Talla 40 GORDA!!!

Video on fa una reflexió crítica sobre  una nova línia de roba que considera “gran” la talla 40 feta amb humor i ironia.

La ACAB (Associació contra l’Anorexia i la Bulímia) ha enviat una carta a MANGO mostrant la preocupació i demanant una major sensibilitat (en data 14/01/2014 encara no havien rebut cap resposta per part dels creadors d’aquesta paradoxa comercial, tal com expliquen en la seva publicació “El Mirall” del 16/1/2014).

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació

Dolç, salat, agre, àcid, amarg .. i l’ “umami”

Localitzen un sisè sabor, l’umami, que s’identifica amb les grasses, i podria ser la clau per reduir en el futur els problemes d’obesitat.

Segons explica la revista Psiquiatria.com, un equip d’investigadors de la Universitat de Deakin a Melbourne, junt amb col·laboradors de la Universitat d’Adelaide, van observar que hi ha persones sensibles a aquest sabor, i que aquestes persones tendeixen a menjar menys quantitat de grassa i per tant son menys propensos a patir sobrepès.

Després de l’estudi suggereixen que “donat que les grasses son altament accessibles i molt comuns en les dietes actuals, pot ser que els nostre sistema gustatiu pot tornar-se insensible al sabor de la grassa amb el temps, per la qual cosa faria que algunes persones fossin més susceptibles al consum excessiu d’aliments grassos” segons Keast

Per accedir al text complert journals.cambridge.org/action/displayJournal?jid=BJN

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, percepció

El nou paràmetre social: l’aspecte físic

aspecte físicEn l’actualitat, si formar part d’una classe social o tenir més o menys diners ja no són els paràmetres per mesurar-nos i comparar-nos amb els veïns, quins són els nous paràmetres socials?

Per molts són les possessions, però indubtablement el nostre aspecte físic també forma part d’aquests paràmetres. L’aparença, el bon aspecte i l’aptitud física són ara la mesura del nostre “valor social”

Estem exposats al següent missatge “aconseguir la bellesa és una qüestió d’esforç, i si no s’aconsegueix és perquè no fem el necessari“.

Sembla com si l’objectiu de ser “bella” fos accessible a qualsevol que li dediqui el temps suficient, que faci exercici i que mengi poc. Tenir bon aspecte s’ha convertit en el nostre passatemps més important encara que en realitat no sigui divertit, més aviat per a la majoria es una cerca que ens tortura.

Tots en som víctimes: s’ha posat de moda i resulta políticament correcte afligir-se per l’ambient, plantem arbres per salvar el planeta, ens sap greu quan hi ha vessaments de petroli, però ens plantegem qèe signifiquen tants productes químics per aconseguir tenyir-nos els cabells, posar-nos cremes dermatològiques, o menjar aliments sintètics? On està l’aflicció per l’aspecte humà de l’ambient?

Qualsevol es pot sentir identificat amb la següent situació:

” Al matí destino una hora a vestirme-me, posar-me cremes, escollir la roba que fa que sembli més prim/a i preocupar-me davant del mirall. Després vaig a treballar, a l’autobús tracto de veure qui té millor aspecte que jo. Passo el matí a la feina pensant a no menjar-me l’entrepà i què fer per evitar el dinar. Cap a les tres de la tarda estic tant mort/a de gana que no puc fer res més que pensar en el sopar. Aquesta recompensa arribarà després de l’hora que dedico a fer aeròbic. I, sortir de nit? Es una broma? he de començar a preocupar-me per tenir un bon aspecte, demà”.

Font: S.E. Medicina psicosomatica y Psicologia Médica. Imatge: Centro joven Fuensalida

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, social

Els trastorns alimentaris i els estudis de la nostra àvia

estudis universitarisLes filles de pares universitaris tenen un doble risc de rebre tractament per desordres alimentaris que les filles de pares que només han rebut una educació a nivell primari. Però el risc és 6 vegades més gran entre les noies que tenen àvies maternes que han rebut educació universitària.

Així ho demostra l’estudi fet pels investigadors de l’Institut Karolinska d’Estocolm, segons el qual es pot afirmar que a mida que augmenta l’educació dels pares o avis també ho fa el risc que les noies siguis hospitalitzades per anorèxia o bulímia. Així mateix encara s’accentua més aquest risc entre les noies que treuen notes altes.

Es pressuposa que aquestes noies pateixen o perceben més pressió de la família, i també hi ha probabilitat de tenir certs trets de personalitat com el perfeccionisme que les fa relativament més vulnerables als desordres alimentaris.

Tal com diuen els investigadors, amb aquest estudi no es pot provar que una educació millor i els èxits escolars portin a patir trastorns alimentaris, però si suggereix que les noies de famílies de més èxit acadèmic tenen un risc relativament més gran de patir-los.

Font: Psiquiatria.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, salut

Menjadors nocturns

menjadors nocturnsAquesta patologia la va descriure el professor de psiquiatria de la universitat de Pennsylvania, Dr. Sturkard el 1955 després que va observar que hi havia pacients obesos que patien d’una inapetència diürna però que a la nit desapareixia. Va observar que en aquestes hores nocturnes es convertien en menjadors repetitius i amb insomni i que ho eren més en períodes de tensió i alarma que en d’altres moments.

El síndrome del menjador nocturn es caracteritza per:

  • No tenir gana als matins, normalment no esmorzen i inicien la primera menjada del dia el més tard possible.
  • Mengen grans quantitats d’aliment sense control durant les nits.

Aquest síndrome és un desordre alimentari que es diferencia amb els menjadors compulsius en que aquests gairebé mai s’aixequen a la nit, mentre que els menjadors nocturns arriben a consumir més d’un 35% de les calories diàries.

Va acompanyat d’un gran sentiment de culpa i pèrdua d’autoestima. Utilitzen el menjar com a ansiolític que els permet agafar el son i aconseguir alliberar-se del seu malestar.

Per tractar aquests casos es fa d’una manera interdisciplinar i segons el cas de cada persona, però és fonamental la tasca psicològica per modificar els hàbits i les emocions que l’ha provocat i al mateix temps que està provocant partir-lo.

Imatge: Vive sin drogas

Etiquetat amb:
Publicat a alimentació

Bulímia, control en línia

bulimia-en-liniaGràcies a Internet es poden fer consultes privades en línia i donat que són molt pràctiques per l’usuari i els resultats que s’obtenen son positius en moltes malalties, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha realitzat un estudi per valorar l’eficàcia a curt termini d’un Tractament Basat en Internet (IBT), en persones adultes (mitjana de 24 anys) amb símptomes bulímics.

La bulímia nerviosa purgativa és un trastorn de la conducta alimentaria caracteritzat per fer afartaments seguits de conductes compensatòries inadequades (laxants, vòmits, etc). L’estudi es va estructurar en 7 passos durant 7 mesos, amb contactes setmanals amb el seu entrenador-terapeuta i dues sessions d’avaluació presencials.

Segons els resultats que s’han obtingut hi ha evidència d’un descens significatiu dels nivells de psicopatologia i severitat de la conducta bulímica dels pacients, per la qual cosa s’estableix que aquest tipus d’intervenció ajuda a restablir un autocontrol sobre la conducta alimentària i a reduir el component emocional associat al trastorn com els símptomes d’ansietat. per això la intervenció “en línia” IBT (Internet Bassed Therapy) constitueix una opció terapèutica vàlida per al control de símptomes bulímics en població de dones adultes.

Font: UAB divulga Imatge: SinMordaza

Etiquetat amb:
Publicat a alimentació, internet

Obesitat i dietes

La obesitat és un dels problemes de salut més preocupants actualment, fins al punt de que es comença a considerar com a una epidèmia global.

A part de ser un problema estètic, la obesitat augmenta el risc de mort prematura, les condicions cròniques (diabetis Tipus 2, hipertensió,…), alguns tipus de càncer (el 30% dels càncers estan associats als hàbits de vida) i produeix un elevat cost sanitari (obesitat i malalties associades).

Les poblacions més afectades són N.Amèrica, Orient mitjà i Europa. Tot i així, està incrementant molt ràpidament a països en vies de desenvolupament (Mèxic, Malasia, Sudàfrica, Xina,..) degut a la incorporació dels hàbits occidentals. A Espanya en adults de 25-60 anys hi ha un 14’5% d’obesitat i un 38’5% de sobrepès.

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, conducta, salut

Les dietes

dietesA partir d’ara començaran amb l’operació biquini i amb les dietes per aconseguir un cos més prim.

Quan es decideix començar una dieta es fitxem uns objectius (perdre X quilos). La idea és que quan s’arribi a aquest número de quilos es deixarà o potser s’intentarà fer una dieta de manteniment.

Per un altre costat disposem de força informació sobre els trastorns de la conducta alimentària, però en cap moment ens plantegem que ens pugui passar a nosaltres.

Que fa que una persona que aparentment està normal arribi a fer un trastorn en la conducta alimentaria (i per tant un trastorn mental)?

Hi ha uns factors que predisposen, i juntament amb una dieta restrictiva provoca el desencadenant: les persones amb estats emocionals negatius acompanyats d’ansietat i depressió, la inseguretat, la necessitat d’aprovació, l’estres amb poques habilitats per fer-hi front, etc.

S’ha de reconèixer que molts de nosaltres en tenim d’aquests factors per tant el risc a patir un trastorn de conducta alimentària hi és.

Així hi tot pensem que “a nosaltres no ens passarà“. Però imaginem una situació que segur que molts s’hi han trobat (encara que es poden donar moltes variants):

Es comença una dieta i per tant es redueix la quantitat de menjar de manera més o menys estricte. La persona s’està autoimposant una disciplina.. És molt probable que tard o d’hora es “salti” la dieta.

Si això passa és molt probable que es mengin els aliments “prohibits” o es faci un afartament. (menjar molta quantitat en poca estona i amb pèrdua de control). Normalment això s’interpreta com una falta catastròfica i la persona experimenta un sentiment de culpa molt intens.

A partir d’aquí la situació ja queda completament alterada, la persona intenta posar-hi remei prenent laxants o provocant-se el vòmit. S’intentarà continuar amb la dieta exigida, però, ara, cada vegada que es torni a saltar la dieta s’anirà repetint aquest patró de conducta.

Actualment els casos amb trastorns de la conducta alimentària estan augmentant considerablement. Si es vol fer una dieta, millor tenir-ho present i i fem-la amb l’ajuda d’un professional.

Bibliografia: Técnicas de intervención en los trastornos del comportamiento alimentario – Saldaña, Tomás y Bach

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, salut

Pateixes algun trastorn en la conducta alimentària?

trastorn-conducta-alimentaria1

Posem el test “Eating Attitudes Test” (Eat 26/Cheat 26 Garner & Garfinkel, 1979; Garner et al.,
1982). que valora el comportament alimentari anorèxic/bulímic.

L’EAT-26 és un instrument eficient per a detectar els individus amb conductes alimentàries anòmales i que presenten risc de patir un TCA.

Cal respondre totes les preguntes. A cada una d’elles es pot contestar:

  • a) sempre
  • b) habitualment
  • c) sovint
  • d) alguna vegada
  • e) rarament
  • f) mai

Es puntua de la següent manera: a) sempre=3, b) habitualment=2, c) sovint=1, d) alguna vegada=0, e) rarament=0, f) mai=0 (excepte la pregunta 25 que puntua 0,0,0,1,2,3, és a dir de forma oposada).

  1. Engreixar-me m’horroritza.
  2. Procuro no menjar encara que tingui gana.
  3. Em preocupo molt pel menjar.
  4. A vegades em quedo molt tip/a del menjar, però em veig incapaç de parar de menjar.
  5. Tallo els aliments en trossos petits.
  6. Tinc molt de compte amb les calories dels aliments que menjo.
  7. Evito, especialment, aliments rics en hidrats de carboni (com el pa, l’arros, patates, etc.)
  8. Noto que els altres preferirien que mengés més.
  9. Vomito després d’haver menjats.
  10. Em sento molt culpable després d’haver menjat.
  11. Estic preocupada. Desitjo estar més prim/a.
  12. Penso que he de cremar calories quan faig exercici.
  13. Els altres pensen que estic massa prim/a.
  14. Estic preocupat/da amb la idea de tenir grassa al cos.
  15. Tardo més a menjar que les altres persones.
  16. Evito menjar aliments dolços.
  17. Menjo aliments de règim.
  18. Sento com si els aliments em controlessin.
  19. Demostro autocontrol en els menjars.
  20. Tinc la sensació que els altres em pressionen perquè mengi.
  21. Passo massa temps pensant i preocupant-me pel menjar.
  22. Em sento incomode després de menjar dolços.
  23. Em comprometo a fer règim.
  24. M’agrada notar l’estomac buit.
  25. M’agrada provar nous sabors.
  26. Em venen ganes de vomitar després dels menjars.

Si has obtingut una puntuació de 20 o més tens alguna alteració en la teva conducta alimentària. Si vols pots contactar amb l’ACAB (Associació contra l’anorèxia i la bulímia).

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, tests

Com puc ajudar a la Rosa? – l’anorèxia nerviosa

A la meva dona, la Rosa, fa tres anys que li van diagnosticar anorèxia nerviosa. Ara té trenta-quatre anys i som pares d’en Pol, que tot just acaba de fer cinc anys. Des que la Rosa va caure en aquest greu trastorn, hem viscut el pitjor malson que em podia imaginar.

Així comença una de les històries que s’exposen en el llibre “Què li passa? – Quan els trastorns del comportament alimentari entren a casa” – Guia per a famílies. Fet per l’ACAB (Associació contra l’anorèxia i la bulímia), i on s’expliquen pautes per ajudar a les famílies dels afectats.que

Fins ara l’anorèxia nerviosa era una malaltia que afectava sobretot a les adolescents, però actualment s’ha demostrat que hi ha un altre període de risc, sobretot amb els embarassos i amb l’entrada de la menopausa.

En aquests casos la parella que conviu amb la persona afectada tindrà un protagonisme molt significatiu. El que ha de tenir molt clar és que la millor manera per sortir-se’n és que l’ajudi a posar-se en tractament, i que ell també estigui obert a rebre el suport que li calgui per poder i saber afrontar aquesta malaltia. Que tingui cura d’ell mateix per poder tenir cura dels altres.

Cal mostrar a la teva parella que l’estimes com a persona, independentment dels canvis que pugui tenir en l’aspecte corporal.

A l’Associació contra l’anorèxia i la bulímia hi han els GAM (Grups d’ajuda mútua) format per persones afectades pel trastorn, hi ha grups pels afectats per la malaltia, com uns altres pels familiars.

Podeu consultar ACAB o truqueu al telèfon d’informació i ajuda 902.116.986

Etiquetat amb: , ,
Publicat a alimentació, salut

El perfeccionisme! necessitat de controlar-ho tot


Hi ha persones que volen fer qualsevol activitat de forma brillant fins arribar al punt d’exigir-se més del que cal, per aconseguir que tot surti perfecte.

Aquestes persones consideren el perfeccionisme com una cosa positiva, volen fer les coses bé i mai es perdonen un error. Intenten evitar que se’ls hi escapi res.

Quan aconsegueixen fer les coses perfectes només estan preocupades per voler fer-les encara més i més perfectes i es converteixen en els seus propis jutges donat que no valoren els seus èxits pensant que tot podia haver estat millor.

El perfeccionista amb aquesta cerca de la perfecció vol que el seu benestar emocional no quedi afectat, normalment actua per evitar la desaprovació, el rebuig i la critica dels altres. Són persones que encara que aconsegueixen èxits, dubten sempre d’elles mateixes.

Aquest perfeccionisme es pot donar en tots els camps de la vida, a la feina (voler fer bé la feina fins a l’extrem que no s’accepten els errors), en la relació amb la parella (no voler expressar el que senten fins a l’extrem que s’arriba a ser una altra persona per tal que no quedi afectada aquesta relació), amb la imatge corporal (tenir un cos perfecte), etc.

Cal modificar els pensaments negatius: una bona manera es fitxant-se que els altres també tenen errors i tenir-ne és el més normal del món. I molt important és avaluar els èxits en funció de si s’ha gaudit del què es fa, sense pensar en el que s’ha aconseguit.

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, percepció

Realitat virtual en els trastorns d’alimentació

La realitat virtual s’ha mostrat eficaç en el tractament de molts trastorns psicològics. En els trastorns alimentaris i sobretot per treballar amb la imatge corporal l’aportació de la realitat virtual permet tenir una visió de la imatge que té la pacient de manera global, en 3 dimensions i permet veure de quines parts del cos la pacient es sent insatisfeta, i quina gradària considera que tenen.

A través de la realitat virtual es pot ajudar a diferenciar entre la creença i la percepció demostrant que el que els pacients els sembla percepció realment no ho és, sinó que son creences i pensaments negatius sobre el seu cos. És a dir ajuda a ensenyar als pacients els aspectes centrals del trastorn de la imatge corporal i permet combatre-la de forma més directa i frontalment.

Permet integrar diferents tipus de tècniques de teràpia. es pot integrar la psicoeducació, la reestructuració cognitiva, etc. Permet treballar la consciència de la malaltia i a més en el mateix escenari podem utilitzar tècniques visuals on poden veure’s també el seu cos amb un pes saludable (no volen augmentar de pes perquè tenen por de convertir-se en obeses).

La primera experiència en el tractament de la imatge corporal en població no clínica amb la tècnica de realitat virtual va ser feta per Riva, Melis i Bolzoni (1997). Amb aquest i els posteriors treballs que s’han realitat es confirma l’eficàcia de les tècniques de la realitat virtual davant de les estratègies “tradicionals” sobretot en el tractament de les alteracions de la imatge corporal que ha estat l’aspecte més treballat en la major part dels estudis fets fins ara.

En la tesis doctoral del Sr. José Heliodoro Marco a més a més afegeix que:

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, salut

Què fer quan el teu fill no vol menjar?

Com comentàvem en un altre post, sovint, els nens tenen problemes per menjar. Perquè el nen accepti el menjar, l’objectiu de la intervenció en aquests casos és aconseguir que, de manera progressiva, el nen accepti aquells aliments o formes de preparació que fins ara havia rebutjat. A continuació mostrem diferents estratègies:

– Rebuig d’aliment produït pel sabor :
o Barrejar l’aliment rebutjat amb un aliment preferit per al nen i que pugui emmascarar el sabor del rebutjat. És necessari anar incrementant la quantitat d’aliment rebutjat, de manera gradual, fins aconseguir que se’l pugui menjar sense haver-lo de barrejar.
o Donar-li el seu menjar preferit només si prèviament ha ingerit el que rebutja (per exemple, una cullerada de macarrons després de menjar una cullerada de peix…). També s’ha d’anar augmentant progressivament la quantitat de menjar rebutjat.

– Rebuig a menjar aliments sòlids:
o Buscar un àpat al dia en que es pugui dedicar temps
o Seleccionar algun dels aliments preferits del nen i oferir-li petites quantitats sense triturar.
o Reforçar efusivament (verbal o materialment) qualsevol intent del nen per menjar l’aliment sòlid.
o Davant qualsevol negativa de menjar, se l’hi ha de retirar l’atenció.
o Passat un temps prudencial, retirar el menjar que quedi al plat i tornar-li a posar a al següent àpat, procurant no donar-li menjar entre hores. (sempre consultant prèviament al pediatre)

– Negativa a menjar sol:

o Primer de tot és important controlar si ja té edat per realitzar aquesta conducta i si té les habilitats necessàries o si és un aprenentatge inadequat dels hàbits d’autonomia. Si és aquest últim cas,els passos serien:
* Ajudar al nen a agafar la cullera i portar-la a al boca.
* A mesura que domini aquest pas, deixar al nen que sigui ell sol el que l’agafa i se la porta a la boca.
* Reforçar qualsevol conducta d’agafar la cullera o portar-la a l boca.
* Ensenyar-lo a agafar petites quantitats de menjar i portar-les a la boca.
* Entrenar-lo a fer servir tots els coberts i les diferents funcions.
* Reforçar l’ultima conducta apresa i no les anteriors.
* Passat un temps prudencial, retirar el menjar.

En tots els casos s’ha de felicitar per les conductes adequades i ignorar les conductes inadequades. Escollir un àpat al dia que es pugui dedicar tot el temps necessari per aplicar les tècniques, ser constant en l’aplicació i generalitzar-ho als diferents àpats i situacions.

Totes aquestes tècniques s’han d’utilitzar de manera transitòria, com a instrument per a aconseguir una conducta alimentària saludable. Sempre sota supervisió d’un professional.

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, aprenentatge, conducta, fills

Problemes menors d’alimentació infantil

L’alimentació és una de les funcions corporals bàsiques que evoluciona més en els primers anys de vida del nen. Els canvis afecten tant al tipus d’aliment que ingereixen com a la seva textura i la forma d’elaboració.

Aquests canvis estan mediatitzats per la cultura, solen estar regulades per el pediatra i adaptades a cada nen en funció del seu estat de salut. Tot això fa que el nen hagi d’aprendre a menjar nous i variats aliments, noves i variades formes d’elaboració i aprendre a menjar seguint les normes i el ritme que marquen els adults. L’adquisició dels hàbits es produeix lentament i és freqüent que en aquest procés es produeixin alguns problemes, com excessiva velocitat al menjar que pot produir vòmits, excessiva lentitud al menjar, negació a menjar determinats aliments,…

Un cop s’ha confirmat, a través del pediatra, que no hi ha cap problema de salut en el nen i que aquests problemes d’alimentació no afecten al guany normal de pes ni en produeixen una disminució, es pot aplicar una intervenció psicològica.

La majoria dels tractaments dels problemes alimentaris en la infància solen basar-se en procediments conductuals i amb la participació dels pares (prèviament entrenats). La importància de la participació dels pares recau en que aquests problemes solen donar-se en nens petits, normalment menors de 7 anys, que succeeixen a casa seva i varis cops al dia.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a alimentació, aprenentatge, conducta, educació

Bulímia nerviosa

La Montse, està estudiant una carrera universitària, però des de fa 3 anys té problemes amb el menjar. Ella no és que sigui molt prima, però de tant en tant quan menja massa després es provoca el vòmit. Sempre ho ha portat d’amagat, però la seva parella marxarà a viure a un altre lloc, i la por a sentir-se sola ha provocat que aquest problema amb el menjar se li dispari. Ara no sap que fer.

Et sents com la Montse? no ho has dit a ningú, i no saps que fer?

La bulímia nerviosa es caracteritza per la presència de forces episodis en els quals la persona menja grans quantitats de menjar en un període de temps curt (els afartaments).

Durant aquests episodis es té la sensació que no pots controlar la teva conducta, que no pots parar. Aquests episodis van seguits d’un sentiment molt fort d’auto repulsa i culpa, que donen com a resultat la inducció als vòmits, fer servir purgants etc. per tal de contrarestar els efectes dels afartaments.

Una altra forma per contrarestar-los és la restricció alimentària o no menjar, encara que no és tan dràstic com en l’anorèxia nerviosa donat que, encara que hi ha una preocupació per la silueta, el pes és normal segons l’edat i l’altura.

Hi ha 2 tipus de bulímia, la que s’anomena purgativa que s’utilitzen laxants i el vòmit per contrarestar els afartaments, i la bulímia no purgativa en la qual es fan servir altres conductes com fer exercici físic, no menjar, etc.

Cal que sàpigues sobretot que si et passa un cas semblant al de la Montse, hauries de demanar ajuda a un psicòleg. Ell o ella t’ajudarà, com més tardis a intentar arreglar-ho més es costarà després.

Bibliografia: Manual de Terapia de conducta Vol.II autor: Miguel A. Vallejo Pareja

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, salut

El teu perfil nutricional

El ritme de vida que portem ens fa que cada vegada l’alimentació la considerem més com una cosa secundària. Si vols saber quin és el teu perfil nutricional, accedeix a

I ara que ja saps que hauries de millorar la teva alimentació, pots consultar la pàgina de la Generalitat d’alimentació i nutrició , et donarà les pautes correctes.

Salut

Etiquetat amb:
Publicat a alimentació, salut
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu