Obesitat i dietes

La obesitat és un dels problemes de salut més preocupants actualment, fins al punt de que es comença a considerar com a una epidèmia global.

A part de ser un problema estètic, la obesitat augmenta el risc de mort prematura, les condicions cròniques (diabetis Tipus 2, hipertensió,…), alguns tipus de càncer (el 30% dels càncers estan associats als hàbits de vida) i produeix un elevat cost sanitari (obesitat i malalties associades).

Les poblacions més afectades són N.Amèrica, Orient mitjà i Europa. Tot i així, està incrementant molt ràpidament a països en vies de desenvolupament (Mèxic, Malasia, Sudàfrica, Xina,..) degut a la incorporació dels hàbits occidentals. A Espanya en adults de 25-60 anys hi ha un 14’5% d’obesitat i un 38’5% de sobrepès.

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, conducta, salut

Efectes de la ira i l’ansietat

Un gran número d’estudis revela que la ira és molt perjudicial per al nostre benestar físic. Un d’ells comenta que alliberar-se de la ira acumulada reduïa el dolor crònic de l’esquena. El projecte sobre el perdó de la Universitat de Standford va revelar que és impossible ser feliç i estar sa si un està amargat i enfadat per la manera injusta que l’han tractat.

Sembla ser que ens han condicionat per a afrontar qualsevol situació que ens produeixi estrès, ja sigui la sirena d’un cotxe de policia o un irritant conflicte amb la parella o un company de treball, com si es tractés d’una crisis. En aquests moments el nostre cos genera i secreta adrenalina i cortisol, les hormones de l’estrès. El cor s’accelera, la respiració es torna més ràpida i la ment va a cent per hora. L’alliberació de sucre que acompanya aquesta reacció activa els músculs i la tensió sanguínia es dispara; això fa que un sigui més propens a patir un infart.

Aquest procés no és perjudicial si la tensió o el sobresalt és breu i molt poc freqüent, com estar a punt de tenir un accident mentre conduïm, però l’agitació emocional que produeix la ira i el rancor equivalen a tenir constantment accidents i les hormones acaben convertint-se en toxines. L’efecte depressor del cortisol sobre el sistema immunològic s’ha associat amb unes malalties greus. Segons el professor Stafford Lightman, de la Universitat de Bristol, “el cortisol desgasta el cervell i porta a l’atrofia cel.lular i a la pèrdua de memòria. També puja la tensió arterial i el nivell de sucre en sang, endureix les artèries i fomenta les cardiopaties.

Font: psicologaenpractiques

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, salut

Actituds davant el conflicte

Es solen adoptar diferents actituds quan ens toca enfrontar-nos en algun conflicte. Aquestes actituds estan relacionades amb la relació que tenim amb els altres i la importància que donem als objectius a aconseguir, és a dir, si ens importa la persona i l’interès que tenim per “guanyar” el conflicte.
Trobem cinc aptituds diferents:

  • La competició: Jo guanyo i tu perds – És una situació en la que aconseguir el que jo vull és el més important, encara que s’hagi de passar per sobre de qui sigui. El més important és que jo guanyi (i per aconseguir-ho, és més fàcil que perdin els altres). És com el que succeeix en l’esport. Perdre, en aquesta situació, es tradueix en ser eliminat, destruït, esborrat, apart de no aconseguir els objectius.
  • L’acomodació: Jo perdo i tu guanyes – Per estalviar-me l’afrontació amb l’altre, no intento ni plantejar els meus objectius.Aquest tipus de model d’actitud es troba tant o més extens que el de la competició.Es pot confondre respecte o bona educació amb el fet de no valdre els nostres propis drets perquè ens pot provocar malestars o tensions. Aquesta actitud té com a efecte que ens anem aguantant fins que no podem més.
  • L’evasió: Jo perdo i tu perds – Aquesta actitud es refereix a que ni els objectius ni la relació interessa. No s’aconsegueixen ni es compleixen cap dels dos.
  • La cooperació o col·laboració: Jo guanyo i tu guanyes – Aconseguir els propis objectius és molt important, però mantenir la relació també ho és. Es tracta de que tots surtin guanyant. Cooperar no és acomodar-se, no es pot renunciar a allò que ens és fonamental.És el model que s’intenta encaminar en el procés educatiu.
  • El compromís o la negociació – Es tracta de que les dues parts guanyin en el que els és fonamental ja que no poden arribar al 100%. Arribar a un acord: 60%-40%, 50%-50%,…No s’ha de confondre amb la competició ja que si una de les parts creu no haver guanyat en allò fonamental, llavors ja s’ha convertit en un model de competició o d’acomodació.

Aquestes actituds no són sempre habituals en la seva forma més pura. Tampoc es pot dir que hi hagi actituds més bones o més dolentes però ja ens podem fer una idea sobre quines actituds prenem, hem pres i què podem esperar de prendre algun d’aquests tipus d’actituds.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, social

Diferències cerebrals 2

Un dels cervells més estudiats és el de les persones que pateixen esquizofrènia.

Tot i que hi ha casos d’esquizofrènia amb cervells normals, el cervell esquizofrènic generalment es veu diferent a simple vista mostrant un dimorfisme important.

El cervell esquizofrènic sol presentar un menor pes cerebral, una menor profunditat de les cissures, un eixamplament ventricular,…

A la imatge es poden veure més clarament aquestes característiques. Es mostren dos cervells de dos bessons idèntics de 28 anys, el qual el dret és el que pateix esquizofrènia:

esquizofrenia

Es pot veure que conté moltes més parts fosques a l’interior del cervell (ventricles) i a les “escletxes” (cissures) que estan molt més obertes i separades.

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, neurociència

Somriure

Sabies que el riure és de les coses que aixeca més l’autoestima?

L’autora Delia Jurgevic, del llibre “Auto-estima, seguridad en uno mismo”, ens explica que cada vegada que somriem, encara que no sentim res, els músculs que activem estan enviant un missatge al cervell de que les coses van bé. Això és degut a que aquests músculs tenen una connexió directa amb el sistema nerviós central i en cada somriure s’allibera la hormona beta-endorfina, que envia aquest missatge positiu.

A més a més, el nivell d’hormones de l’estrès (catecolamines), baixa en sang juntament amb la freqüència cardíaca, reduint el nivell d’estrès.

Així doncs, SOMRIU!

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, curiositats, salut

Un cas real de dol

Sovint, quan tenim un problema o alguna malaltia, el fet de conèixer altres persones que viuen el mateix que tu o el fet de poder-ho explicar et fa sentir millor. Per aquest motiu, avui us presento un blog, “el Blog de David Rovira Alsina” , on el seu pare ens explica i ens parla sobre la mort del seu fill David i de tot el procés de dol que viu.

Aquest blog està ple de sentiments i, tant si heu perdut un fill o un familiar proper com no, us recomano que hi feu una ullada.

El Blog de David Rovira Alsina
capcelera-blog-david_31

Etiquetat amb: ,
Publicat a fills, general

La influència en les xarxes socials tindria una base genètica

Si temps enrere parlàvem del Facebook com a un fenomen social i s’apuntava que era un lloc per als narcissistes,des de la web DePsicologia ens expliquen que investigadors de la universitat de Harvard i de la de Califòrnia, han descobert que el nostre lloc en la xarxa social està influenciant, en part, pels nostres gens.

L’estudi pioner va mostrar que la popularitat o el número de vegades que un individu era nombrat com un amic i la possibilitat que aquests amics es coneguessin entre si, era fortament heretable.

A més a més, la ubicació dins de la xarxa o la tendència a ser el centre d’un grup, també estava vinculada genèticament. Tot i així, els investigadors es van sorprendre al veure que el número de persones
nombrades com amics per un cert individu no semblava ser hereditari.

L’estudi va incloure dades de xarxes socials de la National Longitudinal Study of Adolescent Health, que tenia dades de 1110 adolescents bessons idèntics i no idèntics. Els investigadors van comparar les xarxes socials d’aquests dos tipus de bessons i van descobrir més similituds entre bessons idèntics que entre bessons no idèntics.

James Fowler comenta que “una cosa que ens ha mostrat l’estudi és que les xarxes socials tendeixen a ser una part fonamental de la nostra herència genètica. Podria ser que la selecció natural actua no només en si es pot resistir a un refredat o no, sinó que també amb qui estarem en contacte.”

Font: depsicologia.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a estudis, experimentació, general, social

Personalitat, caràcter i temperament

La personalitat és un conjunt de pautes de conductes actuals i potencials que resideixen en un individu i que es mouen entre l’herència i l’ambient. És a dir, un estil de vida que afecta a la manera de pensar, sentir, reaccionar, interpretar i conduir-se per ella. Unes de les característiques més pròpies de la personalitat és que és estable i previsible.

El caràcter és la part de la personalitat que es va adquirint al llarg de la vida, el que anem aprenent de l’entorn a través de les influències psicològiques, socials i culturals. Per això es sol dir que el caràcter “es forja”.

El temperament és la part heretada, aquella que té una relació directa amb patrons de conducta hereditaris i, per tant, una base neurobiològica. Es troba des de les primeres etapes de la vida i es considera immodificable.

Font: “¿Quién eres?” Enrique Rojas

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, general

Què és un rol?

Al llarg de la vida tots passem per diferents rols: fills, pares, alumnes, amics, companys de feina, home, dona,… i en més o menys mesura, sabem què és el que hem de fer per comportar-nos coma tal.

Complir un rol suposa comportar-se segons uns patrons, pautes o normes determinades. Així doncs, podem definir un rol com un conjunt d’accions estandarditzades necessàries per desenvolupar una comesa social concreta i específica, és a dir, un conjunt de conductes esperades que es vinculen amb una determinada posició en el nostre entorn.

La transmissió dels coneixements sobre cada una de les característiques dels rols es fa a través de la socialització mitjançant la família, l’escola, els grups d’iguals, els mitjans de comunicació, la feina…

Sovint, apareixen discrepàncies entre les expectatives que es tenen sobre un determinat rol i es produeix un conflicte de rol. N’hi ha de diferents tipus:

  • Conflicte inter-rol: col.lisió entre alguns dels nostres rols en un moment determinat.
  • Conflicte intra-rol: coexistència de pautes que poden ser incompatibles en un mateix rol.
  • Conflicte persona-rol: incompatibilitat entre els desitjos, necessitats i creences de la persona amb les expectatives del rol que desenvolupa.
  • Sobrecàrrega del rol: demandes que diferents persones fan simultàniament a una mateixa persona i que no poden ser ateses simultàniament. La persona ha de decidir quina realitzar.
  • Ambigüitat del rol: en situacions on existeix una ambigüitat en les expectatives sobre la conducta a realitzar en relació a un determinat rol. Es dóna en situacions de canvi de definició del rol o aparició de nous rols.
Etiquetat amb: ,
Publicat a general

Diferència entre fòbia i por

Molt sovint, les persones parlem de pors i de fòbies indistintament però no són el mateix. Abans de distingir-les però, hem de parlar de l’ansietat.

L’ansietat és una resposta adaptativa del nostre organisme completament normal que s’activa per poder reaccionar davant de situacions que puguin ser una amenaça i/o comportar perill.

La resposta de l’ansietat és produeix a nivell psicofísic (sudoració, augment de la taxa cardíaca i la pressió arterial, canvis de temperatura,…), a nivell motor (per impedir, ajornar o interrompre el contacte amb la situació o estímul que produeix ansietat) i a nivell cognitiu (avaluació de la situació, expectatives,…)

ansietat

Així doncs, podem definir la por com l’ansietat que es produeix davant d’estímuls específics. La seva intensitat és proporcional al perill percebut i desapareix un cop s’ha acabat el perill o quan hem vist que no era tant perillós com pensàvem.

En canvi, la fòbia és una por desproporcionada davant d’un estímul (o situació) que té una llarga durada, difícil de controlar racional i voluntàriament i que interfereix en la vida quotidiana de la persona de manera greu.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a general

Per què estem tant contents quan el nostre esportista preferit guanya?

Per què estem tant contents quan el nostre esportista preferit guanya? O per què hi ha tanta il.lusió concentrada en Obama?

Segons comenta la psicòloga clínica Maria Jesús Álava, “identificar-se amb un personatge famós sorgeix de la necessitat d’il.lusionar-se, de creure en algú que tingui unes característiques que el fan admirable, bé perquè vagin a canviar el món, perquè representen un triomf de la justícia, l’esforç o la capacitat de superació. Són persones que propugnen un canvi a la societat, de creença en certs valors amb els qual la majoria de la gent es pot identificar, signifiquen l’esperança per a molts.”

En les paraules de Fernando de Lucas, doctor en Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid, “es converteixen símbols que tradueixen les nostres aspiracions i desitjos”.
Una característica d’aquests personatges són que, per un costat, fan les coses de manera diferent i superen reptes que no estan a l’abast dels altres i, al mateix temps, es mostres propers a la gent, reconegudes i familiars. “Una proximitat que no ha de ser excessiva per no esborrar les possibilitats de creença en les capacitats i virtuts extraordinàries”, segons De Lucas.

Font: Revista Psychologies, num.48

Podeu entrar al fòrum i opinar: Obama i la il·lusió

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, curiositats, general

L’augment d’una conducta a partir de l’atenció donada

Fixar l’atenció a una acció o conducta pot fer que aquesta augmenti i es repeteixi, tal com es mostra en aquest experiment:

Es va intentar transformar una classe “bona” en una classe “dolenta” per unes setmanes. Es va suggerir al professor que no elogiés més als seus alumnes. Quan va deixar d’elogiar-los, la conducta pertorbadora no desitjada va augmentar d’un 8,7% a un 25,5%. El professor va reprovar el mal comportament i es va abstenir d’elogiar la conducta dels nens quan estaven fent els seus deures.

Quan van demanar al professor que, en lloc de cinc vegades en vint minuts, els reprovés 16 vegades en vint minuts, la conducta pertorbadora va augmentar encara més. Va pujar fins a una mitja de 31,2% i es va mantenir durant uns dies per sobre del 50%. La mala conducta encara es va accentuar més per l’atenció que se li prestava. Quan els nens van tornar a ser elogiats, va retornar la predisposició al treball.

L’experiment mostra com una conducta pertorbadora no desitjada d’un grup de nens pot augmentar en poques setmanes d’un 8,7% al 50%, només a partir de l’atenció que se l’hi va donar a aquesta conducta.

“Equilibrio y curación a través de la logoterapia”. Elisabeth Lukas

Etiquetat amb: , ,
Publicat a curiositats, educació, experimentació

Els afrodisíacs

Un afrodisíac és una substància que promou el desig sexual i genera la conducta corresponent. N’hi ha de dos tipus:
Directe: es reprodueixen les característiques neurològiques i hormonals de l’enamorament al cervell.
Indirecte: Afecten a l’afinament de la percepció i la fantasia, a la disminució de les inhibicions, increment de l’humor (antidepressiu) i son energitzants.

Dos dels afrodisíacs tradicionals son:
• Cantaridina: principi actiu de la Lytta vessicatòria (cuca verinosa, mosca d’Espanya). Considerat afrodisíac, vasodilatador (facilita la circulació sanguínia necessària per a l’erecció), diurètic,
• Teucrium marum, herba dels gats,(autòctona de les Balears). Gust picant, olor a bombons (nitrit d’amil) Diurètica, antiespasmòdica. Es solia macerar en vi de xerès.

Alguns dels aliments considerats com a afrodisíacs son:
• Menta
• Espècies (canyella, anís, pebre, bitxo, clau, gingebre)
• Cacau (feniletilamina)
• Alcohol (combinat amb metilxantines i tot lo anterior).
• Altres aliments com el plàtan, el marisc, la maduixa… no tenen cap efecte químic afrodisíac. Només la maduixa és podria considerar com una espècie perquè té moltes substàncies.

S’han estudiat diferents substàncies relacionades amb efectes afrodisíacs com:
Iohimbina: afecta a l’erecció però està en desús.
Sildenafil: era per a la hipertensió però actualment és una substància de la viagra.
Drogues: la cocaïna és anestèsica, els opiacis són desinhibidors socials, la cafeïna (a dosis altes) i l’alcohol augmenten l’àcid cítric (conducta homosexual en rates).

Sembla ser que, tot i que l’ús d’afrodisíacs data de molts anys, son poques les substàncies que realment afecten a la conducta sexual i sembla ser que els aliments tenen més un efecte placebo que un efecte real en la sexualitat.

Etiquetat amb:
Publicat a general

Límits


Els límits són necessaris per afavorir un model de persona més equilibrat i amb majors possibilitats de ser feliç, una persona capaç de conviure, d’inspirar, de donar afecte i de mostrar-se empàtica, generosa i solidària. També són necessaris per prevenir trastorns de conducta. Diversos estudis realitzats en centres de menors indiquen que alguns dels trets comuns trobats en adolescents internats son: la tendència a transgredir les normes, la falta de respecte als límits, la falta d’atenció i la falta d’un model equilibrat de progenitor.

Són necessaris per:
• Definir un espai de creixement on el nen pugui construir-se amb seguretat.
• Assenyalar pautes de conducta que afavoreixin una millor adaptació a l’entorn humà i ecològic.
• Regular la convivència diferenciant els espais propis dels límits i espais dels altres.
• Facilitar l’autocontrol emocional dotant al nen d’estratègies per a gestionar ecològicament les seves emocions.
• Afavorir la construcció del sentit moral individual fomentant valores com la llibertat, el respecte i la responsabilitat.
• Permetre la possibilitat de canviar-los, posar-ne de nous, revisar-los i recuperar-los si es creu convenient.
• Prevenir patologies emocionals i posteriors.

Segons Andrea Fiorenza, tanta democràcia familiar crea disfuncions conductuals ja que no tot ha de ser discutit i consensuat. Els pares, durant una llarga etapa de creixement del nen, han de prendre decisions, a vegades difícils, que no els hi agradaran perquè els fills petits no tenen la maduresa ni l’experiència necessària per valorar la importància d’algunes mesures educatives que els pares han d’adoptar.

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, conducta, educació, fills

La por a l’autoritat davant dels fills

La por a ser massa autoritaris fa que alguns pares caiguin en la desídia, a la “deixada de funcions” on passen a l’extrem de deixar d’assumir la funció d’educar els seus fills. Aquesta por respecte a l’educació dels fills ha provocat un augment de la tolerància cap a ells, deixant de definir límits i deixant que el nen faci el que vol i quan vol, augmentant les seves quotes de poder. Els resultats d’aquesta desídia són fills insegurs, prepotents, amb un baix nivell d’autoestima, falta d’autocontrol emocional i amb tendència a conductes violentes.

L’autoritat és necessària però sovint es confon amb autoritarisme. L’autoritat s’adquireix a força de donar exemple amb una conducta coherent i íntegra. En canvi, l’autoritarisme sol ser el resultat d’actituds rígides, de pocs recursos personals i de falta de respecta cap a l’altre. Recórrer al poder, per fer que el fill faci o deixi de fer, no és convèncer ni educar, sinó coaccionar.

A un fill se l’hi ha de dir què fa bé i què necessita modificar, així com intervenir quan sigui necessari i senyalar uns límits clars.

Font: “Ámame para que me pueda ir“. J. Soler i M.M. Conangla

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, fills

Els tres cervells

Sempre hem pensat que el nostre cervell (el que tenim a sobre les espatlles) és l’únic cervell del nostres cos. Tot i així, estudis dels últims anys han descobert que el nostre cervell està acompanyat per dos cervells més: un a l’abdomen i un altre al cor.

Els especialistes en neurocardiologia han descobert que tenim un cervell al cor compost per més de 40.000 neurones de diferents tipus juntament amb una complexa xarxa de neurotransmissors, proteïnes i cèl·lules auxiliars que actuen independentment del cap.

Els batecs del cor no son simplement pulsacions mecàniques de bombeig. Posseeixen un llenguatge intel·ligent que influeix en la nostra manera de percebre el món i reaccionar davant d’ell. Tots els batecs del cor estan vinculats al cervell, que pensa i afecta a ambdues branques del sistema nerviós autònom influint contínuament en les nostres percepcions i la nostra consciència. Robert Cooper, doctor en filosofia, diu que el cor no només està obert a noves possibilitats, sinó que les examina activament i fins i tot busca una nova comprensió, intuïtiva.

En el llibre “La sabiduría del vientre”, Pierre Pallardy explica que l’abdomen és, estructural i neuroquímicament, un segon cervell connectat directament a l’encèfal. A través de l’intestí produeix entre el 70 i 80% de les cèl·lules immunitàries de l’organisme que ens protegeixen de malalties greus, també produeix cèl·lules intersticials que s’encarreguen del funcionament dels músculs i els lligaments i té una complexa xarxa de neurotransmissors, neuromoduladors i molècules idèntiques a la dels de l’altre cervell com la serotonina, l’acetilcolina o l’adrenalina.

El professor Michael D. Gershon, especialista en anatomia i biologia cel·lular, va demostrar l’existència d’una activitat química recíproca entre ambdós cervells a través del nervi vague. Un equip de la Universitat de Boston va identificar a l’estómac i l’intestí de les rates receptors del gust amarg. Fins i tot, Gershon va demostrar al seu llibre “Guía de la salud abdominal” que els elements constitutius de la malaltia d’Alzheimer o la malaltia de Parkinson es formen al cervell i als intestins al mateix temps.

Fonts: “La sabiduria del vientre” Pierre Pallardy
60 segundos para organizarse” Jeff Davidson

Publicat a general
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu