Em venen pensaments de tallar-me. Tinc por de no poder parar!

Cinquena consulta d’aquesta secció

Consulta

Hola,
m’adreço aquí per una cosa que m’ha passat i de la qual estic avergonyida. Estic en tractament per depressió i ansietat. Fa temps vaig començar a tenir pensaments de tallar-me. Se’m fa difícil explicar com em sento quan tinc aquests pensaments. Sento com una mena d’angoixa i de pressió, i tinc la sensació que tallant-me puc fer que aquesta pressió flueixi i se’n vagi. Se que tallar-me no és una solució, que només et fa sentir millor per un període molt curt de temps, que després et sents fatal, i que hi ha el risc de tenir cicatrius.
He estat resistint la temptació fins no fa gaire. Fa pocs dies vaig agafar un tros de vidre, i vaig començar a passar-me’l per la pell fent una mica de pressió, pensant que no passaria res si només feia aixó. El problema és que al cap d’una estona sí que han començat a sortir marques (sense que arribés a haver-hi sang), i a una part de la cama hi han dos línies on si que hi ha arribar a sortir una mica de sang.
El que veig és que s’ha engegat un procés que poc a poc va a més, i em fa por tornar a agafar algun objecte tallant i fer-me més marques, i fins i tot tallar-me. M’he promés no tornar-hi, però ara em fa por tornar a tenir algun moment baix, i trencar la promesa. Tampoc m’atreveixo a explicar-ho a ningú, nitansols a gent que sap que tinc aquests pensaments.
Creus que puc provar de guardar-ho per mi, i simplement no tornaar-hi, o potser hauria d’explicar-ho ja que el risc potser és molt alt? Què faig?, em sento perduda.

Resposta

Hola Anna,

Gràcies per explicar el que estàs sentint en aquest bloc de Psico-ajuda. A vegades estem passant uns moments crítics i pensem que el que ens passa a nosaltres es tan estrany que no gosem comentar-ho amb ningú.  I això cada vegada ens fa sentir més sols i més “diferents” que la resta de gent.

Sobre aquests pensaments de voler tallar-te, m’agradaria que ho analitzessis de forma lenta i tranquil·la:

En primer lloc, Anna, no puc començar amb tot l’anàlisi sense dir-te que si estàs en tractament això mateix que has explicat aquí, seria molt positiu que ho comentessis al psicòleg o psiquiatre que actualment t’està portant.  No ho vulguis resoldre tu sola, pensa que qualsevol cosa que tu estiguis pensant o sentint, és molt important comentar-li per poder anar redireccionant la teràpia (ell vol col·laborar amb la teva recuperació, però no podrà fer-ho si desconeix aspectes tant importants com aquest, ho entens, no?).

Dit això (que espero que et faci decidir a trucar-lo o enviar-li un correu ràpidament), si et sembla, m’agradaria que et paressis un moment i t’adonessis que no t’has d’avergonyir de tenir aquests o altres pensaments.

Sentir-nos avergonyits per un pensament només fa que ens girem d’esquena a aquest pensament i això ens farà que no el puguem analitzar d’una forma serena.

Anna el que hem de perseguir es saber perquè estàs tenint el pensament, Per què tens el pensament de voler fer-te mal a tu mateixa? Tota aquesta tasca d’anàlisi l’has de fer a la consulta amb el teu psicòleg, ell t’ajudarà a analitzar el perquè i com aconseguir no haver-te de castigar a tu mateixa.

Però mentre et poses en contacte amb el teu psicòleg, asseu-te en un lloc tranquil·la, on no et pugui molestar ningú. Ara et demanaré que estiguis oberta a la imaginació i que pensis en el teu cos (Anna, deixa la teva ment tranquil·la i dóna’t el permís d’imaginar.  Podràs fer-ho? Segur que si!) .

M’agradaria que pensessis en tu, però no com a una unitat, sinó com a un conjunt de moltes parts. Mira el teu cos, com si fossis un conjunt d’entitats. Recordes quan eres petita que estudiaves que som un conjunt de cèl·lules? Saps que si treus una cèl·lula, te vida pròpia (amb el seu nucli, etc)? Pensa en aquestes cèl·lules com si fossin petits ninotets dintre teu, amb els seus sentiments i amb les seves preocupacions. Dóna’ls-hi forma, color (Si vols, et pots imaginar els ninotets com aquest) Son ninotets que t’estimen però que a vegades necessiten del teu ajut. Ha arribat l’hora d’aprendre a escoltar-los!!.

Imagina’t anant dintre del teu peu. Recordes aquells dibuixos d’un senyor que entrava dintre del cos humà?, doncs fes com ell i entra dintre, per exemple, dels teus peus, parla amb tots els ninotets del peu, connecta amb ells i intenta escoltar-los per saber si hi ha alguna cosa que els molesta. Si és així, ajuda’ls a que es sentint be (pots imaginar que els acaricies, que els calmes, que fins hi tot els hi fas un petit massatge). Així Anna mica en mica ves anant per totes les parts del teu cos i parla amb els ninotets de tot arreu. Intenta agrair-los-hi el que fan per tu (pensa en la funció que fa cada un d’ells en el teu cos (els que estan al peu ajuden a que puguis caminar, el que estan en les teves mans, ajuden a que puguis agafar coses.. etc.)) Estima’ls!!!!.

Quan hagis escoltat el teu cos, ves a dintre el teu cap i pregunta a cada un d’aquests ninotets quina preocupació tenen (ves parlant amb cada un per separat, no tots de cop! així veuràs que una gran preocupació es pot anar dividint en peties preocupacions), i tu, Anna calma’ls (pensa com si fossin ninotets petits que necessiten de la teva ajuda) ajuda’ls a que estiguin tranquils i es puguin calmar.  Mica en mica, quan aquests ninotets es vagin tranquil·litzant tu aniràs sentint aquesta pau que tanta falta et fa.

Espero que ho vagis fent. Saps? Potser t’adonaràs que el que necessita un d’aquests ninotets del teu cos, es diferent del que necessitat un del cap.  Això t’ajudarà a “ajudar-te” a tota tu. Però, es molt important que el més aviat possible et posis en contacte amb el teu psicòleg o psiquiatre.

Una abraçada

Pilar Lluveras Psicòloga número de col·legiada 17141.

Publicat a Consultes
2 comentaris a “Em venen pensaments de tallar-me. Tinc por de no poder parar!
  1. Anna ha dit:

    Hola Pilar,
    avui he aconseguit dir a la psicòloga que m’he fet mal, i no n’hi havia per tant. M’ha dit que la gent que fa això normalment ho fa perque no te cap altra opció per a desfer-se’n de la pressió que pateix, i que és important buscar una altra via. M’ha dit que quan torni a sentir aquesta pressió, que busqui a què ho associo, quines idees i imatges tinc. Això és més complicat que tallar-se (o fer dibuixos de talls, o pintar-se), però a la llarga és més beneficiós.

    També he fet això que m’has dit d’imaginar-me el meu cos com un conjunt de parts, cada part amb vida pròpia. Curiosament, semblava que les cèlules de les cames em demanèssin que no les rebutgi, que no volien que em tornés a fer mal. Em sap greu per elles :S. Amb la resta del cos em costa més comunicar-me, però segur que també me’n surto :).

    Ara em trobo millor, i tinc motius per pensar que aconseguiré no tornar-hi.

    Moltes gràcies!

  2. Pilarll ha dit:

    Hola Anna,

    Moltes felicitats. Segur que junt amb la teva psicòloga aconseguiràs sentir-te molt millor.

    Referent a imaginar-te el teu cos com si fossin petites parts amb vida pròpia, moltes vegades serveix perquè t’adonis que tens moltes coses per agrair al teu cos.

    De moment, pel que comentes, ja pots connectar amb les parts de les teves cames. Està molt i molt be!!!

    Cada dia intenta connectar amb alguna altra part més del cos. Els braços per exemple, pensa en aquests ninotets i que gràcies a ells pots gaudir del tacte amb les coses que t’envolten, t’ajuden a poder notar el contacte amb les coses, pots fer carícies a la gent que estimes, etc. Ves buscant les coses maques que fan aquests ninotets per tu, i llavors podràs agrair-los-hi i estimar-los com a part de tu mateixa.

    Una abraçada

1 Pings/Retroenllaços per a "Em venen pensaments de tallar-me. Tinc por de no poder parar!"
  1. […] » Faula 12 – La Berta i la gateta en Faules. Obrim una nova seccióPilarll en Em venen pensaments de tallar-me. Tinc por de no poder parar!Anna en Em venen pensaments de tallar-me. Tinc por de no poder […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu