Com som? Reflexions després de l’atemptat de Barcelona

Després d’aquest terrible atemptat d’ahir a Barcelona, ens preguntem, Com som?  Hi ha essers humans bons i n’hi ha de dolents. És així de simple?

Unes persones que poden fer una acció tant “dolenta”, son dolents i ja està? Si fos així, seria fàcil arreglar la societat:  els essers humans bons només haurien de matar o sotmetre als que son dolents i així aconseguiríem una societat en pau.

Però, no es això, no!!! el problema es més greu.

El problema es que tot esser humà te una part dolenta i una part bona. Per què a moments aflora la part dolenta i en d’altres aflora la part bona?

Se que molts dels que llegireu això d’entrada no compartireu aquest punt de vista.

Us poso aquí alguns estudis que demostren aquest aspecte fosc que tots tenim dins nostre:

Experiment Milgram: Estàs segur que tu no ho faries? en l’estudi demostra que les persones, la gran majoria seriem capaços de provocar descarregues elèctriques a una altra persona més enllà dels límits, encara que li féssim mal, només, segons diu Milgram perquè quan rebem ordres “delegem la responsabilitat” i no ens plantegem si fem be o no.

L’Experiment de la presó d’Stanford en l’experiment s’encarrega a un grup de persones perquè facin de presoners en una presó i un altre grup perquè facin de guàrdies. Els dos grup acaben integrant el seu rol de manera tant real que els que fan de guàrdies fan conductes sàdiques, d’abús d’autoritat.  L’experiment el van haver de suspendre, però una de les conclusions és que segons el rol que vius o que creus que tens pots arribar a fer conductes nocives cap als altres.

Així si acceptem que tenim aquesta part fosca tots nosaltres. I a més a més acceptem que quan tenim un conflicte mental, quan tenim pensaments oposats davant d’una decisió que potser no es correcte, ens veiem obligats a automotivar-nos i ens autojustifiquem per no estar en dissonància interna (vegeu  Teoria de la dissonància cognitiva“) la situació encara es complica més:

  •  Som capaços de fer coses dolentes
  • A més a més si les fem, ens autojustifiquem per no tenir un conflicte intern.

Així doncs, com podem evitar que hi hagi gent que pugui fer coses tant terribles com les que van fer ahir a Barcelona?  Que s’ha de fer? D’entrada seria fàcil, “educar” a l’individu!!. però serveix suficientment?

 

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, educació, estudis, filosofia, grups
6 comentaris a “Com som? Reflexions després de l’atemptat de Barcelona
  1. Judith ha dit:

    “Unes persones que poden fer una acció tant “dolenta”, son dolents i ja està? Si fos així, seria fàcil arreglar la societat: els essers humans bons només haurien de matar o sotmetre als que son dolents i així aconseguiríem una societat en pau.”

    Aquí hi veig una contradicció. En el moment que “els bons TM” maten o sotmeten als “dolents TM”, els bons mateixos es converteixen en dolents.

  2. Judith ha dit:

    “El problema es que tot esser humà te una part dolenta i una part bona. Per què a moments aflora la part dolenta i en d’altres aflora la part bona?”

    Aquest és un tema del qual se’n parla a les novel·les de Harry Potter. La majoria de personatges presenten aquests dos trets, només en proporcions diferents.

    “Així doncs, com podem evitar que hi hagi gent que pugui fer coses tant terribles com les que van fer ahir a Barcelona? Que s’ha de fer? D’entrada seria fàcil, “educar” a l’individu!!. però serveix suficientment?”

    La meva experiència em diu que una cosa que ajuda molt és no excloure ningú de la societat. El el moment que ho fas, estàs creant molt ressentiment i odi. I hi ha gent que tot això s’ho endurà a dins i es farà mal a si mateixa, però també hi ha gent que ho portarà cap enfora. Aquí podria parlar d’uns pensaments que vaig tenir quan m’assetjàven a l’institut, que alguns podrien qualificar de “monstruosos”, però que eren fruit de molta ràbia acumulada. Amb això no vull dir que la tolerància i inclusió sigui la solució definitiva, però és un primer pas molt important.

  3. Pilar Lluveras ha dit:

    (resposta al teu primer comentari)

    Si, evidentment és això! … La reflexió volia ajudar a adonar-nos que les coses no són tant simples:
    a) Fer el bé és força subjectiu, i ..
    b) Com molt be dius tu, Per aconseguir aquest bé pots arribar a deixar d’actuar be i per tant, ja no fas el bé…. la qual cosa ens porta a reflexionar si… “una cosa que per aconseguir-la hem de deixar de fer el “bé”… es bona?”

  4. Pilar Lluveras ha dit:

    Hola Judith

    L’exclusió d’una persona…. aquest és un tema delicat:
    – Hi ha l’exclusió com la que vas viure tu, la persona que pateix una exclusió perquè la resta de companys l’exclouen.
    – Però també hi ha una exclusió que podríem dir “autoexclusió” quan la persona va a un lloc i ella mateixa se sent diferent, s’autoexclou d’aquell ambient o d’aquell grup.

    Però, si!, sigui com sigui, sigui perquè t’exclouen o sigui perquè t’autoexclous (que en definitiva potser és perquè en algun moment anterior t’han exclòs els altres) s’ha de treballar per ajudar per aquest costat.

    I pel que comentes del teu passat, sí, a vegades les persones podem fer molt, molt de mal… (desitjo que hagis pogut processar tot el que vas viure..)
    Els que ho fan són persones que no “empatitzen” que no pensen el dolor que estan provocant. I crec que una manera per “educar-los”, seria fer exercicis a l’escola perquè cada dia un alumne de la classe patis “el paper de víctima” (que tots l’assetgessin durant un dia) així tots prendrien consciència de què se sent quan t’assetgen.

  5. Judith ha dit:

    “desitjo que hagis pogut processar tot el que vas viure”
    Tot no ho se, però he acabat processant una bona part d’allò. Per sort hi ha tècniques molt efectives, i alguna fins i tot la havia estat aplicant sense ni saber-ho. Si dins del teu cap una persona et segueix fent mal, es tracta de fer-la petita i insignificant. Pot ser imaginant-la en blanc i negre, fent-la un barrufet, posar-li un nas de pallasso, etc. Coneixes aquesta tècnica? També m’havia imaginat que les ones del mar s’enduien a la persona tan lluny de mi que ja no la podia ni sentir ni veure, i això m’ha ajudat molt per a donar-me pau.

    Pel que fa als exercicis, crec recordar que a finlàndia es fa. No directament assetjant, però ensenyant què és l’assetjament, i fent exercicis per a reconèixer-ho.

  6. Pilar Lluveras ha dit:

    Hola Judith,
    Bons exercicis aquests. Quan estem patint la situació, és difícil fer cap reflexió, però després, per ajudar a gestionar-ho aquests exercicis van molt be.
    Si et pares a analitzar, també, les persones que maltracten ho fan, entre altres coses, perquè veuen un perill en la persona a la qual ataquen, així doncs, si en vas patir, deu ser perquè deus tenir alguna cosa interior (una sensibilitat, o una energia o un potencial que els incomodava. Espero que ja t’hagis adonat del que tens dins teu, i actualment en gaudeixis !!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
Consultes gratuïtes de Psicològica
Tornem a posar en marxa la secció Vols fer alguna consulta?

Les respostes us les donarà la Pilar Lluveras, Psicòloga i coordinadora del centre Lluveras Psicologia
categories
arxiu