Reduir l’insomni posant-te ulleres

17 de febrer de 2018

Segons un estudi realitzat pel  Dr Ari Shechter, utilitzar ulleres amb un vidre tintat d’àmbar dues hores abans d’anar a dormir mentre mirem els nostres mòbils o ordinadors redueix l’insomni.

https://static.pexels.com/photos/415105/pexels-photo-415105.jpeg

La raó és que aquestes ulleres bloquegen el color blau intents que emeten les pantalles. Aquest color blau intents ens provoca que deixem de produir l’hormona de la melatonina i per tant que s’augmenti el nostre estat d’alerta, provocant l’insomni.

Explica el Dr Shechter que amb les ulleres aconseguim filtrar la llum de longitud d’ona blava de totes les pantalles, les televisions, els ordinadors, inclús de les bombetes leds que ara s’estant instal·lant tant perquè consumeixen menys.

I continua dient que l’ús d’aquestes ulleres pot ser útil també per les persones amb problemes cardiovasculars i de hipertensió. Cal encara, més estudis

 

Font: Psyblog

 

 

Faula 17 El mirall xinès

1 de febrer de 2018

Publiquem la faula número 16 d’aquesta secció.

Un camperol xinès va anar a la ciutat per vendre la collita d’arròs i la seva dona li va demanar que no s’oblidés de portar-li una pinta.
Després de vendre l’arròs el camperol es va reuní amb uns companys per celebrar-ho, i va beure. Després una mica confós, en el moment que estava a punt de marxar va recordar que la seva esposa li havia demanat alguna cosa però no recordava que era. Hi pensava, hi pensava, però no ho podia recordar.

Llavors va comprar a una tenda el primer que li va cridar l’atenció: un mirall.

Va tornar al poble, li va regalar a la seva muller i seguidament se’n va anar a treballar al camp.

La seva dona es va mirar al mirall i va començar a plorar desconsoladament. La mare li va preguntar la raó d’aquelles llàgrimes i ella donant-li el mirall li va dir:

  • El meu marit ha portat a casa a una altra dona, jove i maca.

La mare va agafar el mirall el va mirar i li va dir a la seva filla:

  • No tens de que preocupar-te, es una vella.

 

 

Autor: Conte tradicional Xinès

Estic angoixat per una noia – Dependència emocional

26 de gener de 2018

Nova consulta d’aquesta secció.

Consulta

Hola, primer de tot dir que sóc un home. Estic angoixat per una noia, em plantejava una relació seria i vaig donar distancia i ara que ja no em contesta els missatges estic obsessionat, m’he comportat com un immadur, però aquesta situació m’està matant, no dormo ni menjo, la trobo molt a faltar i no se que fer, vaig en caiguda lliure.

Resposta

Hola Pere
Disculpa el retard en la resposta.  Referent a la teva consulta, estic intentant buscar com ajudar-te a distància, a través d’aquesta entrada però tota l’estona m’està venint el mateix comentari: Si poguessis anar a un psicòleg seria perfecte!!!.

Ostres em sap greu haver de dir-te això perquè imagino que si et poses en contacte amb nosaltres es perquè vols que et donem eines per resoldre-ho tu sol, però quan tenim una relació que mes o menys va be, i es trenca i no acabem de desconnectar del tot d’aquella persona (les xarxes socials tampoc ens ho posen fàcil) es perquè no estem fent el “dol de la ruptura” de manera correcte, per tant una ajuda externa ens pot anar molt be.

De totes maneres, intento donar-te diferents punts perquè tu mateix puguis anar-ho treballant. Anem per parts:

Puc resoldre-ho?
Dir-te que, encara que ara estàs veient que no saps com solucionar-ho, hi ha solució, et posaré l’exemple d’un cas d’un noi que em ve a la consulta (es un exemple entre molts d’altres) que ve pel mateix motiu que tu, a més treballa junt amb la seva ex, així que l’ha de veure cada dia. Va venir desesperat, i actualment portem unes 3 o 4 visites (ara no ho recordo exactament) i ja està molt millor (encara no estem del tot, perquè s’ha de reforçar tot el que hem aconseguit).
Amb això t’ho dic perquè vegis que no es una teràpia infinita, i que no es una cosa que no es pugui solucionar, es complicat perquè es crea una dependència emocional que costa trencar, però hi ha sortida.

Que he de treballar?
Pere, primer s’ha d’analitzar,  el perquè estàs malament,  i què és el que et fa estar malament.

  •  és el no tenir parella? o
  •  és el no estar amb ella?

Se que d’entrada diràs que les dues coses, però pensa-hi, es diferent, per això, el que s’ha de potenciar aquí son dues coses importants:

  1. Per que crec que es tant important tenir parella per poder ser feliç. Aquesta manera de pensar es una cosa que se’ns ha posat de petits, pensem que si no tenim una parella, si no tenim fills, si no tenim una casa, si no tenim hipoteca, si no tenim un gos o un periquito, etc…(estic exagerant, hi t’ho porto al límit de l’estupidesa perquè t’adonis) no podem ser feliços. Això ho has de trencar definitivament. Sense parella es pot ser tant o més feliç que tenint tot això que t’he comentat abans.
  2. Per què em cal una altra persona per poder ser jo feliç.  Em sento insegur? no se anar sol per la vida? Ella em dona aquesta seguretat que jo no tinc?

Com puc treballar-ho?
Suposo que quan has contactat amb nosaltres ja has intentant trobar solucions: per Internet, llibres d’autoajuda, consells dels amics, i t’adones que no ho soluciones.

Bàsicament si treballes aquests dos punts, tindràs el 80% resolts.  Després et quedarà canviar els hàbits per no estar pendent de tots els moviments que fa ella (aquesta part l’has de veure con una “addicció”.. es una manera de parlar, però si, has agafar un hàbit de comportament, estar-te hores i hores mirant per les xarxes socials, per exemple, controlant tots els moviments que fa ella, tot això ho hem de trencar, però Pere, no ho treballaràs fins que no et sentis molt més fort del que et sents ara, perquè quan a tu no t’importi res del que pugui fer ella, ja deixaràs d’estar tant pendent, i si algun dia ho mires, no et molestarà amb la intensitat que t’està molestant en aquests moments.

Es per això que et recomano un psicòleg, i a més, si em permets la llibertat, treballa amb un psicòleg que t’ajudi a potenciar la part de la teva ment inconscient (amb hipnosi clínica, EMDR, etc.), donat que la teva ment conscient, encara que s’adona de tot el que li passa, no sap con sortir d’aquest situació.

Mentrestant tu, de tant en tant tanca els ulls i intenta trobar aquells moments de la teva vida, aquell Pere que es sentia tant be, tant independent, tant segur d’ell mateix i  recorda com es sentia, nota dins teu la sensació, aquella seguretat que potser als 15 anys tenies, etc. ..Però, Pere, si, mai t’has sentit així, si mai t’has sentit segur de tu mateix (no et conec i no ho se), no et preocupis d’acord? perquè amb l’ajuda d’un psicòleg podràs construir aquest nou Pere i això et permetrà deixar d’estar tant pendent d’una noia, perquè quan el tinguis construït deixaràs de sentir-te dèbil i dependent d’ella.

Molts ànims

 

Si estàs prop de L’Hospitalet no dubtis a contactar amb nosaltres i ens posem a treball per resoldre aquest malestar (a Barcelona també tenim un centre col·laborador)

Estic en parella però em sento sola, i estic trista

10 de gener de 2018

Resposta a la consulta que ens ha fet la Cloe, l’amiga invisible

 

 

 

 

On fer un voluntariat

9 de gener de 2018

Adjuntem l’enllaç a l’article que publiquen avui a Xarxanet.orgOn puc trobar ofertes de voluntariat” amb la relació de tots els espais web on ens podem apuntar a fer voluntariat. N’hi ha de molts àmbits: social, internacional,  i per a diferents col·lectius (per a la infància, per als grans, etc).

Si busqueu què fer, segur que us serà de gran ajuda.

 

 

 

 

 

Resposta a una consulta per problemes de parella

7 de gener de 2018

Consultes amb resposta al nostre canal de Youtube

3 de gener de 2018

Comencem l’any 2018 amb nous projectes: Obrim nova secció en el nostre Canal de Youtube amb respostes als vostres dubtes o preocupacions a través del Youtube.

Podeu enviar una consulta al correu lluveraspsicologia@gmail.com i us respondrem a través de vídeo.  També ho responem a través d’aquest bloc: Vols fer una consulta?

 

 

 

Ell jeu al sofà i jo em passo tot el dia cridant – relacions de parella

11 de desembre de 2017

Resposta a la Consulta feta a Vols fer alguna consulta?

Consulta

Bon dia,

Sóc l’Alba tinc 36 anys i fa 11 mesos que sóc mare, la meva vida en parella va de mal en pitjor, la veritat és que tot el que està passant ja ho havia d haver previst..ell des de sempre ha volgut fer activitats i els seus hobbies els caps de setmana.. o dissabte o diumenge o en algun cas els 2 dies.. portem 15 anys junts i ell sempre ha volgut ser pare i ha insistit molt per ser-ho, jo en canvi m ha costat més prendre la decisió potser perquè veia que ell no és persona d estar en família, perquè mira per ell i el seu propi benestar.. però el fet és que m anava fent gran i pensant que se’m passaria l’arròs vaig decidir que volia ser mare, cosa que no me’n penedeixo estimo al meu fill amb bogeria. El fet és que ja gairebé des que ha nascut el nen he hagut de suplicar que es quedés a casa per ajudar-me perquè ell sempre ha intentat marxar..al principi de mala gana ho va fer perquè va ser cesària i necessitava ajuda però poc a poc ha anat buscant el seu espai deixant-me tota la càrrega a mi.. Ara si o sí marxa el dissabtes a fer el seus hobbies, un dia que jo estava refredada i no em trobava massa bé li vaig demanar que es quedés per ajudar-me amb el nen i es va ficar histèric diguen-me que només el volia putejar que jo no estava tant malament, que per una mica de refredat ja em podia quedar sola i que només ho feia perquè es quedés a casa El fet es que em va amargar el cap de setmana..
Ell diu que treballa molt que està molt estressat i que necessita desconnectar. jo també treballo 8 h i a una hora de camí de casa i vaig de cul intento fer un horari intensiu llevant-me cada dia a les 5.30 per poder estar més amb el nen i vaig molt cansada, perquè ell no arriba fins les 20 h…espero el cap de setmana amb candeletes per poder descansar i al final acabo més cansada perquè he d’estar bona part del dissabte sola amb el nen , fent rentadores i feina endarrerida mentre ell està amb bici.. després arriba i tampoc ajuda gaire..està cansat i jeu al sofà amb el mòbil i la tele..em passo tot el dia cridant dient que s han de fer les coses i ell ni s hi immuta o bé em diu que les farà més tard o fa alguna cosa i de seguida torna a descansar..a part el dia que estem junts es passa el dia amb el mòbil, si anem a esmorzar a dinar o si estem a casa, o comentant on ha anat amb la bici o on vol anar amb els seus amics..el sexe molt malament no tenim relacions jo vaig molt cansada i a part no em ve de gust estar amb una persona que només mira per ell. Jo estic consumida i sense il·lusió perquè el seu pla és anat treballant cada dia i el cap de setmana poder fer la seva..a sobre a la feina com que faig horari intensiu no tinc vida social perquè minimitzo les pauses i gairebé no veig a ningú..
Estic d’acord que tothom ha de tenir el seu espai però de tant en tant, però quan es té un nen tant petit crec que tothom ha de renunciar a una part o bona part de la seva vida anterior, el dia no té més hores i sinó ho fa un o ha de fer l altre membre de la parella..ell no fa mai plans en comú no sé sortir d’escapada per un pont o una excursió planificada tots junts..anem fent sobre la marxa. En canvi quan es tracta dels seus hobbies ja ho té tot programat.. em sento segon plat i que tota la responsabilitat del nen cau sobre mi, sento que la meva vida ha canviat un 100% mentre que ell pot anar fent moltes de les coses que feia abans de ser pare…acabem discutint cada dia i fins i tot ens insultem em sap greu que el nen creixi entre crits i no sé que fer.. jo no vull estar amb una persona que primer sigui el seu benestar que el de la seva família.. em fa sentir molt sola i poca cosa…entre setmana no ens veiem per horaris i el cap de setmana perd mínim mig dia amb les seves coses.. i després a sobre li costa col.laborar amb tot..I em diu que sóc una egoista, una nena mimada que el vull tenir sempre amb mi com un esclau i que si vull un esclau que m’agafi un gos..A vegades m ho fa creure penso que sóc una egoista però després veig que jo em sacrifico molt més que ell i que ell n’hi ho veu ni ho valora.. No sé que fer,estic desesperada i amb ganes de plorar perquè discutim i discutim i no arreglem res.. Què puc fer?

 

Resposta

Bon dia Alba

Primer de tot felicitats per la maternitat, i espero que tu i el teu fill estigueu molt be de salut.

Referent a la teva consulta, si et sembla ho podem enfocar des de dos punts diferents:

Primer punt: Alba, quan s’acaba de tenir un fill sempre es veuen les coses més en negatiu. Això t’ho dic perquè et pot ajudar a veure que, encara que el que està passant no va be, hi ha sortida, només que l’hem de veure i treballar des de la calma i la paciència.

Dit això, anem ja per la segona reflexió:

Comentes que ja durant els 15 anys de vida en parella ja anaves veient que ell no es preocupava massa per la família ni per la logística de la casa i ara amb l’arribada d’un

Mindhunter – Assassins en sèrie

2 de desembre de 2017

Publiquem la 4a entrada d’aquesta Secció TV

Temporada 1 de Mindhunter (Netflix), Serie nordamericana basada en el llibre Mind Hunter: Inside FBI’s Elite Serial Crime Unit de Mark Olshaker i John I. Douglas. Protagonistes: Anna Torv Jonathan Groff, Holt McCallany, Hannah Gross.

Argument: Als anys 70 dos policies membre de la Unitat d’anàlisi de la Conducta del FBI s’entrevisten amb psicòpates assassins i violadors dels EEUU per fer un estudi i poder entendre la seva ment des d’un punt de vista psicològic i social.

El text de continuació pot tenir spoilers

Hi ha moltes coses de les quals es podria comentar des del punt de vist psicològic però ens centrarem en aquests dos aspectes:

Format dels interrogatoris per aconseguir una declaració En els 10 capítols es va veient com els policies van aprenent, van coneixen el patró dels assassins en serie i mica en mica sense adonar-se’n van modificant la seva manera d’enfocar els interrogatoris fins al punt que en alguns casos treballen en ordre invers, és a dir, basant-se en la conclusió a la qual han arribat enfoquen tot l’interrogatori, així doncs, basant-se en la culpabilitat de la persona que estan interrogant, li provoquen reaccions emocionals per tal que acabi declarant el que ells volen.

Això podríem dir que es una bona eina per aconseguir una declaració d’un assassí que realment sigui culpable, però el problema està en si aquesta pressió emocional pot portar a que una persona essent innocent s’acabi declarant culpable.

Cadena perpètua o pena de mort per un assassí en serie L’altre aspecte que volem comentar és la importància que dona a la cadena perpètua en front a la pena de mort:  El que es pugui entrevistar als assassins en serie i violadors un cop estan a presó en cadena perpètua ens permet aconseguir una informació molt valuosa per a poder conèixer el seu patró de comportament i així, poder impedir que aquests crims es puguin repetir.   Un gran argument en contra de la pena de mort.

 

Comentari de la Serie:  S’enfoquen els crims des del punt de vista de la psicologia i patró de conducta dels assassins. Molt interessant per a qui li agradin aquests temes. A mida que es van veient els capítols la serie va agafant més força.

Si voleu llegir comentaris d’aquesta serie des d’un punt de vista diferent llegiu l’article de la Mònica Planas Mindhunter una anàlisi sobre la masculinitat

 

 

 

Vull fugir. “Crec en realitat que vull fugir de mi”

26 de novembre de 2017

(Aquesta consulta és continuació d’una consulta feta el 2013 per la Judith  “Recordo que estar al no-res és agradable)

Consulta

Hola Pilar,
Se que ha passat molt de temps des de que vaig escriure això, però vull contestar algunes preguntes igualment.

Judith   :   “Estic en el no-res, … cap sentiment…. es agradable”.
Resposta Psico-ajuda:    Per què no tenir sentiments per tu es agradable?, Quins sentiments t’estan fent mal? Potser, i sense entrar massa a fons, la qüestió està en analitzar perquè et sents molt còmoda sense pensar, sense sentir, sense estar on estàs…. T’agradaria fugir d’alguna cosa?

(llegiu tota la consulta del 2013 amb la seva resposta aquí)

Fa temps que penso que el que és agradable és la manca d’alguna cosa negativa, i no la manca de sentiments en si. Tampoc crec que sigui al 100% acurat parlar de manca de sentiments. El que si recordo és sentir-me a gust, i hi ha més, però em costa molt de descriure. Dir que no hi ha res a prop meu tampoc és del tot cert. Hi havia una altra presència, femenina, amable. De vegades em comunico amb ella. Si realment és un record de la meva gestió, et diria que aquella presència era la meva mare.

I ara tornant al món exterior: em preguntes si vull fugir d’alguna cosa. La resposta és que sí. De tant en tant em ve un desig molt fort de fugir a algun lloc on ningú no em conegui. El desig em ve en forma de fugir de la gent, però crec que en realitat vull fugir de mi. Envers mi mateixa tinc sentiments que en part van rotant i que son complexes. He aconseguit millorar molt la meva auto-estima, però de vegades em ve la sensació de no ser correcte tal com sóc, de ser un desastre, d’haver nascut només per a que els altres descarreguin les seves misèries en contra meu (per exemple en forma d’assetjament). I això és només una part.

Pel que fa al record de l’hospital: no hi estic sola. Hi ha gent que m’ajuda. No els conec, però em volen bé. Com que vaig néixer via cesària, crec que senzillament me’n recordo dels metges/infermers que van participar al meu naixement.

Resposta

Bon dia

Primer de tot m’agradaria donar-te una explicació del perquè de les preguntes que et vaig fer (veure les preguntes en els comentaris de l’entrada “Recordo que estar al no-res és agradable) Es important saber l’edat de la persona amb la qual estic comentant, segons l’edat s’ha d’enfocar diferent el problema i la resposta, i també es important saber si estàs anant a algun psicòleg o professional per no fer interferències i per saber si tens a algú amb el qual pots recorre per compartir el teu estat d’ànim.  Espero que no et molestés.

També abans de començar amb la resposta, pensa que un petit correu no es suficient donat que jo puc interpretar diferent el que has escrit i la resposta pot contenir punts o expressions que et poden molestar.  Res més lluny de la meva intenció. D’acord?

Així doncs, Comencem?

M’estava rellegint el primer missatge de l’any 2013 i la resposta que et vaig fer (quants anys… i gràcies per ser fidel a Psico-ajuda) i ho comparava amb el comentari que has escrit ara. Sembla que encara estàs intentant entendre el record, no?

Pel que interpreto, Judith, parles d’ell com:

  • Es agradable, em sento a gust
  • no es negatiu.
  • noto una presència femenina agradable (la meva mare) i m’hi comunico de vegades.

Expliques després les sensacions del teu present:

  • Vull fugir de la gent del meu entorn.
  • Vull fugir de mi. No m’agrado. No serveixo només que perquè els altres descarreguin la seva misèria en contra meva

I tornes a un altre record de l’hospital quan vas neixer

  • Tens gent desconeguda que t’ajuda

 

Començarem amb aquest record on et sents tant a gust, que sembla que l’utilitzes com un refugi per aïllar-te.  Es això? No hi ha res en contra per fer això si a tu et fa sentir bé, cap problema, i no estiguis analitzant tant, deixa’t portar i relaxa’t.

Moltes vegades els psicòlegs ensenyem a la gent a que es construeixi un “lloc segur” on estar-s’hi mentalment quan els hi cal.  Per tu, sembla que aquest lloc on et comuniques amb la teva mare es “el teu lloc segur”.

Crec, si em permets Judith, que penses que estar a aquest lloc imaginari, “no es normal”..Potser es aquí on has de fer el canvi:

  • 1r: tenir un refugi mental en alguns moments, es perfecte, sempre clar que no hi estiguem massa,  d’acord? però això ja seria una segona part.  De moment pensa que tens una gran sort perquè tu ja el tens construït.
  • 2n: Sembla que t’incomoda veure que “contactes energèticament amb la teva mare”, i per aquí també voldria que quedessis tranquil·la.  Hi ha gent que es més sensible, més perceptiva, i sembla que tu ets una d’elles.

Continuant amb aquest segons punt, et posaré un exemple:  un dia em va venir una noia de la teva edat a la consulta i vam estar treballant… ella també igual com tu tenia vivències i contactava amb el seu avi (sempre eren en la mateixa escena). El notava a prop, inclús notava la seva energia.  La noia m’ho comentava incomoda i pensava que havia de deixar de notar això.. No ho havia explicat a ningú perquè tenia por que la gent pensés que “no era normal”

El que vam treballar amb ella i que també ho has de veure tu, es que això es una “habilitat” o una “facultat” que pocs, però més dels que et penses, teniu. Així que Judith deixa-ho de veure com una cosa negativa i pensa en les possibilitats que se t’obren a partir d’ara (la noia que

Independentistes – unionistes = Psicologia social

25 de novembre de 2017

Qui mes qui menys ens hem posicionat en un dels dos costats, però no entrarem aquí a valorar qui té raó.  Estem trepitjant un terreny molt delicat, així que i donat que en cada un dels dos costats tenen psicòlegs que estan marcant els camins per assolir l’èxit, us proposem un exercici:

Per un moment deixem les emocions i des de la distància intentem entendre del què estem essent víctimes tant els uns com els altres.

Benvinguts al mon de la psicologia social!

Primer: Que cal per aconseguir l’èxit? primer de tot crear una Identitat social del Grup: Tenir un grup d’individus completament cohesionat entre ells per poder aconseguir mes fàcilment l’objectiu final (uns per a la república i els altres per a la unitat espanyola)

Com s’aconsegueix? En aquest blog ja explicàvem el 2009 com s’aconsegueix crear aquesta identitat social, no n’hi ha prou en que l’individu pertanyi a un grup social, sinó que cal que aquest individu tingui una significació emocional i de pertinença en el grup per la qual cosa tal com deia Tajfel i Turner l’any 1979 només cal crear un objectiu comú.

Així doncs, per part dels independentistes com que aquest aspecte ja existia des de fa molt temps ara simplement es va treballant perquè aquest grup s’uneixi més i mes.
Per part dels unionistes com que aquesta identitat social de grup no existia, l’estan creant ara. (podeu veure l’entrada que ja vam escriure l’any 2009 sobre la teoria de la identitat social)

Segon: Com mantenir cohesionat el grup? junt amb tenir aquest objectiu final molt definit, cal estigmatitzar els individus que no en formen part (podeu llegir també Grups diferents – nivell d’intolerància). Així doncs, quan algú per individual fa alguna cosa, es comença a treballar a través de les xarxes, de la premsa, etc. perquè aquest individu no sigui vist com a tal sinó com a membre de l’altre grup.

I ara, la pregunta és Què podem fer nosaltres?

  • Urgentment i primer de tot es adonar-nos-en.  Estan utilitzant una estratègia i n’hem de ser conscients. Les conseqüències de tot això poden ser molt greus.
  • No nosaltres som els bons i els altres son els dolents. Si fem un repàs a comentaris a través del Twitter es veu clarament que tots estem essent víctimes d’aquest engranatge i que estem caient en l’etnocentrisme (el nostre grup es el centre de tot).

Si em permeteu un exercici que es pot fer: cada vegada que algú de l’altre grup faci algun comportament que no acceptem, pensem en ell com a individu, no com a col·lectiu.  Així doncs, imaginar-lo interactuant amb la seva família, imaginant-lo interactuant amb nens, amb animals, veure’l que igual com nosaltres te les seves preocupacions, les seves pors, les seves debilitats, ajudarà a entendre que si fa això es perquè està essent víctima d’aquesta estratègia i no se n’èsta adonant.

 

Si voleu llegir altres entrades sobre psicologia social

El Twitter i la censura

19 de novembre de 2017

S’ha de censurar el Twitter o no?  Aquests dies estan sortint casos de persones que les fan anar a declarar per un possible delicte de “incitació a l’odi” per alguna piulada que han penjat o tuitejat (el jurista i professor de Dret Constitucional Hector López Bufill ja en va ser víctima fa uns mesos)

Abans de començar s’ha de definir per a què és el Twitter: Si considerem el Twitter con una xarxa on les persones parlen, opinen i s’informen del que passa al mon, evidentment que es interessant que hi hagi un respecte cap a aquell tuitaire que ha posat alguna noticia.

Però, si considerem el Twitter com un lloc on les persones van a “esbravar-se”  i a poder descarregar les emocions que tenen contingudes, llavors tot pot estar permès.

Fem la comparació amb els camps de futbol:  Les persones van al camp de futbol a desfogar-se a poder cridar a l’arbitre o als jugadors contraris.  Els Governs ja accepten i consideren positiu que es pugui fer això.  Es una vàlvula d’escapament que te l’individu i que beneficia al conjunt de la societat perquè contribueix a augmentar el grau de felicitat social.

I el Twitter? no l’hem de veure també com un camp de futbol? es a dir com un lloc (una xarxa social) on la persona, després d’una jornada laboral es posa a comentar o tuitejar alguna piulada.

Tornant a l’exemple del camp de futbol, el pobre arbitre i els jugadors no poden marxar del camp i han d’aguantar el que la gent els hi diu, per la qual cosa es evident doncs que hi ha crits que no es poden permetre (crits racistes, etc.). Però aquest no es el cas del Twitter, donat que si un tuitaire rep comentaris ofensius d’algú que no li agraden te la possibilitat de blocar-lo, per tant, encara hi ha mes “filtre” que en un camp de futbol.

Crec que es interessant pensar-hi i veure que el Twitter pot ser una gran eina similar als camps de futbol per ajudar a la societat a descarregar-se. Igual com els psicòlegs moltes vegades recomanem a aquelles persones que tenen molta energia continguda (emocions internes que els bloquegen) que facin un esport per descarregar (córrer, pegar un sac de boxa, etc.) el Twitter també la podem considerar com a vàlvula d’escapament.

Big little lies

18 de novembre de 2017

Publiquem la 3a entrada d’aquesta Secció TV

Miniserie de HBO (protagonistes Rees Witherspoon, Nicole Kidman i Shailene Woodley). Es centra en la vida de 3 mares que aparentment tenen la vida perfecta. Tots els capítols giren en torn d’un assassinat.

El text de continuació pot tenir spoilers

Des del punt de vista psicològic els tres casos son molt interessants (inclús podríem comentar també molts dels altres personatges):

Una de les protagonistes està enganxada a un trauma que va viure temps enrere (no direm quin va ser), però que no ha “processat” correctament i això l’està condicionant en tot el que està fent en el seu dia a dia.

L’altra de les protagonistes de cop s’adona que ja no es necessària per a la vida dels seus fills i es troba que te una vida buida. Ha d’aprendre a construir la seva pròpia vida.

I la tercera protagonista i la més impactant te una relació de parella, que de cara als altres, es una relació perfecta, envejable per a tothom, però en privat pateix maltractaments.

L’important en aquest tercer cas es que la mateixa persona que està patint aquests maltractaments no els està reconeixent. Ell controlador i ella mica en mica, sense adonar-se’n es va anul·lant a ella mateixa per no fer-lo enfadar.  Agafa total dependència emocional cap a ell, i en tot moment es dona la culpa a ella

En la pel·lícula es tracta el tema dels maltractaments d’una manera molt real. El tracte entre els dos, els abusos de força, la dependència emocional etc. I l’interessant i per destacar es que ella no se n’està adonant fins que no comença a fer el seu anàlisi psicològic ajudada per la seva psicòloga. A partir d’aquí es quan va analitzant les situacions i s’adona que la relació es tòxica i perillosa.

 

Comentari:  Serie dinàmica, de només 7 capítols. Molt recomanable.

 

 

Sèries TV – Nova secció

Obrim aquesta nova secció per anar comentant Series de TV o pel·lícules des del punt de vista de la psicologia.

Fa temps que la volíem obrir, però sempre costa comentar series o pel·lícules per la por de fer spoiler. Així que intentarem respectar el màxim possible.

Aquestes son les entrades que ja teníem penjades en el blog de les següents series/pel·lícules

L’autocracia – “La Ola”
Black Mirror i les fases del dol
“Por 13 razones” Parlem-ne o millor no parlar-ne
“Por 13 razones” Assetjament escola – l’efecte Bola de Neu

 

 

 

Relaxació amb EMDR auditiu

6 de novembre de 2017

Vídeos per desconnectar una estona:

EMDR per a deixar de pensar.

EMDR per a relaxar-te

EMDR per al dolor

 

 

 

Logopèdia – Consultes gratuïtes

22 d'octubre de 2017

A partir d’avui obrim una nova secció de consultes de logopèdia.

Per si algú de vosaltres vol consultar referent a qüestions de logopèdia infantil o referent a logopèdia per a adults, la nostra responsable en logopèdia del Centre, Carla Contreras us respondrà.

La logopèdia que fa, la completa amb EFT (tècnica d’alliberament emocional) donat que molts dels problemes de logopèdia estan ocasionats per un bloqueig interior de la nostra energia.

Cal doncs treballar des de diferents punt per aconseguir millores més ràpides.

 

Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Psicològica
Tornem a posar en marxa la secció Vols fer alguna consulta?

Les respostes us les donarà la Pilar Lluveras, Psicòloga i coordinadora del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu