Em sento molt sola! Estic trista!

Segona consulta d’aquesta secció.

Consulta

No se, he vist aquesta pg i he pensat que potser em podrieu ajudar. Em sento molt sola. Ningú em fa cas, estic trista.

Resposta

Hola lam94

No se quina edat tens ni quina és la teva situació familiar, però a vegades, pel que estem vivint, ens sentim malament i ens sembla que no podrem deixar de sentir aquesta tristor que estem experimentant.

Però, Lam94:

Nosaltres som molt més que les nostres emocions. Si! si!! Imagina’t que ets una taronja, on tu ets la part de dintre la taronja, la part que es menja, i la pell de la taronja son les teves emocions.

Tu ets la part de dintre, la part bona de la taronja. Tu ets pau, ets equilibri, ets tranquil·litat, etc. Però les emocions que estàs tenint no t’ho deixen veure (la pell de la taronja priva que vegis el seu interior).

T’ho explicaré: En algun moment de la teva vida t’has sentit be? potser quan eres més petita, per exemple, o quan estaves mirant un paisatge, o quan simplement estaves menjant un gelat? Segur que si busques veuràs que has estat be en algun moment, veritat? doncs això vol dir que tu en la teva essència ets una persona en pau amb tu mateixa, feliç, tranquil·la (com que algun cop ja ho has experimentat, això et demostra que és veritat).

Llavors pregunta’t, per què ara no t’estàs sentint be? no busquis motius exteriors (que segur que també hi deuen ser!!!) simplement pensa que les teves emocions, el que estàs sentint, t’està fent pensar que no les pots canviar.

Tornant a l’exemple de la taronja:  si tu aconsegueixes treure la pell de la taronja (que en el teu cas seria aquesta emoció de tristesa, que estàs tenint en aquests moments). Si tu aconsegueixes despendre’t d’aquesta tristesa, segur que en el teu interior hi veuràs la pau i la tranquil·litat. Estàs d’acord?

Doncs ara que ja saps que tu no ets les teves emocions, que tu ets molt més que això, simplement has d’aprendre a deixar anar aquesta tristesa que tens.  Com fer-ho?

lam94, asseu-te tranquil·lament i tanca el ulls, intenta recordar aquells moments de quan eres més petita que estaves bé.  Pensa potser quan estaves jugant amb una joguina i et senties bé.  Quan ja ho tinguis en la teva ment, i mentre estàs sentint-te be amb aquesta joguina, pregunta’t ara si pots deixar anar la tristesa encara que només sigui per una estona.  Potser en aquest moment pots permetre’t estar una estona experimentant el que senties quan jugaves, o quan menjaves un gelat.  I llavors deixa la tristesa, com si et traiessis una capa de roba (que seria la tristesa).

Lam94, ho has aconseguit? Doncs si ho has aconseguit per una estona, procura anar-ho fent cada dia una estoneta, això t’ajudarà a sentir-te bé encara que només sigui a estonetes.

A part, es clar! s’hauria d’analitzar què et provoca aquesta tristor. Aquest pensament que tens “que ningú et fa cas” segur que el podràs analitzar més be quan t’adonis que tu tens el poder de dominar les teves emocions.  A vegades pensem que ningú ens fa cas, perquè nosaltres mateixos no ens valorem prou.  Es el teu cas?  Prova de felicitar-te per les coses que fas i si veus que tu sola no pots resoldre-ho, demana l’ajuda d’un psicòleg. Amb ell podràs aconseguir sentir-te bé més ràpidament.

Una abraçada

Pilar Lluveras Psicòloga número de col·legiada 17141.

Etiquetat amb:
Publicat a Consultes, general
7 comentaris a “Em sento molt sola! Estic trista!
  1. sheila ha dit:

    ola es que mi familia no tienen dinero i i padre siempre esta enfadado i yo me siento muy triste

  2. rosamaria palau ha dit:

    em sento sola, amb ganes de plorar contínuament.creia que havia superat aquesta soledat que sempre he sentit, pro veig que no i es ara als meus 56 anys que no se per ón tirar. es massa llarg d’explicar el que m’ha passat a la meva vida…i no ho he amagat mai; ara pro em sento cansada i potser necessito parlar amb algú o no ho se, crec que no tinc sol.lucio…m’he equivocat

  3. Pilar Lluveras ha dit:

    Hola RosaMaria

    M’alegra que hagis volgut compartir el teu estat d’ànim amb nosaltres.
    T’explico una mica:
    Al llarg de la vida, anem vivint i ens van passant coses (coses, moltes vegades molt dures i doloroses). Nosaltres intentem gestionar-ho tot i anem tirant endavant.
    Pensem que tot això ja està resolt, però de cop, quan arribem als vols dels 50 veiem que el nostre present ens sobrepassa. “Ja no podem gestionar-ho tot de la mateixa manera que ho hem fet fins ara”.

    És aquí quan se’ns desmuntat tot i pensem que no ens en podrem sortir.

    No , no..
    Analitzem amb calma!!!
    Portem una motxilla massa carregada, l’hem d’aprendre a buidar. Cal donar el pas i demanar ajut.

    Rosa Maria, ara ja dirigint-me a tu, el que has fet aquí, posant aquest comentari, està molt be. Ara, però, cal que et posis en contacte amb algun psicòleg proper a la teva zona, ell t’ajudarà a anar buidant la teva “motxilla” de “traumes del passat”, i això et permetrà gestionar el present d’una manera més lleugera.

    Ànim i una abraçada molt forta

  4. Anna ha dit:

    Estic sola, totalment dola, tinc autoestima per terra i m’autodestrueixo. M’invadeix la tristesa i a pesar que m’esforço i em sacrifico no em surt res bé. Val la pena viure ? Perque ? Per qui ? Doc jove i ja vaig amb ansiolitics ……no tinc vida i m’han fet molt de mal, m’han castigat i em castiguen i jutgen i…….buuuuuuuf aixo no es viure, estic cansada, moooooolt cansada de no viure i es una pena. Be bona nit, gràcies per llegir, si algu ho fa, una puta pesada. Adeu

  5. Pilar Lluveras ha dit:

    Hola Anna,
    Si em permets m’agradaria intentar poder contribuir a millorar una mica el teu estat d’ànim.
    Comentes que “m’han fet molt de mal, m’han castigat, etc” per tant estàs veient que hi ha un motiu o una causa o una persona que et porta a estar com estàs en aquests moments. Veritat?
    Anna, llavors, el que es pot fer es treballar per aconseguir que tot això que t’han fet no t’afecti tant.
    Si, ja se que son només paraules, però una cosa es certa, si tu estàs intentant sobreportar tot això i veus que no pots, no seria millor demanar ajuda?
    Si tinguessis mal a l’esquena, veritat que aniries a un traumatòleg? per que no t’animes a buscar un psicòleg? amb ell/ella podries compartir i trobar la manera per gestionar tot això (dius que prens ansiolitics, per tant, imagino que et porta un psiquiatra, però, cal que facis una teràpia per netejar tot això que tens dins).
    Pensa-hi
    Ànims

  6. Desorientada ha dit:

    Fa 4 anys q no sóc jo. Patint I plorant cadda dia. Lluitant per sortir d aquest estat desmotivador I destructiu q no em permet viure, sobrevisc o simplement vaig fent. M han jutjat I dic m han jutjat davant un jutge, sense cap mena d escrúpols per part de qui m hi va dur I a partir d aqui em vaig bloquejar de tal manera q ja no sé ni m atreveixo a relacionar-me amb ningú. Em fa por I aquesta por m impedeix saber parlar, expressar-me amb gent q són agradables. Em sorprenc a mi mateixa com de “traumatitzada” em va deixar el judici q vaig patir I les conseqüències del mateix. Els motius……menys maca em van acusar I dir de tot. I malgrat el meu fort caràcter….no he aconseguit sortir-me. Em sento exhausta I el meu cervell no dóna més de sí. La sensació de tristesa em pot. I més la lluita constant de trobar un treball q mai arriba I una família q sota “tu ets forta” no m ha fet sentir recolzada.
    Què vaig fer? ?…res!!! Un exmarit celopátic q no sé q coi es va imaginar I uns veïns de poble avorrits q amb comentaris gratuïts I maliciosos van alimentar el cervell malaltís del pare dels meus fills. Em sento sola, trista, cansada I molt desmotivada I no goso relacionar-me amb ningú I menys amb homes……tot perquè era I dic era molt extrovertida I sense prejudicis de parlar amb tothom, fóra home , fóra dona. Sempre he parlat d igual a igual a tothom fins fa 4 anys …ara només existeixo I em sento envellir. I em puc passar hores I hores callada .

  7. Pilar Lluveras ha dit:

    Hola Desorientada

    Em sap greu pel que estàs passant. Quan algú actua d’una manera que nosaltres no esperem ens deixa malament, però si a més a més l’entorn també jutja, això fa augmentar el nostre sentiment d’indefensió i malestar.

    Desorientada, tot això es normal sempre que no s’allargui en el temps. Pel que comentes portes així ja 4 anys, per tant hauries de buscar ajuda externa.

    Quan patim una situació traumàtica (com el que tu has patit) la nostra ment no sap com gestionar-la. La nostra ment per protegir-se agafa aquesta informació i la guarda. No la gestiona. Però al no fer-ho això ens deixa bloquejats perquè qualsevol cosa que li recordi aquella situació traumàtica, la tornem a viure. Això provoca que com tu dius, el teu cervell “no doni per mes”, tinguis aquest sensació de tristesa i tot el cos estigui exhaust.

    Cal treballar en teràpia amb això. Si pots, busca algun professional que treballi amb EMDR (ajuda a processar les situacions traumàtiques). I quan abans et posis a treballar amb això, abans aconseguiràs deslliurar-te d’aquest sentiment. Perquè, quan aconsegueixis adonar-te que “el que puguin pensar els altres no t’importa” serà quan podràs tornar a ser la que eres abans.

    Si vols que t’ajudi a buscar algun psicòleg de la teva zona no dubtis a tornar a contactar amb mi.

    Cordialment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Demana informació sobre la psicòloga Pilar Lluveras

categories
arxiu