Psicòpates – Com saber si la teva parella ho és

Ja fa temps vam fer una entrada on parlàvem de la manipulació en les relacions de parella No et deixis manipular. Avui, però, parlem de com detectar un psicòpata, i la relació amb ell.

Primer, però, hem de diferenciar entre el psicòpata inadaptat (el que veiem a les series que maten gent (vegeu comentari de Mindhunter ) i el psicòpata integrat. Avui ens centrarem en aquest segon tipus, aquella persona que fa vida normal, que no ha delinquit mai i que fins hi tot és una persona triomfadora en la seva vida i respectada pels altres.

Quines característiques té un psicòpata integrat en la societat?

  • Es una persona que no empatitza amb el sentiment de l’altre persona.
  • És un excel·lent actor.
  • Per aconseguir l’objectiu que estigui perseguint manipularà tot el que calgui, fins hi tot sembla que en gaudeixi.
  • No es sent culpable pels actes que fa. Pot actuar de manera molt dura, ferint a l’altre persona sense sentir-se malament després.
  • Te moltes habilitats socials i el seu entorn gairebé segur que desconeix com manipula a la seva parella.
  • Diu moltes mentides, i mai es culpabilitza de res.
  • Pot ser tant un home com una dona.

Si acabes essent parella d’aquest tipus de persona, sense adonar-te’n et veus envoltat en una relació tòxica i malalta. Les persones que en son víctimes en un principi no se n’adonen i mica en mica van agafant un rol de dependència cap al psicòpata.

Com actua un psicòpata?

    • La culpa és sempre de la víctima: La persona psicòpata mai té la culpa de res, per tant tot el dolent que pugui passar ho atribueix a l’altre persona. La fa sentir culpable de tot i la menysprea verbalment. És un maltracte psicològic que la víctima que ho pateix no se n’adona (en un principi pensa que es cert, que es culpable i mica en mica va agafant aquest sentiment de culpa, indefensió, inseguretat i por del que li pugui dir o fer).
    • Provoca una inestabilitat en la relació: provoca moments on fa sentir a la víctima la millor persona, i moments on la fa sentir la pitjor.  Son situacions incontrolables que descol·loquen a la víctima i la fan sentir vulnerable perquè l’agafen de sorpresa.  El psicòpata juga amb això per aconseguir que la seva parella es converteixi en dependent d’ell o ella, i veure que la té sotmesa, l’alimenta. Es tot tant subtil que la víctima no se n’adona.
    • Les mentides formen part d’ells:  aquells que diuen que no tenen parella i potser estan casats sense dir-ho. Aquells que tenen més d’una parella i les enganyen a totes, etc.

Cal dir que les víctimes no son persones dèbils ni vulnerables. Pels que no s’han trobat amb un psicòpata en les seves vides i pensen que mai hi cauran, es important que s’adonin que no hi cauen només els dèbils, sinó que tots hi estem exposats.  La persona psicòpata es molt intel·ligent, no te sentiments cap a l’altra persona, i a més a més, sap dissimular-ho tot molt be: pot ser l’amant perfecte, pot ser la persona més detallista del món, i a la vegada en situacions et pot menysprear i fer-te sentir la pitjor persona.

Caure en una relació així es insana i molt perjudicial. El primer pas, però, es saber que estàs essent víctima d’un psicòpata. Un cop ho veus, cal buscar ajuda perquè cal una gran tasca psicològica per tornar a recuperar l’autoestima, per adonar-te’n que aquesta persona que tens al costat no et vol cap be, al contrari, i per construir una nova vida, que amb l’ajuda d’un professional s’aconsegueix (s’està demostrant que treballar-ho amb EMDR dona bons resultats).

Hi han uns vídeos molt interessants fets pel psicòleg  Dr. Iñaki Piñuel  i el seu llibre “Amor Zero”  que en parlen.

 

Imatge extreta de Malonso.com.ar

 

Etiquetat amb: , , , , , ,
Publicat a altres, EMDR, Problemes parella, teràpies

L’addicció al sexe, un mite?

Segons explica dePsicologia.com, el concepte de ser addicte al sexe és un invent de les clíniques privades i els m1180894940_fitjans de comunicació. Ni es reconeix com a oficial en psicologia o psiquiatria ni hi ha cap estudi científic que provi que es pot ser addicte.

L’especialista en addicions Philip Hopley, doctor del Priory Hospital a Londres, diu que “la major preocupació és quan els problemes relacionats amb el sexe s’etiqueten com a addicció quan de fet és un problema de control d’impulsos. Què constitueix un sexe normal, promig o saludable? No hi ha un límit recomanable per als adults com per exemple l’alcohol”.

El psiquiatra Phillip Hodson aclara que en lloc d’addicció s’hauria de parlar de mania o compulsivitat, no d’addicció.

Font: depsicologia.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a altres, conducta, general

COM MÉS CAR, MÉS AGRADA


Quan vas a comprar o a dinar en un restaurant creus que el preu no t’influeix? Doncs si, com més car és el producte més ens agrada. El preu que es posa a un producte influeix directament en les expectatives sobre les seves qualitats i en la satisfacció que s’obté al consumir-lo.

Cientifics de California Institute of Technology han trobat una àrea del cervell responsable d’enganyar els sentits, el còrtex orbitofrontal medial que regula el plaer subjectiu. Segons Antonio Rangel, director de la investigació molta gent pensa que el plaer que se sent depèn només dels valors objectius, però juntament amb aquest hi ha les expectatives que té la persona i el preu n’és un dels factors externs que les modula.

Van escollir a 20 persones fent-los creure que participaven en un estudi en el qual s’avaluava la relació entre el temps de degustació del vi i la percepció del sabor. Els van informar que provarien 5 tipus de vins diferents identificats cada un amb el seu preu. La realitat, però, va ser que només hi havia 3 vins i a dos d’ells se’ls hi va canviar el preu.

Els participants van beure el primer vi amb un preu i després se’ls hi va presentar el mateix vi com si fos un altre, a diferent preu. Quan se’ls hi preguntava quin vi els hi agradava més tots responien que el més car. Al mateix temps que provaven el vi se’ls hi va fer una ressonància magnètica per mesurar la seva activitat cerebral demostrant que quan més car és el vi, més activitat es registrava en el còrtex orbitofrontal medial.

Els resultats demostren com la imatge que es crea al voltant d’un producte canvia la percepció que es té d’aquest i la seva valoració. les tècniques de marketing tenen així una nova font d’estratègies per arribar fins al consumidor. Els autors de l’estudi afirmen que el seu experiment serà d’utilitat per a la “neuroeconomia” que analitza la influència del valor econòmic en el comportament humà.

Font: LaVanguardia.es

Etiquetat amb:
Publicat a altres, social

Utilitzes el teu cotxe com una arma?

En una conferència sobre conductes antisocials al volant, que va fer al professor Luis Rojas Marcos, psiquiatra de la Universitat de Nova York, va afirma que hi ha persones que utilitzen el cotxe com una arma.En una entrevista al diari El Pais i comentant aquesta conferència, explica que la majoria de persones no son agressives, però la violència és una realitat, hi ha una minoria que utilitza el cotxe com una arma. Consideren que el cotxe és una extensió del seu jo i qualsevol provocació se la prenen com alguna cosa personal A més a més utilitzen el seu cotxe com el seu símbol de poder, de masculinitat (per exemple, quan es compren un descapotable per seduir).

Explica que hi ha un component de competitivitat més freqüent en els homes que en les dones, que aquestes, també ho son però no tant, Que la nostra cultura glorifica la competitivitat i el poder especialment en els homes.

Segons diu la violència s’aprèn igual que els seus antídots (la compassió, la solidaritat i l’altruisme) i es desenvolupen entre els 12 o 13 primer anys de vida. Pel que fa a la conducció, proposa que s’hauria d’ensenyar educació vial des de ben joves.

Un cop explicada l’entrevista voldria proposar-vos analitzar si realment penseu que és exactament aquest sentiment “masclista” o més el sentiment de “poder”, de competitivitat. Tant les dones com els homes podem, en un moment donat, utilitzar el cotxe com una arma. Els homes més contra els mateixos homes, i les dones contra las mateixes dones. I si no, vosaltres dones, penseu si mai us heu trobat davant d’una altra dona que no us deixa entrar (per exemple en un carril) només per demostrar més poder i rivalitat.

Si voleu comentar s’ha obert un un fil al fòrum de psico-ajuda.

Etiquetat amb:
Publicat a altres, joves, social

Ritmes circadians, i un coixí


Un coixí que actua directament sobre els ritmes circadians. Segons la proposta de Eoin McNally, 40 minuts abans d’aixecar-te, aquest coixí es va il·luminant per tal que es puguin completar totes les fases del son (vegeu l’article “A quien madruga la almohada le ayuda“).

Tots els animals (incloses les persones) tenim uns ritmes circadians d’activitat/inactivitat on es demostra que les nostres capacitats tant físiques com mentals no són constants al llarg del dia. Si per algun motiu es produeix alguna variació de les condicions ambientals les espècies per poder continuar sobrevivint no podem fer altra cosa que adaptar-nos a aquests canvis.

La primavera fa augmentar les consultes per depressió: “Contra el que pugui semblar, les temperatures més càlides i la prolongació de les hores amb llum de dia afecten negativament bona part de la població“. Amb la primavera s’agreuja també la manca de concentració o de memòria i fins i tot els trastorns de la son.

S’està fent un gran número d’estudis per intentar saber controlar els efectes depressius que provoca aquesta alteració dels cicles circadians (vegeu psiquiatria.com), i cada vegada més s’accepta la utilitat de les estratègies cronoterapèutiques (teràpies lumíniques, privació total de la son, teràpia obscura etc.).

Qui sap si aquest coixí que ara ens el prenem com a cosa curiosa, ben utilitzat pot solucionar alguna d’aquestes alteracions.

Dibuix : extret del llibre ELOISE , de la Hilary Knight, escrit per la Kay Thompson. Via Anna Tarambana

Etiquetat amb: ,
Publicat a altres, curiositats, dormir, salut

Ets més solidari a través d’Internet que a la vida real?

Sembla que s’està demostrant que les persones som molt més solidàries a través d’internet. Som molt més desinteressades i quan algun ens demana ajuda (per buscar certa informació, quan et pregunten com fer una cosa o una altra, etc.) no dubtem a donar la nostra ajuda. Això queda contraposat amb la dificultat que té molta gent a ajudar als altres en la vida real, quan ens trobem a algú pel carrer, potser ni ens aturem a ajudar-lo (si està buscant un carrer, o si l’hem d’ajudar a travessar el carrer, etc.)

En aquest bloc ja es va parlar que Internet reforça els llaços socials, però que fa que siguem més solidaris a través d’internet?

Segons diuen els experts existeix una “ètica del hacker” que ha sorgit en les comunitats virtuals. Himanen, en la seva obra “La ètica del hacker y el espíritu de la era de la información”, comença primer per definir el que vol dir un hacker (normalment es creu que és un delinqüent o pirata informàtic) segons ell és aquell que treballa amb passió pel que fa (per exemple poden haver hackers que es dediquen a programar de manera apassionada i creuen que es un deure per ells compartir la informació i el.laborar sofware lliure (exemples : firefox.cat, SomGNU, etc. ). No se’ls ha de confondre amb els crakers, que serien aquells usuaris destructius amb l’objectiu de crear virus i introduir-se en altres sistemes.

Segons Himanen, la ètica hacker és una nova moral que desafia l’esperit capitalista. L’ética del treball per al hacker es fonamenta en el valor de la creativitat, i consisteix en combinar la passió del treball amb la llibertat. Els diners deixen de ser un valor per si mateixos i el benefici es xifra en fites com el valor social i el lliure accés, la transparència i la franquesa.

Així mateix hi ha un estudi fet per Pau Contreras “Me llamo Kofman” (Identidad hacker: una aproximación antropológica – Gedisa, Barcelona 2004 – ISBN: 84-9784-007-0), on diu que les agrupacions hackers donen lloc a unes configuracions socials en xarxa que es caracteritzen per la seva capacitat de generar coneixement i innovació. Aquestes configuracions en xarxa anomenades “intel.ligències-xarxa” presenten unes propietats socials basades en la “meritocràcia” (forma de govern basat en el mèrit) .

Continua dient que les organitzacions socials dels grups hackers son molt similars a les utilitzades en les societat primitives, amb lideratges no coercitius i sistemes de reputació basats en l’ètica hacker com característiques fonamentals.

Després de tota aquesta explicació, ens podríem aturar un moment i pensar que potser la societat actual en la que vivim està tant deteriorada que seria bo que es fixés en el món d’Internet, per poder agafar exemples de com es pot organitzar una manera de viure molt més “sana”.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a altres, conducta, internet, social

BLOG ACTION DAY 2007 Relació entre temperatura i agressió

  Avui es el dia que molts blocaires de tot el mon ens hem posat d’acord per enfocar el nostre post cap al medi ambient. S’ha organitzar des de la pàgina blogactionday . És per això que des d’aquest modest bloc parlarem de com ens afecten els canvis de temperatura a nosaltres, a la nostra salut, i per tant al nostre estat d’ànim.

Les variacions de temperatura afecten al comportament de l’home. Hi ha uns vectors ambientals que afecten a la salut i al comportament: el soroll i les vibracions, la contaminació, les radiacions i ionització de l’aire, i la temperatura i condicions atmosfèriques.

Ens centrarem aquí en com afecten les variacions de la temperatura ambiental i la percepció que en tenim. Aquesta percepció està en funció de la temperatura real, del moviment de l’aire, la humitat, l’estat fisiològic del nostre organisme, el tipus d’alimentació i el tipus d’activitat que estem realitzant en aquell moment.

Ja al 1833 el sociòleg Quételet va formular la “llei tèrmica de la delinqüència” segons la qual els delictes violents son més provables en els períodes de forta calor. En altres estudis s’ha comprovat la temperatura mitjana de moltes ciutat i la influència directa i lineal que hi ha en l’augment de la temperatura i els disturbis que es produeixen a la ciutat.

Al 1972, però Barón va exposar la relació de U invertida entre calor i agressió (la calor produeix un efecte negatiu a la persona, a més calor més efecte negatiu i per tant es produeix un augment de l’agressió, però només si la intensitat d’aquest efecte no sobrepassa certs límits, una intensitat extrema de calor i per conseqüent d’efecte negatiu pot provocar la fugida)

Aquests estudis son útils per veure els efectes que provoquen els canvis de temperatura en les persones, però el que s’hauria d’intentar es que aquests canvis no es produïssin. Evidentment, hi ha moments que son inevitables, dintre del procés natural, però en el que s’ha de treballar és en que la mà de l’home no acceleri aquests canvis en els cicles biològics que estan en marxa.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a altres, percepció

Quin tipus de bilingüe ets?

Que tots nosaltres som bilingües no hi ha cap dubte: Utilitzem el català i el castellà, o el català i l’anglès. Podem haver après les dues llengües a l’escola, o no, però de quina manera les utilitzem? Si utilitzem dos sistemes verbals independents, (podem parlar les dues llengües utilitzant paraules diferents sense ser sinònimes) som els coordinats, o si fem servir la traducció gairebé paraula per paraula, som els compostos.

Sembla, que segons les conclusions de l’estudi sobre bilingüisme i intel·ligència de Peal i Lambert (1962) a Montreal: els bilingües son superiors pel que fa a la flexibilitat cognitiva, desenvolupament intel.lectual general, capacitat de pensament divergent, habilitats metalingüistiques, sensibilitat cap a feines comunicatives, etc. Per la qual cosa s’arriba a la conclusió que és bo que s’aprenguin les llengues a les primeres edats.

Per un altre costat els avenços de les neurociència i de les imatges cerebrals han confirmat i explicat els estimuls que produeix el bilingüisme. La relació entre intel.ligència matemàtica i l’individu bilingüe s’explicaria pel fet que la producció lingüística (fonològica i gramatical) i el calcul exacte es regeixen per l’area de Broca (zona del cervell involucrada en la parla) de manera que estimulant aquesta àrea mitjançant el bilingüisme precoç tindria repercusions directes sobre les potencialitats matemàtiques. També hi ha correlació amb l’aprenentatge musical. (vegeu la entrevista que se li va fer a Alex Salmond, primer minestre d’Escòcia. FOLC )

Així mateix a Catalunya, J. Cummins, amb el seu llibre titulat “Interdependencia lingüística y desarrollo educativo en los niños bilingües” (1981) exposa la seva recerca sobre els resultats obtinguts en l’educació bilingüe: i afirma que en la immersió, malgrat el canvi de llengua llar-escola, i encara sense gairebé conèixer la llengua de l’escola, aquells alumnes que mantenen a casa la llengua de casa i els seus pares valoren la pròpia cultura obtenen millors resultats en la llengua de l’escola.

Etiquetat amb:
Publicat a altres, aprenentatge, educació

Et consideres de la generació Einstein?

El creatiu holandès, Jeroen Boschma ha tret un llibre sobre la generació Einstein. Segons ell són tots aquests nois i noies nascuts a partir de 1988 en endavant. (podeu consultar la noticia a telenoticies-Catalunya
Deia que son una generació acostumada a conviure amb Internet cosa que fa que disposin de molta informació. Són nois, en general, molt optimistes i amb ganes d’afrontar el futur, més llestos, més ràpids i mes sociables. Que amb tota la informació de que disposen saben destriar el que els interessa i a més també destaca que davant de la publicitat aquesta “generació Einstein” no es deixa influenciar massa: Fa un avís als anunciants que mai provin d’enganyar-los perquè podrien arribar a fer enfonsar un producte.
Per contra de la tendència a considerar la generació que puja com a més mal preparada, més poc madura etc. , en aquest cas aquest anunciant reconeix que aquesta generació es molt més forta que l’anterior.

Que en penseu? si voleu opinar podeu anar al fòrum de psico-ajuda.cat.  (actualment aquest fòrum ja no està  actiu. Si voleu podeu deixar el vostre comentari)

Etiquetat amb: ,
Publicat a altres, joves, social
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu