Faula 5 – El gat i el ratolí

Publiquem la cinquena faula d’aquesta secció

Gat i ratolí

Una nena s’havia fet molt amiga d’un ratolí i l’havia domesticat. El ratolí s’havia convertit en un animal completament manso i la nena tot el dia jugava amb ell, el podia tenir a les mans i donar-li de menjar. Se l’estimava molt!

Un dia se’l va posar a la seva butxaca del davantal i va sortir a jugar al carrer. De cop va aparèixer un gat i la nena es va espantar molt perquè va pensar “els gats es mengen als ratolins”.

Va sentir com el cor li bategava molt fort i va tenir por. va començar a corre carrer avall, però cada vegada semblava que el gat es tornava més gran, i la nena corria i corria fins que el gat ja era més gran que les cases. La nena estava desesperada.

De cop, va sentir una veueta. Va mirar cap avall i va veure el ratolí que treia el cap de la butxaca del davantal i cridava:

- Para’t! Gira’t! Si el mires als ulls i corres cap a ell tornarà a fer-se petit.

Ràpidament la nena es va aturar, es va girar, va mirar el gat als ulls i va córrer cap a ell. En aquell mateix moment, el gat va començar a encongir, es va fer cada vegada més i més petit, fins que es va tornar a la seva grandària original. El gat va acabar miolant i va passar entre les seves cames.

Les nostres pors no ens deixen veure la realitat.

Dirk Revenstorf

Etiquetat amb:
Publicat a contes
Un comentari a “Faula 5 – El gat i el ratolí
  1. Personatja escrigué:

    Molta raó ^^ però a vegades no és tan fàcil com sembla..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Demana informació sobre la psicòloga Pilar Lluveras

categories
arxiu