Vols fer alguna consulta?

Us comuniquem que a partir d’avui 7/11/2015, per manca de temps, ens veiem obligats a tancar aquesta secció.  Si teniu alguna consulta podeu mirar les que hi han publicades, potser us podran ser d’ajuda.  Disculpeu les molèsties

 

 

A partir d’avui obrim una nova secció.

Us convidem a fer la vostra consulta, i la publicarem juntament amb la resposta.

Fins ara només podíeu fer consultes gratuïtes en privat. A partir d’avui obrim aquesta nova secció. Pensem que tant les consultes com les respostes poden ser d’interès per aquelles persones que es puguin sentir identificades i per això arrenquem amb aquesta nova secció.

Animeu-vos! les consultes les podeu fer a través dels comentaris d’aquesta secció o enviant un correu a plluveras@gmail.com. Seran contestades per la psicòloga Pilar Lluveras, número de col·legiada 17141.

Publicat a Consultes
15 comentaris a “Vols fer alguna consulta?
  1. maria escrigué:

    Us consulto perquè estic en una situació en què em sento bloquejada. El meu matrimoni no està funcionant de la millor manera: fa temps que no tenim sexe, amb tres fills i els conflictes que això comporta i el pitjor de tot és que em sento trista, fracassada amb aquesta vida que porto, i no sé cap on tirar. No m’agrada la meva vida, ja no m’atrau el que crec que m’espera. Necessito canviar però no faig res per fer-ho. Com puc sortir d’aquesta situació que m’ofega?

  2. Rquel escrigué:

    Gràcies segur que serà molt útil

  3. lam94 escrigué:

    No se, he vist aquesta pg i he pensat que potser em podrieu ajudar. Em sento molt sola. Ningú em fa cas, estic trista.

  4. Claudia escrigué:

    Bona nit,

    Estic molt enrabiada. El nostre fill de 25 anys esta tot el dia jugant a l’ordinador. Quan li diem que ho deixi s’enfada i fins hi tot, si està al mig d’una partida ens arriba a contestar malament. Ell ho reconeix però diu que això no es cap problema, que s’ho passa be. Que podem fer com a pares?

    Gràcies

  5. Mafalda escrigué:

    Hola,
    Volia agrair-vos la possibilitat que ens doneu per poder fer consultes. M’agrada això de poder explicar el meu cas per si hi ha algú que també està en aquesta situació. De vegades em sento com si jo fos un cas a part de la resta del mon.
    Be, el que us volia comentar es que la meva parella te problemes amb la cocaïna. Jo intento ajudar-lo però no puc. Li dic que vagi amb algú però ell no vol. Cada dia es més difícil conviure amb ell, sempre son mentides, mals humors i agressivitat (no m’ha pegat, però gairebé).
    Ell no reconeix que te el problema. Diu que quan vulgui ho deixarà, però jo se que no. I jo, mentrestant m’estic amargant, se que l’he de deixar i fer la meva vida, però no puc. No m’imagino sense ell.
    Moltes gràcies

  6. Anna escrigué:

    Hola,
    m’adreço aquí per una cosa que m’ha passat i de la qual estic avergonyida. Estic en tractament per depressió i ansietat. Fa temps vaig començar a tenir pensaments de tallar-me. Se’m fa difícil explicar com em sento quan tinc aquests pensaments. Sento com una mena d’angoixa i de pressió, i tinc la sensació que tallant-me puc fer que aquesta pressió flueixi i se’n vagi. Se que tallar-me no és una solució, que només et fa sentir millor per un període molt curt de temps, que després et sents fatal, i que hi ha el risc de tenir cicatrius.
    He estat resistint la temptació fins no fa gaire. Fa pocs dies vaig agafar un tros de vidre, i vaig començar a passar-me’l per la pell fent una mica de pressió, pensant que no passaria res si només feia aixó. El problema és que al cap d’una estona sí que han començat a sortir marques (sense que arribés a haver-hi sang), i a una part de la cama hi han dos línies on si que hi ha arribar a sortir una mica de sang.
    El que veig és que s’ha engegat un procés que poc a poc va a més, i em fa por tornar a agafar algun objecte tallant i fer-me més marques, i fins i tot tallar-me. M’he promés no tornar-hi, però ara em fa por tornar a tenir algun moment baix, i trencar la promesa. Tampoc m’atreveixo a explicar-ho a ningú, nitansols a gent que sap que tinc aquests pensaments.
    Creus que puc provar de guardar-ho per mi, i simplement no tornaar-hi, o potser hauria d’explicar-ho ja que el risc potser és molt alt? Què faig?, em sento perduda.

  7. Pvil12 escrigué:

    Bé, em passa una cosa des de fa potser ja massa temps.
    El fet és que passo dels 30 i encara sóc verge. Això fa sentir-me malament amb mi mateix. Per què? Bàsicament perquè quan algú parla de sexe, jo haig de dissimular… El fet, és que ara també m’he enganxat a les pàgines de sexe d’internet, i necessito mirar-les força sovint. Això m’està afectant en la meva personalitat.
    Moltes gràcies.

  8. Judith escrigué:

    Hola Pilar,
    t’escric de nou per una mena de records que tinc, però que no se d’on surten. El que recordo més sovint és estar al no-res. No hi ha res al voltant, cap color, cap sentiment (sobretot cap sentiment negatiu), però tampoc aborriment. “Recordo” que estar al no-res és agradable, suposo que perque no hi ha res negatiu. Ordenaria aquest record abans del meu naixement, però es diu que no recordem res abans dels 4 anys…
    Un altre record que tinc, aquest el posaria després del meu naixement però molt abans dels 4 anys, és un quiròfan gris, i més tard una habitació d’hospital on jo estic en un llit (mai no em veig a mi mateixa, tinc els “records” com si realment els hagués viscut).

    Tu sabries dir-me què poden ser realment, i d’on podrien venir?

    Gràcies per llegir-me! ^_^

  9. Eulàlia escrigué:

    Bon dia, us escrit a veure si em podeu ajudar.

    Porto molt temps que estic cansada, pessimista. No recordo tenir passions per res en concret, em costa fer coses noves encara que intento buscar-les. Crec que fa molts anys que estic així.

    Des de fa molt temps llegeixo llibres de psicologia, i potser això m’ha ajudat a veure les coses de diferente manera. Tinc conductes molt introvertides i timides. Em bloquejo em quedo amb blanc amb por. Vull superar-me, respectar-me valorar-me. Vull avançar sense avançar…Vull trovar sentit a la meva vida.

    Em podrieu ajudar? ja no se que fer, he anat moltes vegades amb psicòlegs sense èxit i ja crec que es difícil trobar la sortida a aquesta situació.

    Moltes gràcies

  10. Francesc escrigué:

    A la feina em bloquejo quant he de fer moltes coses a la vegada. Es la sensació de no fer una cosa perquè en tindria que està fent una altre. Això em provoca un angoixa terrible i fa que quedi malament en to-hom.

    No soc capaç de sortir d’aquest bucle i acabo perdent tot el temps.

  11. pilar escrigué:

    No soc felic, soc cobarda no se q fer la parella no funciona i lo mes penos es q jo no tinc recursos economics i amb sento com un parasit q no puc anar en lloc ni ofici ni benefici.estic malament fa moltisim tems!!!

  12. Cristina escrigué:

    He vist la possibilitat, i estic fent un treball sobre “l’addicció dels joves a les noves tecnologies” tot i que he estat investigant, m’agradaria comptar amb l’ajuda d’una professional com vosté, si es que em pot aportar alguna cosa( si has vist conductes d’aquesta mena, o si has tingut algun pacient que en sufreixi, etc.) Moltes gràcies!!!

  13. Pilar Lluveras escrigué:

    Bon dia Cristina

    Si et sembla millor t’enviaré un correu i en parlem.

    Salutacions

  14. alex escrigué:

    Hola, no se per on començar, però ho he d’intentar,no?? be despres d’un divorci molt dolorós, engoixant, destructiu, i poc saludable (com suposo que cap ho es) , em trobo a una situació molt complicada , en la meva vida he estat amb moltes noies i nomes ella hem va poder portar davant d’una església ,per tant per mi ,va ser com la persona que mes haurie de procurar fer feliç , sense compta mai amb mi mateix….. a les hores jo guanyava molts cales, tenia una bona posició , i no m’estava de res , un cop entrat al divorci ho vaig perdre tot, fins hi tot la dignitat , las ganes de viure, l’alegria, la tendresa, la força etc etc… ja mai mes he tornat a ser el mateix.
    Amb ella vaig tenir un fill , la meva gran millor coseta que he fet en aquesta vida, ho fet tot per ell, he sigut pare , mare, professor, sicoleg, siquiatra, amic,i tantes altres coses que se mare no ha fet amb ell, mes que donar-li mal de caps, promeses incomplides, i torturar-lo amb mentides sobre mi…
    he començat varies relacions amb noies i sempre hem falta algu d’elles, jo soc de donar molt, de ser creatiu en las cites, de ser romàntic…. però hem trobo que sembla que ara passats dels 35 cap als 40 anys, la gent no te temps per enamorar-se o per ser feliç ,o per voler fer feliç a qui te al seu costat i l’ajuda en tot moment…
    La meva ultima relació a estat amb una noia divorciada que te una filla mes petita que el meu, i que el seu ex li fa la vida impossible, com la meva ho feia amb mi, i tot i que jo ja hi he passat per tot això, i li marco tant jo com el seu advocat, per on ha de tirar per acabar amb tot aquet estat de guerra, ella s’equivoca una i un altre vegada i jo ja n’estic fart d’estar al mig de tot això , i a sobre em sento l’ultima merda que esta al seu costat , per que no fa re mai per nosaltres , tot es per ella i la seva filla, i jo i el meu fill contem com l’ultima opció, i això cansa.
    Ara ho hem deixat i això encara s’em fa mes amunt, estic vivint a casa dels meus pares ,amb els cuals la situació no es gaire agradable, estic a càrrec del meu fill sense cap ajuda econòmica de la meva ex perquè ella va marxar a viure a girona i jo no vaig voler que el nano es tornes a cambiar de cole ( ja ho ha fet 5 cops i això no es bo per un nen) , la feina va com va , de cales re del altre mont, i no tinc cap mena d’esperança que això millori .
    No tinc cap company perquè en el moment de la ruptura ,no vaig tenir a ningú al meu costat i vaig fer neteja a la meva vida de sangoneres, ells sempre hem van tenir per qualsevol cosa i jo quant els vaig necessitar ,tothom estava embolicat amb alguna cosa i no podien estar per mi…
    Hem sento sol, sense il·lusions per re , i nomes amb ganes d’apagar aquesta puta vida i descansar, i això encara hem fa sentir mes desgraciat , perquè jo sempre havia tingut una energia inacabable ,unes ganes de viure tremendes, i una força de voluntat indestructible. I ara fins hi tot una formiga bufaria i em tiraria al terra…..
    No se quin camí he de triar per sortir d’aquí, prenc pastilles per depressio, i no m’agrada dependre d’una pastilla, i ja n’estic fins el mes amunt de tot, la paciència cada cop es mes minsa, i la pressió cada cop major, no espero cap vareta màgica que ho camvii tot , suposo que nomes d’algú que m’escolti i suposo que per això he decidit escriuret.
    Et donc les gracies per deixar-me fer-ho aquí, no hem trobo millor ,però per lo menys m’he desfogat un xic.
    una salutació.

  15. mConfosa escrigué:

    Hola. Tinc un bon amic, del grup d’amics de tota la vida, i la història és una miqueta llarga de contar. Resulta que quan voltàvem els 15 anys ens agradàvem, però mai va passar res. Amb el temps jo vaig perdre l’interès, però pel que em contaven altres amics, ell estava enamorat de mi i ho va estar molts anys. Durant aquests anys vaig anar tenint diverses parelles. Un dia, quan teníem uns 22 anys, vaig tenir un desengany amb una d’aquestes parelles i aquest amic, per consolar-me, em va portar a sopar i de marxa, vam beure moltíssim i vam acabar al llit. Sé que només ha tingut sexe 1 cop amb una altra dona i 1 cop amb mi (alguns diuen que només amb mi).
    Després d’això ell em buscava més, em trucava per telèfon constantment… jo vaig respondre evitant-lo i quan coincidíem era molt esquerpa i desagradable amb ell. Sé que li vaig fer molt mal i em sento avergonyida, però bé, al cap d’uns anys, en els quals no vam deixar de ser amics, li vaig demanar perdó i la nostra relació va tornar a ser “normal”. Això sí, evitant sempre el contacte físic. Durant aquests anys els demés amics m’han dit que ja no està enamorat de mi, tot i que alguns han insistit que fem bona parella i hauríem d’estar junts, però dient això només em giren més en contra.
    El fet és que ara ja estem a la trentena i últimament ha fet unes quantes coses que m’han deixat desconcertada. En reunions socials, sempre que beu una mica de més, em busca, intenta lligar amb mi, busca contacte físic, em diu coses boniques, coqueteja, etc.
    Jo no sé què interpretar. Fa broma o és veritat i només s’atreveix quan ha begut? Li torno agradar? O pitjor, mai l’hi he deixat d’agradar?
    Quan ens trobem després, el noto nerviós, fins que parlo amb ell una estona i se li passa.
    Tot això ha fet que estigui molt confosa. Penso més en ell i no tinc gens clar si també m’agrada. És molt sensible i molt bona persona, molt tímid també, però sempre intento trobar-li defectes: que si és calb, que si físicament no m’atreu, que si és policía nacional i això no m’agrada gens, entre les seves aficions hi ha anar a caçar i això tampoc m’agrada gens, etc.

    Aleshores, les preguntes que em faig són:
    – I si el que passa és que tinc por a una relació més seriosa i li busco defectes com a excusa?
    – I si en realitat no m’agrada, però el que em passa és que tinc por de quedar sola? No em sembla un bon motiu per començar una relació i a més crec que seria injust per ell.
    – De vegades penso que si ell es llança potser li donaria una oportunitat, però, i si després no va bé? No el vull perdre com amic i, a més, com a part d’un grup, les reunions d’amics serien molt incòmodes.
    – He estat enamorada i quan veia el noi en qüestió em posava molt nerviosa i sentia papallones a l’estómac. Amb ell això no em passa. Com a molt em poso una miqueta nerviosa si l’últim cop que ens vam veure em va fer insinuacions perquè anava borratxo. Això és perquè després de tants anys d’amistat ja estic còmoda amb ell? O és simplement perquè no m’atreu?
    – En alguns aspectes som molt diferents. I si al final resulta que no sóc capaç de tolerar-ho?
    – Em descobreixo pensant que m’agradaria que s’atrevís a dir-me alguna cosa. I si resulta que em perdo tenir una relació meravellosa per les meves pors?

    Sé que som grandets i el més madur seria que parléssim, però ell no s’atreveix i jo tampoc, i al final ens sentiríem incòmodes igual.
    Totes les preguntes que em faig em provoquen una lluita interna bastant gran i no sé com ho puc resoldre.

7 Pings/Retroenllaços per a "Vols fer alguna consulta?"
  1. […] Estic bloquejada, no soc feliç amb el meu matrimoni de Pilarll Primera consulta d’aquesta secció […]

  2. […] comentaris lam94 en Vols fer alguna consulta?maria en Vols fer alguna consulta?Rquel en Vols fer alguna consulta?Psico-Ajuda » Estic […]

  3. […] comentaris Claudia en Vols fer alguna consulta?Psico-Ajuda » Em sento molt sola! Estic trista! en Vols fer alguna consulta?lam94 en Vols fer […]

  4. […] comentaris Mafalda en Vols fer alguna consulta?Psico-Ajuda » El nostre fill està tot el dia jugant a l’ordinador. en Vols fer alguna […]

  5. […] comentaris Anna en Vols fer alguna consulta?Psico-Ajuda » La meva parella te problemes amb la cocaïna i jo m’estic amargant en Vols […]

  6. […] comentaris Pvil12 en Vols fer alguna consulta?Psico-Ajuda » Faula 12 – La Berta i la gateta en Faules. Obrim una nova seccióPilarll […]

  7. […] comentaris Judith en Vols fer alguna consulta?psico en Entrada prèviadad en El teu nivell d’estrès – Efecte òpticPilarll en Els […]

Demana informació sobre la psicòloga Pilar Lluveras

categories
arxiu