Publiquem la novena faula d’aquesta secció.
Quan en Robert era un nen, els seus pares tenien una idea diferent sobre el seu futur. Mentre el seu pare volia que fos fuster com ell, la seva mare volia que fos dentista com el seu oncle.
En Robert va créixer i va ser fuster, com el seu pare. Quan al cap dels anys un amic li va preguntar què tal li havia anat en la seva professió de fuster, en Robert li va contestar que havia encertat i que estava molt content que el seu pare l’hagués obligat a escollir aquesta professió.
– Si hagués estat dentista m’hagués mort de gana, va dir
– Per què? Va preguntar el seu amic.
– T’ho puc demostrar. He treballat en aquesta fusteria durant trenta anys i en tot aquest temps ni una sola vegada m’ha demanat ningú que li treies un queixal.
El punt de vista de cada qual és la veritat absoluta en cada moment
Deixa un comentari