El cervell ens amaga informació

Quan notem que un mosquit es posa al nostre avantbraç, localitzem la posició exacta amb la mirada i intentem aixafar-lo o fer-lo fugir ràpidament, a fi d’evitar-ne la picada.

Aquesta reacció, aparentment simple i immediata, implica un procés mental molt més complex del que sembla, Requereix que el cervell alineï la sensació tàctil que rebem a la pell amb la informació espacial sobre el nostre entorn i la nostra postura.

Segons us estudi del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (GRNC) adscrit al Parc Científic de Barcelona, realitzat per Salvador Soto-Faraco (professor ICREA) i Elena Azañón s’ha pogut conèixer millor com es desenvolupa aquest procés i com el cervell gestiona el reajustament en cas de conflicte.

A un grup de 32 estudiants universitaris se’ls va demanar que creuessin els braços sobre una taula, de manera que la mà dreta estigués situada en el camp visual esquerre i viceversa, per tal d’aconseguir que la posició externa de les mans no coincidís amb la posició anatòmica.

Van avaluar el temps de resposta a un breu estímul visual —un flaix produït mitjançant un díode (LED)- i van comparar el temps de reacció al flaix quan apareixia a prop de la mà on l’observador havia rebut prèviament un estímul tàctil irrellevant, amb el temps de reacció al mateix flaix quan apareixia a prop de la mà contrària.

Amb els resultats obtinguts s’ha pogut localitzar la informació tàctil i els investigadors suggereixen que el nostre cervell evita les confusions entre els diferents marcs de referència espacial dels quals disposa, mantenint la part inicial del processament per sota del llindar de la consciència.

Font: Comunicacions UB

Etiquetat amb: ,
Publicat a estudis, neurociència
5 comentaris a “El cervell ens amaga informació
  1. Carles ha dit:

    Hola, no se si te res a veure amb la noticia, ja que no l’acabo d’entendre, però el títol m’ha recordat un altre que vaig escoltar a la radio.

    Com malauradament molts dels avanços tecnològics venen del món militar, aquesta investigació també, als EEUU estan desenvolupant uns binocles per a als soldats que els alerten d’algunes alarmes que el el cervell capta però no n’és conscient la persona, s’ha comprovat que el cervell rep un estimul o senyal però que no posa en estat d’alerta al individu, llavors és on entraria aquest enginy que si alarmaria d’aquesta possible perill al soldat, no se si o he explicat gaire bé.

  2. Pilarll ha dit:

    Podria ser una cosa similar. El cervell ho té però la persona no n’és conscient. En el cas d’aquest estudi del parc científic de Barcelona, crec que s’ha volgut veure fins a quin punt el cervell actua diferent segons si se li posa algun parany (les mans estan col·locades en la part oposada, es a dir la ma dreta en la part esquerra i l’altra a la dreta)

  3. Anna ha dit:

    Tant Salvador Soto com Elena Azañón són els meus companys de feina i des d’aquí vodria felicitar a ells i a la resta de grup de recerca (GRNC) pel treball que tots junts estem duent a terme. I recordeu els que esteu treballant en aquest camp…’la paciència és la mare de la ciència’!! 🙂

  4. Anna ha dit:

    Aquí teniu la referència de l’article:

    Changing Reference Frames during the Encoding of Tactile Events
    Current Biology, Volume 18, Issue 14, 22 July 2008, Pages 1044-1049
    Elena Azañón, Salvador Soto-Faraco

  5. Pilarll ha dit:

    Gràcies, Anna, em va costar trobar més informació d’aquest estudi. Potser era una mica recent quan vaig escriure el post

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu