Et deixes influir per la publicitat? Psicologia social

Els experts en publicitat es dediquen a buscar les maneres per convèncer als altres i com aconseguir que arribin a fer el que ells volen. En psicologia social s’analitzen aquestes tècniques. Hi ha sis principis d’influència :

  • reciprocitat (tractem a la gent segons ella ens tracta),
  • que el producte sigui escàs (es valora més),
  • validació social (tendència a actuar com els altres),
  • autoritat (ens sentim que tenim l’obligació d’obeir al que mana),
  • simpatia (fem el que vol la gent que estimem),
  • coherència (volem que les nostres accions siguin coherents amb allò que hem fet anteriorment),

Comentarem ara les tres tècniques principals que es basen en els principis psicològics del compromís i la coherència per aconseguir l’acceptació :

-Tècnica del “peu a la porta” : Exemple : es demana a un barri alt de la ciutat que deixin col·locar a la porta de cada casa un cartell de 8 cm. que posa “al volant sigues prudent”. La majoria diu que sí. Al cap de dues setmanes es demana que deixin col·locar un gran cartell molt cridaner i poc estètic sobre el mateix tema. La majoria de gent també accedeix. Per què? Els experts diuen que les persones que han cedit, es veuen com posseïdores d’aquesta “idea”, com si elles compartissin el que posa en el cartell i es veiessin en l’obligació de continuar fent propaganda.

-“Legitimació de favors insignificants” : Exemple : es demana un euro (una quantitat ridícula) per una ajuda benèfica com si aquesta aportació fos importantíssima. La persona acaba donant més diners que els que li demanen (estan treballant l’autoconcepte que té la persona que es sentirà com un “garrepa” si no accedeix a la petició que li fan).

Tècnica de “la bola baixa” : Exemple : Una agència de viatges t’ofereix un viatge de 15 dies al Carib tot pagat per 300,00 euros. Tu no tenies pensat anar al Carib, però veus l’oferta i la trobes tant bona que abans d’anar a l’agència a contractar el viatge comences a lligar tots els teus plans per mirar si el podràs fer, un cop decidit vas a l’agència, el treballador t’ensenya l’hotel, el lloc etc. Un cop decideixes que acceptes, llavors no pot ser, t’has d’allotjar en un altra hotel, a 60 km de la platja, etc. Al final contractes un viatge al Carib per 800,00 euros. L’explicació és que encara que “una bola baixa” destrossi la base del que volem fer, és molt difícil que canviem d’opinió.

Molts estudis han comprovat l’eficàcia d’aquestes tècniques.

Ara quan aneu a comprar alguna cosa, ja podeu pensar quina tècnica estan utilitzant amb vosaltres i si us convé deixar-vos influir.

Bibliografia : Psicologia social  (J. Francisco Moral y C. Huici ) (M. Moya, E. Gaviria, M. López-Sáez, E. Noúvilas)

Etiquetat amb: ,
Publicat a social

"La ment no es un got per a omplir, sinó un llum per encendre" – Plutarc de Queronea

“La ment no es un got per a omplir, sino un llum per encendre” – Plutarc de Queronea

Aquesta frase m’ha recordat un fragment del primer llibre de la col·lecció de Sherlock Holmes “Estudi en escarlata” : on el sr. Watson al veure que Sherlock Holmes desconeix uns conceptes bàsics de ciència, literatura, etc. considerats gairebé de cultura general, queda molt sorprès.

El sr. Sherlock Holmes veient la seva sorpresa, li contesta:

“Miri, considero que, originalment, el nostre cervell és com una petita habitació buida que hem d’anar omplint amb tants mobles com vulguem. Un ximple arreplega tot el que va trobant sense ordre ni concert, de manera que els coneixements que li podrien ser útils, ja no hi caben. S’ha d’anar molt en compte de posar coses a l’habitació que és el seu cervell; És un error pensar que aquesta petita habitació té parets elàstiques i que pot eixamplar-se sense límits.”

 

Etiquetat amb:
Publicat a cites

En un cas d’emergència, Per què de vegades no ajudem?

Incident de Kitty Genovese: A finals dels anys seixanta una dona jove va ser brutalment assassinada quan tornava a casa en un barri de Nova York. Mentre un sol home atacava i apunyalava a Kitty Genovese durant uns quaranta-cinc minuts, va haver 38 testimonis que van presenciar l’incident des del començament fins al final sense fer res. Els testimonis no eren psicòpates ni sàdics que gaudissin amb el sofriment dels altres, eren persones normals, veïns de la dona. Només un d’ells al cap de mitja hora va trucar a la policia.

Explicació:
Els psicòlegs socials van analitzar el perquè tots aquests testimonis no van ajudar. Van arribar a la conclusió que si no era per causes de la personalitat (que ja hem dit que no), era per variables de la situació i com les interpretem quan ens troben en elles.

Un dels factor que influeix en donar la teva ajuda es la quantitat d’observadors, com més gent hi ha observant la situació menys ajuda rebrà l’afectat. A aquest efecte es diu “efecte de l’espectador” un procés de decisió que es produeix a la ment de l’individu i que fa que ajudi o no ajudi. Quan hi ha més d’un observador es produeix una difusió de la responsabilitat (cap d’ells se’n sent responsable).

Segons Latané i Darley (1970) diuen que hi ha 5 passos consecutius, i que cada un desemboca o be en el següent o be cap a la no intervenció depenent del que decideixi en cada cas :

L’individu es troba davant de la situació:

S’adona que el que passa es alguna cosa anormal? (Si és que no l’individu no actuarà. Si es que sí continuarà en el punt 2).

Ho interpreta com una emergència ? (Si és que no l’individu no actuarà. Si és que sí, continuarà en el punt 3).

Assumeix la responsabilitat d’intervenir? (Si és que no l’individu no actuarà. Si és que sí continuarà en el punt 4).

Es considera capacitat per ajudar? (Si és que no l’individu no actuarà. Si és que si continuarà en el punt 5)

Pren la decisió d’intervenir.

Font : Psicologia social-Uned (J. Francisco Moral y C. Huici ) (M. Moya, E. Gaviria, M. López-Sáez, E. Noúvilas)

Etiquetat amb:
Publicat a social

A l’hora de prendre decisions no sempre som racionals!

Ets una persona que sempre sospesa els pros i els contres abans de prendre una decisió?. Et penses que ets del tot racional!!!

Doncs segons Daniel Kahneman els individus, en entorns d’incertesa, prenem decisions que s’aparten dels principis bàsics de la probabilitat.

Imagina’t que has d’escollir entre guanyar:
a) 4000 euros, Hi ha una probabilitat del 80% d’aconseguir-ho,
b) O guanyar-ne 3000. Hi ha una probabilitat del 100% .

La majoria optaríem per l’alternativa b) encara que amb la a) s’obtindria un guany més alt.

Ara imaginem que hem d’escollir entre:
a) Perdre 4000 euros. Hi ha una probabilitat del 20% de que es compleixi.
b) O perdre’n 3000. Amb una probabilitat que passi del 25%.

En aquesta la majoria de persones agafarien l’opció b) encara que hi ha més probabilitat de pèrdua.

Aquest patró és constant, la gent tractem d’evitar els riscos quan busquem guanys (guanyar-ne menys però segurs), però escollim el risc quan es tracta d’evitar una pèrdua (perdre’n els menys possibles) la qual cosa suposa una assimetria en la presa de decisions.

Segons la teoria de la perspectiva de Kalneman i Tversky (1979) Hi ha un procés per a l’elecció d’una alternativa, primer revisem les diferents alternatives en termes de guanys i perdues, i després avaluem (donem un valor o un altre en funció de la riquesa o benestar que l’alternativa ens aporti). Per tant a l’hora de decidir estem influenciats per les espectatives que nosaltres tinguem de l’elecció.

Font : Economia para no economistas
Bibliografia : Introducció a la Psicologia del Pensamiento – M. José González Labra

Etiquetat amb:
Publicat a grups, social

Capacitats dels nadons

Molts científics estan investigant sobre l’estadi inicial del nen pel que fa al món perceptiu. Actualment hi ha moltes postures: És una qüestió de propietats genètiques ja preestablertes o hi ha una interacció entre el que és innat i el que s’aprèn? Les dades actuals donen la visió d’un nadó molt més actiu del que es pensava fins ara.

Comentarem aquí una de les investigacions que van fer Eleanor Gibson i Richard Walk sobre la percepció de la profunditat en l’anomenat “Precipici visual” : van construir una espècies de llitera de dos pisos (vegeu el primer dibuix). consta d’una taula amb una coberta de vidre gruixut vorejat per una barana perquè el nen posat a sobre no pogués caure. La meitat de la superfície té un dibuix com d’un tauler d’escacs, igual com el terra del pis de baix, l’altra meitat és transparent. Això produeix un efecte com si la taula acabés a la meitat de la superfície i després seguís un precipici.

La teoria d’ells era que si un nen podia percebre la profunditat no s’aventuraria a gatejar per sobre del vidre transparent (vegeu aquest segon dibuix). L’experiment es va fer amb 36 nens de 6 mesos i mig a 14 mesos, i d’aquests només 3 es van atrevir a gatejar per sobre de la part transparent. Així mateix també ho van provar amb altres espècies, la qual cosa els va portar a afirmar que els nens perceben la profunditat, es a dir que la percepció de la profunditat podria està programada genèticament en diferents espècies animals.

Etiquetat amb: ,
Publicat a fills

Veus l’home?

Agafa un rellotge i calcula el temps que tardes a veure un home en aquesta imatge:

Si el trobes en 3 segons el teu cervell està més desenvolupat que el de les altres persones
Si el troben en 1 minut el desenvolupament del teu cervell és normal.
Si tardes entre 1 i 3 minuts el teu cervell reacciona lentament, ingerir més proteïnes et pot ajudar (et recomanen menjar nous).
Si has tardat més de 3 minuts el teu cervell està molt i molt lent i l’única manera d’arreglar-ho és que assagis amb més dissenys d’aquest tipus per desenvolupar aquesta zona del cervell (també t’ajudaria una dieta de nous)

Post extret de Todo interesante

Si us serveix de consol, jo hauré de menjar moltes nous

Etiquetat amb:
Publicat a curiositats, percepció

Tenim por a perdre el temps, però l’acceleració ens fa perdre la vida

Carl Honoré es l’autor del llibre “El elogio de la lentitud” entre altres coses diu que la velocitat es una manera de no enfrontar-te al que li passa al teu cos i a la teva ment, d’evitar les preguntes importants. La gent tenim por a abraçar la lentitud.

L’origen del moviment slow reivindica la lentitud en el món modern, és una invitació, un pretext perquè cadascú avaluï si viu en un ritme excessiu i busqui quin és el ritme que li és més propi, o almenys no aquell que ens ve imposat. No pretén, en cap cas, el viure a poc a poc : no és fer les coses de forma lenta, perquè sí. Es tracta que cadascú pensi, en definitiva, quant de temps ha de dedicar a cada cosa.

El moviment slow, malgrat que aquest mot anglosaxó significa lent, no promou la ganduleria, sinó la tranquil·litat mesurada en fer les coses, en gaudir cada minut de la vida i en dedicar a cada acció el temps que es mereix. Aquest moviment reivindica una nova escala de valors, basada en treballar per viure i no al contrari.

Si voleu saber més coses sobre aquest moviment o el llibre podeu consultarNotodo.com

Font : Valors.org

Etiquetat amb: ,
Publicat a comentaris, llibres

L’experiment d’Skinner

Skinner i el condicionament operant es basava en una manera d’aprenentatge on la conseqüència (l’estimul reforçador, en el següent exemple el menjar) es contingent a la resposta que emet el subjecte (si la rata pressiona la palanca hi ha menjar i si no la pressiona no hi ha menjar), és a dir el condicionament operant implica l’execució d’una conducta (avui dia es parla de condicionament instrumental).

Tal com es veu en el dibuix la caixa d’Skinner té en el seu interior una palanca. Quan l’animal la pressiona fa que un dispositiu automàtic subministri a la seva menjadora una quantitat fixa de menjar. Cada vegada que l’animal pressiona la palanca, la conducta es registrada per un aparell a través del qual podem observar si hi ha resposta o no.

En l’experiment l’animal li fan passar gana, i en algun moment, mentre està buscant menjar i per casualitat pressionarà la palanca fent que caigui menjar. Aquest procés es repetirà varies vegades fins que la rata descobrirà que el fet d’accionar la palanca li reporta una recompensa, per la qual cosa a partir de llavors anirà repetint cada vegada amb més freqüència l’acció.

skinner

L’aplicació d’aquest experiment en casos pràctics, des del punt de vista de la psicologia s’ha fet amb les teràpies de modificació de conducta en el tractament d’adults amb problemes i de nens amb trastorns de conducta. També s’ha utilitzat per a la millora dels mètodes educatius i d’aprenentatge, des de l’ensenyament preescolar a la superior, en l’aprenentatge professional i en els negocis.

Skinner amb aquesta teoria també va explicar com el premi intermitent podria justificar gran part de la bogeria humana. El fet de donar menjar de forma aleatòria a la rata, feia que la rata accionés la palanca de manera incontrolada, i gairebé impulsiva. Si ho apliquem a nosaltres podríem entendre perquè hi ha persones que es juguen fins l’última moneda per guanyar algun premi al cassino, per exemple.

Llibre: Cuerdos entre locos Grandes experimentos psicològicos del siglo XX. Lauren Slater (Alba editorial 2006)

Etiquetat amb:
Publicat a experimentació

Programes d’auto-ajuda. Funcionen?

auto-ajuda

Estàs pensant comprar-te un llibre que t’ajudi a millorar la teva autoestima? o a deixar de fumar? o per millorar la relació amb els altres?

Molts dels programes d’auto-ajuda son eficaços, però no tots. Un dels motius principals de l’existència d’aquests programes és l’econòmic: t’estalvies el que suposa el format d’intervenció on el terapeuta ha de participar activament en cada sessió per tant no hi ha aquest cost tant elevat pel que fa al temps com als diners que pot resultat prohibitiu per a molts pacients.

Amb el desenvolupament dels programes d’auto-ajuda a vegades inclús complementats amb àudio o vídeo-gravacions han proporcionat un bon resultat. La major eficàcia d’aquestes intervencions s’observa en els trastorns amb un clar diagnostic o amb problemes que requereixen l’adquisició d’habilitats (entrenament amb habilitats socials, per exemple).

Però encara que son eficaços cal tenir precaucions en la recomanació i utilització d’aquests materials, perquè mols d’ells poden no oferir les adequades garanties científiques, a part clar, que en aquells casos on el tractament va dirigit a la modificació d’hàbits inadequats com fumar, beure massa o problemes en la dieta els programes d’auto-ajuda no semblen resultar tant eficaços com en les altres àrees.

Un manual d’auto-ajuda elaborat amb les correctes garanties científiques resumeix un gran treball d’investigació en avaluació i tractament on s’inclouen el major número possible de característiques comunes.

Bibiliografia: Manual de terapia de conducta – Miguel A. Vallejo Pareja. / Imatge: El mundo de los libros

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, salut

Com reconèixer quin és el teu problema – Entrenament en solució de problemes

Alguna cosa no va bé en la nostra vida. Que ens passa? Primer hem de saber que tenim un problema, saber exactament quin és aquest problema, buscar-hi les possibles solucions, agafar la que ens sembli més correcta, i predre la decisió corresponent. Després evidentment mirarem si això està funcionant o no i farem les rectificacions que calguin.

Aquesta introducció que sembla tant evident, moltes vegades és difícil de fer. Posem exemples de problemes mal definits:

  • Tinc un problema de motivació, de falta de voluntat, de falta de decisió… Aquests son problemes mal definits, són massa generals, inespecífics, ambigus i amb poca informació.

Problemes ben definits:

  • Tinc una mala comunicació amb els meus pares, que ha empitjorat des que he canviat d’institut.
  • Tinc problemes de concentració que últimament no em permeten estudiar correctament i fa que tregui males notes.

Solucions errònies:

  • Tinc 17 anys i fins fa poc tenia parella. Tinc molta necessitat de tenir una nova relació però només la vull tenir amb aquesta antiga parella.
  • Soc una mare que tinc una filla de 17 anys, i cada vegada que surt fora de casa pateixo una preocupació obsessiva. He aconseguit que les seves amigues vingun a casa nostra i així la puc controlar.

Dins del grup de teràpies cognitives hi ha la teràpia de solució de problemes de D’Zurilla i Goldfried (1971), o també anomenada teràpia de solucions de problemes socials perquè tan és útil per solucionar els problemes personals com els que se’t puguin presentar en la relació amb els altres.

L’objectiu és entrenar-se a reconeixer els teus problemes i un cop fet, saber trobar les millors solucions.

Aquest tipus d’entrenament el podreu aplicar a molts aspectes de la vostra vida, és una estratègia que s’inclou en molts programes de tractament i de prevenció a les recaigudes.

Consta de 5 fases (D’Zurilla, 1986):

  • Orientació cap al problema: Reconèixer que hi ha un problema i que hem de buscar-hi una solució.
  • Definir el problema: El problema és una situació real o imaginada a la qual hem de buscar-hi una solució. Hem de definir-lo clarament, de forma concreta.
  • Pensar en les solucions alternatives: Cal buscar moltes solucions, moltes alternatives al problema. És molt útil fer un llistat amb totes les solucions que se’ns ocorrin.
  • Prendre les decisions corresponents: De les solucions que hem trobat s’ha d’escollir la que creguem que és més útil i que sigui viable. Un cop ja la tenim concretada haurem de dissenyar com posar-la en pràctica.
  • Posar-ho en practica confirmant la solució: Un cop posada en marxa la solució hem de revisar si està donant el resultat que nosaltres esperàvem o si hem de fer-hi rectificacions.

Abans de poder passar d’una fase a l’altra, primer s’ha d’haver superat l’anterior.

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, conducta, salut

Comportament sexual compulsiu

D’aquest tema sempre se’n fa molta broma! Però per la persona que el pateix és un greu problema. Molts no reben tractament perquè intenten mantenir-ho en secret. Intenten portar una vida de cara als altres normal, però aquesta addicció provoca que cada vegada busquin tenir més trobades sexuals de tots tipus (en viu, per Internet, amb revistes, etc.) arribant a quedar alterada tota la seva vida.

sexe, addicció, comportament compulsiu

El comportament sexual compulsiu mai s’havia considerat com una addició, encara en l’actual DSM IV tampoc (a afectes de diagnosi es considera conducta “hiperactiva sexual” o “compulsiva sexual”). Però avui dia, ja s’estudia com un trastorn similar a les altres addicions (alcohol, droga, etc.).

Segons Goodman (1997) el comportament sexual compulsiu és una forma de comportament sexual on el patró característic és l’error en el control del comportament sexual, encara que les conseqüències destructores siguin per a la persona que la pateix o per als altres, és a dir encara que aquest comportament perjudiqui a un mateix o als altres no es pot deixar de tenir-lo.

Si el comparem amb l’addició a d’altres substàncies, hi ha moltes semblances:

  • El desordre típicament comença a l’adolescència i segueix un curs crònic.
  • És continua mantenint el comportament encara que les conseqüències siguin perjudicials.
  • Des del punt de vista subjectiu de la persona hi ha una gran preocupació, una excitació mentre s’està preparant l’activitat.
  • Provoca ansietat i l’alteració de l’humor per culpa del comportament creant un sentiment de pèrdua de control.
  • S’experimenta tolerància donat que el comportament es repeteix, i la potència per produir efectes de reforçament positiu tendeixen a disminuir.
  • S’experimenta també el fenòmen d’abstinència amb una disconformitat psicològica i/o física quan el comportament es discontinu.
  • Hi ha tendència a la recaiguda és a dir retornar als patrons destructors del comportament després d’haver aconseguit un període d’abstinència o control. Queden afectats aspectes de la vida de la persona donant prioritat al comportament inadequat.
  • Afectació en la relació d’aquests individus amb els altres i amb ells mateixos, incloent-hi l’autoestima, essent ells el propi centre, etc.
  • I es produeix un reconeixement de l’addició com l’ansietat, pèrdua de control, tolerància i abstinència característic en l’addició sexual així com també a l’addicció a les altres substàncies.

El tractament es pot seguir amb teràpia psicològica tant grupal com individual. Es treballa conjuntament amb el sentiment de culpa, el malestar que provoca la perdua de control, l’ansietat. Però davant de tot ha d’existir la voluntat de la persona de reconeixer que ho pateix i voler intentar recuperar-se.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, salut, teràpies sexuals

Programari lliure en un món d’homes

Dies endarrere vam publicar els resultats del qüestionari que us vam fer junt amb FirefoxCat per saber el tipus de persona que utilitza els diferents navegadors. Una de les conclusions que es va extreure va ser que la gran majoria dels participants son homes, però sobretot els que utilitzen el Firefox (90,15% d’homes per un 9,09% de dones).

Davant d’aquesta realitat avui comentarem un projecte que va arrencar el 2004 i que ja llavors intentava fer front a aquest desequilibri. Avui al 2008 i veient els resultats del qüestionari, ens demostra que encara té molts motius per existir. El projecte és el Debian Women que dintre del sistema operatiu lliure Debian té com a objectiu aconseguir que hi hagi més dones que utilitzin aquest programari lliure amb aquesta distribució.

Tal com explica Ana Guerrero en l’article “Desarrolladoras de software libre en un mundo de hombres” l’equip està format per homes i dones per tal de buscar solucions de manera que les dones que hi formin part cada vegada siguin més nombroses i procurar que es facin notar animant a altres dones a participar-hi.

Procurar destruir l’estereotip que defineix la tecnologia com alguna cosa essencialment masculina. En definitiva, traslladar al món de la informàtica els estudis de gènere que ja es fan en d’altres disciplines per augmentar la participació de les dones“.

Aquest projecte ha rebut diverses crítiques entre les quals es diu que en el moment d’asseure’s davant d’un ordinador tot el món és igual i ningú està oprimit. La qüestió està en perquè la dona no s’hi asseu, davant de l’ordinador.

Font: Debian Women la qüestió de genere en el programari lliure

Etiquetat amb: ,
Publicat a internet

L’oïda correcta per escoltar

Tots alguna vegada hem sentit a parlar de problemes en l’ensenyament que poden ser provocats per la lateralitat. Son qüestions que cada vegada s’estan estudiant amb més profunditat sobretot en els nens donat que es poden aconseguir grans millores.

Però per tu que ja has passat aquestes edats, t’has aturat a pensar si no estàs forçant més del compte el teu cervell? Utilitzes l’oïda correcta per escoltar?

Els estudis actuals sobre la lateralitat en persones normals consisteixen a presentar informació al camp visual o auditiu a un costat i a l’altre del nostre cervell per veure si hi ha diferències en l’eficàcia en les feines.

En el camp visual la informació s’ha presentat per exemple en el camp visual dret, per tant la informació es projectarà a l’hemisferi esquerre, i a la contra es presenta en el camp visual esquerre projectant-se a l’hemisferi dret.

En el camp auditiu s’utilitza la tècnica de l’escolta dicòtica, amb la presentació simultània d’estímuls diferents a cada oïda. Gràcies a aquesta tècnica s’ha descobert que hi ha un avantatge de l’oïda dret (hemisferi esquerre) en la identificació de paraules, i un avantatge de l’oïda esquerra (hemisferi dret) en la identificació dels tons musicals i emocionals. Aquesta diferència queda contrarestada per una transferència massiva d’informació des d’un hemisferi a l’altra a través de les fibres dels cos callós.

El funcionament és el següent, quan l’hemisferi que rep la informació és el més capacitat per processar-lo, per exemple quan l’hemisferi esquerre rep estímuls verbals o l’hemisferi dret rep estímuls visoespaials, aquest hemisferi s’encarrega directament del processament. Si la informació es projecta sobre l’hemisferi menys capacitat aquesta informació es transfereix a l’altra hemisferi degradant la informació.

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, neurociència

Conductes addictives. Les recaigudes

Eres fumador? bevies? menjaves compulsivament? prenies drogues?…., és a dir eres víctima d’una conducta addictiva? Ara ja et sembla que la tens controlada, i segur que la hi tens, però cal estar previngut.

Avui et volem recordar que en qualsevol moment pots patir una recaiguda (tornada a la conducta addictiva d’abans de forma regular, aquí no s’inclou una caiguda puntual i esporàdica), per això et volem recordar les causes principals de les recaigudes. Són les següents:

  • Els estats emocionals negatius: situacions en les quals pots experimentar un estat emocional, un estat d’ànim o alguns sentiments negatius.
  • Els conflictes interpersonals: situacions que inclouen un conflicte actual o recent associat a alguna relació interpersonal, és a dir vigila els problemes o entrebancs que et puguis trobar en la teva vida, com problemes a la feina, amb la família, amb els amics, etc. perquè et podrien portar a un estat emocional negatiu i tot junt podria ser la causa d’una recaiguda.
  • La pressió social: Situacions en les quals la persona respon a la influència d’altres persones (amics, companys de feina, la mateixa família, etc.). Si una persona és capaç de respondre eficaçment davant d’una situació de risc, la probabilitat de recaiguda és més baixa.
Etiquetat amb: ,
Publicat a salut

Més canvis a Psico-ajuda

A partir d’ara el bloc del web Psico-Ajuda el portarem la Pilarll (Pilar Lluveras) llicenciada en Psicologia, número de col·legiada 17.141; i la psicòloga en pràctiques, que com diu en el seu bloc, és una estudiant de psicologia que està a punt d’acabar la carrera.

També hi ha l’Anna Basora que a mesura que vagi publicant en el seu bloc ens anirà fent comentaris dels seus articles aquí, a Psico-ajuda.

Esperem que d’aquesta manera aconseguim que pel que fa a aquesta part sigui una pàgina més “animada”, “variada”, “viva”, “diferent”, “distreta”…

Encara tenim més canvis previstos que ja us anirem informant a mesura que els tinguem enllestits.

Etiquetat amb:
Publicat a psico-ajuda

Aprèn a organitzar-te el temps

Final de les vacances. Ara comencem a organitzar-nos pel nou curs que comença. Moltes vegades ens carreguem de més feines de les que en realitat podem fer. Intentar evitar-ho és el millor per no generar tensions i preocupacions excessives.

Com saber si estem fent més feina de la que podem? Fem el Registre d’Activitats diàries que consisteix en apuntar en una primera columna totes les activitats realitzades al llarg del dia, en una altra columna les activitats que no s’han pogut realitzar durant aquell mateix dia encara que les teníem programades per fer. I en l’última les coses que ens haurien agradat fer però per manca de temps no s’han fet.

Si ens adonem que en la segona columna (llista de coses que volíem fer i no hem pogut) i també en la tercera (coses que voldríem fer però no podem per manca de temps) és molt llarga, gairebé segur que tenim o tindrem aquest problema aviat.

Com solucionar aquesta manca de temps? Cal en primer lloc que ens marquem els objectius que volem aconseguir. És millor, de moment fer-los dia a dia, per tant començarem fent una llista del que volem fer durant el dia. Marcarem per ordre d’importància cada una de les activitats per tal de preveure el dia segons aquest ordre.

Hi ha gent que pot pensar que tenir un horari tant marcat encara pot ser més estressant és per això que la llista ens l’hem d’adaptar a la nostra forma de ser, és a dir que per algú serà millor tenir un horari concret, i per d’altres simplement sabent les prioritats ja n’hi ha prou.

Durant els primers dies, als migs dies és revisarà la llista de les prioritats que s’han marcat per veure si s’està seguint el pla establert. Evidentment al final del dia si s’han aconseguit tots els objectius del dia ens podem felicitar a nosaltres mateixos.

Mica en mica anirem organitzant-nos el temps amb objectius més llargs, però sense perdre de vista les activitats diàries.

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, conducta
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu