Logopèdia – Consultes gratuïtes

A partir d’avui obrim una nova secció de consultes de logopèdia.

Per si algú de vosaltres vol consultar referent a qüestions de logopèdia infantil o referent a logopèdia per a adults, la nostra responsable en logopèdia del Centre, Carla Contreras us respondrà.

La logopèdia que fa, la completa amb EFT (tècnica d’alliberament emocional) donat que molts dels problemes de logopèdia estan ocasionats per un bloqueig interior de la nostra energia.

Cal doncs treballar des de diferents punt per aconseguir millores més ràpides.

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Consultes, EFT, logopèdia
8 comentaris a “Logopèdia – Consultes gratuïtes
  1. Antonio ha dit:

    Os he encontrado por internet y quería saber si lo que le ocurre a mi madre la puede ayudar un logopeda.
    Hace unos meses sufrío un ictus y aunque poco a poco ha ido recuperando me parece que la parte de la ccomunicación no esta cambiando demasido. Le cuesta expresarse y se pone nerviosa. No nos entiende, le cuesta organizarse.
    ¿Cree usted que podria mejorar con un logopeda? ella tiene 63 años.
    Muchas gracias

  2. Carla Contreras ha dit:

    Hola Antonio,
    Muchas gracias por la confianza.
    A tu pregunta, la respuesta es sí. Una de las secuelas más importantes que sufren los pacientes con ictus es la afectación en el lenguaje y en el habla.
    Es muy importante el tratamiento precoz en estos casos ya que la mejora es muy notable si se actúa de forma temprana.
    Os recomiendo, sinceramente, que busquéis una logopeda para que os ayude a mejorar vuestra calidad de vida, ya que, me consta que es un proceso complicado y con rehabilitación logopédica y paciencia podrá mejorar considerablemente.

    Si sois de la zona de Hospitalet de Llobregat y os quereis poner en contacto conmigo no hay problema.
    Saludos y espero haber resuelto la duda.

    Carla Contreras
    Logopeda

  3. Noelia ha dit:

    Hola

    Moltes gràcies per la possibilitat que doneu aquí de poder fer preguntes.

    El meu dubte es sobre la meva filla, està a punt de fer 2 anys i m’agradaria saber si a aquesta edat ja hauria de parlar. La nena només diu mama, papa, i fa sorolls i assenyala les coses quan vol dir alguna cosa.
    Creieu que l’hauríem de portar ja a un logopeda o es normal que encara no digui res?
    Cordialment

  4. Carla Contreras ha dit:

    Hola Noelia,

    Respecte al teu dubte, puc dir que cada nen té el seu propi ritme de desenvolupament. Tot i això, la majoria segueixen un patró similar en l’adquisició del llenguatge. Als dos anys seguint aquest calendari, ja hauria de tenir més vocabulari i juntar dues paraules.

    Per tant, la detecció i el tractament precoç de la teva filla pot ser fonamental per que pugui desenvolupar correctament el llenguatge i altres habilitats cognitives a llarg termini.

    Espero haver resolt el teu dubte.
    Qualsevol altre pregunta que et sorgeixi o si vols contactar amb mi directament, estic a Hospitalet de Llobregat, LluverasPsicologia.

    Salutacions.

  5. Judit ha dit:

    Bona tarda,

    Fa uns 3 mesos he trencat amb la meva parella, amb la qual tenim un fill en comú de 4 anys. La relació es va degradar moltíssim, falta de espectre i odi, durant els 3 mesos despres d’haver decidit que trencavem perque ell va quedar-se a casa meva massa temps. La qüestió es que vaig ser jo que durant els últims anys em vaig anar allunyats d’ell, no hi volia tenir relacions i a sobre li tenia com mania. Però de vegades teníem bons moments i suposo que per això aguantava. Quan ell es va adonar que m’havia perdut i que no em recuperaria va decidir fer un canvi i centrar-se en ell i prepara-se per la ruptura definitiva. Pero ja des-de fa 7 mesos es va començar a veure amb una amiga de fa molts i molts anys, de qui mai m’havia parlat, malgrat alguna vegada li va fer algun comentari al Facebook quan nosaltres encara estavem junts, i que vaig saber per un missatge que li vaig veure casualment al seu movil. Un missatge molt carinyós, a mes ell per feina baixa a Barcelona i ser que no dormia a casa els seus pares. Resulta que el cap de setmana passat va aparèixer amb ella a un bar del costat de casa meva, sabent que jo hi era, i quan nomes fa 3 setmana que va marxar de casa. La ràbia, la impotència, el dolor i la fúria es va aterrar de mi. Gelos a mes no poder, ràbia i una tristor immensa. Però no entenc la meva reacció, que m’afectes tant, quan he estat jo la que ha provocat que amb els anys la nostra relació s’hagi trencat. Llavors, que em passa? N’estic enamorada encara? Com pot ser? Estic desesperada, no dormo, no menjo…….perque????

  6. Pilar Lluveras ha dit:

    Hola Judit

    Primer de tot, disculpa el retard. Si et sembla et comento una mica:

    Tallar amb la parella ja es complicat, però tenir-la tres mesos a casa un cop heu decidit trencar la relació es una cosa complicadíssima perquè els conceptes es poden confondre.: s’és parella o no?

    En el vostre cas i quan ell comença a deixar-se veure amb una altra persona és quan tu tens aquest impacte tant potent (ràbia, impotència, dolor, etc). Es com si a partir d’aquí t’adonessis que la ruptura ja és definitiva.

    Per què reacciones així? Be, aquí hi ha el fet que, vareu tallar, però no del tot perquè ell encara estava a casa teva. Això es una situació confosa: es parella? no es parella? pregunta’t si tu haguessis portat a un altre noi a casa mentre ell hi era? etc..
    Tot això son coses que s’han de treballar per veure que hi ha per aquí amagat.

    També es interessant saber si la ruptura que vas provocar era realment perquè ho volies deixar, o era per donar-li un toc d’atenció, i ara al veure que apareix amb aquesta altra persona es quan t’adones que això s’ha acabat definitivament?

    També s’ha de veure si, en realitat no son gelos, sinó que et sents insultada perquè`et porta la noia massa a prop de casa teva, com si ho volgués fer per provocar-te? es interessant que no confonguis el que sents: Pots sentir ràbia per aquest motiu.

    Si penses que son gelos pregunta’t si el vols tornar-lo a recuperar?. aquí si respons que sí, pregunta’t a qui vols recuperar, al que era abans, quan n’estaves enamorada? o al que es ara, el que no t’agrada? això t’ajudarà a adonar-te’n que potser el que només vols és que ell canvii, i això, em sap greu, però no es produirà.

    En aquests casos recomano unes sessions amb algun psicòleg. Més que res, perquè t’ajuda a entendre que estàs sentint i a adonar-te d’aquestes coses que t’he comentat abans: es important que no confonguis el que experimentes perquè potser pensaràs que el vols recuperar i en realitat potser només es enveja perquè ell ha refet la seva relació amb d’altres persones i tu no, per exemple… no se si m’entens. Treballa-ho amb algun psicòleg i ho veuràs mes clar.

    Molts ànims.

  7. Judit Cunillera ha dit:

    Bon dia,

    Referent al meu escrit del Juliol amb resposta el 7 d’octubre, d’entrada gràcies per respondre encara que sigui tard.
    Ja estic anant a un psicòleg però també busco respostes i aquest canal amb vosaltres em va agradar.
    De fet a la meva història te un punt que no us vaig explicar. Per acord entre ell i jo, i donat un ERE que es va produir a l’empresa on jo portava 13 anys treballant, vam decidir que agafes la baixa voluntaria. Em queixava molt de la feina, estava a punt de ser mare, i ell tenia una bona feina. Vaig pensar que ja trobaria alguna cosa, pero despres de 1,5 anys cuidant el nen, que no el vaig disfrutar per l’agobio del que faria sense feina, no vaig trobar res comparat amb el que tenia, i em vaig frustrar i anargar molt. Finalment em va passar una oportunitat interessant, pero pel nen i per la familia vaig dir q no, i em vaig quedar amb un feina q havia trobat pero q no m’agradava. Vaig entrar en una mena de depressió, el Ramon no sabia com ajudar-me i em matava que a ell li anes bé o estigues content amb la feina i jo no. I de fet a ell tampoc li anaven tant be les coses, pero suposo q no volia fotre mes merda. La qüestio es q vaig decidir fer-me mal i fer-li mal, es a dir, recorrer a ex relacions per sentir-me, no se….millor o estimada o jo que se
    Vaig embolicar-me amb un parell d ex parelles meves, tampoc hi tenia cap interes especial pero mira ho vaig fer.
    El Ramon que es desconfiat va notar que alguna cosa no anava be, i va clonar el meu whatsapp. Desde l’any 2016 fins 5 mesos despres q ho deixessim, setembre 2018, va tenir i ha tingut acces a totes les meves converses de whastapp. Us podeu imaginar tot el q sap, la meva vida intima i personal amb tothom.
    La questió es que si l’estimava com vaig ser capaç d’enganyar-lo? I ara, sabent que m’ha espiat durant tant de temps, inclus havent deixat la relacio, com pot ser que senti que encara l’estimo?
    Judit Cunillera

  8. Pilar Lluveras ha dit:

    Hola Judit

    Me n’alegro que ja t’hagis posat a mans d’un psicòleg, així que intentaré no interferir en la feina que esteu fent amb ell. Cada psicòleg treballa de diferent manera, potser hi ha temes que de moment aquest psicòleg prefereix no treballar encara perquè dona prioritats a altres coses. Entens? per tant et comento una mica ja que has enviat el missatge, però la idea es que et deixis portar per ell que segur que et podrà ajudar molt més que jo des de la distància.

    Referent al tema feina: Si, el fet de no tenir feina, el fet de deixat passar una oportunitat laboral interessant, etc. tot això desanima. El que després et busquessis una sortida a tot això a través de les exparelles ja es una cosa que si en aquells moments ho haguessis treballat amb algun professional t’hagues ajudat a adonar-te’n que només ho utilitzaves com una “vàlvula d’escapament”.
    La pregunta és perquè vas recorre a una vàlvula d’escapament i no vas afrontar el problema real. Eii!!! però Judit, va anar així, i per tant no es qüestió de culpabilitzar-nos pel passat (ja ho treballaràs amb el teu psicòleg tot això)

    L’altre cosa també es aquest control que va fer sobre teu i la teva vida. Si ho vas saber i ho vas permetre, o si no ho sabies? o potser volies que ell sabés de la teva vida perquèfes alguna cosa per salvar la relació???
    Son preguntes que també ja anireu fen en les sessions.

    I aquest última pregunta que fas: “Com pot ser que encara senti que l’estimo?” Judit, en l’anterior resposta et vaig comentar que potser estaves encara enamorada de la relació inicial.
    Son coses que passen a molta gent: t’enamores d’una persona, amb la que hi vius experiències boniques, i això se’t queden en els records. I ara quan penses en ell et venen aquestes experiències. Així que en les sessions ja veuràs que anireu treballant.

    Mica en mica ho aniràs veient.

    Cordialment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu