Diferents teories del perquè de l’homosexualitat

Arrencant des del punt de partida que l’homosexualitat no és una malaltia ni cap desviació o perversió, s’han formulat diferents teories sobre el seu origen:

TEORIES BIOLÒGIQUES pretenen explicar el seu origen segons factors etiològics de naturalesa orgànica.

Si la causa és genètica (Kallman (1952): l’homosexualitat és innata i el seu origen està en els gens. L’estudi fet per Kallman a uns bessons així ho volia confirmar (44 parelles monozigòtiques i 51 dizigòtiques), aconseguint un resultat del 100% en els monozigòtics i un 25% en els dizigòtics). Cal dir però, que aquest estudi ha tingut moltes critiques pel mètode utilitzat per la qual cosa aquests resultats es posen en tela de judici.

En altres estudis posteriors s’han obtingut resultats que també anirien cap aquest camí, però cal agafar-ho amb molta prudència donat que es segueix sense poder separar-ho de la influència ambiental.

Si la causa és hormonal Els que defensen aquesta posició opinen que serien els nivells hormonals els agents responsables de l’orientació sexual. Els homes i les dones tenim diferents nivells tant d’hormones sexuals masculines com femenines en ambdós casos, i una descompensació en el nivell d’aquestes hormones podria provocar l’homosexualitat.

Per tal de provar aquesta afirmació s’han fet nombrosos estudis però els resultats que es van obtenint son contradictoris i ara per ara no es pot afirmar que el nivell d’hormones després de la pubertat sigui el factor determinant de l’homosexualitat

Segons Dorner (1976) i col·laboradors l’heterosexualitat en l’home i l’homosexualitat en la dona serien la conseqüència d’una exposició elevada d’andrògens prenatals donant un patró d’organització cerebral masculí. Per la contra l’homosexualitat en els homes i l’heterosexualitat a la dona seria el resultat d’una baixa exposició d’andrògens prenatals donant un patró d’organització cerebral femení.

Encara que no hi ha una gran evidència empírica, això no significa que s’hagi de desestimar aquestes hipòtesis biològiques com a possibles factors predisponents però si que no s’han d’agafar com a únic factor responsable.

Si és Neuroanatòmica (Le Vay (1991) les causes de l’homosexualitat es trobarien en alguna característica de les diferents estructures del cervell, i concretament en l’àrea de l’hipotàlem. Els estudis per demostrar-ho han rebut nombroses crítiques sobretot de metodologia, a part que com s’ha dit aquestes diferències trobades en el cervell poden ser una conseqüència i no la causa de l’homosexualitat.

Conclusió: Per ara no es pot afirmar que l’homosexualitat o l’orientació sexual, sigui determinada ni per factors genètics ni hormonals ni tampoc neuroanatòmics. Si que poden col·laborar a predisposar per tal que interaccionin amb altres factors, molt possiblement de tipus psicosocial.

TEORIES PSICOLÒGIQUES pretenen explicar l’homosexualitat com adquirida i marcada per uns factors de l’entorn de la persona o del propi aprenentatge:

Les Teories psicodinàmiques (Freud, 1905) donen la importància a les variables intrapsíquiques. Parteixen de la base que tot ésser humà té una disposició bisexual congènita i que a través de les diferents etapes es va orientant cap a una única sexualitat hetero o homosexual. Si les condicions psicosocials son les establertes, es culmina amb l’elecció heterosexual. Si pel contrari les condicions no són les adequades es produeix una alteració o retard en el desenvolupament provocant l’elecció homosexual.

Aquesta teoria ha estat molt criticada i s’ha posat en dubte la seva validesa. D’aquest moviment, però, cal nombrar l’estudi fet per Bell (1981) on segons els resultats obtinguts es pot afirmar que els nois que van créixer amb mares dominants i pares dèbils tenen la mateixa probabilitat de ser homosexuals que els que haguessin crescut en ambients familiars ideals.

Les Teories conductuals (Bandura, 1969, Saghir i Robins 1973) destaquen el paper de les variables socials com a agents causals de l’homosexualitat). Des d’aquesta teoria s’afirma que la sexualitat al nàixer té un impuls neutre i que es va modelant a mida d’experiències que s’aprenen. Aquest aprenentatge té el seu origen en la imitació i en les contingències en el reforç de la pròpia conducta.

L’interès dels seguidors d’aquesta teoria es determinar quan i quins són els factors o experiències específiques que produeixen aquest aprenentatge de l’homosexualitat:

– Hi ha els partidaris que l’aprenentatge es produeix en la infància, en les moments d’identificació sexuals. En investigacions més actuals s’ha tractat d’analitzar l’associació entre el comportament de gènere i l’homosexualitat. Bailey i Zucker (1995) segons el resultat d’un estudi diuen que la majoria d’homes i dones homosexuals no han mostrat característiques pròpies de l’altre gènere durant la infància.

– D’altres pensen que és en la preadolescència i adolescència quan es determina el desenvolupament. Són les primeres experiències sexuals o bé per ser massa aviat o pel grau de satisfacció amb que s’han viscut (Feldman y MacCulloch 1971; Saghir y Robins, 1978) les que provocarien l’homosexualitat. Segons l’estudi d’aquests últims investigadors, si les manifestacions de la sexualitat apareixen durant la preadolescència, etapa on es produeix la identificació amb els valors masculins i on el paper del pare del mateix sexe juga un paper molt important es produeixen les condicions adequades per a que es produeixi l’erotització de l’homosexualitat.

De totes maneres cal dir que no es pot afirmar que hi hagi una relació causa-efecte entre aquests fets. Tal com diu Soriano, 1993-1996 la presa de consciència de la pròpia homosexualitat tendeix a ser prèvia a l’inici de la conducta sexual amb altres persones, per tant ha de ser prèvia a les primeres experiències sexuals.

Encara que les dades no avalen el plantejament que l’homosexualitat ha estat apresa, aquesta hipòtesi ha tingut moltes implicacions no només socials sinó clíniques.

Vistes les diferents teories per explicar l’homosexualitat, el que es pot afirmar actualment es que no té una única causa que invariablement la determini.

Font: Origen y causa de la homosexualidad Dra. Sonia Soriano Rubio

Etiquetat amb:
Publicat a salut
12 comentaris a “Diferents teories del perquè de l’homosexualitat
  1. Toni ha dit:

    Estic d’acord en molt del que dius sobre tot en lo relacionat al cervell jo tinc un costat del cervell (l’esquerra) mes gran que l’altre això hem fa esta descompensat a nivell sexual no nomes a nivell sexual sino tambe emocional i cada cop que entra una noia a la meva vida acaba descompensant el meu cervell juntament amb les hormones i el meu estat d’anim

  2. Pilarll ha dit:

    I com saps que justament aquesta “descompensació” es per culpa del tamany d’una part del teu cervell? és difícil de poder-ho “concretar”

  3. Toni ha dit:

    per que u noto no nomes a nivell emocional sino a nivell fisic ja que engreixo i m’aprimo segons com hem trovi amb aquesta noia

  4. Pilarll ha dit:

    Quan apareix una noia a la teva vida, si que pots notar canvis, però la qüestió està en… què provoca aquests canvis? Segons tu es per culpa que tens un costat del cervell més gran que l’altra.
    Podria ser també per molts altres motius, per exemple que perdessis la seguretat en tu mateix,…etc.
    No et sembla?

  5. Toni ha dit:

    tambe podriar ser que amb el altre costat del cervell tinc menys experiencies que amb l’altre no se depent comparteixes amb mi que: un costat del cervell (ara nose quin) u dominan mes els homes i l’altre les dones?

  6. Toni ha dit:

    amb un costat del cervell podriar ser que tingues mes experiencies viscudes que penses? es relatiu i un altre posivilitat es que la meva mare dormia sempre del mateix costat amb mi no u ser pro l’unic que ser es que quant una noia entra en la meva vida altera tots els meus esqumas

  7. Pilarll ha dit:

    Si vols fes una consulta privada i en continuem parlant. D’acord?

  8. Toni ha dit:

    m’estas proposant una cita?

  9. Toni ha dit:

    mira en privat d’acord?

  10. Toni ha dit:

    Les coses quant menys difusió tinguin millor despres tothom vol fer el mateix

  11. Toni ha dit:

    i aixi es perd la gracia d’una canço d’estiu

  12. Pepet ha dit:

    Jo sóc homosexual i el que tinc claríssim és que això no ho he decidit jo. M’ho he trobat, com et trobes que els teus ulls o cabells són d’un color i no d’un altre.

    No puc afirmar que sigui genètico que sigui educat o condicionat pel meu entorn. El meu entorn era, si no homòfob, sí “homo-distant”. No crec haver tingut cap conflicte psicològic greu ni amb el meu pare, ni amb la meva mare.

    I no obstant això, des de les primeres ereccions es van produir a la vista de cossos de nois o homes guapos. Les dones no m’han atret mai, tot i que ho he provat i puc.

    No sé què, però alguna cosa ha condicionat totalment la meva orientació sexual. Per a mi, és claríssim que no és una decisió lliure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu