Com buscar un psicòleg?

PsicologiaUna de les preocupacions que tenim és saber trobar un bon psicòleg que ens pugui ajudar a resoldre els nostres problemes.

El fet que un psicòleg funcioni per una persona no significa que a l’altra també li hagi d’anar bé. Pot ser que la relació psicòleg-pacient no sigui del tot bona, pot ser que et sentis més còmode explicant les teves preocupacions a una dona o potser més a un home, per tant a l’hora d’escollir has de tenir en compte tots aquests factors.

De totes maneres, fins que no hi vagis i vegis com t’hi trobes i quina confiança li pots arribar a agafar, no ho sabràs, per tant si veus que no t’hi sents còmode, has de buscar-ne un altre.

A part de triar a la persona, has de decidir si vols una teràpia llarga o una més breu centrada en el problema concret que tens. I cal conèixer, també, que hi ha diferents maneres de fer psicoteràpia, encara que cada cop més aquestes corrents s’estan complementant.

Tradicionalment hi han hagut els següents models en psicoteràpia:

Nota: L’explicació que segueix és molt resumida i segur que manquen alguns aspectes.

Models psicodinàmics: És centren en la importància del conflicte intrapsíquic de naturalesa inconscient. Iniciat per Freud amb el psicoanàlisi, l’activitat mental depèn principalment de l’activitat de l’inconscient.

La persona ha après a afrontar de manera inconscient les inseguretats i l’ansietat que se li presenten des de petita i això li provoca conflicte. Aquests conflictes son la causa del malestar que pot patir.

Models humanistes-experiencials: Tenen la seva referència en la “psicoteràpia centrada en el client”, consideren que “l’home és sa” és a dir que la persona ja té una espècie d’impuls cap al creixement i a l’ajustament.

Aquest tipus de teràpia vol portar a l’home a la plena realització de les seves qualitats, i per tant es centra en crear les condicions per al seu creixement i desenvolupament correcte: la persona pot haver après un concepte negatiu de si mateix cosa que el porta a experiències de desaprovació. La feina terapèutica consistirà, doncs, a ajudar-la a que reconegui els seus sentiments, i a vivenciar les seves experiències que de moment té reprimides.

Un altra enfocament humanista és la teràpia Gestalt que considera que la persona vol completar la seva existència i per la qual cosa moltes vegades nega necessitats i desitjos personals produint símptomes i malestar. La Gestalt vol integrar la valoració de l’actualitat (el present, “aquí i ara”), la valoració de la consciència (treballa amb experiències sensorials no amb el discurs intel·lectual) i amb la valoració de la responsabilitat, és a dir, cada u és responsable de la seva conducta.

Models conductuals amb la teràpia de conducta basat en la conducta de la persona i les seves accions. Segons aquest moviment la conducta és el resultat de respostes apreses, és a dir, com l’associació d’un estímul exterior i la resposta que dona el nostre organisme.

Actualment aquest model es complementa amb

Models cognitius on els processos del coneixement son els més determinants en la conducta de l’home. La major part del malestar de les persones deriva de les seves creences irracionals, per tant la funció del terapeuta cognitiu es ensenyar al pacient a ser conscient de tots els significats disfuncionals.

La teràpia constructivista és centra més en explorar i el terapeuta evita imposar les seves pròpies construccions als pacients. Simplement el terapeuta estableix les condicions i una espècie de guia per tal que el pacient faci la seva pròpia exploració .

La Teràpia Cognitiva-conductual s’ha convertit en els últims 30 anys en la principal corrent en psicoteràpia. Els nostres pensaments conscients o no son la base de la nostra resposta emocional. La forma que interpretem la realitat pot ser modificada si canviem els nostres pensaments automàtics distorsionats. Al mateix temps hi ha la conducta apresa que també s’ha d’anar modificant.

Aquestes canvis son els que el terapeuta intenta ajudar a realitzar i per això utilitza diferents tècniques entre les quals s’hi troba la hipnosis cada cop més acceptada per la comunitat de psicòlegs (vegeu La hipnosi et fa por?).
Com citen Willerman i Cohen (1990) cada model teòric de psicopatologia en realitat és un conjunt d’enunciats que expliquen alguns però no tots els aspectes de la anormalitat. Si és fa servir només un model per explicar la conducta és com tractar d’explicar un cilindres basant-se només en una de les ombres que pugui projectar.

Bibliografia: Manual de Psicopatología – A,Belloch, B. Sandín, F. Ramos

Etiquetat amb:
Publicat a salut

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu