Quan la por es converteix en patologia

A la Montse li fa por volar i ho arregla no agafant mai l’avió.

La por de per sí no és una patologia, al contrari és una emoció que ajuda a adaptar-nos al nostra ambient, però quan la por supera un cert punt, l’ésser humà es bloqueja i es incapaç de reaccionar d’una manera idònia.

Per tant el que marca la diferència entre la por com a emoció natural i útil, i la por com a reacció patològica és que el primer incrementa la nostra capacitat per manejar la realitat mentre que el segon ens limita i inclús ens anul·la aquesta capacitat, podent provocar el pànic.

Per tractar aquestes pors patològiques hi ha moltes perspectives psicològiques i psiquiàtriques que estan enfocades segons diferents teories: Segons si es creu que aquestes pors estan provocades per traumes de la infantesa, o per una alteració genètica, o segons les relacions familiars que s’han tingut des del naixement, o segons si estan condicionals per l’ambient, etc.

Però no és tant important voler saber perquè es forma una patologia fòbica com estar atent als fenòmens fòbics, els successos que els provoquen i intervenir per poder canviar-los. Centrar-se en com la persona construeix la trampa en la que entra i de la qual ja no pot aconseguir sortir-ne sola: les persones tendeixen a evitar totes les situacions o condicions que li puguin provocar aquesta por incontrolable, i mica en mica això va provocant que cada vegada vagi incrementant les evitacions.

Bibliografia: Más allá del miedo – Giorgio Nardone

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu