No puc canviar les coses! L’elefant encadenat – Jorge Bucay

L’elefant encadenat de Jorge Bucay (vegeu el vídeo al final del post)

De petit m’agradava el circ. M’encantaven els espectacles amb animals i l’animal que més m’agradava era l’elefant: Durant la funció l’elefant feia gala d’un enorme pes i una força descomunal, però després d’una funció i fins a tornar a fer la següent actuació l’animal sempre estava lligat a una petita estaca clavada al terra amb una cadena que pressionava a una de les seves potes i encara que la cadena era gruixuda només estava enganxada per un ridícul tros de fusta clavat uns centímetres al terra.

Em semblava evident que l’elefant amb la seva força era capaç d’estirar aquell minúscul tros de tronc i fugir. El misteri era evident;

– Que el mantenia allà? Per què no s’escapava? vaig preguntar

Em van respondre que perquè estava ensinistrat. Llavor vaig preguntar:

– I si està ensinistrat, Per què l’encadenen?

No recordo cap resposta coherent.

Passats uns anys, vaig descobrir per sort per a mi, que algú havia sigut prou savi per a trobar la resposta:

– L’elefant del circ no s’escapa perquè ha està lligat a una estaca des que era molt petit

Vaig tancar els ulls i vaig imaginar-me l’elefant acabat de néixer i lligat a l’estaca. Segur que l’elefant estirava i estirava l’estaca tractant d’alliberar-se i acabant el dia esgotat, però l’estaca, llavors, era més forta que ell. Segur que intentava alliberar-se dia rere dia, i així fins que un terrible dia per a la seva història, l’elefant va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.

Aquell elefant enorme i poderós que veiem al circ no escapa perquè creu, pobre, que no pot. a l’elefant li queda gravat al cap la impotència que va sentir i i el pitjor es que mai més s’ha tornat a qüestionar aquest record i mai més va intentar posar a prova la seva força i alliberar-se de l’estaca.

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, contes

La solució està en el canvi

Els problemes personals que ens provoquen un gran patiment i complexitat no tenen perquè exigir d’una solució complicada ni dolorosa.

Patir problemes o molèsties durant un llarg període de temps no té perquè haver de resoldre’s amb un tractament terapèutic igual de llarg.

                                                                              G. Nardone P. Watzlawick

Tal com expliquen, Giorgio Nardone i Paul Watzlawick en el seu llibre “El arte del cambio” la solució està en el can01vi.

Per explicar aquest terme de “canvi” quan es segueix una teràpia, en el llibre expliquen el següent exemple/exercici:

Intenta unir els nou punts que es veuen en la figura. S’han d’unir mitjançant 4 línies rectes sense aixecar el llapis del paper”

La solució és la següent:

Etiquetat amb: , , , , , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, estudis, hipnosi, llibres, salut, teràpies

Com millorar la nostra memòria – El Palau de la memòria

Hi ha una tècnica molt curiosa que ens ajuda a millorar la nostra “memòria” i s’anomena “El Palau de la Memòria”.

Té els seus orígens en el segle V a.C. quan el poeta Simonides de Ceos de manera sorprenent es va adonar que va poder recordar la gent que estava asseguda en un banquet a Tesalia sense esforç i a més també recordava on estaven asseguts cada un d’ells. Per això se’l considera el creador d’aquesta tècnica.

El palau de la memòria és un truc o tècnica consistent en imaginar espais en què disposem els mots o frases que volem recordar. Es un mètode semblant a com funciona el nostre cervell i et permet ser l’”arquitecte” de la teva memòria: consisteix a vincular conceptes amb estances, així per exemple podem construir el nostre Palau de la memòria com vulguem.

Encara que el millor es imaginar un lloc conegut per nosaltres, posem ara un exemple, imaginem de moment un espai petit, per exemple una entrada d’una casa amb el seu rebedor que ens porta al menjador on hi ha 3 portes. Una d’elles va cap al bany, l’altre cap a la cuina i l’altre a l’habitació, que a més te un balcó.  Agafem una llista de coses que hem de recordar, i posem un o dos conceptes en cada habitació de les que hem imaginat.

Per ajudar-te a retenir-la has d’imaginar aquest objecte de la paraula que vols retenir amb una imatge que sigui ja per ella mateixa “atípica” (una caricatura, una posició sexual, uns colors molt vius, etc.) i cada objecte el poses a les habitacions:

Imagina’t que volem recordar la llista de la compra on hi ha plàtans, enciam, pollastre, etc.:  Sempre faràs el camí igual, començant per l’entrada, després al menjador, després a la cuina, etc. Imagina’t que a l’entrada de la casa, l’enciam es el que t’obra la porta, imagina’t aquest enciam, mira-li les fulles de l’enciam, quin tipus d’enciam es, si està mig pansit o no, etc. Tots els detalls.  Vas cap al menjador i t’hi trobes plàtans ballant per dins del menjador… mira els plàtans, els tipus de plàtans (si son gran, petits, verds o no etc.) tots els detalls, mira quants n’hi ha, etc.. . Després vas a la cuina i et trobes la cuina plena de pollastres corrent per la cuina, etc.

Recorda que quan et construeixis el teu “palau de la memòria” ha de ser un lloc conegut per a tu, i que poses les coses que has de recordar a dins de cada habitació en llocs també coneguts per tu i no posar-hi més de 8 o 9 objectes a cada estança.

Si has de recordar moltes coses, fes-te un conjunt de palaus de la memòria que no cal que siguin explícitament cases independents, poden ser habitacions: per l’experiència s’ha vist que es millor utilitzar cases o habitacions conegudes, d’amics, l’oficina de la feina, etc. Cada una d’aquestes cases o habitacions han de ser identificatives, o per cada membre de la teva família per exemple: la teva germana tindrà una habitació i allà hi tindràs els conceptes de química que vols recordar. a l’altre habitació, que serà la del teu avi hi hauran els conceptes d’informàtica que també has de recordar, i a l’altre habitació que serà la de la teva parella, hi hauran els conceptes d’aeronàutica que també hauràs de recordar, etc. O també pots fer habitacions per les teves aficions: l’habitació dels jugadors de futbol tindran els conceptes de química, i l’habitació de les músiques que t’agraden tindran els conceptes d’Informàtica, i l’habitació de les novel·les tindran els conceptes de… etc.

 

Aquí, si ja has provat aquest sistema i veus que et funciona, es pot passar al següent nivell:  posar més objectes identificats a cada una de les habitacions (dins l’habitació dels jugadors de futbol, a un jugador concret, li pots posar al costat una pilota, unes vambes un escut etc, i cada una d’aquesta coses pot tenir un concepte que has de recordar… etc.

I, ja saps que com tot, com més es pràctica més domini s’aconsegueix.

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge

Llei de l’Efecte de Thorndike

Efecte Thorndike

Thorndike (1874-1949) va col·locar un gat a cada una de les caixes problemes (veure el dibuix): caixes que, amb una mica d’habilitat, es podien obrir de manera que l’animal si ho aconseguia, es podia escapar i aconseguir menjar.

Aquest experiment és un exemple del que més tard es va anomenar condicionament o aprenentatge operant, és a dir, un animal emet una resposta i si és recompensada en aquesta situació (amb menjar o aconseguint alliberar-se) aquesta resposta s’aprèn, i si no, aquesta resposta desapareix gradualment.

Thorndike centrant-se en l’estudi de l’aprenentatge en els animals va aconseguir un acostament teòric i metodològic en el camp de la investigació animal i en la psicologia E-R (estimul-resposta) que va anomenar connexionisme.

Va rebre moltes crítiques sobretot perquè els seus treballs van ser en el laboratori cosa que podia provocar que els animals no “raonessin” justament perquè no estaven en el seu entorn natural.

Thorndike va proposar dues lleis de la conducta;

  • La llei de l’Efecte: Les respostes que es donen en una mateixa situació i que van acompanyades o immediatament seguides de satisfacció per a l’animal, en igualtat de condicions es connectaran més intensament amb la situació de manera que quan aquesta es torni a presentar tornaran a repetir-les.
  • La llei de l’exercici: Tota resposta a una situació en igualtat de condicions es connectarà més fortament a la situació en proporció al número de vegades que ha estat connectada a aquesta situació i a la força i duració en les connexions.

Thorndike va aplicar aquestes condicions a la conducta humana i va afirmar que l’aprenentatge consistia en un increment de probabilitats de E-R (estimul-resposta) i així com l’aprenentatge animal es automàtic, l’aprenentatge humà també es inconscient. Per a ell el raonament humà el va reduir a automatisme, costum i hàbits. La consciència no era necessària per a l’aprenentatge.

Bibliografia: Historia de la psicologia – Thomas Hardy Leahey

Etiquetat amb:
Publicat a animals, aprenentatge, experimentació

Per què no recordem els primers anys de vida?

En general, la majoria de nosaltres som incapaços de recordar experiències viscudes durant la infància abans dels tres anys d’edat. Tot i així, els nens des que neixen poden relacionar-se amb el seu entorn, jugar, reaccionar emocionalment i comunicar-se, demostrant que aprenen moltes coses molt aviat.

Segons ens explica Xaro Sánchez al seu blog, dos neurocientífics de la Universitat d’Arizona, Lynn Nadel i Jake Jacobs van suggerir que “l’amnèsia dels primers anys de vida” era degut a que l’hipocamp, una de les estructures cerebrals més importants per emmagatzemar els records dels que llavors som conscients, tarda més temps a desenvolupar-se, és a dir, no madura abans dels tres anys d’edat aproximadament.

També sembla ser que la memòria emocional, encarregada de preparar-nos per respondre a situacions que requereixen rapidesa i eficàcia, es posa en funcionament molt precoçment abans que es desenvolupi la capacitat de recordar conscientment.

Font: Ctrol+Alt+Supr

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, curiositats, neurociència

Aprèn a xiular

Fins ara es pensava que els primats no humans produïen sons degut a les seves emocions però sense poder-los controlar.

Ara, però, ha aparegut la Bonnie que és capaç de xiular de forma espontània gràcies a l’aprenentatge per imitació.

Font: El PaleoFreak

Etiquetat amb:
Publicat a animals, aprenentatge, curiositats, vídeos

Fer guixots ens ajuda a concentrar-nos

guixotsQuants cops a l’escola mentre el professor feia l’explicació ens havien dit o t’han dit “para de fer guixots i escolta!“. Doncs ara, segons un experiment fet per psicòlegs britànics s’ha demostrat que fer guixots mentre t’estan explicant alguna cosa, ajuda a la teva ment a concentrar-se en allò que és avorrit i a memoritzar el que s’escolta.

Em aquest experiment van participar persones que feien guixots mentre sentien un missatge telefònic molt avorrit i van poder recordar un 29% més de detalls que un altre grup que simplement es va limitar a escoltar el mateix missatge.

El resultat d’aquest experiment suggereix que fer guixades a la vida diària pot ser una manera de mantenir l’atenció en comptes d’una distracció com fins ara ens pensàvem.

Font: eleconomista.com

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, curiositats, general

Pors

Hi ha un seguit de pors primordials que els éssers humans compartim i que solen ser, en bona part, fruit del desconeixement de nosaltres mateixos.

Si ens deixem endur per ella, la por ja no es situa només al nostre interior i ja no es tracta d’una por primordial, sinó d’una por modelada per l’entorn humà, geogràfic, econòmic i cultural on vivim. Us poso un escrit d’Eduard Galeano sobre les pors:

  • Els que treballen tenen por de perdre el treball.
  • Els que no treballen tenen por de no trobar mai treball.
  • Qui no té por de la gana, té por del menjar.
  • Els automobilistes tenen por de caminar i els vianants d’ésser atropellats.
  • La democràcia té por de recordar i el llenguatge té por de dir.
  • Els civils tenen por dels militars, els militars tenen por de la manca d’armes, les armes por de la falta de guerres.
  • És el temps de la por.
  • Por de la dona a la violència de l’home i por de l’home a la dona sense por.
  • Por dels lladres i por de la policia.
  • Por de la porta sense tanca, del temps sense rellotges, del nen sense televisor, por de la nit sense pastilles de
  • dormir i por del dia sense pastilles per despertar.
  • Por de la multitud, por de la soledat, por d’allò que hom ha estat, por de morir, por de viure (Eduardo Galeano)

Font: L’ecologia emocional – J.Soler i M.Conangla

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, conducta

Hàbits que s’hereten. Per què els fem?

En un dels programes de TV3 “OIKmentns” el Professor Sobrequés va comentar aquest experiment:

habits

Un grup de científics van posar a 5 ximpanzés dins d’una sala. Al mig hi havia una escala per poder agafar uns plàtans que estaven penjats del sostre.

Cada vegada que un ximpanzé pujava a l’escala per agafar els plàtans, els científics llençaven aigua freda sobre els altres ximpanzés que estaven al terra. Després de repetir-ho un temps va provocar que cada vegada que un mono intentava pujar l’escala era violentament aturat pels altres.

Un cop après això van canviar a un dels primats de la sala per un de nou. Quan aquest va començar a pujar l’escala va ser colpejat pels altres per la qual cosa després d’alguns intents el mono nouvingut ho va entendre.

Posteriorment un altra ximpanzé va ser substituït, i la situació es va tornar a repetir, però amb la curiositat que el primer substitut també va participar en la repressió perquè no pugés l’escala.

Progressivament van anar canviant cada vegada un mono més, fins que es va aconseguir un relleu generacional complert, és a dir hi havia un grup de 5 ximpanzés que sense haver rebut mai el bany d’aigua freda no deixava que cap ximpanzé puges per l’escala.

Es va continuar substituint els monos i van observar que encara que ja n’havien passat molt per la sala, cada nova població havia heretat els hàbits i actuava igual que els monos inicials.

A això Dawkins ho va anomenar “mems” és a dir idees generals que van saltant de ment en ment i van passant de generació en generació. Segons ell tots els fets culturals es van transmetent d’aquesta manera, i l’evolució cultural és com una espècie d’evolució biològica (hi ha mems que prosperen i d’altres que no).

Imatge: Listillo dice

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, conducta, social

Saber coses noves és addictiu

“Quan estàs provant d’entendre un teorema difícil, no és divertit” diu Irving Biederman de la Universitat del Sud de Califòrnia, “però un cop ho aconsegueixes, et sents genial”.

Els neurocientífics han proposat una explicació simple per entendre el plaer que sentim al comprendre un nou concepte: “El “clic” de la comprensió desencadena una cascada bioquímica que premia el cervell amb una dosi d’opi natural”, comenta Biederman.

La teoria sosté que com més gran sigui l’activitat neuronal en les zones riques en receptors opioides, més gran és el plaer.

Biederman suposa que l’addicció al coneixement té un fort valor evolutiu perquè correlaciona estretament amb la percepció de la intel.ligència.

Font: physorg

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, curiositats, estudis

Un cas real d’autisme

Com comentava en un post anterior, moltes vegades és més fàcil conviure amb un problema o una malaltia si estàs en contacte amb persones que passen o han passat pel mateix que tu.

En aquest post, us presento un blog d’una mare que parla sobre el seu fill amb autisme, l’Erik. A part de conèixer una mica més l’autisme en un cas real, en aquest blog es pot veure com l’Erik arpèn, exercicis que practica amb els seus pares per millorar el seu llenguatge, la socialització, la conducta i molts apartats més.

Visita el blog “El sonido de la hierba al crecer

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, fills, testimonis

Personalitat, caràcter i temperament

La personalitat és un conjunt de pautes de conductes actuals i potencials que resideixen en un individu i que es mouen entre l’herència i l’ambient. És a dir, un estil de vida que afecta a la manera de pensar, sentir, reaccionar, interpretar i conduir-se per ella. Unes de les característiques més pròpies de la personalitat és que és estable i previsible.

El caràcter és la part de la personalitat que es va adquirint al llarg de la vida, el que anem aprenent de l’entorn a través de les influències psicològiques, socials i culturals. Per això es sol dir que el caràcter “es forja”.

El temperament és la part heretada, aquella que té una relació directa amb patrons de conducta hereditaris i, per tant, una base neurobiològica. Es troba des de les primeres etapes de la vida i es considera immodificable.

Font: “¿Quién eres?” Enrique Rojas

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, general

El teu cervell s’activa més navegant per Internet que llegint un llibre.

Un nou estudi referma els beneficis d’utilitzar Internet en el nostre cervell. La cerca d’informació per la xarxa involucra una major extensió dels circuits neuronals que no s’arriben a activar mai amb la lectura. Cal destacar, però, que només passa amb aquelles persones que tenen coneixements previs d’Internet.

Aquest estudi el va fer Gary Small de la Universitat de Califòrnia i es va publicar a l’American Journal of Geriatric Psychiatry, i entre altres coses exposa que fer servir Internet mobilitza els centres del cervell i permet exercitar el raonament. Utilitzar els buscadors a Internet estimula els punts que controlen la presa de decisions complexes, però la intensitat de les funcions augmenta en els navegants que tenen experiència amb Internet.

L’estudi es va realitzar amb 24 voluntaris d’entre 55 i 76 anys, dels quals la meitat sabien fer servir les eines informàtiques l’altra meitat no. Una tasca simple i quotidiana com buscar a la web sembla millorar els circuits cerebrals en adults grans, la qual cosa demostra que els nostres cervells son sensibles i poden seguir aprenent a mida que envelleixen.

Font: Gaceta tecnológica

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, neurociència

Límits


Els límits són necessaris per afavorir un model de persona més equilibrat i amb majors possibilitats de ser feliç, una persona capaç de conviure, d’inspirar, de donar afecte i de mostrar-se empàtica, generosa i solidària. També són necessaris per prevenir trastorns de conducta. Diversos estudis realitzats en centres de menors indiquen que alguns dels trets comuns trobats en adolescents internats son: la tendència a transgredir les normes, la falta de respecte als límits, la falta d’atenció i la falta d’un model equilibrat de progenitor.

Són necessaris per:
• Definir un espai de creixement on el nen pugui construir-se amb seguretat.
• Assenyalar pautes de conducta que afavoreixin una millor adaptació a l’entorn humà i ecològic.
• Regular la convivència diferenciant els espais propis dels límits i espais dels altres.
• Facilitar l’autocontrol emocional dotant al nen d’estratègies per a gestionar ecològicament les seves emocions.
• Afavorir la construcció del sentit moral individual fomentant valores com la llibertat, el respecte i la responsabilitat.
• Permetre la possibilitat de canviar-los, posar-ne de nous, revisar-los i recuperar-los si es creu convenient.
• Prevenir patologies emocionals i posteriors.

Segons Andrea Fiorenza, tanta democràcia familiar crea disfuncions conductuals ja que no tot ha de ser discutit i consensuat. Els pares, durant una llarga etapa de creixement del nen, han de prendre decisions, a vegades difícils, que no els hi agradaran perquè els fills petits no tenen la maduresa ni l’experiència necessària per valorar la importància d’algunes mesures educatives que els pares han d’adoptar.

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, conducta, educació, fills

La por a l’autoritat davant dels fills

La por a ser massa autoritaris fa que alguns pares caiguin en la desídia, a la “deixada de funcions” on passen a l’extrem de deixar d’assumir la funció d’educar els seus fills. Aquesta por respecte a l’educació dels fills ha provocat un augment de la tolerància cap a ells, deixant de definir límits i deixant que el nen faci el que vol i quan vol, augmentant les seves quotes de poder. Els resultats d’aquesta desídia són fills insegurs, prepotents, amb un baix nivell d’autoestima, falta d’autocontrol emocional i amb tendència a conductes violentes.

L’autoritat és necessària però sovint es confon amb autoritarisme. L’autoritat s’adquireix a força de donar exemple amb una conducta coherent i íntegra. En canvi, l’autoritarisme sol ser el resultat d’actituds rígides, de pocs recursos personals i de falta de respecta cap a l’altre. Recórrer al poder, per fer que el fill faci o deixi de fer, no és convèncer ni educar, sinó coaccionar.

A un fill se l’hi ha de dir què fa bé i què necessita modificar, així com intervenir quan sigui necessari i senyalar uns límits clars.

Font: “Ámame para que me pueda ir“. J. Soler i M.M. Conangla

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, fills

Quines etiquetes et poses a tu mateix

Sovint interpretem negativament les nostres pròpies experiències, cosa que ens provoca emocions i pensaments irracionals sobre nosaltres mateixos. Ens etiquetem d’inútils, d’incompetents, d’immadurs, d’ineptes, etc. i d’aquí no en sortim.

En anteriors posts ja hem comentat que per poder sentir-se millor cal que es canviïn aquests pensaments negatius en positius. Per poder canviar aquests pensaments negatius de nosaltres mateixos ens cal només una cosa, la pràctica.

Us proposem el següent joc: a continuació hi veureu una sèrie d’etiquetes, i vosaltres heu de marcar-vos les que considereu que feu servir per a vosaltres mateixos.

Un cop identificades aquestes etiquetes, les heu de canviar per una etiqueta positiva (per exemple si penses que ets massa lent, ho pots canviar per m’agrada pensar el que faig”).

Així durant el dia quan veieu que us heu posat aquesta etiqueta negativa, la substituïu per la positiva (per exemple estàs treballant i estàs pensant “que lent que sóc”, doncs ràpidament has de canviar el teu pensament i dir-te, no sóc lent, sinó que m’agrada pensar bé les coses abans de fer-les”) .

Moltes de les etiquetes, les tenim tant interioritzades que costen de canviar.

abominable

efeminat

agressiu

esbojarrat

apàtic

massa sensible

descentrat

desagradable

descortès

egocèntric

egoista

emocional

lògic

irreflexiu

irresponsable

lent

maxista

malhumorat

mandrós

totxo

mesquí

neci

obstinat

atontat

autocompassiu

castrador

cridaner

competitiu

orgullós

estúpid

exigent

lleig

fracassat

hiperactiu

histèric

hostil

gandul

porc

punyeter

rondinaire

repulsiu

retret

perdedor nat

passiu

paternal

compulsiu

critic

passiu

dèbil

massa emotiu

massa idealista

impulsiu

incapaç

indiferent

infantil

ingrat

immadur

insensible

insignificant

insípid

interessat

irracional

ruí

sensible

sever

superhome

tossut

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu