La dona – Desequilibri de genere en matemàtiques

La presència de les dones en ciència i tecnologia es encara molt baixa comparat amb la presència de l’home.  Per que?

Es pot pensar que la dona no està interessada en aquests tipus de “feines” donat que la quantitat de dones que volen fer carreres tècniques es molt baixa. Però la realitat es que, un cop formades i a l’hora d’optar a una feina, l’home trobarà la feina molt més ràpidament i estarà molt més ben remunerat que una noia (estem parlant en termes generals).  La dona ha de competir amb el que s’anomena el “sostre de vidre” (és aquella superfície invisible en la carrera laboral de les dones, difícil de traspassar i que ens priva de seguir avançant. El seu caràcter d’invisibilitat ve donat pel fet que no existeixen lleis ni dispositius socials preestablerts ni codis visibles que imposin a les dones aquesta limitació, sinó que està constituït sobre la base d’unes altres característiques que son difícils de detectar (l’educació, la desconfiança per falta de models femenins, estereotips (exemple: a les dones no els interessa ocupar llocs de responsabilitat, o tenen por, o no tenen autoritat, etc.) etc.) .

Dins de les carreres tècniques, la que te menys demanda femenina es la carrera de matemàtiques (també la de ciències computacionals).

The University of MelbourneA la Universitat de Melbourne s’ha pres la mesura extraordinària de convocar unes places de treball per a dones,  (http://www.abc.net.au/news/2016-05-18/melbourne-university-opens-up-jobs-to-women-applicants-only/7426704) només amb l’intent d’impulsar un canvi en aquesta àrea que actualment està dominada pels homes.
Lesley Ward, Professora Associada de Matemàtiques de la Universitat d’Austràlia del Sud, i presidenta de les dones en matemàtiques del Grup d’Interès Especial de la Societat Matemàtica d’Austràlia (WIMSIG), va dir que com més alt es el rang menys dones hi ha:
“En el primer rang acadèmic de professor associat hi ha només el 30 per cent de dones. Al segon rang, el de professor associat el percentatge ja ha disminuït a menys del 20 per cent de dones.  I en el rang més alt, de professor, ja només és el 9 per cent de dones.

La mesura encara que pot semblar discriminatòria, calen mesures d’aquest tipus per anar “normalitzant” i promovent la igualtat.

En aquesta web, l’any 2008 ja vam escriure sobre els estudis de matemàtiques i les dones. Vegeu Estudiar matemàtiques

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, educació, estudis, social
6 comentaris a “La dona – Desequilibri de genere en matemàtiques
  1. Judith ha dit:

    El que també ajudaria és deixar presentar els errors que fa una dona induvidual, sigui en l’àmbit que sigui, com a prova irrefutable de que totes les dones no sabem fer certes coses.

  2. Pilar Lluveras ha dit:

    Aquí l’has encertat de ple.
    Sembla que la dona actua sempre com a representació de “totes les dones”.

    Fixa’t amb la noticia d’aquests dies:

    NOUS LIDERATGES AL REGNE UNIT
    Les dones es fan fortes en la política del Regne Unit després del ‘brexit’

    I això, evidentment, voldrà dir que si alguna cosa no va be, “tot serà culpa de les dones”…

  3. Judith ha dit:

    Cas real que em va passar a la universitat:
    Vaig decidir renovar la meva habitació, entre d’altres treure tots els pòsters de la paret i pintar de color marró clar. Li vaig explicar a un company d’universitat, i que una de les parets no la havia acabat del tot perque hi tenia l’armari i estava massa cansada com per a treure’l i seguir. Se que és un mètode més aviat poc ortodox, però com que sempre faig dues capes igualment vaig decidir fer el descans. Ell li ho va explicar a un amic seu, o això em va dir, que s’ho va prendre com a profa ultimativa i irrefutable de que “les dones no sabem fer aquest típus de feines, i de que això només ho saben fer els hòmes. I que així es veurà on he deixat de pintar” (tal com ho va dir, afegiria pel segle dels segles, amén.)

    Jo no em vaig deixar desanimar i vaig decidir seguir. Quan vaig fer la segona capa de pintura, que repeteixo faig sempre, sobretot perque pinto tan fi que fa falta tan si com no, no es podia veure on havia deixat la paret a mitjes. De fet el resultat va ser excelent tot i fer les capes de pintura tan fines (i per això pinto com pinto!). Doncs quan ho vaig explicar que no es veia gens on havia deixat de pintar, llavors “havia tingut sort”! Vaja, que segons aquest company si una dona fa alguna cosa que ell es pensa que no és correcte “les dones no en saben”, però si ho fa bé “és que ha tingut sort”.

    L’últim que en se d’ell és que la seva llavors parella el va deixar per por de que qualsevol dia ell la acabés pegant. Casualitat? No ho crec.

  4. Pilar Lluveras ha dit:

    M’has fet somriure… i m’has fet pensar quan una dona condueix. A vegades si algú fa alguna cosa “malament”, i és una dona, ja cau el comentari “típic”…

    Tot això es una pena!!!, Però aquí l’important som nosaltres, igual com tu, que no vas deixar que et fessin sentir malament. Hem de tenir la seguretat amb nosaltres mateixes perquè ningú ens faci dubtar.

    En el fons els hi fa pot que una dona pugui ser millor que ells, i el problema ja no es aquest, el problema es que n’hi saben que els hi passa això.

    Ah!! i felicitats per l’habitació. Segur que t’ha quedat molt maca..

  5. Judith ha dit:

    La habitació em va quedar efectivament molt bé 😛 Recordo que la meva mare es va sorprendre que sapigués pintar parets, i em va preguntar com és que en sabia. Uns quants anys abans d’això, els de l’ara inexistent Ateneu Popular l’Aixada van organitzar una jornada per a reformar el local, on hi vaig anar i em van ensenyar com pintar parets correctament.

    El que comentes sobre la por dels sexistes em fa pensar en un article que vaig llegir fa temps, on una dona explica com era quan ella encara era un ‘ell’, i encara es creia el discurs del masculinisme tòxic (el que jo anomeno ser un “macho”).
    Doncs resumint l’article, entre d’altres expplica que fins que aquesta persona no es va alliberar d’aquesta discurs va patir molt per por a ser rebutjat, per la frustració causada perquè les dones ni eren ni reaccionaven com li havien inculcat, però també per la mala consciència per la manera com tractava a les dones perquè en el fons sabia que allò no estava bé.

    L’article és aquest: http://everydayfeminism.com/2015/10/misogynistic-lies-about-women/

  6. Pilar Lluveras ha dit:

    Està molt be l’article. Tarda, però finalment fa el canvi.
    Aquí però el més greu, es aquella gent (tant nois com noies) que viuen evidències que contradiuen aquestes creences, però no les consideren prou valides per canviar la seva forma de pensar (Continuant amb l’exemple de la conducció: aquell noi que a casa seva sempre veu conduir a la mare, però continuarà pensant que “les dones condueixen fatal” (perquè amb els seus amics en parlen i tots deuen dir el mateix).

    I moltes vegades aquestes creences equivocades les tenen mes instal·lades les noies que els nois. Ens autodestruïm nosaltres mateixes i cal molta pedagogia enfocada a les noies. (si una noia te les idees molt clares, en el seu entorn aconseguirà fer canviar la forma de pensar. I si això no ho aconsegueix, ella ja s’ocuparà d’allunyar-se d’aquest entorn perquè no s’hi sentirà identificada…)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu