Publicat el Deixa un comentari

La hipnosi clínica per ajudar a l’inconscient

      Per què a vegades fas una cosa i penses que n’hauries de fer una altra?

 

    Per què saps que has de fer una cosa i no la fas?

Tenim dues ments, la conscient i la inconscient. La conscient, es la que analitza, la que jutja, la que està sotmesa a les pressions externes, i la que fa les coses de forma analítica. La ment inconscient es la que fa les tasques de forma automàtica i la que té els recursos per solucionar els nostres problemes .

Adjuntem el vídeo del programa de Docufilia de TV2 “El cerebro automático: La magia del inconsciente” on, entre altres coses expliquen com la nostra ment inconscient te el “control” de la situació:  per exemple, abans de saber quina roba et posaràs al matí, la ment inconscient ja sap quina roba et posaràs.  Es a dir, les coses que pensem amb la ment racional o conscient, el nostre inconscient ja les ha pensat.  En el vídeo es pregunten… Quin control tenim sobre nosaltres mateixos?

Nosaltres tenim la resposta. Podem ajudar/moldejar a la nostra ment inconscient. La teràpia que fem nosaltres es basa en ajudar a la nostra ment inconscient perquè trobi la solució al problema que estàs tenint en aquests moments, i això ho fem amb la hipnosi clínica (si voleu saber més sobre aquest tipus de teràpia podeu consultar aquí).  T’ha passat algun cop que saps que has de prendre’t la vida de forma més tranquil·la però no saps com fer-ho? Doncs es justament perquè la teva ment racional sap que ho ha de fer, però no sap com.  Hem d’ajudar a la teva ment inconscient perquè se n’adoni que hi ha altres maneres per prendre’s la vida de diferent manera.  Només “Ella” (la ment inconscient) et traurà del teu problema.

https://www.youtube.com/watch?v=Lnwf9y8FQLg

Publicat el Deixa un comentari

La ment inconscient o subconscient

Quan parlem de la ment inconscient a que ens estem referint?

Per posar un de tants exemples, en el llibre “La biología de la creencia” Bruce Lipton ens parla de la ment conscient i la ment inconscient amb aquest exemple:

“Et poses al cotxe, el poses en marxa i revises sense adonar-te’n la llista de la compra mentre el subconscient s’encarrega d’activar totes les complexes habilitats necessàries per a conduir sense problemes per la ciutat, sense que hagis de pensar ni un sol moment que estàs conduint…..

Si tu no estaves pendent en conduir el cotxe durant aquest lapse de temps, Qui ho feia? La ment subconscient o inconscient.

 

Publicat el Deixa un comentari

Estic angoixat per una noia – Dependència emocional

Nova consulta d’aquesta secció.

Consulta

Hola, primer de tot dir que sóc un home. Estic angoixat per una noia, em plantejava una relació seria i vaig donar distancia i ara que ja no em contesta els missatges estic obsessionat, m’he comportat com un immadur, però aquesta situació m’està matant, no dormo ni menjo, la trobo molt a faltar i no se que fer, vaig en caiguda lliure.

Resposta

Hola Pere
Disculpa el retard en la resposta.  Referent a la teva consulta, estic intentant buscar com ajudar-te a distància, a través d’aquesta entrada però tota l’estona m’està venint el mateix comentari: Si poguessis anar a un psicòleg seria perfecte!!!.

Ostres em sap greu haver de dir-te això perquè imagino que si et poses en contacte amb nosaltres es perquè vols que et donem eines per resoldre-ho tu sol, però quan tenim una relació que mes o menys va be, i es trenca i no acabem de desconnectar del tot d’aquella persona (les xarxes socials tampoc ens ho posen fàcil) es perquè no estem fent el “dol de la ruptura” de manera correcte, per tant una ajuda externa ens pot anar molt be.

De totes maneres, intento donar-te diferents punts perquè tu mateix puguis anar-ho treballant. Anem per parts:

Puc resoldre-ho?
Dir-te que, encara que ara estàs veient que no saps com solucionar-ho, hi ha solució, et posaré l’exemple d’un cas d’un noi que em ve a la consulta (es un exemple entre molts d’altres) que ve pel mateix motiu que tu, a més treballa junt amb la seva ex, així que l’ha de veure cada dia. Va venir desesperat, i actualment portem unes 3 o 4 visites (ara no ho recordo exactament) i ja està molt millor (encara no estem del tot, perquè s’ha de reforçar tot el que hem aconseguit).
Amb això t’ho dic perquè vegis que no es una teràpia infinita, i que no es una cosa que no es pugui solucionar, es complicat perquè es crea una dependència emocional que costa trencar, però hi ha sortida.

Que he de treballar?
Pere, primer s’ha d’analitzar,  el perquè estàs malament,  i què és el que et fa estar malament.

  •  és el no tenir parella? o
  •  és el no estar amb ella?

Se que d’entrada diràs que les dues coses, però pensa-hi, es diferent, per això, el que s’ha de potenciar aquí son dues coses importants:

  1. Per que crec que es tant important tenir parella per poder ser feliç. Aquesta manera de pensar es una cosa que se’ns ha posat de petits, pensem que si no tenim una parella, si no tenim fills, si no tenim una casa, si no tenim hipoteca, si no tenim un gos o un periquito, etc…(estic exagerant, hi t’ho porto al límit de l’estupidesa perquè t’adonis) no podem ser feliços. Això ho has de trencar definitivament. Sense parella es pot ser tant o més feliç que tenint tot això que t’he comentat abans.
  2. Per què em cal una altra persona per poder ser jo feliç.  Em sento insegur? no se anar sol per la vida? Ella em dona aquesta seguretat que jo no tinc?

Com puc treballar-ho?
Suposo que quan has contactat amb nosaltres ja has intentant trobar solucions: per Internet, llibres d’autoajuda, consells dels amics, i t’adones que no ho soluciones.

Bàsicament si treballes aquests dos punts, tindràs el 80% resolts.  Després et quedarà canviar els hàbits per no estar pendent de tots els moviments que fa ella (aquesta part l’has de veure con una “addicció”.. es una manera de parlar, però si, has agafar un hàbit de comportament, estar-te hores i hores mirant per les xarxes socials, per exemple, controlant tots els moviments que fa ella, tot això ho hem de trencar, però Pere, no ho treballaràs fins que no et sentis molt més fort del que et sents ara, perquè quan a tu no t’importi res del que pugui fer ella, ja deixaràs d’estar tant pendent, i si algun dia ho mires, no et molestarà amb la intensitat que t’està molestant en aquests moments.

Es per això que et recomano un psicòleg, i a més, si em permets la llibertat, treballa amb un psicòleg que t’ajudi a potenciar la part de la teva ment inconscient (amb hipnosi clínica, EMDR, etc.), donat que la teva ment conscient, encara que s’adona de tot el que li passa, no sap con sortir d’aquest situació.

Mentrestant tu, de tant en tant tanca els ulls i intenta trobar aquells moments de la teva vida, aquell Pere que es sentia tant be, tant independent, tant segur d’ell mateix i  recorda com es sentia, nota dins teu la sensació, aquella seguretat que potser als 15 anys tenies, etc. ..Però, Pere, si, mai t’has sentit així, si mai t’has sentit segur de tu mateix (no et conec i no ho se), no et preocupis d’acord? perquè amb l’ajuda d’un psicòleg podràs construir aquest nou Pere i això et permetrà deixar d’estar tant pendent d’una noia, perquè quan el tinguis construït deixaràs de sentir-te dèbil i dependent d’ella.

Molts ànims

 

Si estàs prop de L’Hospitalet no dubtis a contactar amb nosaltres i ens posem a treball per resoldre aquest malestar (a Barcelona també tenim un centre col·laborador)

Mètode Lluveras

Mètode basat en potenciar els recursos interns que cada un de nosaltres disposem en el nostre interior per poder fer front a la situació en que ens trobem en aquests moments. Integrem la Hipnosi clínica, EMDR i EFT. Amb aquest mètode s’aconsegueix la resolució del problema i s’aconsegueix una visió de la nostra realitat de manera més funcional. Aquesta nova visió implicarà un canvi en positiu en les nostres emocions i per tant en el nostre benestar:

Treballem juntament amb el pacient i des d’un abordatge on integrem les les següents vessants:

  1. Amb la ment racional. Per això utilitzem la teràpia Cognitiva-conductual i la TREC amb el debat socràtic.
  2. Amb l’inconscient o ment irracional. Amb la hipnosi clínica.
  3. Amb els traumes que es puguin tenir. Amb EMDR (desensibilització amb estimulació bilateral).
  4. Amb el cos, desbloquejant l’energia. Amb EFT (Tècnica d’alliberament emocional), amb una adaptació del mètode Sedona i amb hipnosi.
  5. Entre les sessions de teràpia el pacient fa sessions personalitzades de teràpia Psico-Reiki (Reiki adaptat a la problemàtica psicològica que s’estigui treballant en consulta).
  6. En aquells casos que calgui (fòbia a volar, agorafòbia, fòbia social, a la sang, a conduir, etc.) es fa Teràpia Virtual (exposició a través de l’ordinador i ulleres amb 3D).

Considerem molt important la relació terapeuta-pacient aquest, com a part activa del projecte de canvi. Després d’un pacte mutu intentem que les intervencions siguin de curta durada: aprendrà exercicis per tal que els pugui fer ell mateix a casa i també li demanem un compromís ferm per participar amb petites feines que haurà de fer també a casa.

En d’altres casos, treballem en equip, amb altres professionals de la salut.

Segons els casos la teràpia la farà la Pilar Lluveras o algun membre de l’equip equip.

Lluveras- Centre de Psicologia Sanitària (telefon 600334250)

Publicat el Deixa un comentari

Por a volar- atenció psicològica d’emergència- part 2

Continuació del post “Por a volar- atenció psicològica d’emergència- part 1″

Un cop rebuda la resposta, la persona exposa la seva preocupació, i no es tant al fet d’anar amb avió sinó al fet d’apostar per un canvi que ja abans li havia funcionat però que ara no sap si li funcionarà.

Dijous (3r i 4art correu)

Estàs clavada donant voles i més voltes i sense saber que decidir. I no saps que tu no has de decidir res, ho decidirà la “teva ment inconscient”  (https://youtu.be/Lnwf9y8FQLg) per tant, treu-te aquesta pressió i imagina’t que estàs a una illa deserta i decideixes agafar l’avió per anar a un altre costat de la illa. No tens ningú que et jutgi ni que et pressioni. Si al final no hi anessis, Veritat que no et sentiries malament?

Però, com t’he comentat, podem estar comentant infinitament els pros i els contres i el perquè d’aquest comportament però qui decideix es la teva ment inconscient, per tant, ajudem-la a que no experimenti tanta pressió. No creus?  (vegeu La hipnosi clínica per ajudar a l’inconscient)

Per part teva, i com que en aquests últims correus no detecto por pròpiament a l’avió sinó més aviat és por a aconseguir el que t’has proposat,  la pregunta és.. Es tant important marxar?… I si no marxes que passa?

Conclusió:

a) El primer es acceptar que “potser no acabis marxant”. Aquest es el primer pas.  Treure’t la pressió.  Molta gent del teu entorn sap que vols marxar? Estàs intentant donar un pas per demostrar a la resta de gent que el pots donar? (un altre cop et porto a aquesta illa deserta… allà experimentaries tanta pressió?  per tant no et sentis jutjada i si no pots marxar doncs ja podràs d’aquí uns mesos, i potser el futur el tens aquí.. Per què no?

b) un cop has treballat el primer punt anem pel segon.  Com que ara ja acceptes que potser no acabaràs marxant, agafem tota aquesta moguda com un entreno.. i anirem vivint cada moment.  Podràs fer-ho?… mentre ho vas fent, evidentment ves traient-te el tratge cada vegada que se’t presentin les pors. I sempre recordant que el que fas es per entrenar-te sense pensar que has d’obligar-te a pujar a l’avió.

Avui dijous comencem amb els següents passos amb imaginació (evidentment si vinguessis a la consulta ho podríem treballar amb hipnosi, però ara, per dates no tenim temps)

1-Que vas a l’aeroport.
2-Que vas a l’aeroport i que factures maleta.
3-Que vas a l’aeroport, que factures maleta i que estàs a la zona d’embarcament.
4-Que vas a l’aeroport….. i que pugues a l’avió.

De moment agafes punt 1). Abans de fer-ho valora el teu nivell d’ansietat de 0 a 10.  Després t’asseus còmodament, a casa, amb musica i tanques els ulls, intenta relaxar-te una mica i comences a imaginar que vas a l’aeroport.  Recorda que només fem “anar a l’aeroport”. Dóna’t compte que si estàs a l’aeroport i estàs malament pots tornar, no passa res, a més, perquè ja has pensat que si no marxes no passa RES

Treballa-ho així, i ves veient-te, anar a l’aeroport, encara que no acabis marxant… et traurà molta pressió.  Quan redueixis el teu nivell d’ansietat, passes al punt 2, vas a l’aeroport i factures maleta

Imagina’t ara que factures maleta, primer, com has fet abans avaluat el teu nivell d’ansietat (de 0 a 10) i després relaxa’t i imagina que estàs facturant la maleta.. però sempre sabent que si no et veus be, podràs dir que al final no agafes el vol i que te la tornin. En aquesta vida sempre hi ha solució, per tant, el facturar la maleta no es determinant de res!!   Ves practicant fins que t’adonis que no passar res (tranquil·lament sempre podràs dir al personal de facturació que al final no agafes l’avió).

I ara anem al punt 3, estar-te a la zona d’embarcament, es el mateix que amb facturació,… saps que sempre podràs dir que no agafes l’avió. No passa res per anul·lar… no per això ets més mala persona… D’acord?

 Doncs anem al 4 punt, agafar l’avió… i aquí pensaràs, ara, ja no hi ha volta enrere.. veritat? doncs, no… si que hi ha volta enrere.. sempre podràs, un cop arribis a lloc, tornar a agafar un vol de tornada. Entens? si la nostra por es a equivocar-nos en una decisió sempre podem canviar de camí.
Nota:  en aquest cas concret, la por d’aquesta persona no era pròpiament a l’avió en si. per tant.. la persona sempre pot tornar enrere quan arribi a lloc.
Per les persones que tenen por a pujar a un avió , pel fet que dins l’avió no controlen i es senten “amb por”, el proces es el mateix, l’única cosa que canvia es que un cop estàs dins l’avió un cop allà, com que tu ja no has de fer res perquè estàs a mans del pilot, simplement es “deixa’t portar i relaxar-te”. Evidentment es millor fer sessions en consulta.

 

 

 

Publicat el Deixa un comentari

Em sento com un paràsit que no puc anar enlloc..

Nova consulta d’aquesta secció

Consulta

No sóc feliç, soc covarda, no se q fer, la parella no funciona i lo més penós es q jo no tinc recursos econòmics i amb sento com un paràsit q no puc anar en lloc ni ofici ni benefici.estic malament fa moltissim temps!!!

Resposta

Hola Pilar,

Gràcies per explicar el que estàs sentint en aquest bloc de Psico-ajuda.

Pilar, em costa poder donar-te un consell a través de la web.  Seria massa simple, massa banal i fins hi tot pot sembla ofensiu dir-te que “t’has de prendre la situació que estàs vivint d’una altra manera, …” o que ” davant d’una situació, està en les nostres mans viure-la d’una manera o d’una altra…”

Crec que dir-te totes aquestes coses encara et pot fer sentir més “desorientada”, per això, no vull  començar per aquí.

Si et sembla, analitzarem d’una forma diferent. Vols que ho fer juntes?

Asseu-t’he.  Primer, i per poder analitzar d’una forma calmada, el que cal, es poder separar els pensaments que tens de les emocions.  M’entens? Una cosa es el que penses (per exemple, penso que no puc anar enlloc), i l’altre el que estàs experimentant emocionalment (em sento malament, trista, Etc.)

Per tant el que seria bo, es que, per aquesta estona que estarem analitzant, poguessis guardar els sentiments, les emocions, que t’estan provocant aquest malestar en un calaix.  Respira fons, tanca els ulls  i de moment treu totes aquestes emocions, (la ràbia, la pena de tu mateixa, etc. etc.) i posa-les… per exemple en un calaix. Després ja treballarem amb les emocions, però ara toca treballar amb els pensaments.

Pilar, ara, posa’t els pensaments davant teu, i comencem a analitzar:  estàs convivint amb algú amb el qual no et sents feliç, econòmicament no tens recursos, no saps on anar, etc.  Estàs en un moment delicat, però encara tens moltes sortides. Si Pilar!!, busca per la zona on vius que hi ha moltes associacions de dones separades, o de dones maltractades (si vols que t’ajudi torna’t a posar en contacte amb mi!).  No et preocupis quina triar, adreça-t’hi i segur que t’ajudaran.

Un cop allà hi trobaràs psicòlegs que et poden ajudar. Un cop arribis a aquest punt ells t’ajudaran a obrir el calaix on hi has guardat les emocions per començar a treballar-hi  i aconseguir poder sentir-te be.

Ara Pilar, si em permets he pensat que en aquesta faula, per tu!:

Hi havia una vegada un rei molt capritxos que tenia una filla molt maca. El rei volia casar-la i va posar com a condició que seria escollit aquell home que fos capaç de fer volar un falcó que des de feia temps estava posat en una branca i que ningú absolutament ningú fins llavors havia aconseguit fer-lo volar.

Molts homes van aparèixer al palau i amb diferents tàctiques van intentar que l’ocell volés, fins que un matí, el rei va veure volar el falcó pel seu jardí.

Quan va preguntar a l’autor d’aquesta proesa con s’ho havia fet per fer volar el falcó, l’home li va explicar:

– No ha estat difícil, majestat, he tallat la branca i llavors el falcó s’ha adonat que tenia ales i que podia volar.

Ara tanca els ulls i pensa, que potser, igual com l’ocell que no sabia que tenia ales per poder volar, tu també tens les eines per poder fer front a aquesta situació.  Perquè, encara que, en aquest moment puguis pensar que no saps com fer-ho… deixa que treballi la teva “ment inconscient” i potser aquesta nit, o demà, o els propers dies, igual com l’ocell, t’adonaràs que tens la força per a fer front a la situació.

Una abraçada

 

Publicat el Deixa un comentari

La barca

Imagina’t que vas en una barca per un riu. El corrent és bastant fort i t’arrastra. Portes molt temps dalt de la barca i deixes que el riu se t’emporti encara que no saps exactament cap a on (t’està portant a una cascada molt pronunciada que pot provocar que la teva barca no ho resisteixi).

Ha arribat el moment de pensar si no has de fer alguna cosa!!. Fixa’t bé, a la barca hi ha un motor que pots posar en marxa. A més a més també hi ha uns rems que si els utilitzes et poden ajudar a dominar molt millor la barca.

Una mica més avall, a la riba del riu i hi ha pau. Si hi arribessis et permetria començar el teu nou projecte de vida.

Però, com fer-ho?

El motor de la barca i els rems els portes tu a sobre. Només cal que ho sàpigues i que els posis en marxa (la teva ment inconscient t’ajudarà). L’esforç per arribar a la riba del riu el faràs tu amb la nostra ajuda.

Teràpia amb hipnosi i EFT

Publicat el Deixa un comentari

La faula – “Tot va començar el dia que…”

Joc proposat per la psicòloga Mariló Grassot i Paris – Publicat a Psico.cat

Imagineu una faula, una història on tots els protagonistes són animals.

Comenceu amb una frase concreta, per exemple “Tot va començar el dia que…”. A partir d’aquí escriviu espontàniament la història. Tant se val que sigui curta o llarga, que hi surtin molts animals o un de sol. El més important és que sorgeixi espontàniament i que l’escriviu tal i com us vagi venint a la ment.
També hi podeu posar altres protagonistes: plantes, pedres, muntanyes… De tot menys éssers humans.
No llegiu la resta d’aquest enunciat fins que tingueu la faula escrita. Continua la lectura de La faula – “Tot va començar el dia que…”

Publicat el Deixa un comentari

Llei de l’Efecte de Thorndike

Efecte Thorndike

Thorndike (1874-1949) va col·locar un gat a cada una de les caixes problemes (veure el dibuix): caixes que, amb una mica d’habilitat, es podien obrir de manera que l’animal si ho aconseguia, es podia escapar i aconseguir menjar.

Aquest experiment és un exemple del que més tard es va anomenar condicionament o aprenentatge operant, és a dir, un animal emet una resposta i si és recompensada en aquesta situació (amb menjar o aconseguint alliberar-se) aquesta resposta s’aprèn, i si no, aquesta resposta desapareix gradualment.

Thorndike centrant-se en l’estudi de l’aprenentatge en els animals va aconseguir un acostament teòric i metodològic en el camp de la investigació animal i en la psicologia E-R (estimul-resposta) que va anomenar connexionisme.

Va rebre moltes crítiques sobretot perquè els seus treballs van ser en el laboratori cosa que podia provocar que els animals no “raonessin” justament perquè no estaven en el seu entorn natural.

Thorndike va proposar dues lleis de la conducta;

  • La llei de l’Efecte: Les respostes que es donen en una mateixa situació i que van acompanyades o immediatament seguides de satisfacció per a l’animal, en igualtat de condicions es connectaran més intensament amb la situació de manera que quan aquesta es torni a presentar tornaran a repetir-les.
  • La llei de l’exercici: Tota resposta a una situació en igualtat de condicions es connectarà més fortament a la situació en proporció al número de vegades que ha estat connectada a aquesta situació i a la força i duració en les connexions.

Thorndike va aplicar aquestes condicions a la conducta humana i va afirmar que l’aprenentatge consistia en un increment de probabilitats de E-R (estimul-resposta) i així com l’aprenentatge animal es automàtic, l’aprenentatge humà també es inconscient. Per a ell el raonament humà el va reduir a automatisme, costum i hàbits. La consciència no era necessària per a l’aprenentatge.

Bibliografia: Historia de la psicologia – Thomas Hardy Leahey

Publicat el Deixa un comentari

Dra. Esther Costa. Parlant sobre hipnosi

Dies enrere vam obrir una nova secció on us convidàvem a explicar la vostra experiència.

La Dra. Esther Costa i Gatell llicenciada en medicina, màster en hipnosi clínica i especialista en medicina psicosomàtica, ens dona a conèixer un treball on hi consten diferents converses que va mantenir i està mantenint amb les seves pacients abans de començar les sessions d’hipnosi. Aquest es part d’un dels seus diàlegs:

La hipnosi Clínica és un amplificador que incrementa la receptivitat de la persona augmentant la seva capacitat associativa i de reactivació de recursos…

M’agrada utilitzar la informàtica com a metàfora per a explicar-ho: per regla general una persona asseguda davant d’un ordinador només treballa amb pocs arxius o programes simultàniament, no? Si volgués obrir-los tots alhora el més probable es que l’ordinador es col·lapsés,… encara que l’usuari sap que en cas de necessitar alguna altra dada, només ha de buscar-la en el disc dur. La nostra ment funciona de forma similar. No podem activat tots els nostres records i experiències passades simultàniament, però això no treu que quan vulguem s’activi immediatament. A aquests arxius actius els anomenem “ment conscient”, i a la resta “ment inconscient”. La hipnosi és un canal d’accés a la ment inconscient, de manera que permet obrir i tancar els nostres arxius emmagatzemats d’una manera controlada i terapèutica.”

Podeu consultar un d’aquests diàlegs en el document “Conversando sobre la hipnosis”.

Publicat el Deixa un comentari

Com buscar un psicòleg?

PsicologiaUna de les preocupacions que tenim és saber trobar un bon psicòleg que ens pugui ajudar a resoldre els nostres problemes.

El fet que un psicòleg funcioni per una persona no significa que a l’altra també li hagi d’anar bé. Pot ser que la relació psicòleg-pacient no sigui del tot bona, pot ser que et sentis més còmode explicant les teves preocupacions a una dona o potser més a un home, per tant a l’hora d’escollir has de tenir en compte tots aquests factors.

De totes maneres, fins que no hi vagis i vegis com t’hi trobes i quina confiança li pots arribar a agafar, no ho sabràs, per tant si veus que no t’hi sents còmode, has de buscar-ne un altre.

A part de triar a la persona, has de decidir si vols una teràpia llarga o una més breu centrada en el problema concret que tens. I cal conèixer, també, que hi ha diferents maneres de fer psicoteràpia, encara que cada cop més aquestes corrents s’estan complementant.

Tradicionalment hi han hagut els següents models en psicoteràpia:

Continua la lectura de Com buscar un psicòleg?

Publicat el Deixa un comentari

Estàs ofegant les teves emocions?

Sempre hi ha raons per tancar-nos i dedicar-nos a la feina, a la parella, o als fills.

Ens podem centrar en una persona, o situació concreta per tal de no pensar o sentir les emocions, però tot això s’acabarà reflectint en el nostre cos. El cervell emocional s’ha de manifestar i moltes vegades apareixen problemes físics (estrès, ansietat, la fatiga inexplicable, etc)

Damasio va afirmar que la vida psíquica era el resultat de la bona entesa entre dos cervells, el cervell cognitiu (el cervell conscient, i racional) i el cervell emocional (inconscient, i sentimental).

Broca va parlar del cervell límbic com el controlador de les nostres emocions i del cervell cortical com el controlador de la cognició, el llenguatge i el raonament.

Avui dia, es creu que encara que els processos emocionals i cognitius son diferents, els mecanismes neuronals que els suporten son similars.

Però aquests processos o cervells (l’emocional i el cognitiu) reben la informació de l’exterior i a partir d’aquí poden col·laborar o competir. Serà això el que determinarà el que sentim, com actuem, en definitiva com veiem el mon i als altres.

Però que passa si el cervell cognitiu controla l’atenció conscient i amb la seva capacitat, anul·la les reaccions emocionals?

Pot ser que a la llarga s’acabi perdent el contacte davant de les crides de socors del cervell emocional (per exemple si des de joves s’ha après a no manifestar les emocions…. “els nens no ploren”) pot provocar un temperament no suficientment sensible i per tant serà més complicat prendre decisions.

Investigadors de Berkeley han suggerit que el que pesa més en el nostre cor, no son tant les emocions negatives sino la supressió d’aquestes emocions negatives per part del cervell.

Bibliografia: “Curación emocional”- David Servan-Schreiber

Publicat el 3 comentaris

L’empatia i la semblança facial

La gent que viu l’un amb l’altre al llarg dels anys desenvolupa trets facials similars. Segons un estudi de fa ja un cert temps fet pel psicòleg Robert Zajonc i els seus col·laboradors.

A 110 participants se’ls mostraven fotografies d’homes i dones que només portaven un any de casat, i d’aquestes mateixes persones un cop en portaven 25 vivint junts.

Se’ls demanava que els classifiquessin per la seva semblança.

Els resultats van mostrar que les parelles es tornaven més semblants tant pel que fa a la cara com corporalment després de 25 anys junts.

Les possibles explicacions del perquè d’aquesta semblança son:

  • Compartir el mateix règim d’alimentació.
  • Conviure en el mateix ambient. Aquesta explicació, però, queda exclosa donat que totes els matrimonis de l’estudi eren de la mateixa zona dels EUA.
  • Que probablement escollim gent que s’acabarà assemblant a nosaltres perquè ja d’entrada hi ha una predisposició.
  • I l’empatia.

Aquesta última és la teoria que els autors consideren més probable: la gent s’acaba assemblant perquè estan simpatitzant l’un amb l’altre i així copien expressions facials de l’altra perquè inconscientment els hi agraden: per exemple si un somriu molt, és probable que l’altre acabi fent els mateixos somriures i amb les mateixes arrugues.

Font: PsyBlog

Publicat el Deixa un comentari

Els petons

Què és un petó? és un intercanvi explosiu d’informació entre dos persones que provoca una sèrie de processos inconscients capaços d’identificar molts aspectes de l’altra persona.

Segons l’estudi de la Universitat de Albany “la psicobiologia del petó romàntic” fet per Gordon Gallup, Susan Hughes y Marissa Harrison, el primer petó serveix perquè molts perdin l’interès per la seva parella.

Aquest rebuig que molta gent experimenta després de la primera “descarrega a l’altura dels llavis” els investigadors ho atribueixen a que les neurones sensorials entren en acció, i pressuposen, doncs, que amb un petó es pot saber si som genèticament compatibles amb l’altra persona analitzant la nostra viabilitat reproductiva.

Segons el psicòleg Gordon Gallup, hi ha moltes forces que poden connectar romànticament a dues persones, però un petó i particularment el primer petó pot trencar fàcilment el vincle. Si el nostre cervell decideix que l’altra persona no es compatible amb nosaltres tendim a perdre l’interès cap a ella.

Continuen exposant que existeix una diferència important amb el que significa per als homes i per a les dones. Mentre que ells son més proclius a mantenir relacions sexuals sense la intermediació del petó, elles senten la necessitat de fer-ho abans, durant i després de la trobada sexual.

Per un altre costat també diuen que els dos generes es diferencien a través de la forma amb la qual fan els petons. Els homes per exemple tendeixen més a fer petons amb la boca oberta i a iniciar el contacte amb la llengua. Segons pressuposen a la presència de testosterona a la saliva dels homes estimula la líbido de les dones.

Iniciem un tema al fòrum sobre els petons i si esteu d’acord amb aquesta diferenciació que fan entre manera de fer els petons i els dos sexes.

Font: elmundo.es

Publicat el 3 comentaris

Mindmentor – Un robot psicològic

Segur que de vegades has tingut ganes de fer una consulta a algú sobre alguna preocupació que tens i no t’has atrevit a fer-la per por del que pensaran de tu.


Encara que tens Psico-ajuda on pots fer consultes privades totalment gratuïtes, has de saber que ha sortir el primer robot psicològic online, MindMentor amb un 47% d’èxit.

És un robot on es combinen cinc teràpies diferents i intenta ajudar als pacients a trobar solucions.

Aquest robot estat desenvolupat per dos psicòlegs holandesos Jaap Hollander i Jeffrey Wijrberg de l’Institut de Psicologia Eclèctica d’Holanda, especialitzats en la programació neuro-lingüistica (PNL). Aquesta escola es basa en la teoria que tota conducta humana es desenvolupa sobre una estructura o plantilla de pensament apresa, i que aquesta es pot detectar per copiar-la, transformar-la o reprogramar-la.

El van provar amb més de 1.600 pacients de tot el mon i un sorprenent 47% va confirmar haver rebut una bona atenció mostrant-se satisfets amb el tractament, es a dir que van poder resoldre els seus problemes amb aquella única sessió, cosa que molts psicòlegs “de carn i ossos” estarien orgullosos.

El sistema pot fer preguntes intel·ligents, a través d’un procés que ajuda al pacient a trobar solucions per si mateix o a veure una nova perspectiva. Ajuda a desvetllar el coneixement inconscient.

La qüestió és, si es pot quedar feliç amb l’atenció psicològica d’un robot. Molts psicòlegs opinen que si, encara que s’ha de deixar molt clar que MindMentor no pot solucionar tots els problemes, hi ha molts casos on la presència directa d’un psicòleg és molt important per al pacient, sobretot en casos com addiccions, esquizofrènia, etc. Però si és una bona forma de tractament en problemes com l’estrès, insomni, problemes de parella, etc.

Que us sembla, us agradaria que un robot us intentés ajudar a resoldre els vostre problemes?

Font: Tendencias sociales

Publicat el 1 comentari

Mandales – Atura’t un moment i pinta un mandala

Que estem anant a un ritme massa accelerat, és cert!, que hauríem d’aprendre a frenar una mica, també! Us proposo que us atureu un moment i proveu de fer un Mandala.

Un Mandala és un cercle, un dibuix ordenat al voltant d’un centre com a punt de força i d’unió. Encara que n’hi ha a moltes cultures, el seu origen es tibetà: normalment els fan amb sorra sobre una superfície de fusta i amb l’objectiu de proporcionar pau i harmonia. Un cop fet es recull la sorra des de l’exterior al centre simbolitzant que al morir tots tornem a la font inicial de nosaltres mateixos. Es mostra que no hem de voler aferrar-nos a les coses, perquè no son permanents.

Des del punt de vista psicològic, els Mandales representen l’ésser humà, la forma en que es dibuixa i es pinta un Mandala té un simbolisme específic. Així quan es comença des del centre fins a fora s’està fent present l’exteriorització de les emocions, mentre que des de fora cap a dintre representa la cerca del propi centre i és l’assimilació del coneixement la que es fa present.

Carl Jung un dels pares de la psicologia ja va elaborar una teoria on defensava que els Mandales representaven la totalitat de la ment humana, tant la seva part conscient com la inconscient.

Després d’aquesta petita exposició proveu de fer-ne un o pintar-lo. Cada color té un significat diferent, però jo us recomano que us aïlleu d’això i agafeu els colors que us semblin en cada moment. Un cop acabat, mireu-lo i els sentiments que us despertin, és això la millor interpretació del mateix Mandala.

Bibliografia: Yogakai.com, Viquipedia.org

Les imatges d’aquest escrit es troben sota la llicència Creative Commons License.