Les Xarxes ens manipulen

1 d'octubre de 2020

Comentari sobre un dels aspectes que comenten en el documental de Netflix,El dilema de las redes

Ja sabem que a través de les xarxes, les grans companyies com Google, Facebook, etc. ens agafen les nostres dades per enviar-nos publicitat etc. És el que s’anomena Capitalisme de vigilància és a dir per pressions econòmiques ens vigilen en línia per aconseguir més informació sobre nosaltres i obtenir més guanys.

Però, sabem que ens estan manipulant? Sabem que estan provocant canvis en el nostre comportament per a que actuem com a ells els hi interessa? Sabem que estan utilitzant la psicologia contra nosaltres?

Com més informats estiguem més els hi costarà manipular-nos: L’objectiu d’aquestes empreses, evidentment, és aconseguir provocar un canvi en nosaltres per tal que consumim més anuncis, i per això el que volen es que estiguem més estona connectar a les xarxes. Però, com ho fan? només posem dos exemples dels molts que utilitzen:

  • Juguen amb el sistema de recompensa per exemple aconsegueixen que estiguem movent el dit amunt i avall d’una manera gairebé obsessiva, per obtenir la recompensa simplement per veure noves “piulades”, o noves imatges, etc. que estan posades de manera que mai sàpigues què t’apareixerà per la qual cosa incrementen les ganes d’aconseguir el premi.
  • Manipulen les Xarxes perquè només interactuïs amb aquells que la xarxa ha detectat que t’agraden per aconseguir que estiguis més estona connectat, així per exemple al Twitter, els algoritmes estan preparats perquè vagis interactuant cada vegada més amb la gent a la qual hi has posat més likes.

I que passa amb això? Pel que fa al primer punt, la recerca de recompensa, arribem a la addicció a les Xarxes, que actualment cada vegada hi ha més casos.

Pel que fa al segon punt, i donat que cada vegada més ens informem a través de les Xarxes acabarem (ja estem en el camí) per convertir-nos en societats completament polaritzades sense acceptar els que no pensen com nosaltres. Com que només veiem, escoltem, llegim a gent que pensa com nosaltres, acabarem pensant que la nostra realitat és l’única certa, per tant la informació que ens mostren les Xarxes pot no ser real, pot ser informació que només s’acosta a la nostra manera de pensar.

És interessant que ens anem adonant del que ens fan perquè si partim de la base que és la tecnologia qui està gestionant tot això, i que el nostre cervell no ha evolucionat gens en comparació a la velocitat exponencial de canvi que ha patit la tecnologia, som completament vulnerables davant d’aquest joc. I sempre, es clar! pensant que només es fa amb interessos comercials.

Si teniu oportunitat mireu el documental, hi ha altres aspectes també molt importants a coneixer.

Intenta-ho!

26 de setembre de 2020

Cibersexe – ajudeu-me!

19 de setembre de 2020

Estic a casa, i de cop penso en connectar-me per fer cibersexe. Començo tot el procés de cerca i mentre l’estic fent i encara que ahir havia decidit que no ho faria mai més, ja estic sentint aquest plaer que m’enganxa sense control.

Saps aquell experiment que es va fer fa anys sobre una rata que pressiona una palanca i aconsegueix el premi? (L’Experiment d’Skinner), doncs analitzem que hi ha darrera d’aquest comportament i que busca la persona.

El Cibersexe és una activitat sexual en què dues o més persones connectades a través d’Internet s’envien missatges o imatges sexualment explícites que descriuen una experiència sexual.

Quan es converteix el Cibersexe en una addicció?

Addicció: Dependència a una substància o a una conducta. El cibersexe s’inclou com una addicció comportamental, on l’individu desenvolupa dependència, igual com podria ser a una substància (en aquest grup també s’inclouen l’addicció a les pantalles, al mòbil, etc.).

En un estudi fet a la Universitat sueca d’Umea (Jokinen et al., 2020) les persones que tenen un trastorn hipersexuals tenen uns nivells més elevats d’Oxitocina. L’estudi es va fer amb 64 pacients que presentaven el trastorn i 38 que no, i es va concloure que els pacients masculins que tenien un trastorn hipersexual tenien uns nivells més elevats d’Oxitocina per la qual cosa, aquest comportament pot ser un mecanisme compensatori per atenuar el sistema d’estrès hiperactiu. (més informació sobre altres estudis)

Però els que son addictes al cibersexe s’han de considerar dins de trastorns hipersexuals? o com addictes a les pantalles? o a les dues coses?

S’ha d’analitzar diferents aspectes:

  • És diferent si la persona busca fer cibersexe perquè només pot gaudir d’aquesta manera, o si te relacions sexuals físiques que funcionen correctament i a part fa cibersexe.
  • És diferent si la persona busca a través del cibersexe tenir contacte afectiu amb l’altre persona, o simplement vol tenir un col·laborador mantenint completament l’anonimat.
  • És diferent si la persona a part del cibersexe té un comportament obsessiu sexuals (masturbació compulsiva, etc) o no.

Així doncs, si creus que tens un problema i et cal ajuda, no dubtis a demanar-la, perquè segons sigui el teu cas, s’ha de treballar de diferents maneres.

Terapiaonline.cat

Altres articles antics relacionats: Cibersexe-exhibicionisme

Fotografia de Soumil Kumar de Pexels

Estudis psicològics – 2a part

14 de setembre de 2020

Tres estudis/experiments més: L’estudi de Ivan Pavlov (Condicionament Clàssic) , i els Experiments de Thorndike i d’Skinner (Condicionament operant).

Estudi de I. Pavlov – Condicionament clàssic

Fet per I.Pavlov (1849-1936) sobre els reflexos condicionats. Relació entre Estimul i Resposta: El que va observar va ser que els gossos no només segregaven sucs gàstrics durant la ingesta d’aliments sinó també quan veien el menjar (E – R)

Text complert a Condicionament clàsic: estudi de I. Pavlov

L’experiment d’en Thorndike

El psicòleg Thorndike (1874-1949) va posar un gat dins d’una gàbia i menjar a fora la gàbia. A l’interior de la gàbia hi penjava una petita anella que si es pressionava s’obria la porta de sortida. El gat anava fent proves i va veure que si tocava l’anella i aconseguia obrir la porta podia aconseguir menjar. Així es va veure que cada cop el gat tardava menys temps a tocar l’anella.

Experiment complert a Llei de l’efecte de Thorndike

L’experiment d’Skinner

Experiment fet per Skinner, (1904-1990) pare del Condicionament operant afirma que si una conducta és seguida d’un reforç, és més probable que aquesta conducta es torni a produir. En l’experiment fan passar gana a l’animal. Mentre està buscant menjar si pressiona la palanca rebrà el reforç del menjar. Aquest procés es repetirà varies vegades fins que la rata descobrirà que el fet d’accionar la palanca li reporta una recompensa.

Experiment complert a L’Experiment d’Skinner

Diferències entre Condicionament clàssic i Condicionament operant

Mentre que en el condicionament clàssic l’esquema temporal és E- R (estímul-resposta), i l’individu es passiu, en el nou model del Condicionament operant és al revés: Primer s’espera de l’animal un comportament o una conducta determinada i, quan es produeix, es presenta l’estímul, anomenat també reforç.

El reforç augmenta la possibilitat que es repeteixi la conducta. Thorndike va concloure que els animals i les persones actuaven per mitjà de l’assaig i l’error com a forma d’aprenentatge. Skinner va ampliar aquesta visió parlant de diferents tipus de reforços, els primaris com per exemple el menjar i els secundaris que son aquells estímuls reforçadors que ho son perquè s’associen a un estímul primari, com per exemple els diners). Defineix 4 tipus de condicionament: el reforçament positiu, el càstig, l’omissió, i el reforçament negatiu.

Estudis psicològics

13 de setembre de 2020

Un parell d’estudis/experiments que han marcat la història de la psicologia: La Presó d’Standford, i l’Experiment d’en Milgram,:

La presó d’Standford – Experiment

L’experiment es va fer el 1971 pel Dr. Zimbardo i va consistir en observar la influència de l’entorn sobre les persones. Es va iniciar com si fos una situació real, en una presó. Es van fer dos grups, un grup feia de policies de la presó i un altre eren persones sense cap antecedent delictiu, que se les va tractar com a presoneres. Tots havien d’adquirir el rol que els tocava i cap d’ells sabia que els altres no eren reals. L’impacte va ser tant fort que van haver de suspendre l’experiment abans del termini previst per qüestions ètiques.

Llegiu-lo complert a Experiment de la presó d’Standford

Experiment de Milgram

L’experiment del 1961 de l’Stanley Milgram es va fer per estudiar l’obediència o resistència a l’autoritat davant de situacions extremes. Fins a quin punt la gent obeeix a les autoritats quan se’ls hi demana que provoquin dolor als altres? L’experiment consistia a que la persona havia de castigar a una altre persona si no feia be una prova de memòria aplicant-li descàrregues elèctriques (no eren reals però qui les aplicava no ho sabia).

Els resultats van demostrar que en molts casos la persona aplicava descàrregues elèctriques que haguessin provocat la mort de la persona.

Llegiu-lo tot complert a Experiment d’en Milgram- estàs segur que tu no ho faries?

Curs 2020-2021

6 de setembre de 2020

Hipnosi per deixar de fumar

27 d'agost de 2020

Es pot deixar de fumar amb hipnosi en poques sessions? Doncs si!

És cert que quan volem deixar de fumar hem de contemplar moltes variables (per què fumem? en quins moments? etc.) però deixant a part això, l’acte de fumar es pot deixar de fer amb hipnosi en una sessió.

Una sessió de 2 hores amb hipnosis inclosa, amb 1 any de garantia (cas que calgués es repeteix la sessió). En la sessió es dona suport amb unes instruccions per escrit i àudios de reforç d’hipnosi.

A partir de setembre i amb col·laboració amb el Centre Magna, al nostre centre de l’Hospitalet.

Demana informació

Fotografia de Rafael Guajardo de Pexels

Problemes de parelles – compartir històries

26 d'agost de 2020

La Berta ha posat el següent comentari en el post ” Estic bloquejada, no sóc feliç amb el meu matrimoni

Que voleu que us digui, és massa curta la vida per renunciar a viure-la intensament!

Hola gent,

És ben cert que compartir les històries té un efecte molt saludable! Tinc 45 anys, en porto 19 de casada amb un home 9 anys més gran que jo i tenim un fill i una filla, de 18 i 14 anys. Ens coneixem des que jo era adolescent – de fet va ser el meu primer gran amor- i és el millor pare del món: no hauria pogut triar un altre home per tenir fills i formar una família. En aquest sentit, responent a un dels comentaris d’un post anterior que deia “primer el seny, després els sentiments”, crec que puc confirmar que si que funciona, ja que quan ens vam casar ho vaig fer convençuda que era una persona adequada per formar-hi una família. A casa sempre ens hem entès molt bé i ens hem repartit les responsabilitats i sempre m’ha donat molt suport per desenvolupar la meva carrera professional, sabent lo important que era per mi. Comparat amb els altres posts sembla estrany que me’n pugui queixar, però la qüestió és que amb això no sempre n’hi ha prou tampoc.
Tot i que logísticament i familiarment tot funciona molt bé, tenim dos punts molt dèbils: al llit les coses no han anat mai massa bé i fora de la família i amistats, ens interessen coses ben diferents. De joveneta, sent ell més gran i amb més experiència que jo, pensava que el problema de no arribar a tenir orgasmes fàcilment era meu: que em faltava excitació mental, que tenia limitacions físiques… etc. Ell ho respectava i hi posava bona voluntat fins que després de la primera maternitat vaig tenir una aventura i vaig descobrir que jo no en tenia cap de problema. Després vaig tenir una altra relació extramatrimonial molt intensa que va durar molt temps i que em va ajudar a conèixer-me tant físicament com psicològica i a entendre qui sóc i com he arribat a on sóc (una rebel que s’ha cuit a foc lent nascuda d’una educació en valors clàssics i tradicionals). La llàstima és que es va acabar traumàticament per mi i que el resum de la meva vida sexual matrimonial és que en més de 25 anys i varis mapes, el meu marit encara no ha descobert on tinc exactament el meu clítoris ni com funciona. Sempre però, ho vaig viure amb un alt grau de culpabilitat i intentant protegir-lo a ell i a la família, tot i que a vegades no tinc clar si va ser per lleialtat o per covardia. Però aquí estem.
Els anys han passat i hi he donat moltes voltes i he intentat moltes coses, i ara que els fills ja comencen a tenir un peu fora de casa tinc molt clar que a curt/mig termini em vull separar. Encara tinc mitja vida per viure i ho vull fer amb la màxima ambició i plenitud i si puc, a costat d’algú amb qui pugui compartir més interessos comuns i intel·lectuals. M’ha costat molt arribar a prendre aquesta decisió i sobretot, esperar que arribés el moment adequat, tenint en compte que a casa tot és una bassa d’oli i els projectes familiars continuen, però jo em consumeixo per dins. De fet, aquest període de confinament que hem passat ho ha fet tot molt més palès: continuar junts només per tradició quan la part grossa de la feina ja la tenim feta… que voleu que us digui, és massa curta la vida per renunciar a viure-la intensament!

Però com totes, no sé com fer-ho. Tot i que a diferencia de molts dels posts anteriors, crec que ja he superat la fase de depressió, insatisfacció personal i crisis existencial i ja sé el que vull, i ara el que més em preocupa és trobar el moment i la manera de fer-ho que sigui millor tant per ell com pels meus fills. Ell no en té ni idea – el cert és que degut a les circumstàncies i per no ferir-lo sempre he estat molt curosa a quedar-me la processó per dins, i més quan saps del cert que no t’hi pot ajudar – però està clar que a vegades no hi ha més cec que el que no hi vol veure. Sé que li destrossaré la seva visió i estructura de la vida però vull creure que també ell hauria de tenir la oportunitat de trobar algú altre per compartir i refer la vida, i com que és més gran que jo, pateixo perquè el temps se li acabi. Vull fer-li el mínim mal possible i idealment m’agradaria poder fer una transició entre un estat de parella i un estat “d’amistat” que sigui gradual i sense traumes majors que els necessaris però no sé si això ni tan sols és possible. Llegeixo els posts de les dones que han patit trencaments per part dels marits entre els 40 i els 50 i no m’agradaria que ell es pugui sentir així de perdut i desorientat. Però com deia aquell, es pot fer una truita sense trencar els ous?? Si algú té la fórmula, si us plau, passeu-me-la que mal em sàpiga, però una hora o altra hem de sopar…

Resposta

Hola Berta,

Moltes gràcies per voler explicar la teva història, i si, compartir el que ens passa ajuda a qui es pugui trobar en una situació semblant a la teva, així que animem a qui ho vulgui a fer-ho.

Referent al que comentes de la teva relació amb el teu marit, és positiu que hi vegis coses bones:  la logística familiar funciona, és bon pare, la relació entre vosaltres és correcte, per tant per aquest costat

Terapiaonline.cat

11 d'agost de 2020

terapiaonline.cat

El Mem

10 d'agost de 2020

Mem: És la unitat mínima de transmissió en l’herència cultural, Així segons Dawkins aquestes idees generals van saltant de ment en ment i van passant de generació en generació. Segons ell tots els fets culturals es van transmetent com passa en l’evolució biològica (hi ha mems que prosperen i d’altres que no).

Si de manera individual ens adonem que algun d’aquests mems ens limita i no ens deixa sentir be, busquem l’ajut d’un professional.

terapiaonine.cat

Amb la mascareta com podem expressar les nostres emocions?

23 de juliol de 2020

Quan vam començar a portar la mascareta poc vam pensar en què passaria ara amb les nostres expressions facials per expressar les emocions davant del nostra interlocutor.

Se’ns ha bloquejat una part de la cara, i ara només tenim els ulls.

Com expressar l’amabilitat, la complicitat davant de la persona amb la que estem parlant?: aquell mig somriure que fèiem per demostrar a l’altre que l’entenies, o aquella cara que posaves per convidar a l’altre persona a preguntar-te o a expressar alguna cosa.

Tal com explicava la Sra. Teresa Baró a RAC1,no és fàcil substituir l’expressió facial, i això pot generar fredor, distància i fins i tot malentesos“.

Quanta impotència! Ara només veiem persones amb les seves emocions tapades com si fóssim “zombis” així que si no busquem ràpid un substitut a la mascareta, intentem establir nous gestos per poder comunicar-nos emocionalment amb els altres perquè entre que no ens podem gairebé tocar, si a més no tenim contacte emocional amb l’altre, el distanciament serà enorme.

Terapiaonline.cat

Psicòleg a l’agost. Aquestes vacances també tenim obert!

16 de juliol de 2020


Si estàs preparat per marxar de vacances potser aquesta noticia no t’interessa, però per tots aquells que us quedeu per aquí i estigueu buscant un psicòleg, us informem que les sessions online continuen funcionant i el nostre Centre de L’Hospitalet de Llobregat també està obert aquest estiu.

L’Hospitalet a la Rbla Just Oliveras 48 4art 4A-6B 08901

Contacta amb nosaltres al  600334250 (Pilar) o a través del correu plluveras@gmail.com o lluveraspsicologia@gmail.com

 

 

 

Que fas aquest juliol? Sessions de Mindfulness

28 de juny de 2020

Organitzem un minigrup d’entre 5 i 8 persones per fer 4 sessions de Mindfulness (una setmanal) aquest mes de juliol al despatx de L’Hospitalet de Llobregat.

Es fa un grup de matins i un grup de tardes. Si esteu interessats contacteu amb nosaltres i us explicarem més detalls

Mindfulness. L’enfocament en un mateix, en les nostres pròpies emocions, pensaments i sensacions que es produeixen en el moment present.

En aquestes sessions s’aprendran unes tècniques senzilles basades en la meditació i l’autoconsciència per ajudar-nos a viure el present sense tanta tensió, augmentant així la iniciativa i la creativitat.

El taller l’imparteix la psicòloga Laura Alonso

Foto de Belle Co de Pexels

Faula 19 – El pinyol de la cirera

23 de juny de 2020

Publiquem la faula número 19 d’aquesta secció.

Caminava un noi per un camí mentre menjava una cirera. Quan va acabar va tirar el pinyols de la cirera al terra del camí i un ancià que el seguia va recollir-lo i el va enterrà a una zona fèrtil a prop del camí. El noi se’n va riure:

Quina tonteria, Per què has fet això? no hi veig cap sentit.

Al cap d’un temps el noi va tornar a passar pel mateix lloc, i en el lloc on l’ancià havia enterrat el pinyol de la cirera, hi sortia un petit arbret. I allà estava l’home regant l’arbre.

I un segon cop el noi va tornar a riure-se’n d’ell dient que no servia de res fer allò i que estava perdent el temps.

Anys després, el noi ja gran, passejant pel mateix camí. Tenia molta sed i va arribar al lloc on l’ancià va plantar el cirerer i va descobrir un arbre frondós i ple de cireres. Gracies a les cireres va aconseguir calmar la seva sed i va pensar penedit que no havia d’haver-se’n burlat de l’ancià.

22 de juny de 2020

Foto de Gustavo Fring de Pexels

Cuidem la salut mental

18 de maig de 2020

Tots els indicadors ens estan avisant que aquest període està sent i serà un moment complicat per la nostra salut mental.

D’entrada hem estat tots en estat de xoc. Ens hem adaptat com hem pogut al confinament i més o menys hem anat tirant. Ara però, toca tornar a la normalitat i tot això tenint en compte els problemes econòmic i que el virus encara està entre nosaltres. Tot es fa força complicat.

Tal com publica el Punt Avui, L’OMS està alertant als Governs perquè vigilin la situació, però la cobertura pública en salut mental a casa nostra és la que és, per la qual cosa cal que les empreses també hi participin i protegeixin la salut mental dels seus treballadors.

Una de les polítiques més encertades que tenen algunes empreses multinacionals és cobrir un percentatge de les despeses que tenen els seus treballadors anant a psicòlegs o psiquiatres de la sanitat privada.

Així doncs, proposem a tots els empresaris que mentre no es millora la sanitat publica intentin assumir tota o part de les despeses que el treballador pateixi en aquests casos donat que a la llarga representa millorar la salut mental de la població i per tant el benestar de tothom, augmentant, evidentment, el rendiment econòmic del país.

Categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu
On som
A L'Hospitalet de Llobregat
Rbla Just Oliveras 48 4t 4A 08901 L'Hospitalet Llob