Tenir parella o no tenir-ne

Nova consulta d’aquesta secció

Consulta

Hola.
Em poso en contacte perquè tinc un problema que no acabo d’aclarir x mi mateixa. El cas es que al llarg de la meva vida he tingut moltes parelles, actualment també en tinc. Quan inicio la relació, el projecte d futur es clar: construir una família..El problema ve que passats els sis o set mesos, començo a mirar altres homes..i m’agraden tots..aleshores em plantejo la idea d trencar la relació xp vull estar ab els altres persones..però ab parella no es pot fer..no se si el que necessito es teràpia per poder rascar dins meu perquè em passa això..perquè quan em passa estic molt malament..o potser soc així..uns dies amb un i uns dies amb un altre..però akesta idea tampoc em motiva durant un temps…estic embolicada.
Realment necessitaria teràpia?

Gràcies
Glòria

Resposta

Hola Glòria:

Tal com ja vam contestar en un anterior consulta, el primer pas de tots és saber si realment vols tirar endavant en la parella o no. Amb quina d’aquestes opcions et sents més identificada?:

a) Vull tenir una relació estable però no acabo de donar el pas, i al final acabo canviant de parella.
b) No vull tenir relació estable, i penso que això, en aquests moments ja no hauria de ser.
c) No se el que vull.

En principi es poden donar aquestes possibilitats. Si et sembla comentem cada una d’aquestes per separat (encara que dedueixo que tu ja sabràs quina d’aquestes és la que et passa a tu).

 

a) Vull tenir una relació de parella estable però no acabo de donar el pas.
Si t’està passant això, aquí cal un anàlisi profund.  Podria ser que no acceptessis l’error, amb això vull dir que potser ets d’aquelles persones que si apostes per alguna cosa (no cal que sigui una parella, pot ser tranquil·lament qualsevol cosa, com una feina, o una amistat, o …) ha de ser la bona, i si no, no apostes.  Creus que et passa això?

En aquests casos la persona no accepta l’error, creu que equivocar-se es tant i tant greu que per no provocar una possible equivocació, ja no aposta, és a dir, ja no arrisca per no perdre.

Si et sents identificada amb aquest punt, suposo que no només et passa amb les parelles, suposo que et passa amb més aspectes de la teva vida, per tant, has de treballar per poder acceptar l’error. No passa res en construir una relació de parella fixa i que després al cap de 3-5  anys la relació de parella es trenqui.

I això és el mateix que si vull muntar un negoci i tinc por a què aquest negoci no funcioni i per evitar això, ja no el començo.

Anem ara per la següent opció que et pot passar:

b) No vull tenir relació estable, i penso que això, en aquests moments ja no hauria de ser.
Podria ser que en realitat no tinguessis ganes de tenir una relació estable. Podria ser que realment et motivés tenir diferent gent amb la qual tenir relacions sentimentals. Potser penses que gent diferent t’aporta més interès, o més motivació.  Per tant, res a dir-hi.

La pregunta està en, Per què tu, et boicoteges? per què creus que hauries ja de tenir una relació estable?
Quan som petits, la societat, la família, etc. ens van posant una series de pautes (pensaments) dins nostre com si fossin sentències que hem de complir per ser “normal” en aquesta societat:  la noia/noi, quan arriba a una edat ha de construir una família, i ha de tenir fills i una casa, i un gos i un periquito…. (es broma,, però una mica és això!)

Adona’t d’aquestes creences limitants que et fan sentir malament. Si realment vols ser una ànima lliure i no tenir una parella fixe, accepta-ho i gaudeix d’això sense sentir-te malament (estava intentant buscar-te un estudi que s’ha fet últimament en el qual deia que en el futur les parelles no durar més d’una 8 anys. Si el trobo el penjaré).

I si creus que el que et passa es la tercera opció:

c) No se el que vull.

Doncs si, a vegades ens posem molta pressió perquè pensem que hem de saber el que volem, hem de saber si volem compartir la vida amb aquella persona o no, o si volem treballar d’allò o no, o si volem estudiar aquella carrera o no.
Al llarg de la vida ens anem trobant amics que ho tenen tot molt clar, que saben el que volen, que saben com aconseguir-ho etc. però hi ha altres que no ho tenen tant clar.

La pregunta seria si, encara que no ho tingui clar, puc estar tranquil·la?

Em refereixo que estar a casa, pensant que m’he de decidir si vull tenir una parella fixe, estable o no, mentre no estic decidint-ho, sense voler ja ho estic decidint, estic decidint que no.  No se si m’explico:  si jo estic a casa pensant que he de tenir una parella estable, i van passat les setmanes i no faig res, sense voler durant tot aquest temps que no faig res per tenir la parella estable (perquè encara no he decidit) ja estic decidint que durant aquest temps no tinc parella estable.

Per tant, primer pas d’aquesta opció, mentre jo decideixo (que tinc tot el dret a prendre’m el meu temps), em permeto estar tranquil·la. Em prenc el meu temps, i ja decidiré.
Un cop aconsegueixo no pressionar-me per decidir, la següent pregunta és si puc avançar en alguna de les dues opcions encara que no ho tingui del tot clar.

I si estem esperant tenir-ho clar, clar, clar.. potser ens estem tota la vida parats esperant que ens vingui la inspiració.
Amb això tornem a anar a aquell punt que hem comentat abans, la por a equivocar-nos. Així que quan ens adonem que no es tant important apostar per una de les dues opcions perquè en qualsevol moment podem canviar d’opció, això ens donarà llibertat per triar, inclús per experimentar les dues opcions i saber amb quina de les dues opcions ens sentim més còmodes.

Espero Glòria, que aquestes reflexions t’ajudin a sentir-te millor, encara que tinguis aquest dilema pendent de resoldre.

Podeu llegir més respostes a consultes a No soc feliç amb el meu matrimoni

Imatge extreta de upsolc.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, teràpies
Un comentari a “Tenir parella o no tenir-ne
  1. Maria ha dit:

    A mi em passa que quan estic amb la meva parella no paro de pensar que ho vull deixar, me n’adono que he deixat de valorar-lo, ara que ell vol fer un projecte de parella amb mi. Vam passar algunes crisis al començament quan era ell el que va començar a estar poc il.lusionat perquè encara tenia un dol a fer amb la seva ex parella i un cop ell va aclarir-se i va voler seguir endavant vaig ser jo que vaig entrar en un espai de dubte, fins i tot vaig tenir una relació sexual amb una altra persona. Però vaig decidir seguir-ho intentant amb la meva parella doncs era una relació més real que l’espontània que vaig tenir. Però ara ja no em sento enamorada ni apassionada amb la meva parella i fins i tot sento rebuig. Però quan no estic amb ella penso en tot lo bo que té i en que és una relació estable que sempre havia volgut però m’havia costat molt de trobar…No sé si són les meves pors o inconformitats o és que estic intentant estar amb algú amb qui, senzillament, no em sento prou motivada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu