Faula 8 – Aquesta maduixa tan exquisida

Publiquem la vuitena faula d’aquesta secció.

Un monjo estava fugint d’un grup de llops famolencs que el perseguien, fins que va arribar a un precipici. Com que no va tenir cap més remei, el monjo va fer un salt i es va agafar amb totes les seves forces a una branca petita però consistent que havia crescut a la paret del precipici.

El monjo va mirar cap a baix buscant la forma de sortir de la situació i va veure que en el fons del precipici hi havia un grup de tigres morts de gana. L’estaven mirant amb els ulls plens d’expectació i amb un somriure maliciós de benvinguda.

En aquell mateix moment el monjo va veure que al costat d’ aquesta branca que l’aguantava també havia brotat un matoll de maduixes. “Hi havia una maduixa gran, vermella, suculenta i d’allò més temptadora”. Al moment que decidia agafar la maduixa i posar-se-la a la boca, la branca va cedir. I mentre anava caient pensava per ell mateix “Aquesta maduixa es exquisida”.

Assaborim el present.

Font general: tradició zen / Más magia de la metáfora – Nick Owen

Etiquetat amb:
Publicat a contes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu