Qui pogués tenir la memòria dels ocells!

Si un dia et dediques a mirar el moviment que fan els ocells, t’adonaràs que es mouen d’una forma controlada, saben on buscar el menjar, com aconseguir-lo, on guardar-lo (hi ha ocells que guarden una gran quantitat de menjar), saben tornar al lloc on han deixat el menjar, i el saben localitzar. La qüestió es com s’ho fan?

De moment l’única manera d’estudiar-ho és fent un experiment en un laboratori per intentar controlar totes les variables i explicacions alternatives possibles :

Un dels experiments més sorprenents es va publicar el 1999 pels psicòlegs Clayton y Dickinson de la Universitat de Cambridge. Van demostrar que els gaigs (una espècie d’ocell, “arrendajos”) recorden perfectament no només on han amagat el menjar, sinó també quin tipus de menjar van enterrar en cada amagatall, i fins i tot quan el van enterrar (es pot consultar l’article de Clayton, Bussey i Dickinson, 2003).

Per demostrar això, Clayton y Dickinson van deixar que uns quants ocells emmagatzemessin dos tipus de menjar, cacauets i cucs en uns cubilets que els investigadors havien preparat. Cada ocell tenia per ell diferents cubilets i al costat s’havien posat uns objectes per permetre als ocells tenir referències espaials que els servissin posteriorment de guia durant el procés de recuperació del menjar (veure fotografia).


Una vegada que cada ocell havia enterrat tots els aliments de què disposava, la primera prova consistia en saber si recordarien els amagatalls i si recordarien què havien amagat en cada lloc. També es va suposar que podent disposar dels dos aliments els ocells preferirien menjar els cucs (el seu menjar preferit) abans que els cacauets.

Quan es va tornar els ocells al recinte experimental unes hores després van anar directament als llocs on havien amagat els cucs. Per tant l’experiment demostra que sabien perfectament què havien amagat i on.

Per saber ara si recordaven no només el què havien amagat i on, sinó també quan, van repetir l’experiment i en comptes de fer-ho com abans a les poques hores, van deixar passar més temps. Llavors es van trobar que els ocells ni es molestaven a buscar els cucs, ells ja sabien que estaven podrits (perquè havia passat massa temps) i anaven directament als cacauets encara que no els hi agradaven tant.

Cal dir, però, que aquesta recuperació selectiva dels cacauets en comptes dels cucs, quan han passat moltes hores, només ho fan els ocells que prèviament han tingut l’oportunitat d’aprendre-ho, es a dir recorden perfectament però han de tenir experiència per saber que alguns aliments es fan malbé amb el temps.

Font : Aquest article està extret de Psicoteca

Etiquetat amb: , ,
Publicat a animals, aprenentatge, curiositats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu