Resultat i conclusions sobre el qüestionari per saber el tipus de persona que utilitza els diferents navegadors web

Fem públics els resultats i les conclusions del Qüestionari que FirefoxCAT i Psico-ajuda vam penjar per saber el tipus de persona que utilitza els diferents navegadors web.

Tot i que la nostra intenció era publicar els resultats el juny, ens hem vist incapaços de processar tota la informació, crear els gràfics i treure’n conclusions fins avui. Per això des d’aquí demanem les nostres disculpes.

Amb una participació de 166 internautes, a continuació s’exposen les conclusions que n’hem extret.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a enquestes, internet

Mites sexuals en la relació de parella

Continuant amb el post Mites sobre la sexualitat en l’home exposem ara els mites sexuals sobre la relació de parella segons Labrador (1994) amb un petit comentari en cada un d’ells:

  • Sexe o relacions sexuals volen dir coit. La resta són conductes substitutives, i fins i tot aberrants. Qualsevol altra cosa que no sigui el coit no compte. No vulguis arribar ràpidament al coit i abandonis la resta de conductes que l’envolten perquè a part que són molt complaents, pot ser que això faci no acabis de gaudir completament.
  • Donat que l’única relació complerta és realitzar el coit, aquest s’ha de fer sempre que es tinguin interaccions sexuals. Tots els contactes físics han d’anar guiats al coit. Prova de tenir relacions sense realitzar el coit, ja veuràs que la satisfacció que obtindràs serà igual de bona.
  • Ni l’home ni la dona poden dir mai que “no” al sexe. Quants cops no hem sentit l’excusa del mal de cap (fins hi tot un li va regalar a la seva parella una caixa d’aspirines per aquest mal de cap tant “freqüent”). És tant difícil dir-li a la teva parella que no en tens ganes? Si veieu que la cosa és molt freqüent haureu de posar-hi remei, però si simplement és algun cop, no passa res, avui tu, demà jo.
  • El sexe ha de ser sempre natural i espontani: pensar, parlar o llegir sobre el sexe trenca aquesta espontaneïtat i per conseqüència fa més difícil gaudir del sexe. No t’ha passat mai que tens una temporada que no et ve de gust tenir relacions? sempre trobes una excusa o altre per anar allargant-ho. Doncs en aquests períodes és molt bo parlar-ne amb la parella i fins i tot mirar junts alguna pel·lícula, o llegir algun llibre junts que us ajudarà a tornar a agafar les ganes que havíeu perdut.
  • És un error tenir fantasies sexuals durant les interaccions sexuals, en especial durant el coit. Les fantasies sexuals ajuden a incrementar les ganes de tenir contacte sexual amb la teva parella i a millorar-les.
  • Si dues persones s’estimen han de saber com gaudir del sexe junts. Cal que la parella parli del que a cada un li agrada o li desagrada més.
  • En la relació sexual cada un coneix instintivament el que la seva parella pensa o vol. No et sentis culpable per no saber-ho, millor parla-l’hi i pregunta-li el que li agrada.
  • Una bona relació sexual requereix un orgasme. Aquesta pressió que hi ha de sempre voler arribar a l’orgasme moltes vegades cohibeix a les parelles i fa que el contacte sexual no sigui del tot relaxat. Aprèn a gaudir encara que no s’arribi a l’orgasme. Si no és avui, serà demà.
  • El sexe només és bo si els dos arriben a l’orgasme al mateix temps i de forma conjunta. El procés d’excitació d’un i de l’altre membre de la parella pot ser que no es produeixi al mateix temps, per la qual cosa és molt normal que l’orgasme s’aconsegueixi a diferent moment. Simplement cada u ha d’acompanyar a l’altre fins que també l’aconsegueixi.
  • Si el sexe funciona bé, llavors anirà bé la relació de parella. Quan en una parella el sexe està funcionant correctament, la parella es manté molt millor, però no és només aquesta condició la que cal perquè funcioni una parella.
  • Existeixen certes regles absolutes i universals sobre el que és “normal” i el que és “anormal” en el sexe. T’agradaria fer certes accions amb la teva parella que penses que no son normals? Has de tenir present que si no hi ha lesions i la teva parella també li agraden, endavant, simplement n’heu de parlar.
Etiquetat amb: ,
Publicat a Problemes parella, teràpies sexuals

Fòbia a la sang/injeccions/mal

Tenir una mica de por a la sang és força normal, però hi ha gent que té fòbia, fins al punt d’evitar intervencions mèdiques importants per a la seva salut.

És millor no intentar ignorar aquesta fòbia si la tens, perquè tard o d’hora, en alguna situació de la teva vida, hauràs de trobar-t’hi. Hi ha diferents tècniques per poder-hi fer front, aquí n’exposarem una d’elles.

El patró fisiològic de resposta que es dona amb aquesta fòbia es molt diferent a les altres. Es produeix una resposta disfàsia, es a dir en un moment inicial es produeix un increment de la pressió i del ritme cardíac, però ràpidament hi ha una caiguda de la pressió sanguínia i del ritme cardíac la qual cosa pot provocar un desmai.

Cal dir que els que pateixen aquesta fòbia només presenten aquesta resposta disfàsica davant dels estímuls de la sang però no davant d’altres estímuls fòbics o estressants.

Un dels tractaments amb millor resposta es la “Tensió aplicada” que consta de 5 sessions en les quals, en la primera s’explica al pacient el que li passa quan veu sang i en que consistirà aquest tractament:

  • Aprendre a tensar els grans grups musculars
  • Aprendre a identificar els primers signes de la caiguda de pressió arterial amb la finalitat d’utilitzar-los com unes senyals per a aplicar la tensió.

La tècnica de la tensió aplicada consisteix a asseure’s en una cadira i tensar els músculs dels braços, tors i cames durant 10-15 minuts el suficient per sentir calor a al cara. després s’han de deixar anar i quedar en un estat normal, no de relaxació. Després de 20 o 30 segons s’ha de tornar a tensar i destensar. Es repeteix 5 vegades, i a casa s’ha de repetir varies vegades.

En les següents sessions es comencen a ensenyar imatges de gent ferida amb l’objectiu que el pacient reconegui els primers símptomes de la caiguda de la pressió sanguínia, i que també practiqui el tractament de tensió aplicada.

En altres sessions s’acompanya al pacient davant de situacions on s’extregui sang, així mica en mica va coneixent la seva manera de reaccionar i la manera de posar-hi remei.

Si la pateixes no ho deixis passat i posa’t a mans d’un psicòleg.

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut

Anonimat, desconfiança, agressió

El canal 33 emet cada dijous uns documentals de la BBC on s’expliquen de manera molt didàctica diferents estudis psicològics.

Un d’aquests estudis consistia en analitzar el comportament de les persones que viuen a la ciutat i comparar-la amb el comportament d’altres persones que vivien en un poble.

  • En un primer moment van deixar una carta que semblava que li havia caigut al carter davant d’una bústia de correu. La pregunta era, la gent la recollirà i la tirarà a la bústia? Segons el que van observar la gent de la ciutat passava sense agafar-la, en canvi la gent del poble, s’aturava i la introduïa a la bústia.
  • En una segona prova, en comptes de la carta es va posar una persona estirada a terra que suposadament necessitava ajuda. Quan això es va fer en el poble tothom es va aturar a ajudar a la persona. A la ciutat de 150 persones que van passar tant sols 6 van ajudar.

Davant d’aquests resultats els investigadors es van preguntar el perquè i van pressuposar que era per por a la possible agressió dels desconeguts. A partir d’aquí van iniciar un nou estudi per saber si existia una relació directa entre l’agressió i conèixer o no conèixer a la persona:

Per això van agafar a sis persones perquè disparessin amb bales de pintura a alguna d’unes quatre persones que feien de blanc. Van fer creure als participants que es volia saber la punteria que tenien amagant el veritable objectiu de l’estudi.

Abans de començar la prova van presentar dues de les persones que feien de blanc a aquestes sis persones de manera que arribessin a intimar-se i conèixer-se. Després se’ls va fer disparar a una de les quatre persones de les quals dues eren aquests coneguts i els altres dos no.

Els resultats van ser que tots van disparar als desconeguts, per tant quedava provat que existeix una relació directa entre l’agressió i l’anonimat.

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, social

Estàs ofegant les teves emocions?

Sempre hi ha raons per tancar-nos i dedicar-nos a la feina, a la parella, o als fills.

Ens podem centrar en una persona, o situació concreta per tal de no pensar o sentir les emocions, però tot això s’acabarà reflectint en el nostre cos. El cervell emocional s’ha de manifestar i moltes vegades apareixen problemes físics (estrès, ansietat, la fatiga inexplicable, etc)

Damasio va afirmar que la vida psíquica era el resultat de la bona entesa entre dos cervells, el cervell cognitiu (el cervell conscient, i racional) i el cervell emocional (inconscient, i sentimental).

Broca va parlar del cervell límbic com el controlador de les nostres emocions i del cervell cortical com el controlador de la cognició, el llenguatge i el raonament.

Avui dia, es creu que encara que els processos emocionals i cognitius son diferents, els mecanismes neuronals que els suporten son similars.

Però aquests processos o cervells (l’emocional i el cognitiu) reben la informació de l’exterior i a partir d’aquí poden col·laborar o competir. Serà això el que determinarà el que sentim, com actuem, en definitiva com veiem el mon i als altres.

Però que passa si el cervell cognitiu controla l’atenció conscient i amb la seva capacitat, anul·la les reaccions emocionals?

Pot ser que a la llarga s’acabi perdent el contacte davant de les crides de socors del cervell emocional (per exemple si des de joves s’ha après a no manifestar les emocions…. “els nens no ploren”) pot provocar un temperament no suficientment sensible i per tant serà més complicat prendre decisions.

Investigadors de Berkeley han suggerit que el que pesa més en el nostre cor, no son tant les emocions negatives sino la supressió d’aquestes emocions negatives per part del cervell.

Bibliografia: “Curación emocional”- David Servan-Schreiber

Etiquetat amb: ,
Publicat a neurociència, salut

Ecoansietat

Cada vegada es parla més de la preocupació per protegir el medi ambient per tal d’assegurar la supervivència en les properes dècades.

Davant de la impossibilitat de poder aconseguir-ho, a aparegut un nou trastorn que encara no està oficialment reconegut, la ecoansietat definida com la preocupació per l’ecologia, l’obsessió excessiva per protegir el medi-ambient.

Aquesta preocupació ha fet que moltes persones es sentin terriblement culpables per intentar aconseguir una millora en el medi ambient, sobretot en aquelles accions del dia a dia.

Segons Melissa Pichett, psicoterapeuta nord americana actualment li passen per la seva consulta entre 40 i 80 pacients al mes amb aquests símptomes.

Continua dient que “l’opinió pública està despertant, la gent comença a ser conscient del mal que estem fent al nostre entorn natural i això es molt bo, però la por es la pitjor resposta“.

Si comenceu a patir “ecoansietat” podeu consultar alguns consells com a ecoteràpia que recomanen des de Tiempo de cambios.

Font: Diari Avui

Etiquetat amb:
Publicat a salut, social

Tècnica per millorar la relació amb els altres

La teva relació amb els altres és una mica defectuosa i t’agradaria trobar una manera de millorar-la.

Segons la PNL (programació neuro-lingüistica) el nostre estat emocional és la base de la nostra manera d’actuar. Les nostres experiències externes o sensacions internes es reprodueixen en el nostre cervell i ens condicionen el nostre pensament i les interpretacions que en fem. Si estem malament ens provocarà que tinguem el que s’anomena anclatges negatius, és a dir, pensaments negatius que et provocaran que la relació amb els altres no vagi del tot bé.

La tècnica de la PNL Pont al futur és útil per aconseguir aquell objectiu que et costa i consisteix a pensar que estàs al futur (uns anys més gran del que ets) on ja fa temps que aquest objectiu l’has aconseguit, i des d’allà mires endarrere i penses què has fet per aconseguir-ho i com ho has fet. Llavors ho fas.

Posem un exemple:

Imagina’t que tens algú davant teu i hi vols iniciar una conversa. Et sembla, però, que la persona no voldrà parlar amb tu i tens por de fer el pas.

Pots aplicar aquesta tècnica: T’imagines a tu mateix amb 50 anys: La teva vida és un gran èxit, has aconseguit tot el que volies, prestigi social, diners, tothom et respecte, et sents molt segur de tu mateix, veus que la gent et busca per fer coses, per opinar, etc.

Has d’agafar els aspectes on tu et sentis més insegur, per exemple si és per relacions amb les noies, t’imagines als 50 anys amb un gran èxit entre les dones, si per contra la teva inseguretat és perquè et sembla que no interesses a ningú, doncs pots imaginar que has aconseguit ser un personatge influent.

Continues imaginant que encara tens aquests 50 anys i que amb aquesta persona hi mantens una gran relació. T’adones que aquest objectiu ja l’has aconseguit gràcies a aquesta gran experiència que tens i que no ha passat res, molt al revés, consideres que es molt important poder parlar amb aquesta persona.

I, ara sí, ara que ja has vist que no passaria res si hi parlessis, tornes a la realitat i veus a la persona davant teu i per fi t’adones que no costa tant parlar-hi.

Aquesta tècnica t’ajudarà a anar recordant que totes les limitacions que creus que tens, simplement te les poses tu mateix, i que estan dintre del teu cap. Si vas recordant això contínuament segur que davant de situacions que et semblin impossibles podràs fer-hi front sense tant d’esforç.

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, social

Addiccions / Conductes addictives

En un principi es considerava que una persona patia una addicció en funció de la major o menor dependència a la substància química que la provocava. Aquesta addició podia ser tant física com psíquica.

Actualment com a conductes addictives, s’han inclòs també aquelles conductes que sense tenir una base química, tenen la capacitat de produir dependència.

Gossop (1989) considera que en una addicció hi ha quatre elements essencials

  • Un fort desig o sentiment compulsiu per realitzar la conducta particular (sobretot quan el fet de realitzar-la no està disponible)
  • Capacitat deteriorada per a controlar la conducta (en el seu començament, manteniment o controlar el nivell en que passa aquesta conducta).
  • Malestar i angoixa emocional quan la conducta no es pot fer o es deixa de fer.
  • I persistir amb la conducta encara que hi ha una clara evidència que és aquesta conducta per si mateixa la que està provocant els problemes.

La persona es veu controlada per la seva addicció i quan no la pot portar a la pràctica es troba malament, per la qual cosa l’addicció es converteix en el centre de la seva vida. La incapacitat per controlar la conducta la fa sentir malament.

Del que avui dia no es dubte és que qualsevol activitat humana té el potencial de convertir-se en una conducta addictiva. Algunes es poden descriure com addiccions negatives donat que son jutjades com a perjudicials per a l’individu i per a la societat (WSanigaratne et al, 1990), però n’hi ha d’altres que son jutjades com a positives (el jugador de futbol i la seva vida d’aïllament social, el treballador excessiu, etc).

Entre les conductes addictives s’inclouen també el joc patològic, el treballador compulsiu, la compra compulsiva, el menjar compulsiu, les conductes sexuals addictives, etc.

Etiquetat amb: ,
Publicat a salut

Les nostres petites pors

La Paula té 18 anys i cada vegada que ha de fer una cosa diferent a la que fa normalment es posa molt nerviosa i moltes vegades la deixa de fer per por.

De sempre que li ha passat, però abans ho arreglava fugint de les situacions (si la convidaven a anar a una festa moltes vegades acabava dient que no), inclús quan hi havia gent que la incomodava procurava apartar-se’n i així fet i fet, ha arribat a l’edat adulta podent dir que està bé, però amb aquestes petites pors que li impedeixen fer certes coses.

Al llarg de la nostra vida anem trobant-nos diferent reptes. Els podem afrontar o fugir d’ells. Si agafem aquest últim camí (no és del tot criticable i tots moltes vegades ho hem fet) també podem anar avançant però tard o d’hora aquestes pors que ens han impedit afrontar els petits reptes tornaran a apareixen i cada vegada seran més grosses.

Pot ser que no en siguem conscients, Quantes vegades no t’has donat una excusa a tu mateix per no anar a un lloc o per no fer una cosa? i en veritat només era, això, una excusa!.

Et sents identificat? Doncs no t’enganyis, aquestes pors et tornaran a aparèixer, i l’única solució és que les afrontis. Sigues sincer amb tu mateix i reconeix quines son les teves pors. Un cop arribat a aquest punt accepta-les, i aprèn a superar-les.


Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, conducta, joves

Condicionament Clàssic – estudi de I.P. Pavlov

Vas al metge perquè et faci un tractament que fa bastant de mal. Com que t’ha passat ja forces vegades, ara cada vegada que vas al metge i encara que no sigui a fer-te el tractament, o només el fet de veure’l, ja estàs malament.

Un dels estudi més conegut del món de la psicologia ha estat el que va fer Pavlov (1849-1936) sobre els reflexos condicionats. El que va observar va ser que els gossos no només segregaven sucs gàstrics durant la ingesta d’aliments sinó també quan veien el menjar cosa que el va portar a interpretar que el gos pensava en el menjar i per això segregava saliva.

El mèrit de Pavlov va ser decidir-se a estudiar aquesta fenòmen des del punt de vista de la relació entre els estímuls i les reaccions de les glàndules salivals. Per això va fer sonar una campana just abans de donar aliment als gossos, i va estudiar la quantitat de salivació del gos.

El primer que va demostrar va ser que es tractava d’un reflex, és a dir d’una resposta de l’organisme a l’excitació per part del sistema nerviós, però que hi havia un reflex que no era innat sinó que depenia de les condicions de l’experiment per la qual cosa el va anomenar reflex condicionat i un reflex innat (que no depèn de cap situació, sinó que simplement es té) i el va anomenar reflex incondicionat.

Pavlov va estudiar quines eren les condicions que provocava l’aparició del reflex condicionat, donat que segons ell, qualsevol estímul que abans no provocava resposta, si es presentava repetidament en un interval petit abans de presentar el menjar arribava un moment que provocava per sí sol la secreció de saliva.

A aquest procés s’ha anomenat condicionament: l’estimul neutre quan aconsegueix provocar la nova resposta passa a ser estímul condicionat (la campana). L’estímul que provoca innatament la resposta es l’estímul incondicionat (el menjar). La nova resposta , l’adquirida es la resposta condicionada (la salivació quan sent la campana).

Aquests experiments va dona lloc al Condicionament clàssic: connexió entre un estímul nou i un reflex ja existent. A aquest procés es diu que és un aprenentatge donat que es tracta de l’aparició d’una nova conducta, es a dir una nova relació entre estímul-resposta. El model del condicionament clàssic és l’ aprenentatge per connexió d’un estímul amb un altra estímul.

E – E

Moltes de les nostres conductes són apreses i de vegades s’han après per condicionament, es a dir descobrim les conseqüències dels actes, i som capaços d’anticipar aquestes conseqüències abans de fer l’acte. En l”exemple que hem posat al començament:

  • El tractament que reps es l’estimul incondicionat (t’ha provocat que no hi vulguis tornar, és a dir la resposta incondicionada)
  • Anar al metge, encara que no sigui a rebre el tractament ja et provoca aquest malestar, es l’estimul condicionat
  • Quan sents el malestar perquè has de tornar al metge és la resposta condicionada.

Més informació a la Viquipèdia.

Etiquetat amb: ,
Publicat a animals, aprenentatge, conducta, experimentació

La privacitat del nostre pensament

Avui a la premsa ha sortit publicat que aviat sortirà a la venda un casc EPOC, que pot llegir el nostre pensament, dissenyat per la firma australiana Emotiv System.

Amb el casc, un jugador de videojocs podrà desplaçar el seu personatge fent servir només el pensament o bé podrà fer desaparèixer un objecte imaginant que no hi és.

Inicialment està creat per tenir una aplicació immediata en el món del videojoc, però també tindrà utilitat en el món de la medicina.

Però, com pot modificar la nostra vida? Imaginem per exemple que aquest casc es posa a la venda pel públic en general. Trobar-te que la gent que t’envolta pot saber el que penses en cada moment, no és això una invasió a la nostra intimitat?

Font : El casc que llegeix el pensament

Etiquetat amb:
Publicat a jocs, neurociència

Un nen pot aprendre a ser agressiu?

Albert Bandura va fer un experiment (Bobo doll) sobre l’agressivitat i l’aprenentatge social en els nens, és a dir la forma que aprenen per imitació.

Va utilitzar un nino inflable “Bobo” que tenia el tamany d’un nen i en un grup de 36 nens els va exposar a diferents patrons de conducta on interactuava un adult i el ninot.

A un dels grups el va exposar a conductes agressives i a l”altre no. El que volia estudiar era si els nens repetien la conducta agressiva quan l’adult no estava davant.

En el supòsit on es volien ensenyar conductes agressives, l’adult agafava el ninot “Bobo” i l’insulta al mateix temps que l’agredia físicament. En l’altra supòsit el model no agressiu jugava amb totes les joguines i al “Bobo” l’ignorava.

Un cop els nens havien vist o un dels supòsits o l’altra, tornaven a entrar a la sala on hi havia totes les joguines i el Bobo. Els investigadors estudiaven la seva conducta i si agredien en Bobo o no.

Segons els resultats van observar que els que havien vist el model agressiu tendien a agredir també en Bobo en un 38.2% dels nois i un 12,7% per les noies.

De les conductes agressives, les verbals van ser les més imitades. I Per contra va ser escassa o nul·la l’agressivitat que van mostrar el grup que no havia vist agressions.

Aquest estudi ha sigut pioner en l’estudi de l’agressivitat i ha aportat dades a la teoria de l’aprenentatge social basat en la imitació per part dels nens.

Dibuix: yodibujo.es

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, educació, fills

Mites sobre la sexualitat en l’home

A continuació posem els mites sexuals pel que fa a l’home que va especificar Labrador (1994). N’hi ha alguns que actualment sembla que ja els hem superat, però molts d’altres encara estan massa vigents:

  • L’home sempre està disposat i vol tenir interaccions sexuals.
  • L’home no pot expressar els seus sentiments a la seva parella sexual.
  • L’home sempre s’excita quan es troba en una situació sexual, per tant si en una situació que socialment s’ha assenyalat com sexual no s’excita es perquè “és anormal” o “no funciona bé”.
  • Quan un home perd la seva erecció és perquè no troba a la seva companya sexualment atractiva.
  • El sexe requereix una bona erecció (quanta més millor). Per tant l’home que no aconsegueixi bones ereccions no té capacitat sexual i mai més serà un company sexual adequat.
  • Un penis petit, si segueix resultant petit després de l’erecció no serà capaç de proporcionar plaer a la dona. Son necessaris penis com més grans millor.
  • Quan un home te una erecció és perjudicial que no l’utilitzi per a tenir un orgasme quan abans millor.
  • La masturbació és físicament dolenta i moralment bruta i destructora per a qui la practica.
  • Tot home ha de saber com donar plaer a una dona (inclús des de la primera relació).
  • El sexe s’ha de produir per iniciativa de l’home. L’home sempre ha de portar la “veu cantant” en el sexe (iniciar-lo, dirigir la relació, decidint amb qui, etc).
  • Les dones sempre esperen que l’home els hi proporcioni un orgasme cada vegada que es produeixi una interacció.

Esteu convidats a participar en el Fòrum i opinar: L’home una màquina sexual?- Mites sobre la sexualitat

Dibuix: Ricardo Fumanal

Etiquetat amb:
Publicat a educació, teràpies sexuals

El cervell ens amaga informació

Quan notem que un mosquit es posa al nostre avantbraç, localitzem la posició exacta amb la mirada i intentem aixafar-lo o fer-lo fugir ràpidament, a fi d’evitar-ne la picada.

Aquesta reacció, aparentment simple i immediata, implica un procés mental molt més complex del que sembla, Requereix que el cervell alineï la sensació tàctil que rebem a la pell amb la informació espacial sobre el nostre entorn i la nostra postura.

Segons us estudi del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (GRNC) adscrit al Parc Científic de Barcelona, realitzat per Salvador Soto-Faraco (professor ICREA) i Elena Azañón s’ha pogut conèixer millor com es desenvolupa aquest procés i com el cervell gestiona el reajustament en cas de conflicte.

A un grup de 32 estudiants universitaris se’ls va demanar que creuessin els braços sobre una taula, de manera que la mà dreta estigués situada en el camp visual esquerre i viceversa, per tal d’aconseguir que la posició externa de les mans no coincidís amb la posició anatòmica.

Van avaluar el temps de resposta a un breu estímul visual —un flaix produït mitjançant un díode (LED)- i van comparar el temps de reacció al flaix quan apareixia a prop de la mà on l’observador havia rebut prèviament un estímul tàctil irrellevant, amb el temps de reacció al mateix flaix quan apareixia a prop de la mà contrària.

Amb els resultats obtinguts s’ha pogut localitzar la informació tàctil i els investigadors suggereixen que el nostre cervell evita les confusions entre els diferents marcs de referència espacial dels quals disposa, mantenint la part inicial del processament per sota del llindar de la consciència.

Font: Comunicacions UB

Etiquetat amb: ,
Publicat a estudis, neurociència

Olorar cafè podria ajudar a reduir l’estrès

Olorar el cafè canvia el cervell i ajuda a reduir l’estrès a les rates. Així ho va manifestar l’equip de Han-Seok Seo de la Universitat nacional de Seúl de Corea del Sur després del seu estudi.

En l’experiment va utilitzar rates de laboratori de les quals algunes d’elles estaven estressades per manca de son i va observar que dos gens d’aquestes rates estressades, un cop oloraven el cafè, disminuïen la seva activitat, cosa que en les altres rates no passava.

Segons diu encara s’han de fer més estudis, però podria ser que el simple fet d’olorar el cafè ajudés a reduir l’estrès.

Font: Psiquiatras.com


Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, experimentació

Ets l’únic que pensa això? repeteix-ho tres vegades!

Si una persona en un grup repeteix la mateixa opinió 3 vegades, aconsegueix un 90% de l’efecte que produeixen 3 persones diferents expressant la mateixa opinió. Així ho va afirmar Kimberlee Weaver i col·legues de la Universitat Tècnica de Virgínia, després d’un estudi que publica la revista Journal of Personality and Social Psychology.

Els investigadors van realitzar 6 estudis amb més de 1000 estudiants d’universitats diferents per mesurar l’exactitud dels individus a l’hora d’identificar les opinions del grup. Els resultats van determinar que és més probable que s’accepti una opinió com a majoritària quan molts membres del grup ho expressen, però que el fet d’escoltar-la moltes vedades d’una mateixa persona produeix gairebé el mateix efecte sobre la percepció de la persona que l’escolta.

Etiquetat amb: ,
Publicat a social
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu