relaxar-te”. Evidentment es millor fer sessions en consulta.

 

 

 

Sergi Torres

No voler canviar res, intenta no jutjar res, simplement observar i viure l’únic moment que existeix, “aquest instant, l’ara”.

Aquesta es la seva web Sergi Torres , col·labora amb el programa de Catalunya Radio “L’Ofici de Viure” i entre altres coses fa sessions mensuals al Teatre Regina. Si esteu interessats aquest proper dimecres 20 el podeu anar a escolar.

Podeu veure mes meditacions a http://puertadelalma.com/meditaciones-sergi-torres/

Por a volar- atenció psicològica d’emergència- part 1

13 de juliol de 2016

miedo a volarAhir vaig rebre un correu d’una persona que havia d’agafar un vol la setmana passada i no el va agafar per por. Es va canviar el bitllet per aquest divendres d’aquesta setmana però encara està paralitzada per la por que està sentint.

La persona contacta amb mi per fer sessions de teràpia. Però, donat que no hi ha temps material per veure’ns, li passo unes pautes “d’emergència” per poder gestionar aquesta por.

De moment penjo els dos correus que li he enviat el dimarts i avui dimecres (els següents els anirem penjant properament) potser hi ha algú més que te aquest mateix problema i això el pot ajudar:

DIMARTS (1r CORREU amb unes petites pautes)

Hola,  comencem?

“el fet es que marxes divendres”, No? doncs has de partir de la base que encara no saps si marxaràs o no. De moment no et cal pensar ni decidir si divendres marxaràs. Fixa’t, potser avui estàs pensant que divendres marxaràs, i al final no ho fas, o al revés… per tant, avui, dimarts, no et cal pensar si marxes o no. Deixa aquesta decisió pel mateix divendres. Et sembla be?

Per tant, avui estem a dimarts i pensem com gestionar la por “d’aquest dimarts” (la por del dimecres, dijous, etc… ja la treballaràs el dia que toqui. Ara només ens cal centrar-nos en la por del dimarts).

Vull que vegis la teva por com si fos un tratge que portes posat a sobre i que no et deixa fer res. Només has de treure-te’l avui (encara que demà de cop se’t torni a posar… no et preocupis per això, perquè demà ja treballarem…)

Fixa’t, si et treus la pressió d’haver de decidir si faràs el viatge o no (perquè com hem dit ja ho decidiràs el mateix divendres) t’adonaràs que la quantitat de por es redueix, i ara només et cal adonar-te que aquesta por d’avui dimarts es completament inútil. Potser, es més la pressió que et posen els teus amics, familiars perquè et diuen que ja hauries de saber si marxaràs o no, que res més. Digue’ls-hi que no saps si marxaràs, que ja decidiràs el mateix divendres, i així et treus pressió de sobre).

Ara la pregunta per aquest dimarts, es …. Et pots permetre treure’t aquesta por d’avui? imaginant que la por es un tratge que portes posat,….et pots permetre treure’t el tratge de la por, penjar-lo a l’armari i posar-te a mirar una pel·lícula o anar a treballar? i demà… si se’t torna a posar (que segur que si!) ja treballaràs amb la por de demà?

Per tant, avui quan pensis si marxes o no, digues-te a tu mateixa “ja ho decidiré demà o divendres… avui em permeto estar tranquil·la”.

DIMECRES (2 CORREU amb unes petites pautes)

Hola, Avui estem a dimecres, i com et vaig comentar ahir, avui treballarem amb la por d’aquest dimecres.

Que tens previst fer aquest dimecres? Pensaves fer la maleta? … doncs anem a fer la maleta sense pensar en res més… D’acord?

Fas la maleta encara que al final, divendres potser no marxes… Entens? de moment es dimecres i només fem la maleta. Avui no decideixes si marxes o no… això ho pensaràs divendres

La feina amb el teu “tratge de la por” es el mateix que ahir. Es adonar-te que portes posat aquest tratge ara, en aquest moment potser estàs esmorzant o treballant, per exemple. Veus que no et serveix de res?… doncs treu-te’l el penges a l’armari i permetre’t estar una estona tranquil·la.

Durant el dia, sense adonar-te se’t posarà el tratge. Quan t’adonis que el portes posat, para’t un moment i digues-te a tu mateixa “ara el porto posat i veig que no em serveix de res”… per tant això et farà adonar-te’n que et pots alliberar-d’ell.

Amb això t’adonaràs que el tratge es “de posar i treure”, la qual cosa et permetrà veure que TU estàs aconseguir el control de les teves emocions.

Practica aquest dimecres, …però també ens cal saber aquesta por.. A que es? a anar a un lloc desconegut?.. a haver d’enfrontar-te a una nova vida? .. o a haver de pujar a un avió per si cau? por a la mort? o es por al dolor? quina es la teva por… pot ser que estàs tan posada dins del tratge de la por que ni tan sols saps a que tens por.

Ei… pero ara no vull que destinis massa temps en pensar a que tens por”.. estàs prop del dia previst i no cal desgastar massa energia en això.. només.. permetre’t pensar-hi una hora o dues, t’ajudarà a entendre’t, i a adonar-te que sabent a que tens por, treure’t el tratge encara es més fàcil.

Continuarà (els correus dels següents dies fins que marxi els anirem publicant els propers dies)

 

 

Dibuix extret de viajes y cocina

Persones altament sensibles – PAS

11 de juliol de 2016

Les persones PAS son persones que tenen un alt grau de sensibilitat, capten molt intensament les emocions dels altres i això els fa sentir-se molt malament, incomodes, inadaptades, etc.  Es creu que un 20% de la població es altament sensible.

Per poder gestionar el seu dia a dia, les persones PAS han d’aprendre a fer-se una protecció.  Al final hi ha relacionades unes pautes que poden ajudar (va per tu “N….”, que ets una d’elles i que en aquests moments estàs construint-te aquesta protecció).

Fa temps van fer aquest programa on es parla de les persones PAS

 

Pautes per gestionar-ho:

  • Acceptar que ho tens.
  • Construir-te un “lloc segur”, un espai on puguis sentir-te segura i en calma i pau (per aquells moments que et calgui “desconnectar”)
  • Has de descobrir si hi ha moments del teu dia a dia en que ets sents més vulnerable: amb la família, a la feina, amb els amics, quan hi ha molta gent, quan estàs més cansada, quan…. Intenta conèixer totes les variables que puguin agreujar-ho.
  • Fer activitats que t’ajudi a descarregar-te: poden ser activitats per reduir l’activació com meditació etc., o poden ser activitats que et provoquin activació com corre etc, l’important es que aconsegueixis “buidar-te”.
  • Cal no quedar-se tancat en el teu mon i buscar altre gent que també li passi el que et passa a tu. Hi ha associacions que et poden ajudar a trobar gent com tu.
  • Aprendre a posar límits. El fet d’empatitzar tant intensament i carregar-te de l’energia dels altres fa que a vegades no posis límits. Cal aprendre a posar barreres i recordar-te que primer cal cuidar-te a “tu” mateixa.

Vacances d’estiu.. relaxar-nos pensant

Us proposem descansar una estona i destinar una mica del vostre temps per a intentar resoldre aquesta endevinalla/dilema proposat per l’Einstein (Segons va dir ell un 98% de la població mundial no seria capaç de resoldre’l. Ets d’aquest 98%?)

L’endevinalla diu així:

Tenim 5 cases de cinc colors diferents i en cada una d’elles i viu una persona d’una nacionalitat diferent.  Cada un dels propietaris de la casa beu una beguda diferent, fuma una marca de cigarretes diferent i te una mascota diferent.

Tenim les següents claus:

  • El britànic viu a la casa vermella
  • El suec té un gos
  • El danès pren tè.
  • La casa verda està a l’esquerra de la blanca
  • El propietari de la casa verda pren cafè.
  • La persona que fuma Pall Mall té un ocell
  • El propietari de la casa groga fuma Dunhill
  • El que viu a la casa del centre pren llet
  • El noruec viu en la primera casa
  • La persona que fuma Brends viu junt a la que te un gat
  • La persona que te un cavall viu junt a la que fuma Dunhill
  • El que fuma Bluemasters beu cerveza
  • l’Aleman fuma Prince
  • el noruec viu junt a la casa blava
  • El que fuma Brends te un veí que pren aigua

La pregunta és… Qui es l’amo del peix?  (la solució la publicarem d’aquí uns dies)

 

Imatge extreta de La Migranya

Endivinalla extreta de Zumo de Neuronas

 

La dona – Desequilibri de genere en matemàtiques

10 de juliol de 2016

La presència de les dones en ciència i tecnologia es encara molt baixa comparat amb la presència de l’home.  Per que?

Es pot pensar que la dona no està interessada en aquests tipus de “feines” donat que la quantitat de dones que volen fer carreres tècniques es molt baixa. Però la realitat es que, un cop formades i a l’hora d’optar a una feina, l’home trobarà la feina molt més ràpidament i estarà molt més ben remunerat que una noia (estem parlant en termes generals).  La dona ha de competir amb el que s’anomena el “sostre de vidre” (és aquella superfície invisible en la carrera laboral de les dones, difícil de traspassar i que ens priva de seguir avançant. El seu caràcter d’invisibilitat ve donat pel fet que no existeixen lleis ni dispositius socials preestablerts ni codis visibles que imposin a les dones aquesta limitació, sinó que està constituït sobre la base d’unes altres característiques que son difícils de detectar (l’educació, la desconfiança per falta de models femenins, estereotips (exemple: a les dones no els interessa ocupar llocs de responsabilitat, o tenen por, o no tenen autoritat, etc.) etc.) .

Dins de les carreres tècniques, la que te menys demanda femenina es la carrera de matemàtiques (també la de ciències computacionals).

The University of MelbourneA la Universitat de Melbourne s’ha pres la mesura extraordinària de convocar unes places de treball per a dones,  (http://www.abc.net.au/news/2016-05-18/melbourne-university-opens-up-jobs-to-women-applicants-only/7426704) només amb l’intent d’impulsar un canvi en aquesta àrea que actualment està dominada pels homes.
Lesley Ward, Professora Associada de Matemàtiques de la Universitat d’Austràlia del Sud, i presidenta de les dones en matemàtiques del Grup d’Interès Especial de la Societat Matemàtica d’Austràlia (WIMSIG), va dir que com més alt es el rang menys dones hi ha:
“En el primer rang acadèmic de professor associat hi ha només el 30 per cent de dones. Al segon rang, el de professor associat el percentatge ja ha disminuït a menys del 20 per cent de dones.  I en el rang més alt, de professor, ja només és el 9 per cent de dones.

La mesura encara que pot semblar discriminatòria, calen mesures d’aquest tipus per anar “normalitzant” i promovent la igualtat.

En aquesta web, l’any 2008 ja vam escriure sobre els estudis de matemàtiques i les dones. Vegeu Estudiar matemàtiques

Il·lusió òptica

1 de juliol de 2016

Finalista de la Millor il·lusió òptica de l’any 2016

 

autor: Kokichi Sugihara, Universitat de Meiji, Japó

Mindfulness – Reducció de l’estrès

6 de maig de 2016

PROGRAMA DE REDUCCIÓN DEL ESTRÉS BASADO EN MINDFULNESS MBSR (Mindfulness Based Stress Reduction)

Sessió informativa gratuïta: 9 de maig de 19h a 20h (Tel i whats per reservar plaça 649 326 413

Mindfulness o Consciencia Plena es una forma de ser conscient d’un/a mateix/a, d’estar present en les relacions i en el mon. A partir de l’atenció plena en les sensacions, les emocions i els pensaments, s’entrena la capacitat de sortir dels automatismes per respondre d’una manera més útil en el dia a dia, aportant un major equilibri i benestar.

Mes informació: hipnosisdoctoracosta.com

 

 

 

 

 

Atenció psicològica en situacions d’emergència – Andreea Apostol

21 d'abril de 2016

L’Andreea Apostol es una psicòloga que forma part de l’equip de psicòlegs del  SEM  (Servei d’Emergències mèdiques) en casos de catàstrofes i esdeveniments traumàtics.

Quan es produeix una situació d’emergència es molt important que les persones que la pateixen rebin atenció psicològica en el mateix moment i lloc on s’ha produït l’accident.  L’objectiu principal de les intervencions dels psicòlegs experts en emergències es acompanyar a la persona que ha sofert l’accident a que faci els passos cap a l’enfrontament d’aquesta crisi:

  • Ajudant a restablir la sensació de control de les víctimes.
  • Ajudant a reduir el seu aïllament mitjançant una conducta acollidora i propera.
  • Procurant disminuir el sentiment d’indefensió i desesperança, ajudant-les a afrontar el present i el futur.

Tal com explica l’Andreea en el programa “Tot un món” de TV3 (podeu veure el vídeo a continuació),

Intentem ajudar a la persona que ha viscut aquest impacte a que torni a connectar amb la realitat perquè moltes vegades la persona davant de la noticia queda dins d’un bloqueig emocional.

Però, que li passa al psicòleg que està fent la intervenció?

“En cada intervenció, encara que intentes que no passi, et deixes part de tu”

Des d’aquí un reconeixement a tots els psicòlegs d’emergències com l’Andreea Apostol,  per la seva implicació i dedicació.

Com explicar que vas a teràpia amb elegància – Marc Giró

16 d'abril de 2016

En el programa del Divendres del 15/04/2016 en Marc Giró va fer la seva secció parlant de les persones que van a teràpia.  El seu enfocament va ser al revés del que normalment es fa: Sempre s’intenta no estigmatitzar a la persona que va al psicòleg, i en aquest cas justament en Marc Giró va desprestigiar a les que no hi van.

Agrair aquesta intervenció pública. Es una molt bona manera per anar contribuint a que les persones no amaguin que van al psicòleg.

Si voleu veure el vídeo,  podeu entrar al següent enllaç

Faula 16 – El pop i l’àncora

11 d'abril de 2016

Publiquem la faula número 16 d’aquesta secció.

Era un pop petit que vivia en unes aigües càlides i li agradava molt enredar els seus tentacles amb una àncora d’un vaixell. S’havia acostumat a estar sempre enganxat a aquesta àncora, però un dia va passa una cosa molt espantosa. L’àncora va començar a baixar, i a enfonsar-se en les profunditats de l’aigua.

El petit pop va continuar enrotllat fins que  l’àncora va arribar al fons del mal.  Allà aterrit es va quedar enganxat encara més fort. No sabia que fer!!

Just llavors va aparèixer un peix que nadava tranquil·lament cap a ell i el pop li va dir:

– Ajuda’m.. pots ajudar-me?

– Si però primer t’has d’ajudar a tu mateix i deixar-te anar d’aquesta àncora , així jo podré ensenyar-te el camí.

El pop no volia deixar-se anar, l’àncora el feia sentir segur i així va continuar durant molta estona.  Finalment, però, el pop es va decidir, es va deixar anar i el peix el va guiar nadant i nadant obrint-se camí cap a la llum de les aigües més càlides. A partir d’aquí es van acomiadar i el pop va continuar pujant fins a la superfície. El pop cada vegada es sentia mes fort i segur, fins hi tot va fer una cosa que normalment no fan els pops va sortir de l’aigua i es va estirar a la sorra a prendre el sol.

“Si ens desenganxem d’allò al que hem estat enganxats durant el nostre passat, això en permetrà construir una nova vida”

Extret i adaptat del llibre “101 Historias sanadoras para niños y adolescentes” Geore W. Burns

Imatge: aprendeyjuegaconlosanimalesacuaticos

La gent gran – objectius

7 d'abril de 2016

A tota aquesta gent gran d’ara, i a la gent que ens farem grans més endavant (esperem-ho) la pregunta clau es, Vivim nomes per aconseguir objectius?  o vivim per gaudir? Una persona es pot sentir feliç gaudint d’un paisatge maco, del contacte dels sol i la natura? o sempre ha de tenir objectius competitius?

Al llarg de la nostra vida ens anem organitzant amb els nostres projectes, il·lusions, ambicions etc.  Ens marquem uns objectius que ens van ajudant a trobar sentit a la vida.  De cop arribem a un moment de la vida, la vellesa, on comencen a haver-hi canvis físics i emocionals. Probablement el fet que el nostre cos no respongui com sempre havia fet, provoca una inestabilitat emocional i comencem a replantejar-nos si val la pena o no, marcar-nos nous objectius.

Quan pensem que ja hem assolit el màxim del que nosaltres podíem aconseguir, es quan ens fem preguntes com: I ara, quin sentit te la nostra vida?

Voler aconseguir un objectiu es bo, però no es imprescindible per aconseguir la felicitat.  Es difícil adonar-nos d’això.  Es el “desig permanent”, sempre volem i volem i volem i això ens manté vius perquè pensem en el futur. Però… quan arribem a aquest futur i veiem que no val la pena desitjar res pel següent futur es quan caiem en aquest estat depressiu que moltes vegades viu la nostra gent gran.

Adonem-nos-en abans que ens passi i canviem la nostra forma d’enfocar la vida

 

Pilar Lluveras – Centre Psicològic Sanitari
Teràpia amb hipnosi clínica-EMDR i EFT
Psicologia 3a edat

 

 

 

Aquest trauma no em deixa viure – EMDR

2 d'abril de 2016

Que es un trauma?

Tal com explica el President de la Secció de Psicologia clínica de la Salut i psicoteràpia del COPC, Guillermo Mattioli, un trauma no es un fet extern que viu la persona, sinó que es la resposta que aquesta persona produeix com a defensa davant d’aquest fet extern.

Davant d’un fet extern impactant la persona no es veu capacitada per processar la informació tota sola. La ment viu el fet amb tant d’impacte que quan es l’hora de processar-la (la informació la processem a la nit mentre estem somiant), la ment no la vol agafar. A partir d’aquí la persona està tenint la informació no processada en el seu interior, provocant-li una resposta destructiva / desadaptativa.  Es això el “trauma”.

El que cal es que el pacient processi aquesta informació i porti el trauma a una resolució adaptativa que li permeti viure el seu dia a dia correctament (Francine Shapiro). Això es fa amb EMDR.

Resultat d'imatges de EMDREl mètode EMDR (Desensibilització i reprocessament amb moviments oculars (Eyes Movement Desensibilisation and Reprocessing) descobert per Francine Shapiro es un abordatge que treballa en el sistema de processament del pacient.  Shapiro en un inici va descobrir que els moviments oculars voluntaris reduïen la intensitat de l’angoixa dels pensaments negatius.  A partir d’aquí va començar la seva investigació amb persones traumatitzades de la guerra i va constatar que l’EMDR reduïa l’estres posttraumàtic d’aquestes persones.

Actualment hi ha estudis científics que ho avalen.  L’EMDR es l’abordatge mes efectiu per processar situacions traumàtiques (més informació a  EMDR que és?

 

Pilar Lluveras   –   Psicologa col·legiada 17141 – Teràpia amb hipnosi clínica, EMDR i EFT

 

 

Com som? Som com pensem que som, o som com ens veuen els altres?

16 de març de 2016

Saber com ens veuen els altres moltes vegades ens pot ajudar a conèixer-nos a nosaltres mateixos. Nosaltres som molt més crítics amb nosaltres mateixos del que ho son els altres.  Cal que ens adonem d’això, sobretot aquelles persones que son extremadament autocrítiques amb elles mateixes.
Psico-ajuda.
Si vols saber si la teva visió sobre tu mateix es molt diferent de la que tenen els altres sobre tu, pots aplicar el Model UFEE ELBAK.

Aquest model està pensat des d’una visió d’empresa i de presa de decisions, però nosaltres l’hem adaptat a com pensem que som nosaltres, i a com ens consideren els altres en relació amb ells. Hem de tenir en compte els següents punts de vista:

  1. Com ens veiem a nosaltres mateixos
  2. Com ens agradaria veure’ns
  3. Com ens veuen els altres
  4. Com ens agradaria que ens veiessin els altres.

Quan facis l’exercici no t’aturis massa en la valoració.

1) Com et veus a tu mateix: D’una escala d’1 a 10 valora’t sobre els següents aspectes (aquests aspectes son variables i tu pots posar els eixos que a tu t’interessin en cada moment) :

  • Com interactues amb els altres. En quin grau de l’1 a 10 et consideres extrovertit? i en quin grau de l’1 a 10 et consideres introvertit? marca-ho
  • Et consideres segur de tu mateix?. Quin grau de l’1 a 10 creus que tens baixa autoestima?  Quin grau de l’1 a 10 creus que tens l’autoestima alta?
  • Que es més important per tu la ment o les emocions. Posa el grau d’importancia que consideres que tu li dones de cada un)
  • Et sents que els altres poden confiar amb tu. Ets amic dels teus amics? els ajudes en el moment que cal? (a un costat hi ha molt confiable i a l’altre poc confiable. Posa el grau que consideres que ets de cada un)

Un cop ho hagis marcat en el dibuix uneix les línies amb el bolígraf.
En la imatge hi ha un exemple

2) Amb altres colors ves marcant com t’agradaria que que et veiessin els altres en cada un dels aspectes anterior. I ho uneixes amb un altre color.

Ves fent el mateix amb els punts 3 i 4.

Cal que tinguis en compte que la suma dels eixos sempre ha de donar 10 (no pots ser 10 extrovertit i 10 introvertit. Si seria correcte per exemple, 4 extrovertit i 6 introvertit)

Quan el tens ple, pots demanar a un amic o company de feina que l’ompli des del seu punt de vista, i després compara els resultats.

Font:  “El pequeño libro de las grandes decisiones  Mikael Krogerus

El joc: Atac a la vergonya

13 de març de 2016

vergonyaEls sentiments de vergonya o humiliació són l’essència de molts trastorns humans perquè moltes vegades les persones ens veiem conduïdes a no fer certes coses per alleugerir temporalment aquests sentiments.

Avui us proposem aquest exercici per combatre la vergonya.

ATAC A LA VERGONYA

Tanca els ulls i pensa en alguna cosa que puguis fer i que consideris absurda, vergonyosa, ridícula, i que et faria sentir especialment avergonyit si ho fessis en públic (no ha de ser un acte que et provoqui problemes reals, sinó simplement que potser desitges fer i no has fet per vergonya).

Posem alguns exemples per donar-vos idees:

  • Saludar molt efusivament a una persona com si la coneguessis, preguntar-li per la seva família, etc.
  • Cantar una cançó en veu alta i desafinant en públic.
  • Vestir de forma estranya, amb els pantalons al revés, o amb una sabata de cada, etc.
  • Dir en veu alta les parades del metro.
  • Anar a una agència de viatges i demanar si pots viatjar gratis.
  • Pagar en una botiga una certa quantitat de diners amb moneda molt petita, etc.

Quan ja el tens pensat, intenta fer-lo, i quan l’estiguis fent has de canviar els teus pensaments per evitar sentir vergonya.

Aquest exercici és un molt bon exercici per ajudar-te a aprendre a canviar els teus pensaments negatius. Ja veuràs que un cop els canviïs el teu sentiment de vergonya desapareixerà, o si més no, disminuirà.

Nota: aquest exercici s’encarrega en molts casos als pacients en teràpia. Amb la TREC (teràpia racional emotiva conductual), s’utilitza molt.

Font: Institut Ret

Demana informació sobre la psicòloga Pilar Lluveras

categories
arxiu