Recordo que estar al no-res és agradable

Setena consulta d’aquesta Secció

Consulta

Hola Pilar,
t’escric de nou per una mena de records que tinc, però que no se d’on surten. El que recordo més sovint és estar al no-res. No hi ha res al voltant, cap color, cap sentiment (sobretot cap sentiment negatiu), però tampoc avorriment. “Recordo” que estar al no-res és agradable, suposo que perquè no hi ha res negatiu. Ordenaria aquest record abans del meu naixement, però es diu que no recordem res abans dels 4 anys…
Un altre record que tinc, aquest el posaria després del meu naixement però molt abans dels 4 anys, és un quirofan gris, i més tard una habitació d’hospital on jo estic en un llit (mai no em veig a mi mateixa, tinc els “records” com si realment els hagués viscut).

Tu sabries dir-me què poden ser realment, i d’on podrien venir?

Gràcies per llegir-me! ^_^

Resposta

Hola Judith

Gràcies per confiar en aquesta secció del bloc de Psico-ajuda.

Si et sembla, primer parlarem dels records com a tals, i després analitzarem una mica cada un dels records que has comentat.

Referent als records com a tals, no ens hem de centrar  en el contingut del record en sí mateix, sinó el què representa aquest record en nosaltres, i en la situació que estem vivint.

Es molt i molt possible i probable que els records que tenim no siguin certs.  S’ha demostrat científicament que molts dels records que tenim quan som grans no es corresponen amb la realitat que hem viscut de petits.  Aquests records han quedat modificat per petites “interferències” de la nostra experiència, i vivències actuals.

Judith, potser estàs pensant que amb hipnosi podries aconseguir saber aquests records d’on venen i què feies tu en aquestes situacions, veritat?  Però tampoc ho arribaries a saber mai amb certesa perquè les persones generem el que s’anomenen “falsos records” i fins hi tot podem reviure amb hipnosi situacions inventades, com haver patit tortures o haver estat adduïts per extraterrestres, etc.

Hi ha la falsa creença que amb la hipnosi es poden aconseguir augmentar la quantitat i precisió dels records (Capafons y Mazzoni, 2005). “La hipnosi no procura, ni facilita, ni millora l’obtenció de records per evocació, i la seva utilització només es admissible sota criteris d’abordament cognitiu” (Kebbel y Wagstaff 1997)

En el teu cas concret, el que hauríem de treballar es què representa per a tu aquest record. Que representa per a tu la possibilitat de poder haver viscut aquest record?.   i per tant ja entrem en la segona part d’aquest comentari

Què poden representar per a tu cada un d’aquest records?

“Estic en el no-res, … cap sentiment…. es agradable”.  Per què no tenir sentiments per tu es agradable? Quins sentiments t’estan fent mal? etc. etc.. Potser, i sense entrar massa  a fons, la qüestió està en analitzar perquè et sents molt còmoda sense pensar, sense sentir, sense estar on estàs…. T’agradaria fugir d’alguna cosa?

Es aquesta la tasca que has d’anar fent,  encara que a primer cop d’ull et sorprenguin i et diguis que no vols fugir de res i que simplement es un record i res mes. Pensa-ho!!!

“Estic en un quiròfan gris, i més tard en una habitació d’hospital on jo estic en un llit” ho miraríem pensant si quan tens aquest record experimentes soledat, i llavors treballaríem la soledat en l’actualitat. Si pot ser que et sentis sola en alguns moments, i evidentment també treballaríem la soledat que puguis recordar que vas tenir de petita. També ho podríem treballar en les malalties, i la por a estar malalta? en un hospital? sola?

 

Amb això Judith he volgut explicar-te que els records en sí mateixos poden estar distorsionats per la realitat que estem vivint.

Una abraçada

Pilar Lluveras Psicòloga número de col·legiada 17141.

 

Etiquetat amb:
Publicat a Consultes
6 comentaris a “Recordo que estar al no-res és agradable
  1. kamikc ha dit:

    bon dia,
    la meva vida es perfecta, tinc la feina que m agrada al negoci de la familia, la familia m estima, la meva novia es la millor persona que conec.

    pero com millor es la meva vida mes enfonsat em sento.

    NO PUC SER FELIÇ. que puc fer????

  2. Pilar Lluveras ha dit:

    Hola,
    A vegades pensem que per ser feliços només ens calen els aspectes materials de la nostra vida. I no es així: La felicitat l’hem d’aconseguir des del nostre interior.
    Es evident que si la situació externa la tenim favorable, una part ja està resolta, però no es tot.

    Kamikc, et proposo que pensis que creus que et falta? Et falta poder aconseguir més amics, et falta tenir il·Lusions, et falta… etc.
    Un cop ho tinguis localitzat, llavors t’has de posar a treballar per aconseguir-ho.
    Però, si veus que no ho aconsegueixes intenta demanar l’ajut d’un professional.
    Espero que aviat retrobis la felicitat.

  3. Judith ha dit:

    Hola Pilar,
    se que ha passat molt de temps des de que vaig escriure això, però vull contestar algunes preguntes igualment.

    > “Estic en el no-res, … cap sentiment…. es agradable”.
    > Per què no tenir sentiments per tu es agradable?
    > Quins sentiments t’estan fent mal? etc. etc..
    > Potser, i sense entrar massa a fons, la qüestió està en
    > analitzar perquè et sents molt còmoda sense pensar,
    > sense sentir, sense estar on estàs….
    > T’agradaria fugir d’alguna cosa?
    Fa temps que penso que el que és agradable és la manca d’alguna cosa negativa, i no la manca de sentiments en si. Tampoc crec que sigui al 100% acurat parlar de manca de sentiments. El que si recordo és sentir-me a gust, i hi ha més, però em costa molt de descriure. Dir que no hi ha res aprop meu tampoc és del tot cert. Hi havia una altra preséncia, femenina, amable. De vegades em comunico amb ella. Si realment és un record de la meva gestió, et diria que aquella presència era la meva mare.

    I ara tornant al món exterior: em preguntes si vull fugir d’alguna cosa. La resposta és que sí. De tant en tant em ve un desig molt fort de fugir a algun lloc on ningú no em conegui. El desig em ve en forma de fugir de la gent, però crec que en realitat vull fugir de mi. Envers mi mateixa tinc sentiments que en part van rotant i que son complexes. He aconseguit millorar molt la meva auto-estima, però de vegades em ve la sensació de no ser correcte tal com sóc, de ser un desastre, d’haver nascut només per a que els altres descarreguin les seves misèries en contra meu (per exemple en forma d’assetjament). I això és només una part.

    Pel que fa al record de l’hospital: no hi estic sola. Hi ha gent que m’ajuda. No els conec, però em volen bé. Com que vaig nèixer via cessària, crec que senzillament me’n recordo dels metges/infermers que van participar al meu naixement.

  4. Pilar Lluveras ha dit:

    Judith
    Diguem quina edat tens (més o menys) i si en aquests moments estàs anant a algun professional amb el qual puguis compartir les teves sensacions.
    En funció del que em contestis et respondré des d’un punt de partida o des de l’altre.

  5. Judith ha dit:

    Hola Pilar,
    doncs tinc uns 30 anys. De moment no tinc cap professional fixe on anar, tot i que estic en llista d’espera (visc a Alemanya). En cas de patir alguna crisi, tinc un contacte on anar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Psicològica
Tornem a posar en marxa la secció Vols fer alguna consulta?

Les respostes us les donarà la Pilar Lluveras, Psicòloga i coordinadora del centre Lluveras Psicologia
categories
arxiu