ASMR – Resposta sensorial meridiana autònoma

Tal com defineixen en la Wikipèdia, la Resposta Sensorial Meridiana Autònoma (RSMA) o en anglès ASMR, fa referència a un fenomen biològic caracteritzat per una agradable sensació de formigueig que se sent usualment al cap, cuir cabellut o regions perifèriques del cos com a resposta a diversos estímuls visuals, auditius i cognitius. Sentiment de plaer que apareix com a reacció davant de determinats estímuls dels sentits.

Vídeo d’ASMR fet per l’Ana Muñoz El seu primer vídeo en Català.

Escolteu-lo amb cascs.

 

La sensació que produeix el ASMR es semblant a un massatge basat, no amb el contacte sino amb el so que t’envolta quan estàs escoltant

 

Etiquetat amb:
Publicat a teràpies

Ets psicòloga (o psicòleg) i tens la formació en EMDR ?

Estem buscant una psicòloga (o psicòleg) col·legiada que estigui donada d’alta d’autònoms per formar part del nostre equip.

Els requisits mínims son:

  • Formació oficial d’EMDR
  • Que estigui disposada a aprendre la metodologia que utilitzem nosaltres per poder-la aplicar amb els nostres pacients.

D’entrada seria per anar cobrint les hores de la tarda que anessin apareixen. El despatx està a l’Hospitalet de Llobregat, Rbla Just Oliveras 48 4art 4A 08901.

Si algú està interessat pot contactar amb nosaltres (Pilar 600334250)

 

Publicat a general

Que saben els altres de tu, que tu no saps – La finestra de Johari

La finestra de Johari és una eina creada pels psicòlegs Joseph Luft i Harry Ingham per il·lustrar els processos d’interacció humana.

Què saben els altres de nosaltres?

No podem captar totalment la nostra personalitat, però podem ser conscients de la part que ensenyem als altres.  La finestra de Johari es una eina per ajudar-nos a conèixer-nos a nosaltres mateixos i a saber si el que nosaltres pensem de nosaltres mateixos es correspon amb el que pensen els altres.

Així si mirem la imatge hi ha quatre quadres en que es divideix la percepció personal:

A   Que se de mi i m’agrada dir-ho als altres. Aquest quadre descriu característiques i experiències de les que som conscients i que ens agrada explicar als altres.

B  Que se de mi  mateix però amago als altres. Aquest quadre amagat descriu coses que sabem nosaltres però que decidim no explicar als altres. La seva dimensió disminueix a mida que construïm una relació de confiança amb els altres.

C  Que no se de mi mateix però els altres si que saben.   Hi ha coses que no sabem de nosaltres mateixos però que els altres les veuen molt obvies. I hi ha coses que pensem que expressem amb transparència però que els altres interpreten de forma diferent.

D  Què no se de mi mateix i els altres tampoc saben.   Hi ha aspectes de nosaltres mateixos que desconeixem a l’igual que els altres. Som més complexos i multifacètic del que imaginem.

Si provem de fer l’exercici (s’utilitza molt en exercicis corporatius i en dinàmiques de grup) cal triar adjectius que considerem que ens descriuen be. Després es deixa que els altres tirin adjectius per a descriure’t. I a continuació s’introdueixen els adjectius en el quadrat corresponent. Potser el resultat et sorprendrà.

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, social, teràpies

Les persones intel·ligents solen ser més solitàries

Per què les persones intel·ligents tendeixen a ser solitàries?

Segons l’estudi fet pel professor Satoshi Kanazawa  basat en la “teoria de la felicitat de la sabana” i publicat en el British Journal of Psichology  les persones intel·ligents estan més satisfetes si viuen en zones poblades i son més felices si passen poc temps amb els seus amics.

Així segons l’estudi  fet a 15.000 persones d’entre 18 i 28 anys a través d’una enquesta on se’ls hi preguntava sobre l’entorn, el seu benestar, les seves relacions socials i el seu coeficient intel·lectual se n’extreu que:

  • Les persones amb un coeficient intel·lectual alt es senten més satisfetes si viuen en grans ciutats i son més felices si no tenen masses relacions socials. I al contrari,
  • les persones amb un coeficient intel·lectual inferior a la mitjana és senten més satisfetes si viuen en entorns amb baixa densitat de població que no si viuen en entorns amb una alta densitat, i a més a més, el seu nivell de felicitat augmenta a mida que augmenten les seves interaccions socials.

Aquests resultats confirmen la teoria de la felicitat de la sabana que diu que les coses que feien feliços als nostres avantpassats de la sabana africana, com viure en entorns rurals prop de tribus caçadores i recol·lectores, ens segueixen fent feliços en l’actualitat.

Satoshi Kanazawa extreu com a conclusió que el cervell humà pot haver evolucionat per funcionar millor en un entorn rural i amb poques persones, i si a les persones més intel·ligents els hi agrada més viure en entorns poblats és perquè tenen més capacitat d’afrontar les situacions estressants.

 

 

 

Basat en un sistema d’enquestes que es va fer a 15000 persones entre 18 i 28 anys on se’ls hi preguntava sobre l’entorn, el seu benestar, les seves relacions socials etc.   . Els individus més intel·ligents experimenten la satisfacció de vida més baixa amb la socialització més freqüents amb els amics.

 

http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-3504132/Why-smart-people-tend-loners-Having-lots-friends-socialising-makes-intelligent-people-miserable.html

 

http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/bjop.12181/abstract

Etiquetat amb:
Publicat a estudis

Tenir parella o no tenir-ne

Nova consulta d’aquesta secció

Consulta

Hola.
Em poso en contacte perquè tinc un problema que no acabo d’aclarir x mi mateixa. El cas es que al llarg de la meva vida he tingut moltes parelles, actualment també en tinc. Quan inicio la relació, el projecte d futur es clar: construir una família..El problema ve que passats els sis o set mesos, començo a mirar altres homes..i m’agraden tots..aleshores em plantejo la idea d trencar la relació xp vull estar ab els altres persones..però ab parella no es pot fer..no se si el que necessito es teràpia per poder rascar dins meu perquè em passa això..perquè quan em passa estic molt malament..o potser soc així..uns dies amb un i uns dies amb un altre..però akesta idea tampoc em motiva durant un temps…estic embolicada.
Realment necessitaria teràpia?

Gràcies
Glòria

Resposta

Hola Glòria:

Tal com ja vam contestar en un anterior consulta, el primer pas de tots és saber si realment vols tirar endavant en la parella o no. Amb quina d’aquestes opcions et sents més identificada?:

a) Vull tenir una relació estable però no acabo de donar el pas, i al final acabo canviant de parella.
b) No vull tenir relació estable, i penso que això, en aquests moments ja no hauria de ser.
c) No se el que vull.

En principi es poden donar aquestes possibilitats. Si et sembla comentem cada una d’aquestes per separat (encara que dedueixo que tu ja sabràs quina d’aquestes és la que et passa a tu).

 

a) Vull tenir una relació de parella estable però no acabo de donar el pas.
Si t’està passant això, aquí cal un anàlisi profund.  Podria ser que no acceptessis l’error, amb això vull dir que potser ets d’aquelles persones que si apostes per alguna cosa (no cal que sigui una parella, pot ser tranquil·lament qualsevol cosa, com una feina, o una amistat, o …) ha de ser la bona, i si no, no apostes.  Creus que et passa això?

En aquests casos la persona no accepta l’error, creu que equivocar-se es tant i tant greu que per no provocar una possible equivocació, ja no aposta, és a dir, ja no arrisca per no perdre.

Si et sents identificada amb aquest punt, suposo que no només et passa amb les parelles, suposo que et passa amb més aspectes de la teva vida, per tant, has de treballar per poder acceptar l’error. No passa res en construir una relació de parella fixa i que després al cap de 3-5  anys la relació de parella es trenqui.

I això és el mateix que si vull muntar un negoci i tinc por a què aquest negoci no funcioni i per evitar això, ja no el començo.

Anem ara per la següent opció que et pot passar:

b) No vull tenir relació estable, i penso que això, en aquests moments ja no hauria de ser.
Podria ser que en realitat no tinguessis ganes de tenir una relació estable. Podria ser que realment et motivés tenir diferent gent amb la qual tenir relacions sentimentals. Potser penses que gent diferent t’aporta més interès, o més motivació.  Per tant, res a dir-hi.

La pregunta està en, Per què tu, et boicoteges? per què creus que hauries ja de tenir una relació estable?
Quan som petits, la societat, la família, etc. ens van posant una series de pautes (pensaments) dins nostre com si fossin sentències que hem de complir per ser “normal” en aquesta societat:  la noia/noi, quan arriba a una edat ha de construir una família, i ha de tenir fills i una casa, i un gos i un periquito…. (es broma,, però una mica és això!)

Adona’t d’aquestes creences limitants que et fan sentir malament. Si realment vols ser una ànima lliure i no tenir una parella fixe, accepta-ho i gaudeix d’això sense sentir-te malament (estava intentant buscar-te un estudi que s’ha fet últimament en el qual deia que en el futur les parelles no durar més d’una 8 anys. Si el trobo el penjaré).

I si creus que el que et passa es la tercera opció:

c) No se el que vull.

Doncs si, a vegades ens posem molta pressió perquè pensem que hem de saber el que volem, hem de saber si volem compartir la vida amb aquella persona o no, o si volem treballar d’allò o no, o si volem estudiar aquella carrera o no.
Al llarg de la vida ens anem trobant amics que ho tenen tot molt clar, que saben el que volen, que saben com aconseguir-ho etc. però hi ha altres que no ho tenen tant clar.

La pregunta seria si, encara que no ho tingui clar, puc estar tranquil·la?

Em refereixo que estar a casa, pensant que m’he de decidir si vull tenir una parella fixe, estable o no, mentre no estic decidint-ho, sense voler ja ho estic decidint, estic decidint que no.  No se si m’explico:  si jo estic a casa pensant que he de tenir una parella estable, i van passat les setmanes i no faig res, sense voler durant tot aquest temps que no faig res per tenir la parella estable (perquè encara no he decidit) ja estic decidint que durant aquest temps no tinc parella estable.

Per tant, primer pas d’aquesta opció, mentre jo decideixo (que tinc tot el dret a prendre’m el meu temps), em permeto estar tranquil·la. Em prenc el meu temps, i ja decidiré.
Un cop aconsegueixo no pressionar-me per decidir, la següent pregunta és si puc avançar en alguna de les dues opcions encara que no ho tingui del tot clar.

I si estem esperant tenir-ho clar, clar, clar.. potser ens estem tota la vida parats esperant que ens vingui la inspiració.
Amb això tornem a anar a aquell punt que hem comentat abans, la por a equivocar-nos. Així que quan

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, teràpies

No aconsegueixo fer les coses que em proposo – Teoria de l’Arousal

 

Hem de fer coses, ens preparem per començar a fer-les però al final no les arribem a “executar”.  Per què?

Exemples:

En Joan es vol presentar a les proves per accedir a una plaça de bomber però no es decideix mai a començar a entrenar-se per a la prova física.

La Lidia ha acabat la carrera i només li falta fer el treball final.  Estan passant els cursos i  no es decideix mai a fer-lo.

Arousal:  Es el nivell d’activació cerebral, tant pel que fa al ritme en els processos cerebrals com al nivell general d’atenció davant dels estímuls del medi. Aquest nivell d’activació tant pot anar a uns nivells de sobreactivació provocant estats d’alerta, o a un nivel d’infractivació com en els estats de relaxació o de son.

Entre aquests dos extrems hi ha el nivell d’arousal idoni en el qual hi ha una activació tant fisiològica com cognitiva o motora, encara que hi ha moments que poden existir diferents nivells d’activació en aquests tres aspectes, així doncs es pot experimentar una altra activació cognitiva i baixa en les altres dues, o a la inversa.

El nivell òptim s’obté, quan l’activació s’aconsegueix mentre s’està relaxat.  Estar alt energèticament, per afrontar allò que volem executar sense tenir aquell estrès que ens bloqueja.

Quina relació hi ha entre l’activació i el rendiment? En un principi es pensava que com més activació més rendiment o al revés, però s’ha vist que això no es compleix i segons la Llei de Yerkes-Dodson o Hipòtesi de la U invertida  (M. Yerkes i John Dillingham Dodson 1908) el rendiment i l’activació estan directament relacionats. El rendiment augmenta si augmenta l’excitació, però fins a un punt, perquè si l’activació continua augmentant el rendiment disminueix. Té la forma de la U invertida .

Així doncs, què determina que tinguem un nivell d’activació ideal? hi ha molts factors que poden determinar-ho com l’autoexigència, la pressió dels altres, la pròpia autoestima, etc. però el que és important es que un mateix se n’adoni que no per posar-ae molta pressió aconseguirà millors resultats, cal descobrir el bloqueig.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Etiquetat amb: , , , , , ,
Publicat a conducta, teràpies

Viure per a trencar el silenci

La vida és aprendre, gaudir, caure i pujar de nou.

Cristina M. Fortuny
Des de les entranyes

Morta en un cos viu

2013. Mirar-te al mirall i no sentir absolutament res

Em tocava ser una adolescent. Mirava als companys del meu voltant: no m’entenien, tampoc volien fer-ho. Però, jo no era una adolescent, era una persona que no estava bé, algú que havia tocat fons i olorava la foscor.


… I, encara recordo com la meva mare estava asseguda a terra amb les mans al cap indicant desesperació amb una mirada de tristesa infinita. El meu pare acariciant-me l’esquena. Jo no sentia res. Solament sentia aquell dolor, aquell dolor que em feia sentir-me morta en un cos viu.
….

 

La Cris a través del seu blog “Des de les entranyes” ens explica com s’ha anat sentint durant una època dura de la seva vida.

Llegir-lo ens pot ajudar a entendre a aquella persona del nostre voltant que es troba en una situació semblant, però també si ho estem vivint en pròpia persona ens pot ajudar a adonar-nos que no estem sols i que hi ha algú que també ho ha passat.

Val la pena gaudir de l’estil exquisit que utilitza.

Llegir més entrades en el seu blog

 

 

 

Etiquetat amb: , , , , ,
Publicat a salut, teràpies

Ansietat – Deixa-la passar

(a sota hi ha la lletra)

Y si te carcomen los problemas
Y si te devora la ansiedad
Tú misma.

Y si tienes mucho por hacer pero ahora,
ahora no la puedes resolver
Déjalo estar

Le preocupa el calendario
Le preocupa el porvenir
Le preocupa la apariencia
Y que cree que no es feliz
Eso no es normal.
Vivir encadenado por tu mente
a base de que mientras cobro tente
Tu misma

Y si tu misma te traicionas
y si tu misma te tratas mal
Aprende a ver que no hay mejor persona
que la que tu puedes crear.
Ve despacio el cuerpo te lo pide
pare, respira, asume y decide
Confía en ti, déjate llevar
que los fracasos ni se pesan ni se miden
pero tu no te olvides que siempre ayudan a mejorar
Que hoy me voy sola, me vienen a recoger
y unido a la ansiedad y el tengo por hacer
y hoy no me siento libre, hoy me vuelvo a esconder
hoy menos es más, y mas menos que ayer
que hoy no me voy sola, tengo tanto por hacer
no pienso dibujar mi futuro en un papel
que hoy ya no me rindo, y aunque me vuelva a caer
ya me partí en pedazos y ya no lo volveré a hacer

Que no me sigas, que tu me ahogas
que te vayas de aquí, por favor,
Que no te quiero, ayer en mi pecho, sin ti todo era mejor,
Y aunque se que tengo que vivir contigo
y aunque tu venda no me deje ver
aun seas mi castigo, por ti, no dejaré por hacer.

Y si tu misma te traicionas
y si tu misma te tratas mal
Aprende a ver que no hay mejor persona
que la que tu puedes crear.
Ve despacio el cuerpo te lo pide
pare, respira, asume y decide
Confía en ti, déjate llevar
que los fracasos ni se pesan ni se miden
pero tu no te olvides que siempre ayudan a mejorar
Que hoy me voy sola, me vienen a recoger
y unido a la ansiedad y el tengo por hacer
y hoy no me siento libre, hoy me vuelvo a esconder
hoy menos es más, y mas menos que ayer
que hoy no me voy sola, tengo tanto por hacer
no pienso dibujar mi futuro en un papel
que hoy ya no me rindo, y aunque me vuelva a caer
ya me partí en pedazos y ya no lo volveré a hacer.

Autora: Elenitakatá

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, vídeos

La meva parella està involucrada en una estafa

Consulta de la Trini referent a la secció “Estic bloquejada, no soc feliç amb el meu matrimoni

Consulta:

Bon dia, porto 7 anys feliçment casada i fruit del matrimoni tenim 1 fill de 6 anys i una nena de 6 mesos. Aquest 2018 ha començat el meu malson. La meva parella, s’ha posat en una estafa (ell creia que era un negoci, és clar!). Un dia em va demanar diners per participar en aquest suposat projecte i jo li vaig dir que no i que si us plau, no demanés i es gastés diners que no tenia. Malgrat la conversa, ell v  anar a la seva i es va anar endeutant (ell estava fent el seu negoci). Aquest passat juliol, vam acordar deposar aire condicionat a casa i la meva sorpresa va ser el dia que vaig descobrir que estava amb números vermells. Ell que és tranquil i poc comunicador va dir que aviat els recuperaria i em guanyaria molts. Li vaig dir que parés d’endeutar-se o que la relació no es podria refer. Li vaig demanar espai i que marxés del meu pis, ja que per aquest, mai s’havia molesta a pagar res. Des de llavors, anem parlant, però jo ja no confio en ell. La confiança i la Comunicació per mi són claus en la relació. Li vaig demanar quants diners devia i així podria ajudar-lo amb els números i donar-li una oportunitat (tots ens podem equivocar, oi?) Vaig proposar-li diferents accions que ell ha anat complint , i ara, li vaig proposar reunificar deutes (no troba avalador) per treure aquest maldecap i evitar més conflictes de parella.

La bomba va esclatar fa 3 dies quan em va dir, amb la boca petita, que havia descobert que el seu deute era més gran. Penso que No sap ni quants diners deu.

Estic ben perduda i no sé si estic disposada a conviure amb algú que pren decisions econòmiques sense comunicar hi a la parella. Trobo una falta de respecte i de responsabilitat però ell ja és prou gran. Fins ara li demanava els comptes clars i gestionar els comptes personalment però amb els fills i la feina…. no me’n surto.

No sé si separar-me serà la solució als meus problemes. Ell ho vol arreglar però jo em veig un deute massa gran i amb un risc important per assumir i vull protegir-me a mi i als meus fills. Diu que m’estima (no veig mostres..o no les capto) que vol arreglar-ho però jo no sé si vull. El seus horaris laborals no ajuden gens (nits i caps de setmana). Estic Feta un embolic i no tinc temps per pensar i centrar-me en mi i el que vull. Em sento sola per tirar endavant amb els dos fills….

Per on puc començar??

Resposta:

Hola Trini

Gràcies per confiar amb Psico-ajuda.

Referent al problema dels deutes de la teva parella, si et sembla, m’agradaria que abans de plantejar-te el que has de fer i si has de continuar amb ell o no,  fessis aquest treball amb tu mateixa:

Es evident que quan deus pensar en tot això, et deus omplir de ràbia contra la teva parella pel què ha fet i pel què et fa estar passant, però voldria que et centressis amb tu mateixa: Estàs enfadada amb alguna de les actuacions que ha fet “la Trini” (parlarem de tu com si fossis una altra persona en el passat) pel que fa a aquest problema?  Si et sembla dividim la situació en parts i anem analitzant que penses de la Trini en cada una de les situacions que ha anat vivint. Mirem-ho des de fora:

1) La Trini del primer moment, la Trini que s’assabenta que la seva parella te deutes i que li demana diners i no n’hi dona.

– Estàs enfadada amb ella? Creus que li havia d’haver deixat diners? o que veient això ja l’havia d’haver deixat? És important que detectis si estàs molesta amb ella o no.

2) La Trini que ha rebut la noticia que la seva parella no li va fer cas i es va continuar endeutant, i que, com que no ho veu clar, basant-se en els seus valors li marca les seves condicions: En aquells moments la Trini va considerar que la seva parella havia de marxar i així li va fer saber.

– Pregunta’t a tu mateixa si renyes a aquesta Trini,  si creus que va actuar be o no. És important que siguis sincera. Havia d’haver sigut més pacient? havia d’haver agafat el control dels comptes ella? o va fer be?

2) La Trini que, un cop separats li allarga la ma a la seva parella per ajudar-la.
Aquesta Trini, considera que l’ha d’ajudar i ho fa.

– Pregunta’t a tu mateixa si estàs enfadada amb aquesta Trini. Creus que un cop separada de la seva parella, ja no havia d’haver preguntat res? Analitza una mica perquè ho va fer i si estàs enfadada amb ella.

3) La Trini que sabent que la seva parella l’havia enganyat un cop, va voler tornar a confiar amb ella i va reunificar els deutes junts.
Aquesta Trini, que li va passar? Va ser massa confiada? Va voler tornar amb la seva parella perquè ella no es veia en cor de continuar amb totes les obligacions de fills, etc. i per això va permetre reunificar els deutes?

– Es important que analitzis per què ho vas fer, i també que et preguntis si estàs enfadada amb aquesta Trini, o no, o simplement ella ho va fer perquè en aquell moment va considerar que volia fer-ho.

4) I ara arribem ja a la Trini, d’ara, de fa tres dies (ara ja en fa més, perquè el correu es més antic), la que de cop descobreix que la seva parella ara li surt amb una nova cosa: li diu que el deute és més gran.
Un altre cop preguntat si amb aquesta Trini estàs enfadada o no. Potser penses que has

Etiquetat amb:
Publicat a Consultes, Problemes parella, teràpia de parella

Logopèdia

No dubteu a preguntar. A vegades pensem que el que ens passa no es pot solucionar i amb unes quantes sessions amb la logopeda el problema pot desapareixer.

Carla Contreras  Logopeda del Centre LluverasPsicologia

 

 

 

 

 

Etiquetat amb:
Publicat a logopèdia

Psicòpates – Com saber si la teva parella ho és

Ja fa temps vam fer una entrada on parlàvem de la manipulació en les relacions de parella No et deixis manipular. Avui, però, parlem de com detectar un psicòpata, i la relació amb ell.

Primer, però, hem de diferenciar entre el psicòpata inadaptat (el que veiem a les series que maten gent (vegeu comentari de Mindhunter ) i el psicòpata integrat. Avui ens centrarem en aquest segon tipus, aquella persona que fa vida normal, que no ha delinquit mai i que fins hi tot és una persona triomfadora en la seva vida i respectada pels altres.

Quines característiques té un psicòpata integrat en la societat?

  • Es una persona que no empatitza amb el sentiment de l’altre persona.
  • És un excel·lent actor.
  • Per aconseguir l’objectiu que estigui perseguint manipularà tot el que calgui, fins hi tot sembla que en gaudeixi.
  • No es sent culpable pels actes que fa. Pot actuar de manera molt dura, ferint a l’altre persona sense sentir-se malament després.
  • Te moltes habilitats socials i el seu entorn gairebé segur que desconeix com manipula a la seva parella.
  • Diu moltes mentides, i mai es culpabilitza de res.
  • Pot ser tant un home com una dona.

Si acabes essent parella d’aquest tipus de persona, sense adonar-te’n et veus envoltat en una relació tòxica i malalta. Les persones que en son víctimes en un principi no se n’adonen i mica en mica van agafant un rol de dependència cap al psicòpata.

Com actua un psicòpata?

    • La culpa és sempre de la víctima: La persona psicòpata mai té la culpa de res, per tant tot el dolent que pugui passar ho atribueix a l’altre persona. La fa sentir culpable de tot i la menysprea verbalment. És un maltracte psicològic que la víctima que ho pateix no se n’adona (en un principi pensa que es cert, que es culpable i mica en mica va agafant aquest sentiment de culpa, indefensió, inseguretat i por del que li pugui dir o fer).
    • Provoca una inestabilitat en la relació: provoca moments on fa sentir a la víctima la millor persona, i moments on la fa sentir la pitjor.  Son situacions incontrolables que descol·loquen a la víctima i la fan sentir vulnerable perquè l’agafen de sorpresa.  El psicòpata juga amb això per aconseguir que la seva parella es converteixi en dependent d’ell o ella, i veure que la té sotmesa, l’alimenta. Es tot tant subtil que la víctima no se n’adona.
    • Les mentides formen part d’ells:  aquells que diuen que no tenen parella i potser estan casats sense dir-ho. Aquells que tenen més d’una parella i les enganyen a totes, etc.

Cal dir que les víctimes no son persones dèbils ni vulnerables. Pels que no s’han trobat amb un psicòpata en les seves vides i pensen que mai hi cauran, es important que s’adonin que no hi cauen només els dèbils, sinó que tots hi estem exposats.  La persona psicòpata es molt intel·ligent, no te sentiments cap a l’altra persona, i a més a més, sap dissimular-ho tot molt be: pot ser l’amant perfecte, pot ser la persona més detallista del món, i a la vegada en situacions et pot menysprear i fer-te sentir la pitjor persona.

Caure en una relació així es insana i molt perjudicial. El primer pas, però, es saber que estàs essent víctima d’un psicòpata. Un cop ho veus, cal buscar ajuda perquè cal una gran tasca psicològica per tornar a recuperar l’autoestima, per adonar-te’n que aquesta persona que tens al costat no et vol cap be, al contrari, i per construir una nova vida, que amb l’ajuda d’un professional s’aconsegueix (s’està demostrant que treballar-ho amb EMDR dona bons resultats).

Hi han uns vídeos molt interessants fets pel psicòleg  Dr. Iñaki Piñuel  i el seu llibre “Amor Zero”  que en parlen.

 

Imatge extreta de Malonso.com.ar

 

Etiquetat amb: , , , , , ,
Publicat a altres, EMDR, Problemes parella, teràpies

Aixxx… la parella!!

Doncs, si, s’acaben les vacances per molts i tornem de mica en mica a la normalitat.

L’estiu és una època on la parella es ressent bastant, així que, per aquells que els hi pugui interessar fem un recopilatori d’entrades que s’han fet en aquest blog referents a problemes de parella :

 

–  Entrades de consultes fetes per persones a través de la nostra web, amb les seves respostes. Hi ha comentaris d’altres persones que també han exposat el seu cas.

Vídeos

Evidentment qui consideri que li cal ajuda externa, podeu contactar amb nosaltres

 

 

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a Problemes parella, teràpia de parella

L’ànima de les masses i la manipulació

Una amiga m’explicava que un dia va veure el seu fill amb un grup d’amics que estaven fent gamberrades pel carrer. Va quedar sorpresa perquè el seu fill això mai ho faria per iniciativa pròpia.

Per què una persona que normalment no faria una acció, quan està amb un grup la pot arribar a fer?

Gustave Le Bon psicòleg social francès, autor de l’obra “Psicologia de las masas” publicada el 1894 ho explica.

Imatge relacionada

Assenyala que quan els individus son part d’una massa, adquireixen una espècie d’ànima col·lectiva i es comporten, pensen i senten d’una manera diferent a quan ho fan de forma aïllada. La massa psicològica és un ser provisional, compost per elements heterogenis, units de forma momentània semblant a les cèl·lules d’un esser viu que manifesta característiques molt diferents de les que té cada una de les cèl·lules que el componen. Es manté unit gràcies a que es creen unes relacions humanes molt estretes. La part emotiva preval a la intel·ligència (el nivell intel·lectual de la massa es inferior a la de l’individu).

Aquesta obra s’ha convertit en tot un manual per a que els polítics i líders sàpiguen com manipular i dirigir a les masses incultes. Així doncs és important que tots en tinguem coneixement per poder prevenir-nos de les maniobres que proposa, donat que, encara que està escrit el 1895 ha sigut i continua essent un llibre de referència i font d’inspiració per les persones sense escrúpols: molts polítics, líders de sectes, etc.

Com més informats estiguem d’aquestes estratègies de manipulació més difícil serà que caiguem en aquesta trampa de perdre la nostra individualitat.

Es pot consultar el llibre “Psicologia de las Masas de Gustave Le Bon

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a social

Faula 18 Curar amb magranes

Publiquem la faula número 18 d’aquesta secció.

Un dia en Nasrudín va a anar amb el seu mestre per aprendre l’art de curar. Quan va arribar el primer pacient el mestre li va dir: aquest home li calen magranes per recuperar-se.

Resultat d'imatges de magranaEn Nasrudín va rebre a l’home i li va dir que havia de menjar magranes per curar-se.

El pacient es va enfadar i va marxar sense prendre’s en serio el seu consell.

En Nasrudín va corre al seu mestre i li va preguntar què havia fallat. El mestre no va dir res i va esperar a que es tornessin a donar les mateixes circumstàncies. Va passar un temps i quan va tornar a venir el pacient, el mestre el va atendre directament.

Després d’examinar-lo una altra vegada digué:

– Per curar-te necessites menjar un fruit de pell dura, de color ataronjat i amb moltes llavors a l’interior de color granat.

Els ulls del pacient es va il·luminar i va exclamar:

– Està parlant de magranes, no? És el que necessito per curar-me!

Al cap d’us dies, el pacient s’havia curat.

Amb això en Nasrudin va aprendre que el remei es la meitat de la curació, l’altra meitat es la resposta de la mateixa persona que s’ha de curar.

 

Faula extreta del llibre “30 historias de Nasrudín Hodja

 

Etiquetat amb:
Publicat a contes

Psicòleg a l’agost. Aquestes vacances també tenim obert !


Si estàs preparat per marxar de vacances potser aquesta noticia no t’interessa, però per tots aquells que us quedeu per aquí i estigueu buscant un psicòleg, us informem que el nostre Centre de L’Hospitalet de Llobregat està obert aquest estiu.

L’Hospitalet a la Rbla Just Oliveras 48 4art 4A-6B 08901

Contacta amb nosaltres al  600334250 (Pilar) o a través del correu plluveras@gmail.com o lluveraspsicologia@gmail.com

 

 

 

Publicat a general

Por 13 razones 2a temporada – Jocs online – Estimulació visual

Publiquem una nova entrada d’aquesta Secció TV

Quarta entrada sobre la Serie “Por 13 razones”, (vegeu la primera  Por 13 razones 1a temporada – Parlar-ne o millor no parlar-ne!) la segona a Por 13 razones 1 temporada – Assetjament escolar – la bola de neu) i la tercera  Por 13 razones 2a temporada

El text de continuació pot tenir spoilers

Un dels personatges, l’Alex per culpa d’un intent de suïcidi que pateix en la primera temporada ha perdut molts records.  Els seus pares no volen que torni a jugar amb els jocs violents amb l’ordinador, i ell així ho fa. Fins que un dia ell mateix se n’adona que els jocs l’ajuden a recorda.

 

 

 

 

 

Encara que en la pel·lícula ho lliguen al fet que recorda coses que van passar just quan ell també estava jugant a l’ordinador, les imatges ens mostren un Alex que mentre està jugant està movent els ulls d’un costat a l’altre.

Així doncs l’Alex en aquests moments està fent una estimulació bilateral del cervell que l’ajuda a anar recordant i a anar processant el que va viure. Sense adonar-se’n està fent EMDR.

Què es l’EMDR?

En una definició curta es pot dir que L’EMDR (Desensibilització i reprocessament amb moviments oculars (Eyes Movement Desensibilisation and Reprocessing).

Descobert per Francine Shapiro es un abordatge que treballa en el sistema de processament del pacient. Shapiro en un inici va descobrir que els moviments oculars voluntaris reduïen la intensitat de l’angoixa dels pensaments negatius. A partir d’aquí va començar la seva investigació amb persones traumatitzades de la guerra del Vietnam i d’abusos sexuals i es va constatar que l’EMDR reduïa l’estrès posttraumàtic d’aquestes persones. La teràpia de EMDR està avalada per l’Organització Mundial de la Salut.

Amb l’EMDR a través de l’estimulació bilateral, provoca aquests moviments de manera que posem el nostre cervell en un estat de fase REM, cosa que permet processar aquella informació que la ment de la persona no ha volgut agafar per pròpia iniciativa.

En el cas de l’Alex, ell ho fa sense adonar-se’n, a través del joc, a mida que va mirant a un costat i a l’altre de la pantalla ell mateix s’està fent aquesta estimulació bilateral del cervell i això l’ajuda a recordar tot això que tenia pendent de processar.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, EMDR, fills, jocs, joves, series
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu