Obesitat i dietes

La obesitat és un dels problemes de salut més preocupants actualment, fins al punt de que es comença a considerar com a una epidèmia global.

A part de ser un problema estètic, la obesitat augmenta el risc de mort prematura, les condicions cròniques (diabetis Tipus 2, hipertensió,…), alguns tipus de càncer (el 30% dels càncers estan associats als hàbits de vida) i produeix un elevat cost sanitari (obesitat i malalties associades).

Les poblacions més afectades són N.Amèrica, Orient mitjà i Europa. Tot i així, està incrementant molt ràpidament a països en vies de desenvolupament (Mèxic, Malasia, Sudàfrica, Xina,..) degut a la incorporació dels hàbits occidentals. A Espanya en adults de 25-60 anys hi ha un 14’5% d’obesitat i un 38’5% de sobrepès.

La obesitat es defineix com a excés del teixit adipós (greix) i hi ha diferents mesures d’avaluació. La més comuna és el IMC (índex de massa corporal) i mostra l’estat nutricional i els rangs de pes/ altura.

IMC= Kg/cm²

Es produeix obesitat quan el IMC és igual o superior a 30, sobrepès entre l’ interval 25-29, pes normal de 18’5 a 24’9 i infrapes quan és menor a 18’5.

En nens però, s’usa la corba de creixement (obesitat, percentil 95 o 97 i sobrepès percentil superior a 85)

Hi ha molts factors genètics i ambientals que afecten a la obesitat:

  • Grau d’obesitat: té una forma de U. Els nivells més baixos i els més alts tenen més risc de mortalitat (menys de 18’5 i més de 30). Un lleuger sobrepès és més sa que els altres ja que produeix un efecte sobreprotector del sobrepès.
  • Distribució de la grassa corporal: Androide (poma) amb un augment de greix abdominal. Més freqüent en homes i més perjudicial per a la salut correlacionant molt alt amb malalties cardiovasculars i del cor. Ginoide (pera): acumulació de greix als malucs i cuixes. Més comú en dones i menys perjudicial per a la salut. Tot i així, produeix més insatisfacció i més conductes inadequades que, sense ser un problema, ho acaben agreujant (anorèxia, bulímia, complexes,…)
  • Fluctuacions de pes al llarg de la vida: fan referència a perdre 3-4kg i guanyar-los, tornar-los a perdre,… Aquestes fluctuacions son més perjudicials que un lleuger sobrepès mantingut en el temps ja que produeixen efectes negatius de la salut, produint també un major risc de mortalitat i de patir càncers. És important conèixer la història de les dietes de la persona. Realitzar dietes als 14 anys afavoreix l’augment de pes als 18 (pastilles, saltar-se àpats,..). com més control de pes, més s’engreixa 3-4 anys després. Sense control de pes no hi ha un augment de pes tan important.
  • D’altres: edat d’inici de la obesitat, historia familiar, aliments i hàbits alimentaris (què, com menja,…), si menja entre hores, si menja ràpid, si menja per estímuls externs (olor), activitat física estructurada o programada (freqüència, número d’hores, tipus d’exercici), activitat física quotidiana (número de vegades que puja les escales, caminant a la feina,..), activitats sedentàries (mirant la TV, ordinador, jugar a escacs,..), aptitud física, hàbits familiars (compres de la mare, tipus de cuina,..), motivació i expectatives de canvi, habilitats socials, atribució que fa la persona sobre el problema,…), …

La interacció entre gens i ambient són els que produeixen la obesitat. L’estil de vida afavoreix la obesitat (hem de tenir en compte que tenim una genètica per a engreixar-nos i no ha canviat a la velocitat que canvien els estils de vida).

Actualment hi ha vàries teories sobre la obesitat:

  • Balanç energètic: la obesitat seria el resultat del balanç energètic positiu sostingut en el temps, és a dir: el número de calories dividit per les calories gastades. El balanç energètic és positiu amb una dieta hipercalòrica i activitat física insuficient.

Produeix un increment en el teixit adipós quan és mantingut en el temps. Aquest creixement depèn:

o Augment del tamany de les cèl·lules grasses (obesitat hipertròfica): més característic de la obesitat infantil. Reversible.

o Augment del número de cèl·lules grasses (obesitat hiperplàsica): és la més greu i necessita una operació quirúrgica ja que no és reversible.

  • Taxa metabòlica: està determinat genèticament però es pot modificar la velocitat de la nostra taxa. L’ús continuat de dietes restrictives (augment i disminució de pes, trencar dietes,…) alenteix de manera contínua el metabolisme. En canvi, la pràctica regular de l’activitat física accelera el metabolisme
  • Efecte terra de les dietes: Quan reduïm la ingesta per sota del nostre metabolisme basal (despesa energètica pel funcionament bàsic del cos) s’activen uns mecanismes de supervivència per alentir el metabolisme i reduir la despesa (reflexes més lents, cor més lent,…) i el que ingereix ho gasta encara menys. Arriba un moment que ja no perds pes. Al principi, com que el metabolisme està més lent, quan mengem es guarda més i s’engreixa més (efecte yo-yo), es recupera el pes perdut i una mica més.
  • Efecte yo-yo: són cicles de pèrdua i guanys de pes.
  • Efecte sostre: al principi t’engreixes molt ràpidament però llavors aquest augment de pes és més lent (igual que l’efecte terra).
  • Setpoint: el pes corporal de la persona sembla que està regulat fisiològicament per un nivell basal relativament estable com altres mecanismes del cos. Amb activitat física o excessos de calories, el cos el regularà per mantenir el pes estable. Aquest punt es pot desplaçar: si mantenim un pes fix durant un temps (mesos), es desplaça cap a aquest pes. Per això costa tant perdre els primers kg quan hi ha un lleuger sobrepès.

Hi ha uns principis del reforç útils per explicar patrons de conducta que es repeteixen:

  • Aliments rics en sucre són altament desitjables: són reforços immediats que produeixen efectes negatius a llarg termini (increment de pes).
  • Activitat física, encara que produeixi plaer, a curt termini són efectes negatius (temps, esforç,..): els beneficis es troben a llarg termini.
  • Dietes: a curt termini tenen més efectes negatius que positius (aliments poc desitjables, deixar de menjar aliments agradables, esforços,…).

Per a poder tractar la obesitat s’ha de fer un canvi d’estil de vida, acceptar la seva condició crònica i instaurar nous hàbits al llarg del temps. Tot i així, el millor tractament és una bona prevenció.

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, conducta, salut

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu