Em sento molt sola! Estic trista!

Segona consulta d’aquesta secció.

Consulta

No se, he vist aquesta pg i he pensat que potser em podrieu ajudar. Em sento molt sola. Ningú em fa cas, estic trista.

Resposta

Hola lam94

No se quina edat tens ni quina és la teva situació familiar, però a vegades, pel que estem vivint, ens sentim malament i ens sembla que no podrem deixar de sentir aquesta tristor que estem experimentant.

Però, Lam94:

Nosaltres som molt més que les nostres emocions. Si! si!! Imagina’t que ets una taronja, on tu ets la part de dintre la taronja, la part que es menja, i la pell de la taronja son les teves emocions.

Tu ets la part de dintre, la part bona de la taronja. Tu ets pau, ets equilibri, ets tranquil·litat, etc. Però les emocions que estàs tenint no t’ho deixen veure (la pell de la taronja priva que vegis el seu interior).

T’ho explicaré: En algun moment de la teva vida t’has sentit be? potser quan eres més petita, per exemple, o quan estaves mirant un paisatge, o quan simplement estaves menjant un gelat? Segur que si busques veuràs que has estat be en algun moment, veritat? doncs això vol dir que tu en la teva essència ets una persona en pau amb tu mateixa, feliç, tranquil·la (com que algun cop ja ho has experimentat, això et demostra que és veritat).

Llavors pregunta’t, per què ara no t’estàs sentint be? no busquis motius exteriors (que segur que també hi deuen ser!!!) simplement pensa que les teves emocions, el que estàs sentint, t’està fent pensar que no les pots canviar.

Tornant a l’exemple de la taronja:  si tu aconsegueixes treure la pell de la taronja (que en el teu cas seria aquesta emoció de tristesa, que estàs tenint en aquests moments). Si tu aconsegueixes despendre’t d’aquesta tristesa, segur que en el teu interior hi veuràs la pau i la tranquil·litat. Estàs d’acord?

Doncs ara que ja saps que tu no ets les teves emocions, que tu ets molt més que això, simplement has d’aprendre a deixar anar aquesta tristesa que tens.  Com fer-ho?

lam94, asseu-te tranquil·lament i tanca el ulls, intenta recordar aquells moments de quan eres més petita que estaves bé.  Pensa potser quan estaves jugant amb una joguina i et senties bé.  Quan ja ho tinguis en la teva ment, i mentre estàs sentint-te be amb aquesta joguina, pregunta’t ara si pots deixar anar la tristesa encara que només sigui per una estona.  Potser en aquest moment pots permetre’t estar una estona experimentant el que senties quan jugaves, o quan menjaves un gelat.  I llavors deixa la tristesa, com si et traiessis una capa de roba (que seria la tristesa).

Lam94, ho has aconseguit? Doncs si ho has aconseguit per una estona, procura anar-ho fent cada dia una estoneta, això t’ajudarà a sentir-te bé encara que només sigui a estonetes.

A part, es clar! s’hauria d’analitzar què et provoca aquesta tristor. Aquest pensament que tens “que ningú et fa cas” segur que el podràs analitzar més be quan t’adonis que tu tens el poder de dominar les teves emocions.  A vegades pensem que ningú ens fa cas, perquè nosaltres mateixos no ens valorem prou.  Es el teu cas?  Prova de felicitar-te per les coses que fas i si veus que tu sola no pots resoldre-ho, demana l’ajuda d’un psicòleg. Amb ell podràs aconseguir sentir-te bé més ràpidament.

Una abraçada

Pilar Lluveras Psicòloga número de col·legiada 17141.

Etiquetat amb:
Publicat a Consultes, general
11 comentaris a “Em sento molt sola! Estic trista!
  1. sheila ha dit:

    ola es que mi familia no tienen dinero i i padre siempre esta enfadado i yo me siento muy triste

  2. rosamaria palau ha dit:

    em sento sola, amb ganes de plorar contínuament.creia que havia superat aquesta soledat que sempre he sentit, pro veig que no i es ara als meus 56 anys que no se per ón tirar. es massa llarg d’explicar el que m’ha passat a la meva vida…i no ho he amagat mai; ara pro em sento cansada i potser necessito parlar amb algú o no ho se, crec que no tinc sol.lucio…m’he equivocat

  3. Pilar Lluveras ha dit:

    Hola RosaMaria

    M’alegra que hagis volgut compartir el teu estat d’ànim amb nosaltres.
    T’explico una mica:
    Al llarg de la vida, anem vivint i ens van passant coses (coses, moltes vegades molt dures i doloroses). Nosaltres intentem gestionar-ho tot i anem tirant endavant.
    Pensem que tot això ja està resolt, però de cop, quan arribem als vols dels 50 veiem que el nostre present ens sobrepassa. “Ja no podem gestionar-ho tot de la mateixa manera que ho hem fet fins ara”.

    És aquí quan se’ns desmuntat tot i pensem que no ens en podrem sortir.

    No , no..
    Analitzem amb calma!!!
    Portem una motxilla massa carregada, l’hem d’aprendre a buidar. Cal donar el pas i demanar ajut.

    Rosa Maria, ara ja dirigint-me a tu, el que has fet aquí, posant aquest comentari, està molt be. Ara, però, cal que et posis en contacte amb algun psicòleg proper a la teva zona, ell t’ajudarà a anar buidant la teva “motxilla” de “traumes del passat”, i això et permetrà gestionar el present d’una manera més lleugera.

    Ànim i una abraçada molt forta

  4. Anna ha dit:

    Estic sola, totalment dola, tinc autoestima per terra i m’autodestrueixo. M’invadeix la tristesa i a pesar que m’esforço i em sacrifico no em surt res bé. Val la pena viure ? Perque ? Per qui ? Doc jove i ja vaig amb ansiolitics ……no tinc vida i m’han fet molt de mal, m’han castigat i em castiguen i jutgen i…….buuuuuuuf aixo no es viure, estic cansada, moooooolt cansada de no viure i es una pena. Be bona nit, gràcies per llegir, si algu ho fa, una puta pesada. Adeu

  5. Pilar Lluveras ha dit:

    Hola Anna,
    Si em permets m’agradaria intentar poder contribuir a millorar una mica el teu estat d’ànim.
    Comentes que “m’han fet molt de mal, m’han castigat, etc” per tant estàs veient que hi ha un motiu o una causa o una persona que et porta a estar com estàs en aquests moments. Veritat?
    Anna, llavors, el que es pot fer es treballar per aconseguir que tot això que t’han fet no t’afecti tant.
    Si, ja se que son només paraules, però una cosa es certa, si tu estàs intentant sobreportar tot això i veus que no pots, no seria millor demanar ajuda?
    Si tinguessis mal a l’esquena, veritat que aniries a un traumatòleg? per que no t’animes a buscar un psicòleg? amb ell/ella podries compartir i trobar la manera per gestionar tot això (dius que prens ansiolitics, per tant, imagino que et porta un psiquiatra, però, cal que facis una teràpia per netejar tot això que tens dins).
    Pensa-hi
    Ànims

  6. Desorientada ha dit:

    Fa 4 anys q no sóc jo. Patint I plorant cadda dia. Lluitant per sortir d aquest estat desmotivador I destructiu q no em permet viure, sobrevisc o simplement vaig fent. M han jutjat I dic m han jutjat davant un jutge, sense cap mena d escrúpols per part de qui m hi va dur I a partir d aqui em vaig bloquejar de tal manera q ja no sé ni m atreveixo a relacionar-me amb ningú. Em fa por I aquesta por m impedeix saber parlar, expressar-me amb gent q són agradables. Em sorprenc a mi mateixa com de “traumatitzada” em va deixar el judici q vaig patir I les conseqüències del mateix. Els motius……menys maca em van acusar I dir de tot. I malgrat el meu fort caràcter….no he aconseguit sortir-me. Em sento exhausta I el meu cervell no dóna més de sí. La sensació de tristesa em pot. I més la lluita constant de trobar un treball q mai arriba I una família q sota “tu ets forta” no m ha fet sentir recolzada.
    Què vaig fer? ?…res!!! Un exmarit celopátic q no sé q coi es va imaginar I uns veïns de poble avorrits q amb comentaris gratuïts I maliciosos van alimentar el cervell malaltís del pare dels meus fills. Em sento sola, trista, cansada I molt desmotivada I no goso relacionar-me amb ningú I menys amb homes……tot perquè era I dic era molt extrovertida I sense prejudicis de parlar amb tothom, fóra home , fóra dona. Sempre he parlat d igual a igual a tothom fins fa 4 anys …ara només existeixo I em sento envellir. I em puc passar hores I hores callada .

  7. Pilar Lluveras ha dit:

    Hola Desorientada

    Em sap greu pel que estàs passant. Quan algú actua d’una manera que nosaltres no esperem ens deixa malament, però si a més a més l’entorn també jutja, això fa augmentar el nostre sentiment d’indefensió i malestar.

    Desorientada, tot això es normal sempre que no s’allargui en el temps. Pel que comentes portes així ja 4 anys, per tant hauries de buscar ajuda externa.

    Quan patim una situació traumàtica (com el que tu has patit) la nostra ment no sap com gestionar-la. La nostra ment per protegir-se agafa aquesta informació i la guarda. No la gestiona. Però al no fer-ho això ens deixa bloquejats perquè qualsevol cosa que li recordi aquella situació traumàtica, la tornem a viure. Això provoca que com tu dius, el teu cervell “no doni per mes”, tinguis aquest sensació de tristesa i tot el cos estigui exhaust.

    Cal treballar en teràpia amb això. Si pots, busca algun professional que treballi amb EMDR (ajuda a processar les situacions traumàtiques). I quan abans et posis a treballar amb això, abans aconseguiràs deslliurar-te d’aquest sentiment. Perquè, quan aconsegueixis adonar-te que “el que puguin pensar els altres no t’importa” serà quan podràs tornar a ser la que eres abans.

    Si vols que t’ajudi a buscar algun psicòleg de la teva zona no dubtis a tornar a contactar amb mi.

    Cordialment

  8. Oli.... ha dit:

    Bones! No se ni com comença explicar el meu calvari tant dolorós.estic completament solA i trista. La meva parella amb ba deixar fa 2 mesos. I la meva filla de 16 anys d’espres de cuidar-le sempre jo solA ha decidit anat viure amb se pare. Ni amb truca no se rres d’ella. Jo no PUC mes! A vegades pensó no existir.

  9. Pilar Lluveras ha dit:

    Hola Oli…
    Sap greu la situació per la que estàs passant. Quan ens passa una situació molt impactant, primer quedem un temps en estat de xoc: No sabem que fer i com reaccionar. Un cop passa aquest període, es quan comencem a adonar-nos-en que ens cal una mica d’ajuda per poder tirar endavant. Sembla que potser estàs en aquesta fase.
    Aprofita que t’has decidit a escriure aquí. Aprofita a buscar algú que t’ajudi a “com demanar ajuda” (no se si m’estic explicant, potser algun amic en el qual poder comentar-li que no saps per on tirar i així ell t’ajudara a buscar un professional a prop de la teva zona, t’ajudarà a buscar algú neutral per poder intercedir amb la teva filla de 16 anys, etc.)
    Espero que trobis aquesta figura ben aviat, però Oli… si no la trobes pots anar al col·legi de la teva filla, per exemple, segur que algun professor et pot assessorar.
    Cordialment

  10. Tina ha dit:

    Estic molt sola, he anat perdent molts dels recursos que em donaven vida. Tinc la sensació que amb els meus 45 anys ja no em queden recursos, familia ni amics per poder continuar lluitant per ser feliç. He perdut persones importants i no he sabut construir noves relacions. L’amor que he donat, no m’ha estat tornat. Ja no importo a ningú i crec que Déu no m’ha recompensat per la lluita, l’esforç i l’amor que he donat a la meva vida i que, tret dels meus pares, que ja fa 17 i 22 anys que no tinc, la vida no m’ha portat noves alegries, sinó que m’ha anat robant les que m’havia construït, amb molt d’esforç. No he aconseguit mai amor correspost. No vull ser una víctima però em sento que Déu m’ha anat arrebatant tot el que era important per mi, i ja no em queda gaire res per seguir lluitant. Trobo injustes moltes coses dures que m’han anat passant. Per què Déu no m’estima? Crec en la bondat, però la vida m’està enfonsant, prenent-me tot el què era important. Què puc fer? Com puc seguir lluitant si em van tallant tots els camins i les sortides? Què s’espera de mi? Què he de fer per ser feliç, si tot el que intento se’m gira contra mi. Hi ha gent amb més maldat que jo que és beneïda amb família, fills… i jo que intento ser bona, només trobo obstacles, dolor, patiment i tristesa? Per què és tan injusta la vida? Per què Déu sembla que no m’estima?

  11. Pilar Lluveras ha dit:

    Hoa Tina

    Primer de tot comentar-te que em sap greu la situació en que et trobes en aquests moments. A part, es clar! a l’estiu es una època difícil on es més fàcil sentir-nos sols.

    Dit això, que no vull que et serveixi per desanimar-te més, que et sembla si ho analitzem: A vegades quan la vida, o la gent que ens estimem ens fan mal, nosaltres per evitar tornar a sentir aquest dolor, ens anem tancant i aïllant més i més. Sembla, pel que expliques que es això el que t’ha passat.

    Tina, potser si tens ganes de tornar a llegir el missatge que ens vas enviar veuràs que hi ha una frase molt potent
    “L’amor que he donat, no m’ha estat tornat”

    Es això Tina, es això!!!! això es el concepte que tens equivocat!! Quan fem les coses esperant que la vida ens ho retorni. I saps? … a vegades això no passa…. per exemple, tu em pots estimar molt a mi, i fer moltes coses per mi, però jo, pel que sigui, potser no et torno el mateix que tu m’has donat a mi.
    Així que, .. quan abans ens adonem d’això, abans deixarem de patir.

    Això Tina, se’n diu “creença irracional”. Ja se que es el de menys ara, saber com es diu, però si tens ganes d’investigar per Internet, segons la Teràpia racional emotiva et diu que si t’adones que tens aquest pensament erroni dins del teu cap, i t’adones que aquest pensament no serveix per res tenir-lo perquè la persona, l’altre, farà el que voldrà, independetment de que tu pensis que ho ha de fer… llavors et podràs alliberar de la creença irracional.

    No se si m’estic explicant massa… la idea seria que això ho treballessis amb algun psicòleg. Quan em venen els meus pacients a la consulta, els hi dic, i també t’ho dic a tu,.. la teràpia es perquè aprenguis a ser egoista, si, si Tina, a cuidar-te tu, de tu mateixa!!! i no esperar res dels altres. Això et donarà la felicitat.

    Falta però que t’adonis que tu tens els recursos dins teu per fer-ho… De veritat et recomano que busquis algun professional a prop de la teva zona… perquè Tina una cosa es certa…
    “Si has estat be en algun moment de la teva vida, vol dir que estàs “capacitada” per estar be.. Entens? .. simplement ara t’has “desequilibrat”.. només cal tornar a posar ordre dins teu.
    (si mai has estat be, no et preocupis, perquè amb la teràpia t’ajudarà a buscar els recursos dins teu)

    Ànims..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Lluveras Psicologia
categories
arxiu
Demana visita