LA POR A DIR QUE NO

Dies endarrere va sortir un tema al fòrum de Psico-ajuda “dir que no“, que m’ha portat a escriure aquest post.

Quantes vegades t’has trobat davant d’una situació on t’has vist obligat/da a dir que sí quan en realitat volies dir que no? Estem tant preocupats a caure bé, a resultar tolerants, comprensius, amables i diligents, més la timidesa que se’ns pugui ajuntar, tot fa que ens sigui molt complicat dir no.

Per què ens costa tant dir que no? Hi ha persones que pateixen si han de negar alguna cosa, tant pot ser per por al que pensaran els altres, per por a no estar a l’altura, per no saber argumentar la seva negativa o per la simple mandra i comoditat. Es tracta en definitiva de la por a no ser valorats i estimats.

Cada vegada, a mida que ens anem fent grans assumint més responsabilitats i autonomia, comencem a adquirir plantejaments com els d’evitar problemes innecessaris i propiciar un bon ambient al nostre entorn, etc. Caure bé als altres es converteix en el més important. El problema sorgeix quan aquesta tendència es consolida en excés i es converteix en un hàbit:

En primer lloc hem de diferenciar entre no contrariar als nostres companys perquè coincidim amb les seves propostes i entre fer-ho per sistema, sempre i en qualsevol circumstància. Si no manifestem els nostres desacords quan pensem diferent, o si acabem fen el que considerem inapropiat i perjudicial per als nostres interessos, interposem els desitjos dels altres davant dels nostres. Per tant cal tenir present que això pot provocar-nos a més de problemes de tipus pràctic, problemes d’autoestima i pot transmetre de nosaltres una imatge de persones amb poc criteri.

Aquesta dependència dificulta la nostra evolució personal. disminueix la nostra autoestima i impossibilita el lliure exercici de la responsabilitat que propicia unes saludables relacions amb els altres.

Per aconseguir dir “no” és important fer-ho amb l’expressió adequada dels nostres sentiments, s’han de saber escollir les paraules per expressar-ho, sense acusar ni atacar. Això ens portarà molt probablement a no haver de repetir la situació, és a dir, que si no informes d’una manera adequada, la possibilitat de perpetuar la situació augmenta donat que l’interlocutor no s’adona de quins són els nostres desitjos. Si pel contrari s’expressa realment el que penses amb l’expressió adequada dels sentiments molt provable que no es torni a repetir la petició.

Per tant, si ets dels que et fa por dir que no, és bo que treballis les habilitats per saber expressar les opinions. Quan això ho dominis, segur que guanyaràs en autoestima i no et preocuparà tant el dir que no en una situació concreta.

Bibliografia: Llibertat emocional de Ferran Salmurri
Font: Consumer.es

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, joves

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu