Les dones estan “programades” per tenir por als animals perillosos

Segons el científic David Rakison, les dones estan predisposades genèticament a desenvolupar por cap als animals potencialment perillosos.

En un estudi que va realitzar amb nens d’onze mesos, els hi mostrava una imatge amb una aranya i una cara alegre i una altra imatge d’una flor i una cara espantada. Les nenes es quedaven més temps mirant la imatge de l’aranya i la cara somrient mentre els nens les miraven durant el mateix temps cada una. Les nenes associaven més ràpidament una imatge d’una aranya a la por. En canvi, els nens no mostraven una especial predisposició a la por.

Rakinson suposa que aquest comportament estigui lligat als nostres avantpassats on les dones evitaven aquests animals perillosos i els homes s’hi enfrontaven per caçar.

Font: EspacioCiencia

Publicat a general

Per què no recordem els primers anys de vida?

En general, la majoria de nosaltres som incapaços de recordar experiències viscudes durant la infància abans dels tres anys d’edat. Tot i així, els nens des que neixen poden relacionar-se amb el seu entorn, jugar, reaccionar emocionalment i comunicar-se, demostrant que aprenen moltes coses molt aviat.

Segons ens explica Xaro Sánchez al seu blog, dos neurocientífics de la Universitat d’Arizona, Lynn Nadel i Jake Jacobs van suggerir que “l’amnèsia dels primers anys de vida” era degut a que l’hipocamp, una de les estructures cerebrals més importants per emmagatzemar els records dels que llavors som conscients, tarda més temps a desenvolupar-se, és a dir, no madura abans dels tres anys d’edat aproximadament.

També sembla ser que la memòria emocional, encarregada de preparar-nos per respondre a situacions que requereixen rapidesa i eficàcia, es posa en funcionament molt precoçment abans que es desenvolupi la capacitat de recordar conscientment.

Font: Ctrol+Alt+Supr

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, curiositats, neurociència

Com controlar la ira

Com comentava a un post anterior, el primer pas per a resoldre qualsevol conflicte és acceptar-lo. Sempre que sentim que ens enfadem, ens n’adonem que ens estem resistint o oposant a una situació, circumstàncies o persones. S’ha d’acceptar que el passat ja ha passat i no es pot canviar, que no es pot canviar la conducta dels altres ni controlar els seus pensaments i decisions. L’acceptació significa que som capaços de pensar amb serenitat, veure les coses amb claredat, crear varies opcions i prendre les millors decisions. També és important no aferrar-se a les coses, s’ha de ser conscient que la relació amb totes les coses de l’entorn canvia i no sempre com un espera.

Hi ha una ira que s’anomena “ira justificada” que està recolzada pels propis judicis de valor, tu tens la raó i els que han fet les coses malament han de ser castigats. És fer de policia, cuidar dels desprotegits, identificar-te amb la víctima… seria un bon exemple aquesta pregunta: “Que potser déu t’ha donat permís per ser el policia de l’univers?”

El primer pas és reconèixer a aquesta enemiga emocional. Significa aprendre a ser conscient d’un mateix, a observar amb suavitat i sense tensió els pensaments i sentiments propis mentre sorgeixen. S’aconsegueix a base de pràctica. Quan apareix la ira no ens hi hem d’implicar ni alimentar-la, recordeu que nosaltres no som la nostra ira ni les nostres emocions, separeu-les i concentreu-vos en la calma, la pau interior.
És molt important veure d’on procedeix la ira, com apareix a la nostra ment.

Publicat a general

Per què ens enfadem

Tots veiem els mateixos fets i circumstàncies de manera diferent. La nostra manera de percebre i interpretar el món està influïda per les creences adquirides, les experiències passades i sobretot, pel nostre sentit d’identitat. Per això, la resposta de la ira està condicionada per aquesta manera de percebre les coses i les adquirides.

D’aquesta manera, quan sembla que les accions d’una altra persona/situació són les responsables de fer-nos enfadar, realment el que passa és que el nostre cervell reacciona amb aquesta resposta(ira) davant d’aquesta persona o situació. És una resposta apresa, la ira significa que estem funcionant amb el pilot automàtic posat i deixant que el nostre subconscient actuï en funció de les reaccions que tenim configurades i apreses al llarg dels anys que s’han acabat convertint en un hàbit. Així doncs, podem fer una elecció conscient de les nostres respostes o deixar el pilot automàtic.

Publicat a general

El somriure prediu l’èxit en el matrimoni

Segons ens expliquen a DePsicologia, el somriure pot predir l’èxit d’un matrimoni. Es va fer una investigació on miraven les fotografies antigues de l’escola i es valorava la intensitat del somriure del 1 al 10. Es va veure que cap dels subjectes que van obtenir un 10 es van divorciar en la vida d’adult. Mentre que els que tenien valors més baixos s’havien separat 1 de cada 4.

Les possibles explicacions que dónen a l’article sobre aquest resultat és que pot ser que somriure representi una disposició positiva cap a la vida, que la gent que somriu atrau a altres persones felices i la combinació d’ambdues porta a una unió més duradera o que els que somriuen tendeixen a atraure més amics i el fet de tenir una xarxa social amplia fa més senzilla la salut del matrimoni.

Tot i així, remarquen que aquest estudi s’ha de valorar més que com a curiositat que com a estudi fiable.

Font: DePsicologia

Etiquetat amb: , ,
Publicat a curiositats, estudis

Compradors compulsius

Alguna vegada has tingut unes ganes irresistibles de gastar diners comprant el que sigui?

Has amagat compres algun cop a la teva família?

T’arrepenteixes normalment del que has comprat?

Comprar et redueix la tensió o el nerviosisme?

Una resposta afirmativa de totes aquestes respostes podrien ser un indici de que pateixen un síndrome de compra compulsiva.

Un comprador compulsiu està fascinat per les botigues i els grans magatzems i compra d’una manera repetida i descontrolada que pot arribar a portar a tota la família a patir problemes econòmics greus.
Aquesta toxicomania implica la presència d’una veritable obsessió per comprar i la realització freqüent i repetida de compres sense utilitat real.

La paraula compulsiva fa referència a una conducta provocada per una obligació interna, és a dir, una conducta obligatòria imposada per una necessitat interna (tensió, angoixa,…). D’aquesta manera, el comprador ha de comprar per aconseguir que disminueixi la tensió interna que pateix. Podem dir que un comprador compulsiu compra sense pensar, impulsivament, objectes poc útils i que ni tan sols fa servir i ho fan per consolar-se i per sentir l’emoció de la compra.

Els enganxats a les compres poden ser de qualsevol edat però majoritàriament es centren al voltant dels quaranta anys i de totes les classes socials. Principalment són mestresses de casa, executius, estudiants i professions liberals.

Del 80-90% de compradors compulsius són dones. Es desconeix la raó d’aquest elevat percentatge però existeixen possibles hipòtesis:

Les dones compren més que els homes i més sovint, són el blanc dels publicistes i estan més exposades a les compres.


També pateixen en major freqüència depressions menors o moderades que poden fer-les recórrer a compres de consolació.

Solen comprar objectes que les puguin embellir o augmentar la seva seducció. També compren objectes de luxe i confort per casa seva i els homes prefereixen microinformàtica, cotxes, llibres o quadres i les compres per Internet.

El seu objectiu és comprar objectes susceptibles d’impressionar als altres o de modificar la seva imatge social.


Els compradors compulsius necessiten estar sols per actuar i ho prefereixen fer en secret que els permeti dissimular la quantitat de despeses i els deutes. Compren bàsicament amb targetes de crèdit que solen acumular.

Comprar és una manera de lluitar contra l’avorriment i inclòs la depressió en alguns casos.
Però aquestes compres els porten a un cercle viciós:

Comprar els dóna seguretat, satisfà i els produeix una breu eufòria. Aquest efecte positiu, transitori, reforça la conducta de compra encara que després d’aquesta es senten culpables i vergonya per haver tornat a comprar i es senten tristos. És el cercle viciós de:

Tristesa – compra – culpabilitat – tristesa

Aquest síndrome es pot acompanyar amb problemes com: bulímia, abús d’alcohol, tranquil•litzants, problemes en la infància, una búsqueda de sensacions (que ja comentaré més endavant).
S’ha vist que potser la serotonina, una molècula cerebral, pot estar relacionada amb aquesta patologia.

Com es pot ajudar als compradors compulsius?

Convé escoltar-los, tranquil.litzar-los, afavorir la presa de consciència sobre la gravetat del trastorn i les seves conseqüències, ajudar a comprendre el seu significat psicològic, i acudir a un professional.

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta

Pors

Hi ha un seguit de pors primordials que els éssers humans compartim i que solen ser, en bona part, fruit del desconeixement de nosaltres mateixos.

Si ens deixem endur per ella, la por ja no es situa només al nostre interior i ja no es tracta d’una por primordial, sinó d’una por modelada per l’entorn humà, geogràfic, econòmic i cultural on vivim. Us poso un escrit d’Eduard Galeano sobre les pors:

  • Els que treballen tenen por de perdre el treball.
  • Els que no treballen tenen por de no trobar mai treball.
  • Qui no té por de la gana, té por del menjar.
  • Els automobilistes tenen por de caminar i els vianants d’ésser atropellats.
  • La democràcia té por de recordar i el llenguatge té por de dir.
  • Els civils tenen por dels militars, els militars tenen por de la manca d’armes, les armes por de la falta de guerres.
  • És el temps de la por.
  • Por de la dona a la violència de l’home i por de l’home a la dona sense por.
  • Por dels lladres i por de la policia.
  • Por de la porta sense tanca, del temps sense rellotges, del nen sense televisor, por de la nit sense pastilles de
  • dormir i por del dia sense pastilles per despertar.
  • Por de la multitud, por de la soledat, por d’allò que hom ha estat, por de morir, por de viure (Eduardo Galeano)

Font: L’ecologia emocional – J.Soler i M.Conangla

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, conducta

Tens un problema i no saps com resoldre’l? Fes servir l’hemisferi dret

Moltes vegades no sabem com resoldre un problema i, en el moment menys esperat, durant una dutxa, t’apareix la millor solució… I com és això?

Es va realitzar una enquesta on es preguntava a 10.000 persones en quin moment obtenien les millors idees. El 97% va respondre que les obtenia quan es dutxava, abans d’anar a dormir, en moments d’oci, quan caminaven, parlaven, meditaven o en altres activitats relacionades. El 3% restant va respondre que tenia les seves millors idees quan treballaven.

Això ens mostra que que les millors idees arriben al nostre cervell quan estem utilitzant l’hemisferi dret.

Així que si tens algun problema o et trobes davant d’alguna decisió important a prendre, vés a practicar algunes de les activitats controlades pel teu hemisferi dret com:

  • Cantar
  • Ballar
  • Cuinar
  • Caminar
  • Escoltar música
  • Riure,…

Font: Creaturealidad

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, curiositats, estudis

Saber coses noves és addictiu

“Quan estàs provant d’entendre un teorema difícil, no és divertit” diu Irving Biederman de la Universitat del Sud de Califòrnia, “però un cop ho aconsegueixes, et sents genial”.

Els neurocientífics han proposat una explicació simple per entendre el plaer que sentim al comprendre un nou concepte: “El “clic” de la comprensió desencadena una cascada bioquímica que premia el cervell amb una dosi d’opi natural”, comenta Biederman.

La teoria sosté que com més gran sigui l’activitat neuronal en les zones riques en receptors opioides, més gran és el plaer.

Biederman suposa que l’addicció al coneixement té un fort valor evolutiu perquè correlaciona estretament amb la percepció de la intel.ligència.

Font: physorg

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, curiositats, estudis

Un cas real d’autisme

Com comentava en un post anterior, moltes vegades és més fàcil conviure amb un problema o una malaltia si estàs en contacte amb persones que passen o han passat pel mateix que tu.

En aquest post, us presento un blog d’una mare que parla sobre el seu fill amb autisme, l’Erik. A part de conèixer una mica més l’autisme en un cas real, en aquest blog es pot veure com l’Erik arpèn, exercicis que practica amb els seus pares per millorar el seu llenguatge, la socialització, la conducta i molts apartats més.

Visita el blog “El sonido de la hierba al crecer

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, fills, testimonis

Trastorn d’identitat o dimorfisme sexual?

Segons el DSM-IV (un manual de diagnòstic) la homosexualitat podria ser un trastorn de la identitat sexual.

El sexe d’una persona es solia assignar en funció de l’aparença física dels seus genitals. Actualment, per definir una identitat sexual intervenen diferents factors i dimensions:
La dimensió biològica o genètica definida com a sexe: cromosomes (XX o XY), gònades (òrgans sexuals interns) i fenotips (caràcters sexuals externs).
La dimensió social definida com a gènere, que fa referència al paper que assumeix la persona davant la societat, el paper en el qual ha estat educat des del naixement.
I la dimensió psicològica definida com a identitat, que es refereix a la consciència íntima de pertànyer a un o altre sexe.

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, estudis

L’addicció al sexe, un mite?

Segons explica dePsicologia.com, el concepte de ser addicte al sexe és un invent de les clíniques privades i els m1180894940_fitjans de comunicació. Ni es reconeix com a oficial en psicologia o psiquiatria ni hi ha cap estudi científic que provi que es pot ser addicte.

L’especialista en addicions Philip Hopley, doctor del Priory Hospital a Londres, diu que “la major preocupació és quan els problemes relacionats amb el sexe s’etiqueten com a addicció quan de fet és un problema de control d’impulsos. Què constitueix un sexe normal, promig o saludable? No hi ha un límit recomanable per als adults com per exemple l’alcohol”.

El psiquiatra Phillip Hodson aclara que en lloc d’addicció s’hauria de parlar de mania o compulsivitat, no d’addicció.

Font: depsicologia.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a altres, conducta, general

Els cervells dels creients redueixen l’ansietat

Segons els resultats de dues investigacions realitzades a la Universitat de Toronto a Canadà, creure en Déu pot bloquejar l’ansietat i minimitzar l’estrès.

En aquest estudi, els participants van ser sotmesos a la denominada tasca Stroop mentre tenien una sèrie d’elèctrodes col.locats als seus cranis per mesurar-ne l’activitat.

Els resultats van mostrar que, comparats amb els no creients, els participants religiosos mostraven una activitat significativament menor durant la prova a l’escorça cingulada anterior del cervell (zona que ajuda a modificar el comportament quan és necessari el control i l’atenció, normalment com a resultat d’algun fet que ens produeix ansietat, com el de cometre un error). Segons explica el professor de psicologia Michael Inzlicht, aquesta part del cervell podria ser una alarma cortical que sona quan un individu acaba de cometre un error o d’experimentar incertesa.

Com més fort era el fervor religiós dels participants i més creien en Déu, menor activitat es detectava a l’escorça cingulada anterior com a resposta als seus propis errors a la prova i menys quantitat d’errors es cometien. Fins i tot després de contemplar altres característiques dels participants com les seves habilitats cognitives o la seva personalitat, els participants creients cometien menys errors.

Així doncs, es pot dir que la gent religiosa sent menys ansietat i es senten menys estressats quan cometen un error. Aquesta constatació demostra que la fe té un efecte calmant als creients perquè els fa sentir menys ansiosos davant d’allò desconegut i davant dels seus propis errors.

Tot i així, Inzlicht adverteix que l’ansietat pot resultar negativa si es pateix en excés però també pot resultar molt útil ja que ens alerta quan estem cometent algun error. Així, si no experimentem ansietat al cometre un error, correm el perill de no tenir l’impuls suficient per canviar o millorar el nostre comportament i repetir els mateixos errors un cop darrere l’altre.

Els resultats suggereixen que les conviccions religioses proporcionen un marc per a la comprensió i les actuacions dins de l’entorn de cada individu. Per això, funcionen com un reductor de l’ansietat i minimitzen l’experimentació dels propis errors.

Font: tendencias21.net

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, curiositats, estudis

Què fa que ens enamorem?

Què fa que de totes les persones que ens creuem al llarg del dia ens fixem en una de concreta? Què fa que una persona passi desapercebuda per algú i per a un altre sigui una explosió d’emocions al seu cor?
En quasi tots els processos d’enamorament es solen presentar tres característiques: l’atractiu, la similitud i la proximitat.

L’atractiu
L’atractiu està determinat per patrons estètics específics de cada societat. Segons es tracti d’homes o dones, es valoraran més uns atributs o uns altres. Tot i així, atractiu no només es refereix a l’atractiu físic. Com comenta Antoni Bolinches al seu llibre “L’art d’enamorar”, el perfil d’atractivitat masculina segons les dones està determinat per:
47,4% Valors personals (intel.intel·ligència, simpatia, personalitat)
29,7% Tendències actitudinals (afectuós, sincer, comprensiu)
21,8% Característiques físiques i aspecte extern (atractiu/guapo, ulls/ mirada, presència/higiene)
1,1% Circumstàncies econòmiques (bona posició, diners, solvència)

Així doncs, quan parlem d’atractivitat hem d’incloure la intel•ligència (la capacitat d’adaptar-se a un medi hostil, entendre les coses ràpidament i saber-les resoldre, prendre la iniciativa, etc…), la simpatia, la personalitat, els valors personals (virtuts i defectes) i l’atractiu físic que resulta ser bastant determinant. La causa és que és el primer que es veu i en segons hem processat l’altura, la complexió, el color dels ulls, els gestos, la característiques de la cara, etc, i determinem si segueix la pena seguir-la mirant o no. Una altra raó de pes és l’anomenat efecte “halo” (perdoneu però no recordo la traducció en català!) que fa que es desplaci el valor d’una qualitat a una altra, és a dir, pel fet de ser atractiu (físicament) suposem que també serà simpàtic, intel.ligent, bona persona,…

Característiques físiques universalment preferides per un i altre sexe:

Les dones prefereixen homes….

Espatlla ampla

Pit ampli

Malucs estrets

Cames llargues i fortes

Complexió robusta

Glutis estrets

Abdomen pla

Braços forts

Mans grosses

Trets marcats

Veu greu

Els homes prefereixen dones…

Sense pèl

Pits marcats i turgents

Malucs moderadament amples

Cintura estreta

Complexió corbada

Cames esveltes i formades

Pell suau

Celles fines

Somriure obert

Trets suaus

Cabell cuidat


Font: “Amor puro y duro”; Varela, P.

La proximitat
El contacte repetit desperta interès, per això, hi ha persones que segueixen a personatges desagradables que apareixen en la televisió. La proximitat física genera afecte i és degut a l’efecte de la mera exposició (com per exemple seure al costat d’una persona a classe cada dia).

La similitud
Com més criteris, actituds i gustos comparteixin dues persones, més s’interessaran mútuament. Sembla que hi hagi d’haver menys discussions, es consideren més adequades les decisions i pensaments de l’altre, augmenta l’autoestima si l’altre reafirma una postura pròpia,…

També es comenta que els pols oposats s’atreuen i la psicologia ho ha anomenat complementarietat, és a dir, la parella es complementa (extrovertit-introvertit, autoritari-submís,…)

També hi ha altres característiques que faciliten l’aparició de l’amor com per exemple la reciprocitat que fa que estimem als que ens estimen…

Font: Antoni Bolinches

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, curiositats

Tests online per entretenir-se

Aprofitant que durant la Setmana Santa es baixa el ritme, us proposo uns quants vídeos del Youtube que son tests entretinguts que et sorprendran els seus resultats:

Test A

Test B

Test C

Test D

Test E

Test F

Etiquetat amb: , ,
Publicat a curiositats, internet, tests

La intel.ligència constructiva

La intel.ligència és una facultat potencialment positiva però es pot utilitzar de manera destructiva. Com deia Sri Yukteswar “hi ha persones que tracten de ser altes tallant el cap als altres”…

Ho podem dividir en intel.ligència constructiva i intel.ligència destructiva. Anem a veure uns quants exemples:

Intel.ligència constructiva

Intel.ligència destructiva

Escolten més del que parlen.

Accepten més crítiques de les que emeten.

Són permisius amb el comportament aliè i exigents amb el propi.

Detecten fàcilment els valors dels altres.

Procuren modelar-se a si mateixos i tendeixen a apreciar els altres.

Tendeixen a mantenir relacions simètriques.

Parlen més del que escolten.

Emeten més crítiques de les que accepten.

Són exigents amb el comportament aliè i permissius amb el propi.

Detecten fàcilment els defectes dels altres.


S’erigeixen com a model i tendeixen a menysprear els altres.

Tendeixen a establir relacions jerarquitzades i de predomini.

Sovint hi ha persones que utilitzen la intel.ligència destructiva per compensar els seus temors i sentir-se més segurs en comptes d’escollir la via de la superació personal.

Utilitzar la intel.ligència constructiva ens permet desenvolupar-nos, millorar com a persones, créixer, evolucionar, etc… Així doncs, comencem a utilitzar l’intel.ligència constructiva?

Font: Antoni Bolinches

Etiquetat amb:
Publicat a general
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu