Publicat el Deixa un comentari

Internet reforça els llaços socials

Amb el desenvolupament de les tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) s’estan produint moltes innovacions tant tecnològiques com tècniques. L’amplia penetració de les TIC a la nostra societat ha provocat el que s’anomena Organitzacions Virtuals, un nou sistema laboral on el treball no està subjecte a paràmetres fixes de temps i espai: el teletreball (el treballador es troba situat en una ubicació diferent de l’oficina central) i els equips de treball virtuals (la interacció entre els seus membres es dóna a través d’alguna combinació de sistemes electrònics de comunicació).

Una de les grans preocupacions en el camp psicològic és si aquest canvi en el sistema organitzacional pot provocar problemes en els vincles afectius i les relacions socials dels treballadors i persones en general.

Segons un estudi fet per Pew Internet and American Life Proyect i sociòlegs de la Universitat de Toronto, Internet i l’Ús del correu electrònic expandeix les relacions que la gent manté en el mon online. La web potencia les capacitat socials i no reemplaça altres formes de comunicació entre les persones (podeu consultar la font Clarin.com
Diuen que la gent no només socialitza a través de la web, sinó que la fa servir per prendre decisions importants, sol·licitar informació valuosa i buscar ajuda quan li fa falta.

Segons aquest informe la web no només no reemplaça el contacte personal o telefònic, sinó que el complementa i ajuda a mantenir els vincles actius : “a mida que hi ha més vincles a través d’internet hi ha més contacte per telèfon i personalment”.

Pels investigadors el que s’està transformant de veritat es la conformació dels grups, que fins ara es feien per proximitat, i ara es considera que el que reuneix a la gent a Internet no es la geografia, sinó la comunitat d’interessos : es crea un llaç solidari de compartir el coneixement a través de la xarxa formant part del que s’anomena la cultura d’internet.

Publicat el Deixa un comentari

Ets més solidari a través d’Internet que a la vida real?

Sembla que s’està demostrant que les persones som molt més solidàries a través d’internet. Som molt més desinteressades i quan algun ens demana ajuda (per buscar certa informació, quan et pregunten com fer una cosa o una altra, etc.) no dubtem a donar la nostra ajuda. Això queda contraposat amb la dificultat que té molta gent a ajudar als altres en la vida real, quan ens trobem a algú pel carrer, potser ni ens aturem a ajudar-lo (si està buscant un carrer, o si l’hem d’ajudar a travessar el carrer, etc.)

En aquest bloc ja es va parlar que Internet reforça els llaços socials, però que fa que siguem més solidaris a través d’internet?

Segons diuen els experts existeix una “ètica del hacker” que ha sorgit en les comunitats virtuals. Himanen, en la seva obra “La ètica del hacker y el espíritu de la era de la información”, comença primer per definir el que vol dir un hacker (normalment es creu que és un delinqüent o pirata informàtic) segons ell és aquell que treballa amb passió pel que fa (per exemple poden haver hackers que es dediquen a programar de manera apassionada i creuen que es un deure per ells compartir la informació i el.laborar sofware lliure (exemples : firefox.cat, SomGNU, etc. ). No se’ls ha de confondre amb els crakers, que serien aquells usuaris destructius amb l’objectiu de crear virus i introduir-se en altres sistemes.

Segons Himanen, la ètica hacker és una nova moral que desafia l’esperit capitalista. L’ética del treball per al hacker es fonamenta en el valor de la creativitat, i consisteix en combinar la passió del treball amb la llibertat. Els diners deixen de ser un valor per si mateixos i el benefici es xifra en fites com el valor social i el lliure accés, la transparència i la franquesa.

Així mateix hi ha un estudi fet per Pau Contreras “Me llamo Kofman” (Identidad hacker: una aproximación antropológica – Gedisa, Barcelona 2004 – ISBN: 84-9784-007-0), on diu que les agrupacions hackers donen lloc a unes configuracions socials en xarxa que es caracteritzen per la seva capacitat de generar coneixement i innovació. Aquestes configuracions en xarxa anomenades “intel.ligències-xarxa” presenten unes propietats socials basades en la “meritocràcia” (forma de govern basat en el mèrit) .

Continua dient que les organitzacions socials dels grups hackers son molt similars a les utilitzades en les societat primitives, amb lideratges no coercitius i sistemes de reputació basats en l’ètica hacker com característiques fonamentals.

Després de tota aquesta explicació, ens podríem aturar un moment i pensar que potser la societat actual en la que vivim està tant deteriorada que seria bo que es fixés en el món d’Internet, per poder agafar exemples de com es pot organitzar una manera de viure molt més “sana”.

Publicat el Deixa un comentari

Estic angoixat per una noia – Dependència emocional

Nova consulta d’aquesta secció.

Consulta

Hola, primer de tot dir que sóc un home. Estic angoixat per una noia, em plantejava una relació seria i vaig donar distancia i ara que ja no em contesta els missatges estic obsessionat, m’he comportat com un immadur, però aquesta situació m’està matant, no dormo ni menjo, la trobo molt a faltar i no se que fer, vaig en caiguda lliure.

Resposta

Hola Pere
Disculpa el retard en la resposta.  Referent a la teva consulta, estic intentant buscar com ajudar-te a distància, a través d’aquesta entrada però tota l’estona m’està venint el mateix comentari: Si poguessis anar a un psicòleg seria perfecte!!!.

Ostres em sap greu haver de dir-te això perquè imagino que si et poses en contacte amb nosaltres es perquè vols que et donem eines per resoldre-ho tu sol, però quan tenim una relació que mes o menys va be, i es trenca i no acabem de desconnectar del tot d’aquella persona (les xarxes socials tampoc ens ho posen fàcil) es perquè no estem fent el “dol de la ruptura” de manera correcte, per tant una ajuda externa ens pot anar molt be.

De totes maneres, intento donar-te diferents punts perquè tu mateix puguis anar-ho treballant. Anem per parts:

Puc resoldre-ho?
Dir-te que, encara que ara estàs veient que no saps com solucionar-ho, hi ha solució, et posaré l’exemple d’un cas d’un noi que em ve a la consulta (es un exemple entre molts d’altres) que ve pel mateix motiu que tu, a més treballa junt amb la seva ex, així que l’ha de veure cada dia. Va venir desesperat, i actualment portem unes 3 o 4 visites (ara no ho recordo exactament) i ja està molt millor (encara no estem del tot, perquè s’ha de reforçar tot el que hem aconseguit).
Amb això t’ho dic perquè vegis que no es una teràpia infinita, i que no es una cosa que no es pugui solucionar, es complicat perquè es crea una dependència emocional que costa trencar, però hi ha sortida.

Que he de treballar?
Pere, primer s’ha d’analitzar,  el perquè estàs malament,  i què és el que et fa estar malament.

  •  és el no tenir parella? o
  •  és el no estar amb ella?

Se que d’entrada diràs que les dues coses, però pensa-hi, es diferent, per això, el que s’ha de potenciar aquí son dues coses importants:

  1. Per que crec que es tant important tenir parella per poder ser feliç. Aquesta manera de pensar es una cosa que se’ns ha posat de petits, pensem que si no tenim una parella, si no tenim fills, si no tenim una casa, si no tenim hipoteca, si no tenim un gos o un periquito, etc…(estic exagerant, hi t’ho porto al límit de l’estupidesa perquè t’adonis) no podem ser feliços. Això ho has de trencar definitivament. Sense parella es pot ser tant o més feliç que tenint tot això que t’he comentat abans.
  2. Per què em cal una altra persona per poder ser jo feliç.  Em sento insegur? no se anar sol per la vida? Ella em dona aquesta seguretat que jo no tinc?

Com puc treballar-ho?
Suposo que quan has contactat amb nosaltres ja has intentant trobar solucions: per Internet, llibres d’autoajuda, consells dels amics, i t’adones que no ho soluciones.

Bàsicament si treballes aquests dos punts, tindràs el 80% resolts.  Després et quedarà canviar els hàbits per no estar pendent de tots els moviments que fa ella (aquesta part l’has de veure con una “addicció”.. es una manera de parlar, però si, has agafar un hàbit de comportament, estar-te hores i hores mirant per les xarxes socials, per exemple, controlant tots els moviments que fa ella, tot això ho hem de trencar, però Pere, no ho treballaràs fins que no et sentis molt més fort del que et sents ara, perquè quan a tu no t’importi res del que pugui fer ella, ja deixaràs d’estar tant pendent, i si algun dia ho mires, no et molestarà amb la intensitat que t’està molestant en aquests moments.

Es per això que et recomano un psicòleg, i a més, si em permets la llibertat, treballa amb un psicòleg que t’ajudi a potenciar la part de la teva ment inconscient (amb hipnosi clínica, EMDR, etc.), donat que la teva ment conscient, encara que s’adona de tot el que li passa, no sap con sortir d’aquest situació.

Mentrestant tu, de tant en tant tanca els ulls i intenta trobar aquells moments de la teva vida, aquell Pere que es sentia tant be, tant independent, tant segur d’ell mateix i  recorda com es sentia, nota dins teu la sensació, aquella seguretat que potser als 15 anys tenies, etc. ..Però, Pere, si, mai t’has sentit així, si mai t’has sentit segur de tu mateix (no et conec i no ho se), no et preocupis d’acord? perquè amb l’ajuda d’un psicòleg podràs construir aquest nou Pere i això et permetrà deixar d’estar tant pendent d’una noia, perquè quan el tinguis construït deixaràs de sentir-te dèbil i dependent d’ella.

Molts ànims

 

Si estàs prop de L’Hospitalet no dubtis a contactar amb nosaltres i ens posem a treball per resoldre aquest malestar (a Barcelona també tenim un centre col·laborador)

Publicat el Deixa un comentari

Compradors compulsius

Alguna vegada has tingut unes ganes irresistibles de gastar diners comprant el que sigui?

Has amagat compres algun cop a la teva família?

T’arrepenteixes normalment del que has comprat?

Comprar et redueix la tensió o el nerviosisme?

Una resposta afirmativa de totes aquestes respostes podrien ser un indici de que pateixen un síndrome de compra compulsiva.

Un comprador compulsiu està fascinat per les botigues i els grans magatzems i compra d’una manera repetida i descontrolada que pot arribar a portar a tota la família a patir problemes econòmics greus.
Aquesta toxicomania implica la presència d’una veritable obsessió per comprar i la realització freqüent i repetida de compres sense utilitat real.

La paraula compulsiva fa referència a una conducta provocada per una obligació interna, és a dir, una conducta obligatòria imposada per una necessitat interna (tensió, angoixa,…). D’aquesta manera, el comprador ha de comprar per aconseguir que disminueixi la tensió interna que pateix. Podem dir que un comprador compulsiu compra sense pensar, impulsivament, objectes poc útils i que ni tan sols fa servir i ho fan per consolar-se i per sentir l’emoció de la compra.

Els enganxats a les compres poden ser de qualsevol edat però majoritàriament es centren al voltant dels quaranta anys i de totes les classes socials. Principalment són mestresses de casa, executius, estudiants i professions liberals.

Del 80-90% de compradors compulsius són dones. Es desconeix la raó d’aquest elevat percentatge però existeixen possibles hipòtesis:

Les dones compren més que els homes i més sovint, són el blanc dels publicistes i estan més exposades a les compres.


També pateixen en major freqüència depressions menors o moderades que poden fer-les recórrer a compres de consolació.

Solen comprar objectes que les puguin embellir o augmentar la seva seducció. També compren objectes de luxe i confort per casa seva i els homes prefereixen microinformàtica, cotxes, llibres o quadres i les compres per Internet.

El seu objectiu és comprar objectes susceptibles d’impressionar als altres o de modificar la seva imatge social.


Els compradors compulsius necessiten estar sols per actuar i ho prefereixen fer en secret que els permeti dissimular la quantitat de despeses i els deutes. Compren bàsicament amb targetes de crèdit que solen acumular.

Comprar és una manera de lluitar contra l’avorriment i inclòs la depressió en alguns casos.
Però aquestes compres els porten a un cercle viciós:

Comprar els dóna seguretat, satisfà i els produeix una breu eufòria. Aquest efecte positiu, transitori, reforça la conducta de compra encara que després d’aquesta es senten culpables i vergonya per haver tornat a comprar i es senten tristos. És el cercle viciós de:

Tristesa – compra – culpabilitat – tristesa

Aquest síndrome es pot acompanyar amb problemes com: bulímia, abús d’alcohol, tranquil•litzants, problemes en la infància, una búsqueda de sensacions (que ja comentaré més endavant).
S’ha vist que potser la serotonina, una molècula cerebral, pot estar relacionada amb aquesta patologia.

Com es pot ajudar als compradors compulsius?

Convé escoltar-los, tranquil.litzar-los, afavorir la presa de consciència sobre la gravetat del trastorn i les seves conseqüències, ajudar a comprendre el seu significat psicològic, i acudir a un professional.

Publicat el 1 comentari

Comportament sexual compulsiu

D’aquest tema sempre se’n fa molta broma! Però per la persona que el pateix és un greu problema. Molts no reben tractament perquè intenten mantenir-ho en secret. Intenten portar una vida de cara als altres normal, però aquesta addicció provoca que cada vegada busquin tenir més trobades sexuals de tots tipus (en viu, per Internet, amb revistes, etc.) arribant a quedar alterada tota la seva vida.

sexe, addicció, comportament compulsiu

El comportament sexual compulsiu mai s’havia considerat com una addició, encara en l’actual DSM IV tampoc (a afectes de diagnosi es considera conducta “hiperactiva sexual” o “compulsiva sexual”). Però avui dia, ja s’estudia com un trastorn similar a les altres addicions (alcohol, droga, etc.).

Segons Goodman (1997) el comportament sexual compulsiu és una forma de comportament sexual on el patró característic és l’error en el control del comportament sexual, encara que les conseqüències destructores siguin per a la persona que la pateix o per als altres, és a dir encara que aquest comportament perjudiqui a un mateix o als altres no es pot deixar de tenir-lo.

Si el comparem amb l’addició a d’altres substàncies, hi ha moltes semblances:

  • El desordre típicament comença a l’adolescència i segueix un curs crònic.
  • És continua mantenint el comportament encara que les conseqüències siguin perjudicials.
  • Des del punt de vista subjectiu de la persona hi ha una gran preocupació, una excitació mentre s’està preparant l’activitat.
  • Provoca ansietat i l’alteració de l’humor per culpa del comportament creant un sentiment de pèrdua de control.
  • S’experimenta tolerància donat que el comportament es repeteix, i la potència per produir efectes de reforçament positiu tendeixen a disminuir.
  • S’experimenta també el fenòmen d’abstinència amb una disconformitat psicològica i/o física quan el comportament es discontinu.
  • Hi ha tendència a la recaiguda és a dir retornar als patrons destructors del comportament després d’haver aconseguit un període d’abstinència o control. Queden afectats aspectes de la vida de la persona donant prioritat al comportament inadequat.
  • Afectació en la relació d’aquests individus amb els altres i amb ells mateixos, incloent-hi l’autoestima, essent ells el propi centre, etc.
  • I es produeix un reconeixement de l’addició com l’ansietat, pèrdua de control, tolerància i abstinència característic en l’addició sexual així com també a l’addicció a les altres substàncies.

El tractament es pot seguir amb teràpia psicològica tant grupal com individual. Es treballa conjuntament amb el sentiment de culpa, el malestar que provoca la perdua de control, l’ansietat. Però davant de tot ha d’existir la voluntat de la persona de reconeixer que ho pateix i voler intentar recuperar-se.