Només amb ganes d’apagar aquesta puta vida i descansar…

Nova consulta d’aquesta secció.

Consulta:

Hola, no se per on començar, però ho he d’intentar,no?? be despres d’un divorci molt dolorós, engoixant, destructiu, i poc saludable (com suposo que cap ho es) , em trobo a una situació molt complicada , en la meva vida he estat amb moltes noies i nomes ella hem va poder portar davant d’una església ,per tant per mi ,va ser com la persona que mes haurie de procurar fer feliç , sense compta mai amb mi mateix….. a les hores jo guanyava molts cales, tenia una bona posició , i no m’estava de res , un cop entrat al divorci ho vaig perdre tot, fins hi tot la dignitat , las ganes de viure, l’alegria, la tendresa, la força etc etc… ja mai mes he tornat a ser el mateix.
Amb ella vaig tenir un fill , la meva gran millor coseta que he fet en aquesta vida, ho fet tot per ell, he sigut pare , mare, professor, sicoleg, siquiatra, amic,i tantes altres coses que se mare no ha fet amb ell, mes que donar-li mal de caps, promeses incomplides, i torturar-lo amb mentides sobre mi…
he començat varies relacions amb noies i sempre hem falta algu d’elles, jo soc de donar molt, de ser creatiu en las cites, de ser romàntic…. però hem trobo que sembla que ara passats dels 35 cap als 40 anys, la gent no te temps per enamorar-se o per ser feliç ,o per voler fer feliç a qui te al seu costat i l’ajuda en tot moment…
La meva ultima relació a estat amb una noia divorciada que te una filla mes petita que el meu, i que el seu ex li fa la vida impossible, com la meva ho feia amb mi, i tot i que jo ja hi he passat per tot això, i li marco tant jo com el seu advocat, per on ha de tirar per acabar amb tot aquet estat de guerra, ella s’equivoca una i un altre vegada i jo ja n’estic fart d’estar al mig de tot això , i a sobre em sento l’ultima merda que esta al seu costat , per que no fa re mai per nosaltres , tot es per ella i la seva filla, i jo i el meu fill contem com l’ultima opció, i això cansa.
Ara ho hem deixat i això encara s’em fa mes amunt, estic vivint a casa dels meus pares ,amb els cuals la situació no es gaire agradable, estic a càrrec del meu fill sense cap ajuda econòmica de la meva ex perquè ella va marxar a viure a girona i jo no vaig voler que el nano es tornes a cambiar de cole ( ja ho ha fet 5 cops i això no es bo per un nen) , la feina va com va , de cales re del altre mont, i no tinc cap mena d’esperança que això millori .
No tinc cap company perquè en el moment de la ruptura ,no vaig tenir a ningú al meu costat i vaig fer neteja a la meva vida de sangoneres, ells sempre hem van tenir per qualsevol cosa i jo quant els vaig necessitar ,tothom estava embolicat amb alguna cosa i no podien estar per mi…
Hem sento sol, sense il·lusions per re , i nomes amb ganes d’apagar aquesta puta vida i descansar, i això encara hem fa sentir mes desgraciat , perquè jo sempre havia tingut una energia inacabable ,unes ganes de viure tremendes, i una força de voluntat indestructible. I ara fins hi tot una formiga bufaria i em tiraria al terra…..
No se quin camí he de triar per sortir d’aquí, prenc pastilles per depressio, i no m’agrada dependre d’una pastilla, i ja n’estic fins el mes amunt de tot, la paciència cada cop es mes minsa, i la pressió cada cop major, no espero cap vareta màgica que ho camvii tot , suposo que nomes d’algú que m’escolti i suposo que per això he decidit escriuret.
Et donc les gracies per deixar-me fer-ho aquí, no hem trobo millor ,però per lo menys m’he desfogat un xic.
una salutació.

Resposta

Hola  Alex,
Si et sembla comencem una mica a analitzar la situació on estàs ficat en aquests moments.

No negaré que la situació es delicada, i entenc que estiguis “tocat”.  Si, si… no vull començar dient que has de mirar endavant etc…. Son tòpic de psicologia que al final potser fan mes mal que be.  No creus?

El que t’ha passat a tu son situacions traumàtiques que la teva ment no ha pogut processar correctament perquè li han provocat massa dolor: T’explico:

Quan anem vivint al llarg del dia, a la nit, quan dormim, la nostra ment agafa aquesta informació, la mira, la revisa i l’arxiva guardant-la en els seus arxius interns.  Però, Que passa quan la informació que ha viscut durant el dia es molt dolorosa? doncs la ment no està preparada per afrontar això i a la nit, quan hauria d’agafar aquesta informació per fer tot el procés, no l’agafa perquè te massa dolor.

Llavors aquesta informació queda per les xarxes neuronals i i aquest dolor per la situació traumàtica continua fent mal, i marcant el comportament de les coses que fem a partir d’ara.

Alex, sembla molt complicat però no…. Suposo que el teu divorci et va provocar aquesta situació traumàtica (encara que es molt probable que ja vingués de més jove, perquè en la teva consulta poses que et sents menyspreat, i … “com una merda”.  Això Alex ja podria ser que de petit, “l’Alex petit” ja se sentís així per algunes coses que li van passar de petit… però no entrem aquí (això seria una tasca per treballar en consulta)…

Un cop et divorcies, després intentes refer la teva vida però et trobes amb una parella que te els seus problemes, i tu acabes per perdre la poca energia que et quedava per tirar endavant tu i el teu fill.

En aquest punt, deixa’m fer un parèntesi, i felicitar-te (felicita’t tu també a tu mateix) pel pas tant important que vas fer:  Intentes ajudar, però quan veus que aquesta persona t’arrastrarà a tu també cap al pou, la deixes.  Es un pas molt valent.

No se si dins teu t’ha quedat el sentiment de culpa, però m’agradaria que t’adonessis, que a vegades intentem ajudar/salvar algú, però en el moment que veiem que nosaltres ja no podem, ens hem de desenganxar, encara que ens sàpiga greu.

No et jutgis pel que vas fer, i no et preocupis si creus que algú et jutja.  No podies fer una altra cosa.

Alex, un cop arribes a la situació actual, vivint a casa els pares, amb el càrrec del teu fill, sense amics que et puguin donar una abraçada.  Si, com ja t’he dit la situació es la que es.  La pregunta es … Com afrontar aquesta situació?

Es evident que ens agradaria poder canviar tot el que ens ha passat.  Perquè per culpa del que ha passat ens ha marcat una manera d’actuar en el present i en el futur… però… Podries imaginar que tot el que t’ha passat ho guardes i ja ho solucionaràs algun dia que puguis fer sessions de teràpia?

Ara mirem el present…. (no cal pensar en el futur tampoc)… Mirem el present i treballem per aconseguir que avui sigui un bon dia (sense pensar en res mes)…..

Et posaré un exemple:  ” imagina’t un home que se li ha cremat la casa, que se li ha mort tota la seva família, que ha perdut la feina, etc. ….  En aquesta persona si li diem que no es preocupi, que tot es solucionarà… aquesta persona ens engegarà a la “m….”  Veritat?

Que creus que li podem dir a aquesta persona perquè es pugui sentir una mica millor? Imagina’t que es el teu amic, Com el podries ajudar?

Quan nosaltres tenim un malestar de 100% (com es el cas d’aquest home de l’exemple)… d’aquesta malestar, hi ha un 50% de malestar per la situació real (se li ha cremat la casa, sense feina, etc…) i hi ha un 50% de malestar pels pensaments que te (que no podrà tirar endavant, que la vida no val la pena viure-la…etc  ).

Creus que li podem fer entendre a aquesta persona que si aconseguix canviar aquest 50% de pensaments negatius això l’ajudarà a que el seu malestar es redueixi? Així el dolor també es reduirà!!

Alex amb això vull dir que quan tinguis ganes, fes una llista del pensaments negatius que tinguis, i un cop el tinguis davant… mira si realment aquests pensaments et serveixen per alguna, si el pensament com a tal et provoca que la situació canvii… i quan t’adonis que pensar això no et cal perquè no t’aporta res, perquè no te cap utilitat, llavors veuràs que si canvies el pensament i dius per exemple… “A mi m’agradaria que la situació fos diferent… però com que no ho és intentaré gaudir d’aquest esmorzar, i ja pensaré més endavant”.. aniràs sentint-te millor (si aconsegueixes sentir-te millor encara que només sigui el moment que estàs esmorzant, llavors veuràs en un altre moment també t’hi pots sentir, i així mica en mica podràs anar canviant la teva manera de veure la situació).

Alex, dit això, no vull deixar de comentar-te un parell de coses:

–  Ja que t’has posat en contacte amb nosaltres per expressar el teu malestar,  vull un compromís, una espècie de pacte entre tu i jo, en el qual establim el següent:

“Si en algun moment vols acabar amb la teva vida, abans,  busca un psicòleg.  Encara que puguis pensar que ell/ella no et pot ajudar, et sorprendràs!.  Podràs delegar-li totes les teves preocupacions i això et permetrà anar recuperant l’energia que has perdut.

– Desitjo que quan llegeixis aquesta resposta posis un comentari acceptant aquest compromís.

Una abraçada

Etiquetat amb: ,
Publicat a teràpies, testimonis
11 comentaris a “Només amb ganes d’apagar aquesta puta vida i descansar…
  1. alex ha dit:

    Bon dia pilar;
    com et vaig transmetre et torno a donar las gracies per la contesta, hem sembla be el títol i accepto el compromís , encara que com be dius, no ho tinc clar de que m’ajudi ,de la mateixa manera que també tinc clar , que la forma del descans al que jo hem refereixo …no es la solució , i que es covard, suposo que per això també es per el que no hi he caigut en aquet parany.
    Sempre he pogut solucionar tot el que m’he proposat per difícil que fos, es ara que no puc….però encara hem queda alguna classe d’energia, força, ganes….digueu com vulguis.
    Gracies per tot.
    Una salutació.
    ALEX.

  2. Pilarll ha dit:

    Hola Alex,

    Dius “Sempre he pogut solucionar tot el que m’he proposat per difícil que fos, es ara que no puc….”

    Per què no intentes que algun psicòleg t’ajudi?

    Consideres que això es perdre la batalla?

    Hi ha la creença que anar al psicòleg es de dèbils? Es per això que no hi vas?
    Si no pots econòmicament, busca que hi ha centres/associacions per a divorciats on també tenen un equip de psicòlegs. Pregunta-ho als Serveis Socials del teu poble, ells t’ajudaran.

    Ànims que et falta poc per veure la sortida del túnel on estàs ficat en aquests moments…

  3. Judith ha dit:

    Hola Alex,
    acabo de llegir la teva consulta, i només et volia dir que no ets l’únic que ha volgut matar-se.
    El primer que et vull dir és que això no és de covards, és de pesones que estan tan desesperades que no veuen cap altre camí de sortida.
    La segona cosa que et vull dir és que jo també em vaig voler matar en el seu moment, i et puc dir per experiència que hi ha un camí de sortida de la teva situació. Potser ara no el pots veure perque la depressió mateixa te’l tapa, però això no fa que deixi d’existir. I un psicòleg et pot ajudar a canviar de perspectiva, de forma que puguis trobar aquest camí.

    Sigui com sigui, aquí hi ha algú que no et coneix, però que creu en tu, i que si pogués, et donaria una abraçada ben forta.

    Salutacions des del nord llunyà.

  4. Albert ha dit:

    M’afegeixo al que ha dit la Judith, tots hem passat per alts i baixos. Segur que n’hi haurà de més profunds que d’altres i no vull infravalorar el que segur que està patint, però ja veuràs com tard o d’hora la situació s’arregla. L’important és saber veure les coses positives de cada moment de la teva vida i intentar minimitzar les negatives.

  5. alex ha dit:

    bona tarda primer de tot,
    gracies a tothom que ha volgut involucrar-se en el meu estat.

    si poguéssiu saber quants de cops he llegit i rellegit aquestes respostes … he llegit fins i tot ,una i un altre vegada la meva pròpia carta…., i busco on pebrots esta el problema i no el trobo….

    jo no era així , el rendir-me no era una opció , però es que ara em cansa tot i tothom.
    quan vaig deixar a la meva parella perquè jo patia i m’enfonsava , pensava que estava fent el correcte….i ara m’adono que he desenvolupat un preocupant sentiment de necessitat de tenir algu al meu costat…, estic dependent , necessito tenir algu de qui cuidar-me de fer feliç , de que no li falti re, de poder ajudar, de poder consolar, de poder acariciar …..i si tambe de que algu m’acaricii….. que trist, un gos per el carrer abandonat, no necessita demanar una carícia, i jo l’he hagut de demanar amb la meva parella i la segueixo demanant ara……

    m’he apuntat a llocs de cites d’aquets d’internet i m’adono que hi ha molta gent amb les mateixes necessitats que jo puc tenir, i penso,
    com vols posar-te en un altre problema com el que acabes de sortir…???
    i el seguent pensament es,
    ja però necessites tenir algu al teu costat que et faci veure que hi han mes cosses que sols els problemes quotidians,
    que hi ha una xic d’esperança en que tot pot millorar,
    que hi pot haver algu que m’estimi amb les meves manies i virtuts, no??

    i llavors es quan apago la pagina …tanco l’ordinador…i torno a estirar-me al llit.
    ja no tinc ni ganes d’anar a la platja a prendre el sol, nomes de pensar en tota la gent que hi pot haver…i això que jo soc consumidor de platges nudistes, justament per el fet de que no hi ha gaire gent al teu voltant i son menys conrragudes…

    si, ja se que tot es molt complicat…
    vull trobar algu…però no vull tenir gent al voltant…
    vull ser feliç…quan jo no ho soc…
    i necessito tenir algu perquè jo sigui feliç… fent feliç aquesta persona…

    cada cop penso que estic mes sonat.
    vaig a un sicoleg de la seguretat social , que m’escolta…em mira…i em diu que em tranquil·litzi perquè es un procés que ja pasara…
    i llavors d’una hora ..segueixo igual o pitjor perquè he de rememorar velles ferides i episodis que no son agradables de recordar…..

    i seguiu dient que això m’ajudara ?? permeteu que us digui que ho dubto…

    be, una abraçada i jo segueixo amb el cap a dins el cul …i cada cop mes enfonsat.

  6. Pilar Lluveras ha dit:

    Hola Alex,

    Em costa poder ajudar-te a través de la web. Estem parlant amb la teva ment racional i aquesta, ara per ara està completament bloquejada. Però, donada la situació, ho intentaré.

    Et proposo un petit exercici d’imaginació: Imagina’t que estàs a la lluna. Imagina’t que des de la lluna t’estàs veient a tu allà a baix, a la terra.

    Mira’t be, mira que està fent l’Alex de la terra. Està clavat davant d’un aparador, quiet, cridant que vol un pastis. Està davant de l’aparador desesperant-se perquè vol un pastis. Pensa que sense el pastis no pot viure. Pensa que li cal el pastis per ser feliç.

    Mira’l be. L’Alex que veus sembla que ja s’ha adonat que ara el que vol es “un pastis”, ja no li cal aquell pastis concret que abans volia.

    (en l’exemple, la pastisseria es “la vida”. El pastis es “una parella”)

    Doncs….

    Torna’t a mirar i pregunta’t que li cal a l’Alex que veus allà a baix per poder-se moure, i lluitar per aconseguir allò que tant vol?

    Que li cal?

    Li falta energia.

    Si em permets, crec que el que li passa a l’Alex que està davant de la pastisseria es que te “por”… te por que li tornin a fer mal, i està constantment en un estat d’alerta (com si tinguessis un lleó davant).

    Em deixes continuar amb les meves suposicions ? (espero que no et molestin). Com que desgastes tanta energia amb aquesta por, no et queda energia per tirar endavant. I llavors entres en un bucle: Com que tinc por a que em facin mal, gasto la meva energia amb aquesta por, per tant, no actuo perquè no tinc forces per fer-ho, perquè l’estat d’alerta que em provoca la por no em deixa moure.

    Deus pensar… i que te que veure això amb el que em passa!!!

    Si, només t’estic parlant d’energia. Tu mateix ho has dit: abans no eres així… Per què ara estàs paralitzat? et cal energia. Estàs com aquell mòbil que s’ha quedat sense bateria.

    Doncs… posem-lo a carrega, No et sembla?

    Ara et proposo un segons exercici d’imaginació: Ja que abans parlàvem de la lluna, imagina’t que encara hi ets… imagina’t que se t’acosta un animal amic (pots triar el que més t’agradi). Aquest animal et porta aquesta energia que et cal ara en aquests moments per tirar endavant. A més també et porta les sensacions de l’Alex d’abans que tenia aquesta energia.
    Tanca el ulls, imagina’t que li agafes les potes i que aquest animal et va transmetent aquesta energia que et falta en aquests moments… ves deixant que aquesta energia vagi entrant dins teu, i poc a poc com un mòbil que es carrega, ves experimentant les sensacions d’aquell Alex d’abans… i ves notant com et vas sentint amb forces per aconseguir un pastis.

    A veure si mica en mica..

    Nota: perdona pel retard en la resposta. No havia vist el teu comentari.

  7. alex ha dit:

    Holaa,
    Be primer de tot tornar-te a donar les gracies per tota l’ajuda que em dones…que es poca.
    Segon dir-te que no et faci re, dir-me les coses tal cual com son perquè així es com jo reacciono i presto mes atenció, així que no haig de perdonar-te ni disculpar-te de re perquè m’ajudes molt.
    Tercer , em trec el barret i et faig reverencia , perquè tot i no tractar-me en viu i en directe i com dius tu estas parlant amb la meva part de ment racional…(si es que em queda algu de racional jajajaja), has donat un fort cop al clau.
    Si , tinc por, porto molts anys intentant que tothom es trobi a gust amb mi , deixant de part la meva vida, decisions, necessitats, o el que fos que a mi em vingues de gust a fer , i la meva part irracional em diu: si has fet tot el que volien i tot i això , no has trobat el que tu buscaves o quan mes ho has necessitat no han estat al teu costat….,o has hagut de demanar tot el que tu necessitaves com estima, carinyo, carícies, sexe….etc etc
    que passes quan facis el que tu vols ???
    no hi haurà ningú al teu costat ???
    Si que vull un pastis , però ja no ser ni quin pastis es el que mes em convé ,es clar que m’agradaria no patir, però se que patire mes, perquè ara ja no vull estar com abans , vull un canvi d’actitud ,que se que em portara mes d’un problema de convivència.
    I lo pitjor de tot es que encara porto a dins el meu cap la meva ex xicota , perquè ser que hauria funcionat si ella s’hagués deixat ajudar o aconsellar ….i mentre porti això al cap va passant el temps i jo vaig cremant minuts segons i hores pensant amb ella….amb el que podria haver sigut i no es…i no puc desconnectar per poder deixar espai per una persona que realment vulgui ser feliç i vulgui passar-ho be…
    I no se com fer-ho…..
    Abans no em preocupava si m’equivocava , ho solucionava i seguia endavant , però ara no, ara intento no equivocar-me i quan mes ho intento mes m’equivoco ,i ja no se per on tirar, intento fer cosses noves , intento anar a llocs nous , intento coneixer altre tipus de gent , tot per no tornar a passar per el mateix lloc i poder-me equivocar , i si ara ho faig ,jo mateix em dic que como que es una situació nova m’ho puc perdonar.
    Pero crec que es molt patètic ,que abans ningú em deia per on anar i ara haig de demanar permis per fer qualsevol cosa…
    Be com sempre gracies per estar aquí Pilar.

  8. alex ha dit:

    perdo amb el primer parraf que he escrit , he volgut dir sobre l’ajuda QUE NO ES POCA .
    però m’he deixat el NO , ho sentoo.

  9. Pilar Lluveras ha dit:

    Alex….

    dius “….i mentre porti això al cap va passant el temps i jo vaig cremant minuts segons i hores pensant amb ella…. amb el que podria haver sigut i no es…i no puc desconnectar per poder deixar espai per una persona que realment vulgui ser feliç i vulgui passar-ho be…
    I no se com fer-ho…..

    Llegeix això que has posat…. “pensant…” “pensant…:”

    Es aquesta la trampa on has caigut… en el pensament.
    Amb els teus correus vols que jo t’ajudi a trobar una explicació o una sortida “mental”. I no la trobaràs: estàs en un bucle.. i penses, i penses, i del dret, i del revés … i mai arribes a una conclusió.

    Canvia la teva atenció!!!!

    Posa l’atenció en el teu cos i treballa per aquí…

    Si, ja se que això et semblarà una xorrada… però… fixa’t en tu, en el teu cos, en les teves sensacions… només per aquí aconseguiràs sortir-ne. La ment et te presoner… i tu, volent trobar-hi una explicació lògia al que et passa estàs t’estàs embolicant més.

    A quina part del cos tens l’angoixa? al pit? a l’estomac? On?… i llavors centra’t en aquesta zona i intenta treballar-ho per desbloquejar.. perquè quan aconsegueixis que el cos estigui més be.. la ment et deixarà descansar una mica.

    I….
    Soc pesada perquè ja t’ho he dit, però, pots apostar per buscar un psicòleg de la teva zona que t’ajudi?… un psicòleg que t’ajudi a sentir… a sentir-te be.

  10. Judith ha dit:

    Pilar: L’Alex si bé ha trobat un psicòleg, sembla sentir-se escèptic respecte de si l’ajudarà o no. El cito:

    vaig a un sicoleg de la seguretat social , que m’escolta…em mira…i em diu que em tranquil·litzi perquè es un procés que ja pasara…
    i llavors d’una hora ..segueixo igual o pitjor perquè he de rememorar velles ferides i episodis que no son agradables de recordar…..

    i seguiu dient que això m’ajudara ?? permeteu que us digui que ho dubto…

    Alex: si tens dubtes sobre el teu psicòleg, crec que el millor que pots fer és parlar amb ell, explicar-li què et fa dubtar sobre el seu mètode. Per la reacció també es pot dir si és una persona competent o no. Tampoc descartaria el fet de que potser necessitis algú diferent, més compatible amb tu.

    Hi ha una tècnica que a mi m’ha ajudat a relaxar-me, i a parar o si més no minvar pensaments negatius. Es tracta d’estirar-te al llit, panxa amunt, de manera que estiguis còmode.
    Si el que vols és relaxar-te, et pots dir que els braços et pesen una vegada i una altra. O que estan calents. Una forma un pel més avançada és la de dir-te que el teu cap és fred.
    Per a parar pensament negatius, cal trobar una frase pronunciada en positiu. Per exemple, si una persona t’ha fet mal, i no pares de pensar en ella, i de fer-te ràbia que no l’hagis engegat a dida més aviat, dir-te p.ex. “tal persona no em pot fer mal” no va bé, ja que tens una negació. Però potder serveix “tal persona està molt lluny de mi”, o “tal persona s’ha quedat en el passat”.
    I això t’ho pots anar dient durant uns quants minuts (5-10 minuts).
    No puc garantir que et serveixi, però a mi m’ha servit per a deixar de malgastar energia a curt termini.

    Pilar: la tècnica que acabo de descriure, sabries dir fins a quin punt pot ajudar també a llargt termini?

  11. Pilar Lluveras ha dit:

    Hola Judith,

    Molt bona tècnica. El fet de dir-te una frase en positiu t’ajuda a resoldre el bloqueig. I el que es mes important, com més practiques, mes ràpidament ho aconsegueixes, per tant, això respon a la teva pregunta. A llarg termini Judith aconseguiràs un control cada vegades mes ràpid i més profund.

    Saps? en el moment que estàs notant la mà o el braç pesat, quan estàs estirada al llit, en aquest moment ja estàs en hipnosi (autohipnosi).
    Aconseguiràs més endavant fer-ho asseguda, i més endavant fins hi tot quan estiguis en el teu dia a dia…. llavors estaràs fent el que es diu “hipnosi desperta”.
    Felicitats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu