Ansietat – Deixa-la passar

(a sota hi ha la lletra)

Y si te carcomen los problemas
Y si te devora la ansiedad
Tú misma.

Y si tienes mucho por hacer pero ahora,
ahora no la puedes resolver
Déjalo estar

Le preocupa el calendario
Le preocupa el porvenir
Le preocupa la apariencia
Y que cree que no es feliz
Eso no es normal.
Vivir encadenado por tu mente
a base de que mientras cobro tente
Tu misma

Y si tu misma te traicionas
y si tu misma te tratas mal
Aprende a ver que no hay mejor persona
que la que tu puedes crear.
Ve despacio el cuerpo te lo pide
pare, respira, asume y decide
Confía en ti, déjate llevar
que los fracasos ni se pesan ni se miden
pero tu no te olvides que siempre ayudan a mejorar
Que hoy me voy sola, me vienen a recoger
y unido a la ansiedad y el tengo por hacer
y hoy no me siento libre, hoy me vuelvo a esconder
hoy menos es más, y mas menos que ayer
que hoy no me voy sola, tengo tanto por hacer
no pienso dibujar mi futuro en un papel
que hoy ya no me rindo, y aunque me vuelva a caer
ya me partí en pedazos y ya no lo volveré a hacer

Que no me sigas, que tu me ahogas
que te vayas de aquí, por favor,
Que no te quiero, ayer en mi pecho, sin ti todo era mejor,
Y aunque se que tengo que vivir contigo
y aunque tu venda no me deje ver
aun seas mi castigo, por ti, no dejaré por hacer.

Y si tu misma te traicionas
y si tu misma te tratas mal
Aprende a ver que no hay mejor persona
que la que tu puedes crear.
Ve despacio el cuerpo te lo pide
pare, respira, asume y decide
Confía en ti, déjate llevar
que los fracasos ni se pesan ni se miden
pero tu no te olvides que siempre ayudan a mejorar
Que hoy me voy sola, me vienen a recoger
y unido a la ansiedad y el tengo por hacer
y hoy no me siento libre, hoy me vuelvo a esconder
hoy menos es más, y mas menos que ayer
que hoy no me voy sola, tengo tanto por hacer
no pienso dibujar mi futuro en un papel
que hoy ya no me rindo, y aunque me vuelva a caer
ya me partí en pedazos y ya no lo volveré a hacer.

Autora: Elenitakatá

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, vídeos

Delfinoteràpia Si! o Delfinoteràpia No!

La Delfinoteràpia és el tractament d’algunes malalties amb dofins. Té els seus orígens als anys 50 quan John Lilly es va adonar que els dofins tenien una influència en la part emocional de la ment humana. A través d’estudis va poder demostrar que els dofins es connectaven amb la men humana. Actualment, d’altres científics també, creuen que el so que pot emetre un dofí entrenat produeix a la ment humana una activació positiva en el sistema nerviós i al cervell humà.

Per l’altre costat però hi ha l’aspecte de si la delfinoteràpia es bona pel dofí.  S’ha pensat molt en els beneficis que produeix a la persona que està fent la teràpia, a la psique humana, etc, però, I els dofins? a ells els hi va be?

Tal com s’explica a la pàgina SOS Delfines els dofins quan estan en captivitat tenen canvis comportamentals que els provoca estrès (piscines petites comparat amb el seu medi natural, menys relació amb altres dofins, la musica forta dels espectacles, els fan entrenar, etc.). Hi ha estudis que confirmen que els dofins en captivitat no estan be, escara que estiguin molt ben cuidats.

Així mateix, pel que fa a la Teràpia assistida amb dofins expliquen que els beneficis que la persona obté no es correspon amb la realitat i no hi ha estudis científics que demostrin que la teràpia amb dofins tinguí un major efecte terapèutic en els humans que fer la teràpia amb animals domèstics (com gossos, gats, o cavalls). A part, es clar que perquè el dofí no tingui conductes agressives en molts casos se li dona medicació perquè estigui més calmat (en qualsevol moment el dofí pot rebre algun cop involuntari i respondre d’una manera agressiva). Podeu consultar l’informe ACCOBAMS (Acord de Mònaco per a la Conservació de Cetacis en el mar Negre, la mar Mediterrània y l’àrea Atlàntica adjacent),

Així mateix aquest altre estudi de la Universitat d’Emory, explica que després d’avaluar 5 estudis que s’havien fet valorant positivament la teràpia assistida amb dofins els investigadors hi van trobar molts errors científics i de mètode que posava en dubte la validesa.

Es interessant que ens preguntem si realment val la pena continuar maltractant els dofins per voler continuar aquest tipus de teràpia si els estudis confirmen que els resultats no son més bons que fent la teràpia amb altres animals.

 

 

 

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a animals, Ansietat, conducta, general, teràpies

Por 13 razones – Assetjament escolar – l’Efecte Bola de Neu

Segona entrada sobre la Serie “Por 13 razones”, (vegeu la primera  Por 13 razones Parlar-ne o millor no parlar-ne!)

L’Efecte Bola de Neu, és el poder que s’autoatribueixen els que t’envolten per fer engrandir i riure’s duna etiqueta que t’han posat.  En l’últim capítol de la primera temporada Alexis Jones (founder of I am that girl & protecthe) explica com la protagonista Hanna Baker pateix aquest “Efecte Bola de Neu”

Quan la persona, l’adolescent, té aquella pressió per estar bé físicament, per estar guapa volent tenir una bona imatge i algú es passa fent comentaris d’aquesta persona menyspreant-la (per exemple dient-li que és una puta, o que ningú la voldrà mai.. etc) passes a estar etiquetada.
És a partir d’aquí que es produeix l’Efecte Bola de Neu:  s’està donant permís a la resta de gent, de companys, a què tractin a aquesta persona malament i ells responen contribuint a engrandir aquesta etiqueta (es passa a considerar a la noia o noi com un objecte sexual en comptes de com una persona humana). I mica en mica com una bola de neu que va rodant es va anat fent més i mes gran fins que ja no la pots aturar.

 

 

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a Ansietat, conducta, joves, series, social

Teràpia online

Treballes o estudies a l’estranger, o, et costa sortir de casa?

Estàs a l’estranger en un entorn diferent del teu i et sents sol/a.  Estàs a casa, i no tens forces per anar a fer teràpia.  Creus que et cal ajuda?

Donat que hem tingut molta demanda per casos com el teu, hem decidit a partir d’ara fer teràpia online.

Per a aquelles persones que els sigui impossible assistir a la consulta o per complementar la teràpia presencial s’ofereix la possibilitat de fer teràpia online.

Sol·licita informació

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, teràpia online

Por a volar- atenció psicològica d’emergència- part 2

Continuació del post “Por a volar- atenció psicològica d’emergència- part 1″

Un cop rebuda la resposta, la persona exposa la seva preocupació, i no es tant al fet d’anar amb avió sinó al fet d’apostar per un canvi que ja abans li havia funcionat però que ara no sap si li funcionarà.

Dijous (3r i 4art correu)

Estàs clavada donant voles i més voltes i sense saber que decidir. I no saps que tu no has de decidir res, ho decidirà la “teva ment inconscient”  (https://youtu.be/Lnwf9y8FQLg) per tant, treu-te aquesta pressió i imagina’t que estàs a una illa deserta i decideixes agafar l’avió per anar a un altre costat de la illa. No tens ningú que et jutgi ni que et pressioni. Si al final no hi anessis, Veritat que no et sentiries malament?

Però, com t’he comentat, podem estar comentant infinitament els pros i els contres i el perquè d’aquest comportament però qui decideix es la teva ment inconscient, per tant, ajudem-la a que no experimenti tanta pressió. No creus?  (vegeu La hipnosi clínica per ajudar a l’inconscient)

Per part teva, i com que en aquests últims correus no detecto por pròpiament a l’avió sinó més aviat és por a aconseguir el que t’has proposat,  la pregunta és.. Es tant important marxar?… I si no marxes que passa?

Conclusió:

a) El primer es acceptar que “potser no acabis marxant”. Aquest es el primer pas.  Treure’t la pressió.  Molta gent del teu entorn sap que vols marxar? Estàs intentant donar un pas per demostrar a la resta de gent que el pots donar? (un altre cop et porto a aquesta illa deserta… allà experimentaries tanta pressió?  per tant no et sentis jutjada i si no pots marxar doncs ja podràs d’aquí uns mesos, i potser el futur el tens aquí.. Per què no?

b) un cop has treballat el primer punt anem pel segon.  Com que ara ja acceptes que potser no acabaràs marxant, agafem tota aquesta moguda com un entreno.. i anirem vivint cada moment.  Podràs fer-ho?… mentre ho vas fent, evidentment ves traient-te el tratge cada vegada que se’t presentin les pors. I sempre recordant que el que fas es per entrenar-te sense pensar que has d’obligar-te a pujar a l’avió.

Avui dijous comencem amb els següents passos amb imaginació (evidentment si vinguessis a la consulta ho podríem treballar amb hipnosi, però ara, per dates no tenim temps)

1-Que vas a l’aeroport.
2-Que vas a l’aeroport i que factures maleta.
3-Que vas a l’aeroport, que factures maleta i que estàs a la zona d’embarcament.
4-Que vas a l’aeroport….. i que pugues a l’avió.

De moment agafes punt 1). Abans de fer-ho valora el teu nivell d’ansietat de 0 a 10.  Després t’asseus còmodament, a casa, amb musica i tanques els ulls, intenta relaxar-te una mica i comences a imaginar que vas a l’aeroport.  Recorda que només fem “anar a l’aeroport”. Dóna’t compte que si estàs a l’aeroport i estàs malament pots tornar, no passa res, a més, perquè ja has pensat que si no marxes no passa RES

Treballa-ho així, i ves veient-te, anar a l’aeroport, encara que no acabis marxant… et traurà molta pressió.  Quan redueixis el teu nivell d’ansietat, passes al punt 2, vas a l’aeroport i factures maleta

Imagina’t ara que factures maleta, primer, com has fet abans avaluat el teu nivell d’ansietat (de 0 a 10) i després relaxa’t i imagina que estàs facturant la maleta.. però sempre sabent que si no et veus be, podràs dir que al final no agafes el vol i que te la tornin. En aquesta vida sempre hi ha solució, per tant, el facturar la maleta no es determinant de res!!   Ves practicant fins que t’adonis que no passar res (tranquil·lament sempre podràs dir al personal de facturació que al final no agafes l’avió).

I ara anem al punt 3, estar-te a la zona d’embarcament, es el mateix que amb facturació,… saps que sempre podràs dir que no agafes l’avió. No passa res per anul·lar… no per això ets més mala persona… D’acord?

 Doncs anem al 4 punt, agafar l’avió… i aquí pensaràs, ara, ja no hi ha volta enrere.. veritat? doncs, no… si que hi ha volta enrere.. sempre podràs, un cop arribis a lloc, tornar a agafar un vol de tornada. Entens? si la nostra por es a equivocar-nos en una decisió sempre podem canviar de camí.
Nota:  en aquest cas concret, la por d’aquesta persona no era pròpiament a l’avió en si. per tant.. la persona sempre pot tornar enrere quan arribi a lloc.
Per les persones que tenen por a pujar a un avió , pel fet que dins l’avió no controlen i es senten “amb por”, el proces es el mateix, l’única cosa que canvia es que un cop estàs dins l’avió un cop allà, com que tu ja no has de fer res perquè estàs a mans del pilot, simplement es “deixa’t portar i relaxar-te”. Evidentment es millor fer sessions en consulta.

 

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, teràpies

Por a volar- atenció psicològica d’emergència- part 1

miedo a volarAhir vaig rebre un correu d’una persona que havia d’agafar un vol la setmana passada i no el va agafar per por. Es va canviar el bitllet per aquest divendres d’aquesta setmana però encara està paralitzada per la por que està sentint.

La persona contacta amb mi per fer sessions de teràpia. Però, donat que no hi ha temps material per veure’ns, li passo unes pautes “d’emergència” per poder gestionar aquesta por.

De moment penjo els dos correus que li he enviat el dimarts i avui dimecres (els següents els anirem penjant properament) potser hi ha algú més que te aquest mateix problema i això el pot ajudar:

DIMARTS (1r CORREU amb unes petites pautes)

Hola,  comencem?

“el fet es que marxes divendres”, No? doncs has de partir de la base que encara no saps si marxaràs o no. De moment no et cal pensar ni decidir si divendres marxaràs. Fixa’t, potser avui estàs pensant que divendres marxaràs, i al final no ho fas, o al revés… per tant, avui, dimarts, no et cal pensar si marxes o no. Deixa aquesta decisió pel mateix divendres. Et sembla be?

Per tant, avui estem a dimarts i pensem com gestionar la por “d’aquest dimarts” (la por del dimecres, dijous, etc… ja la treballaràs el dia que toqui. Ara només ens cal centrar-nos en la por del dimarts).

Vull que vegis la teva por com si fos un tratge que portes posat a sobre i que no et deixa fer res. Només has de treure-te’l avui (encara que demà de cop se’t torni a posar… no et preocupis per això, perquè demà ja treballarem…)

Fixa’t, si et treus la pressió d’haver de decidir si faràs el viatge o no (perquè com hem dit ja ho decidiràs el mateix divendres) t’adonaràs que la quantitat de por es redueix, i ara només et cal adonar-te que aquesta por d’avui dimarts es completament inútil. Potser, es més la pressió que et posen els teus amics, familiars perquè et diuen que ja hauries de saber si marxaràs o no, que res més. Digue’ls-hi que no saps si marxaràs, que ja decidiràs el mateix divendres, i així et treus pressió de sobre).

Ara la pregunta per aquest dimarts, es …. Et pots permetre treure’t aquesta por d’avui? imaginant que la por es un tratge que portes posat,….et pots permetre treure’t el tratge de la por, penjar-lo a l’armari i posar-te a mirar una pel·lícula o anar a treballar? i demà… si se’t torna a posar (que segur que si!) ja treballaràs amb la por de demà?

Per tant, avui quan pensis si marxes o no, digues-te a tu mateixa “ja ho decidiré demà o divendres… avui em permeto estar tranquil·la”.

DIMECRES (2 CORREU amb unes petites pautes)

Hola, Avui estem a dimecres, i com et vaig comentar ahir, avui treballarem amb la por d’aquest dimecres.

Que tens previst fer aquest dimecres? Pensaves fer la maleta? … doncs anem a fer la maleta sense pensar en res més… D’acord?

Fas la maleta encara que al final, divendres potser no marxes… Entens? de moment es dimecres i només fem la maleta. Avui no decideixes si marxes o no… això ho pensaràs divendres

La feina amb el teu “tratge de la por” es el mateix que ahir. Es adonar-te que portes posat aquest tratge ara, en aquest moment potser estàs esmorzant o treballant, per exemple. Veus que no et serveix de res?… doncs treu-te’l el penges a l’armari i permetre’t estar una estona tranquil·la.

Durant el dia, sense adonar-te se’t posarà el tratge. Quan t’adonis que el portes posat, para’t un moment i digues-te a tu mateixa “ara el porto posat i veig que no em serveix de res”… per tant això et farà adonar-te’n que et pots alliberar-d’ell.

Amb això t’adonaràs que el tratge es “de posar i treure”, la qual cosa et permetrà veure que TU estàs aconseguir el control de les teves emocions.

Practica aquest dimecres, …però també ens cal saber aquesta por.. A que es? a anar a un lloc desconegut?.. a haver d’enfrontar-te a una nova vida? .. o a haver de pujar a un avió per si cau? por a la mort? o es por al dolor? quina es la teva por… pot ser que estàs tan posada dins del tratge de la por que ni tan sols saps a que tens por.

Ei… pero ara no vull que destinis massa temps en pensar a que tens por”.. estàs prop del dia previst i no cal desgastar massa energia en això.. només.. permetre’t pensar-hi una hora o dues, t’ajudarà a entendre’t, i a adonar-te que sabent a que tens por, treure’t el tratge encara es més fàcil.

Continuarà (els correus dels següents dies fins que marxi els anirem publicant els propers dies)

 

 

Dibuix extret de viajes y cocina

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat

Estranya com jo – Frida Kahlo

Còmic de la Frida Kahlo
fridak_cat-min

Font: http://zenpencils.com/comic/frida/

Traduit per Judith Vockenroth

Etiquetat amb:
Publicat a Ansietat, contes

Control de l’Ansietat

giphy

http://www.minhavida.com.br/

Etiquetat amb:
Publicat a Ansietat

La hipnosi clínica per ajudar a l’inconscient

      Per què a vegades fas una cosa i penses que n’hauries de fer una altra?

 

    Per què saps que has de fer una cosa i no la fas?

Tenim dues ments, la conscient i la inconscient. La conscient, es la que analitza, la que jutja, la que està sotmesa a les pressions externes, i la que fa les coses de forma analítica. La ment inconscient es la que fa les tasques de forma automàtica i la que té els recursos per solucionar els nostres problemes .

Adjuntem el vídeo del programa de Docufilia de TV2 “El cerebro automático: La magia del inconsciente” on, entre altres coses expliquen com la nostra ment inconscient te el “control” de la situació:  per exemple, abans de saber quina roba et posaràs al matí, la ment inconscient ja sap quina roba et posaràs.  Es a dir, les coses que pensem amb la ment racional o conscient, el nostre inconscient ja les ha pensat.  En el vídeo es pregunten… Quin control tenim sobre nosaltres mateixos?

Nosaltres tenim la resposta. Podem ajudar/moldejar a la nostra ment inconscient. La teràpia que fem nosaltres es basa en ajudar a la nostra ment inconscient perquè trobi la solució al problema que estàs tenint en aquests moments, i això ho fem amb la hipnosi clínica (si voleu saber més sobre aquest tipus de teràpia podeu consultar aquí).  T’ha passat algun cop que saps que has de prendre’t la vida de forma més tranquil·la però no saps com fer-ho? Doncs es justament perquè la teva ment racional sap que ho ha de fer, però no sap com.  Hem d’ajudar a la teva ment inconscient perquè se n’adoni que hi ha altres maneres per prendre’s la vida de diferent manera.  Només “Ella” (la ment inconscient) et traurà del teu problema.

https://www.youtube.com/watch?v=Lnwf9y8FQLg

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, hipnosi, neurociència, salut, teràpies, vídeos

Malalties mentals. De qui és la culpa? (part 2)

En l’anterior entrada de Malalties mentals. De qui és la culpa? La Judith Vockenroth ens ha fet arribar aquestes dues imatges, que molt amablement ens ha traduït al català. Son un exemple molt clar de com tractem diferent a una persona si pateix una malaltia física o una de mental.
Moltes gràcies Judith!

malalties mentals

malalties mentals2

 

 

Imatges originals de
http://3.bp.blogspot.com
https://i.chzbgr.com/

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, educació, salut, teràpies

Malalties mentals. De qui és la culpa?

Cor de papallonaEn l’entrevista que li van fer aquest 19 d’agost de 2014 al diari ARA a l’Andrea Tomé, afectada per Anorèxia nerviosa, deia:

 Quan una persona té càncer es culpa la malaltia, si una persona té anorèxia o bulímia es responsabilitza el malalt per no haver sigut més fort. La gent ha de ser conscient que els trastorns alimentaris són patologies mentals. En cap moment esculls tenir-los ni tampoc decideixes si et recuperaràs. L’únic que pots fer és lluitar contra ells.

…..El més important és trencar l’estigmatització que hi ha entorn de les malalties mentals. La gent no diu que pateix aquest tipus de patologies per com les rep l’entorn.

Aquest es un fragment de l’entrevista i el llibre es titula  Cor de Papallona

Ella parla sobre els trastorns alimentaris, però això es extrapolable a qualsevol problemàtica que et porti anar a un psicòleg.

  • Has anat mai a un psicòleg per problemes d’ansietat, depressió, etc.?
  • Ho has dit al teu entorn?

La majoria de nosaltres no diem que estem anant al psicòleg, com a molt, ho diem un cop ja hem resolt el problema.  Encara no estem prou preparats per reconèixer que tenir una malaltia mental es una malaltia i prou.

Caldrà esperar més? Quan podrem acceptar que es el mateix tenir un mal d’esquena que una malaltia mental (pel que fa al sentiment de responsabilitat/culpabilitat que es dona a la persona que el pateix)?  (Igual que aquella persona que li fa mal l’esquena va a un traumatòleg, la persona que té una malaltia mental ha de anar al psicòleg/psiquiatre sense haver de sentir-se culpable) .

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, salut, social, teràpies

Efectes de la música en el nostre cervell

Escoltar música provoca en el nostre cervell un augment en la secreció de Dopamina (hormona que estimula les nostres neurones i contribueix a que experimentem plaer i una sensació de benestar semblant a quan mengem, prenem drogues, o practiquem sexe, entre altres)

En un estudi fet per Valorie Salimpoor i Robert Zatorre de la Universitat McGill de Montreal es va comprovar com l’exposició a cançons que agradaven als participants provocaven una secreció de dopamina. Després d’exposar als participants de l’estudi a música instrumental i estudiar-los a través de resonàncies magnètiques, es va concloure que es segrega dopamina mentre s’escolta la cançó, però, uns segons abans de la part de la cançó que ens agrada tant, o després d’haver-la escoltada es produeixen secrecions extres de dopamina. Escoltar música, doncs, ajuda a incrementar el nostre optimisme, reduir la nostra ansietat, augmenta la nosra creativitat i en definitiva la nostra felicitat.

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, drogues, estudis, neurociència

Ansietat i Realitat virtual

L’ansietat es defineix com una reacció instintiva normal d’autoprotecció que es desencadena davant d’una situació de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d’esforç per lluitar o fugir (Viquipedia).

Terapia virtual 1

L’ansietat, però, en certs moments pot arribar a ser patològica. Per un costat hi ha una percepció d’amenaça generalitzada i per un altre costat la persona se sent incapaç d’afrontar els esdeveniments que considera amenaçants que se li presenten. Els afectats aprenen a estar hipervigilants per descobrir aquestes amenaces (ansietat).
Per resoldre-ho s’ha d’anar a un psicòleg per tal de fer teràpia psicològica.

La realitat virtual es una eina força bona per treballar en teràpia: la persona es posa unes ulleres i comença a veure i viure les situacions temudes per tal que, de mica en mica, vagi veient que no cal estar en un estat d’amenaça constant.

La teràpia virtual es va fent d’una forma gradual, hi ha diferents situacions, com aquesta que es mostra a la imatge: s’està simulant que la persona agafa el metro (en el procés virtual es pot començar simulant que se surt de casa, es va pel carrer, s’entra al metro, es puja al metro etc.)

La teràpia virtual també s’utilitza per a altres pors o fòbies (a les aranyes, a les agulles, a anar amb avió, etc.)

Si voleu més informació de com la treballem en el nostre Centre, juntament amb Hipnosi clínica, EMDR i EFT, podeu contactar amb nostraltres a lluveraspsicologia.com o a  Pilar Lluveras.

Imatge del programa virtual  de Virtualret.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, EFT, EMDR, hipnosi, Realitat Virtual, teràpies

Els teus companys es fiquen amb tu?

Cas: En Robert està estudiant tercer d’ESO, va a una escola del barri, i coneix a tots els de la classe des de fa temps. De sempre ja el consideren un nen “diferent” però aquest curs n’hi ha un que repeteix i que s’ha fet el líder, sembla que l’ha agafat amb ell, sempre el ridiculitza, i això ha fet que els companys s’hi afegeixin (li tiren coses, li donen empentes, etc.), sobretot quan hi ha les noies davant.

Mica en mica en Robert s’ha anat quedant més sol i ja no pot comptar amb ningú de la classe. De moment no ha dit res a ningú de casa ni evidentment als professors, però cada dia li costa més anar a l’escola, perquè veu que les burles cada dia van augmentant, i potser algun dia l’arribaran a pegar i tot.

Potser tu et sents com en Robert? També es fiquen amb tu a l’escola? Gairebé tothom, en algun moment de la seva vida, ha tractat o ha estat tractat amb desconsideració per part d’algun company. Però quan aquesta situació és sistemàtica i repetida en el temps, és quan parlem de maltractament entre iguals. Has de saber que aquestes conductes poden arribar a tenir conseqüències greus.

No saps que fer? Pensa que ningú no es mereix ser maltractat. Tots tenim el dret a ser tractats amb respecte. Cal trobar la manera de resoldre el conflicte, en aquesta pàgina parla del Bullying i hi pots trobar diferents recursos, et recomano la Guia per l’alumnat de secundària, et pot ajudar, entre altres coses et recomana que si et peguen o t’insulten és millor no tornar-s’hi, empitjoraria la situació., intenta mantenir la calma (si veuen que et molesten encara ho repetiran més), sovint la millor manera es abandonar el lloc i dir-ho a un adult (no et sembli que és una covardia, es actuar amb intel·ligència).

Denunciar una situació de maltractament no és “xivar-se” és defensar un dret fonamental.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, conducta, educació, fills, joves, teràpies

Model vitamínic-Estrès laboral

Hi ha moltes teories sobre l’estrès laboral. Una de les més curioses es la teoria que es basa en el Model Vitamínic (Warr, 1987), segons aquest model l’entorn laboral influeix sobre la salut mental de forma similar a com les vitamines actuen sobre la salut física.

El model explica com les vitamines C i E milloren la salut, mentre que les vitamines D i A en excés tenen conseqüències negatives. Traslladant aquesta idea a l’entorn laboral Warr identifica nou característiques de la feina que poden influir sobre la salut psicològica dels treballadors. Es divideixen en 2 grups segons el seu efecte:

La seguretat física, el sou i el significat de la feina es relacionen linealment amb la salut psicològica similar a com les vitamines C i E ho fan amb la salut física. Això implica que a mida que augmenten aquestes característiques millorarà la salut psicològica, fins a arribar a un punt en el qual encara que continuïn creixent ja no produiran efectes significatius.

Les altres característiques que són les demandes laborals, autonomia laboral, recolzament social, poder utilitzar les teves habilitats, varietat a la feina i la retroalimentació, mantenen una relació curvilínia en forma de “U” invertida, es a dir a mida que aquestes característiques augmenten, millora el benestar psicològic fins a arribar a un punt en el qual si continuen augmentant, la salut psicològica començarà a ressentir-se’n. D’aquesta forma tant per defecte com per excés aquestes sis característiques influiran negativament sobre la salut psicològica. Així doncs i referent a l’estrès laboral, aquest model proposa que la presència moderada d’aquestes últimes característiques es beneficiosa però l’excés resultarà perjudicial.
Hi ha altres models que expliquen l’estrès laboral. En propers post els anirem comentant.

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, salut, social

La por a volar

(hi ha una entrada posterior:  Fobies-Realitat virtual amb EMDR i hipnosi clínica)

En Lluís es un noi d’uns 22 anys i té un problema. Li fan molta por els avions. La por que té és tanta que no en vol agafar cap. Això fins ara no li molestava, però ara veu que no pot anar amb els seus amics de viatge. Es vol treure aquesta por.

Possible solució :
Per tots aquells que tingueu por als avions, però també es pot pensar per
d’altres pors que tingueu (no totes, vigileu si teniu por a la sang, no es pot intentar resoldre per aquest sistema), que us sembla que us supera i que no podeu afrontar-la, us explicaré com es pot solucionar. Millor si busqueu un psicòleg que us ajudi, segur que us anirà més be :

Cal que tingueu present que la por als avions (ens centrarem en aquesta por) es degut a alguna experiència desagradable que vas tenir i que potser no recordes, o a alguna persona molt propera a tu. Per tant el que hem de treure es aquesta ansietat que et provoca el pujar a un avió. El que has d’aprendre es una resposta diferent, oposada a la ansietat.

En primer lloc has d’aprendre a relaxar-te (dies endarrera vaig explicar un dels sistemes de relaxació, ho pots provar), has de practicar cada dia per agafar practica. Quan ja en saps, podràs començar a treballar per reduir l’ansietat.

Fes-te una llista de deu situacions que et provoquem ansietat de menys a més (per exemple, com a menys potser es veure un avió dibuixat, i com a més es estar pujat dintre l’avió i que es mogui molt).

Ara hauràs de començar la pràctica pròpiament dita, has de relaxar-te i has d’imaginar la situació que hagis posar un últim lloc de la llista, la de menys ansietat (seguint l’exemple imagina’t un avió dibuixat). Has d’estar relaxat i has d’aconseguir que quan imaginis l’avió dibuixat no et provoqui ansietat.

Quan hagis practicat durant uns dies i ja no et provoqui cap por, pots passar a la segona situació de la llista, i així progressivament fins arribar a l’últim punt.

Has de tenir en compte que el que practiques es a imaginar situacions, que no les vius de veritat, però com si ho fessis. Si dubtes de la utilitat del sistema, només cal que quan estiguis relaxat imaginis una llimona partida per la meitat, llavors, pensa que l’estàs llepant i que estàs notant el gust de la llimona. Ara para’t un moment i analitza què estàs sentint en aquest moment; Segur que estàs fent saliva. Doncs això et demostra que amb la imaginació podem aconseguir moltes coses.

Explicació :
Intentar superar la fòbia als avions a través de la desensibilització sistemàtica a través de la imaginació.

Etiquetat amb: ,
Publicat a Ansietat, salut
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu