Faula 12 – La Berta i la gateta

Publiquem la dotzena faula d’aquesta secció.

En un poblet del nord d’Europa hi vivia la Berta, era una nena que estava acostumada a passar tots els hiverns envoltada de neu i fred.

Un dia quan anava cap a l’escola es va trobar una gateta que estava sola i estava tremolant. La Berta la va agafar i se la va emportar a casa seva.  De seguida es va dedicar a cuidar-la, l’omplia de menjar, l’embolicava amb una manteta perquè no passés fred, l’acariciava, l’allunyava de tot allò que li podia provocar algun perill, etc. però mica en mica va anar veient que la gateta no estava contenta. Cada vegada que se l’hi acostava la gateta li responia amb esgarrapades, i poc a poc la Berta s’anava entristint:

-Com podia ser que amb el que ella feia per cuidar-la, la gateta no l’hi ho agraís? -Per què no podia ser amable amb ella, si ella li donava tot el que tenia?

Un dia, quan ella tornava de l’escola es va trobar amb un esquirol que estava jugant pel bosc. La neu ja havia començat a desaparèixer i era el moment que els animals sortien a jugar pel bosc. L’esquirol tot juganer li va preguntar perquè estava tant trista i ella li va explicar que tenia una gateta a casa, però que per molt que la cuidava mai rebia un agraïment per part seva.

L’esquirol li va dir:

-Berta, la gateta te dret a ser independent, te dret a equivocar-se i a passar perills tota sola. Quan et permetis acceptar-ho trobaràs la felicitat i això et permetrà no esperar res a canvi. Llavors vine’m a veure i jugarem.

La Berta va marxar enfadada, Que volia dir això que li havia dit l’esquirol?

Va arribar a casa i com sempre va començar a cuidar a la gateta, i com sempre la gateta va esgarrapar-la fins a fer-li sang.

Anaven passant els dies i la situació no millorava. La vida de la Berta no trobava sentit a res més que a cuidar a la gateta, volia el seu agraïment!!!!!

Fins que un dia sense adonar-se va aixecar el cap i va veure per la finestra un grup d’ocelletes que volaven i jugaven. Es va sorprendre descobrir que eren lliures i feliços, i que ningú els estava cuidant.

Per fi ho havia entès!!!! això la va fer sentir forta i segura. Ja no havia d’espera cap agraïment, només havia d’acceptar que com havia dit l’esquirol la gateta tenia vida pròpia.

Es va aixecar, la va agafar i la va retornar amb els altres gatets. I com si s’hagués tret un pes de sobre va córrer a jugar amb l’esquirol sense estar esperant les gràcies de ningú.

 

Etiquetat amb:
Publicat a contes, general

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu