“El Secret”

El Secret = La Llei de l’atracció.

La Llei de l’atracció regeix tot l’ordre de l’Univers. Aquesta llei sempre ha existit i l’activem a través de la nostra ment.

Cada un dels nostres pensaments és un objecte real, una força” : Segons aquesta Llei de l’atracció el que és similar atrau a allò similar, dintre d’un pla mental.

Som l’imant més poderós de l’Univers!” : Els nostres pensaments són magnètics i estan en una freqüència. Quan pensem, aquests pensaments son enviats a l’Univers i atrauen magnèticament totes les coses semblants que estan en la mateixa freqüència.

Per posar un exemple, funciona com una torre de transmissió de televisió. La torre emet senyals a través d’una freqüència que es transforma en imatges a la nostra televisió. Nosaltres escollim la freqüència i llavors rebem les imatges d’aquesta freqüència. Si volem veure unes altres imatges només hem de sintonitzar una altra freqüència.

Nosaltres amb els nostres pensaments som iguals que aquesta torre de transmissió humana. A través dels nostres pensaments emetem i a la vegada atraiem coses similars a aquesta freqüència. Només hem de canviar de canal i de freqüència canviant els nostres pensaments.

Extret del llibre “El Secret” de Rhonda Byrne

Etiquetat amb: ,
Publicat a comentaris, filosofia, llibres

Tenim por a perdre el temps, però l’acceleració ens fa perdre la vida

Carl Honoré es l’autor del llibre “El elogio de la lentitud” entre altres coses diu que la velocitat es una manera de no enfrontar-te al que li passa al teu cos i a la teva ment, d’evitar les preguntes importants. La gent tenim por a abraçar la lentitud.

L’origen del moviment slow reivindica la lentitud en el món modern, és una invitació, un pretext perquè cadascú avaluï si viu en un ritme excessiu i busqui quin és el ritme que li és més propi, o almenys no aquell que ens ve imposat. No pretén, en cap cas, el viure a poc a poc : no és fer les coses de forma lenta, perquè sí. Es tracta que cadascú pensi, en definitiva, quant de temps ha de dedicar a cada cosa.

El moviment slow, malgrat que aquest mot anglosaxó significa lent, no promou la ganduleria, sinó la tranquil·litat mesurada en fer les coses, en gaudir cada minut de la vida i en dedicar a cada acció el temps que es mereix. Aquest moviment reivindica una nova escala de valors, basada en treballar per viure i no al contrari.

Si voleu saber més coses sobre aquest moviment o el llibre podeu consultarNotodo.com

Font : Valors.org

Etiquetat amb: ,
Publicat a comentaris, llibres

L’artteràpia com a tractament de les malalties mentals

Tal com s’informa a Psiquiatria.com un estudi fet per la doctora en pintura i llicenciada en Belles Arts, Elizaberta López Pérez de la Universitat de Granada (UGR) ha confirmat la utilitat de l’art com a teràpia en les malalties mentals.

L’artteràpia o teràpia a través de l’art, és basa en l’ús de les arts visuals amb finalitats terapèutiques. És va iniciar a mitjans del segle XX com un dels canals expressius i creatius que ajuden al desenvolupament personal i social. Es convida al pacient a investigar, i descobrir-se a través de diferents propostes plàstiques valorant sobre tot l’experiència com a forma real d’apropament als problemes.

Elizaberta López va fer l’estudi basant-se en els principis del psicoanalisi, on tota obra d’art és un signe que es configura com a tret vital. Va treballar durant més d’un any amb 20 malalts mentals aguts, voluntaris de la comunitat terapèutica de l’Àrea Nord de l’Hospital “Virgen de las Nieves de Granada”. Els assistents van versionar quadres de pintors com a Modigliani, Munch o Van Gogh.

La investigadora destaca el caràcter alliberador que té l’art per aquests pacients que projecten el seu món interior i els seus desitjos reprimits a través dels quadres. L’art com a tractament es basa en la idea que les representacions visuals, objectivades a través del material plàstic contribueixen a la construcció d’un significat dels conflictes psíquics. Es considera que és una bona eina pels terapeutes, però al mateix temps també com la manifestació de moltes pors i fantasmes dels propis malalts amb la possibilitat de coneixer i poder-los destruir.

Si desitges fer sessions d’artteràpia o estàs pensant a portar-hi algú primer t’has assegurar que el terapeuta està correctament format i acreditat.

Etiquetat amb: ,
Publicat a comentaris

Respira

La respiració és importantíssima per aconseguir una bona relaxació. En un dels capítols del llibre de la Neus Ayuso “L’entrenadora personal” editorial Ara Llibres SL. ens explica un bon sistema per aconseguir respirar correctament. Les condicions de vida actuals afavoreixen hàbits respiratoris poc beneficiosos, i respirar bé ens ajudarà a millorar la relaxació i per tant controlar l’estrès (podeu consultar també Saps relaxar-te?)

Quan som petits sabem respirar correctament perquè es fa d’una manera profunda, però amb el pas del temps perdem aquesta forma de respirar i ens limitem a omplir superficialment els pulmons, no fent servir tota la seva capacitat.

Neus Ayuso ens proposa uns exercicis per aprendre a respirar de forma correcta, ens recomana que fem els exercicis 3 minuts al dia: quan respirem hem de pensar en un got d’aigua, a mida que anem agafant aquest aire, anem omplint el got, primer omplir el fons (la part de la panxa) que notarem com s’infla i progressivament es van omplint els pulmons fins a tenim tot el “got” ple. A l’hora de treure l’aire s’ha de fer al revés, des de la part de dalt dels pulmons fins a buidar el fons del got (tota la panxa).

Llibre : “L’entrenadora personal” editorial Ara Llibres SL.

Etiquetat amb:
Publicat a comentaris, salut

Tettris – Posar ordre als problemes!!


Alexei Pajitnov, inventor del tettris, va donar una conferència a la Universitat de Barcelona amb motiu de l’any de la computació. Segons ell “el jugador té la sensació de posar ordre dintre del caos, la simplicitat del joc és una de les claus d’èxit, i s’està pensant a fer el joc amb dos jugadors.

Molta gent s’ha preguntat el perquè de l’èxit i l’addicció que produeix (l’efecte tettris). Una de les teories és que el sol fet d’anar aconseguint línies i poder eliminar-les ja produeix una sensació sedant i de plaer a l’usuari donat que aconsegueix reorganitzar un esquema que en principi era caòtic (moltes peces que cauen sense cap ordre ni control) aconseguint suprimir el problema.

Hi ha diferents estratègies que les podem aplicar a la manera de resoldre els problemes a la nostra vida: algunes persones prefereixen anar deixant la muntanya de peces (problemes) que vagi creixent fins a trobar una peça concreta que doni la solució a tots els problemes de cop. Altres decideixen anar eliminant línies sempre que puguin, una a una.

Si s’analitza el primer grup hi podem trobar aquelles persones que deixen passar el temps mentre que tot vagi funcionant en la seva vida. Fins que el problema no arriba a ser prou gros, solen viure menys estressats que els altres, no lliuten contra cada petit problema i moltes vegades fins i tot aquests acaben desapareixent sols.

Els segons estan contínuament intentant esborrar qualsevol situació negativa de la seva vida cosa que provoca un estrès moderat però constant.

Cal dir, però, que qualsevol elecció és vàlida sempre i quan el problemes no ens inundin i s’arribi a omplir tota la pantalla de peces.

Font: Vilaweb, Desvaríos de un aspirant a escritor , Generació Digital Tettris

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, comentaris, conducta, jocs, salut

LA VIQUIPÈDIA I L’ALTRUISME

 

La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure que s’escriu de forma col·laborativa per voluntaris i que permet anar modificant els articles per qualsevol persona (la Viquipèdia amb català actualment té més de 100.000 entrades).

La validesa dels continguts d’aquesta enciclopèdia, ja ha estat demostrat en anteriors estudis. Aquesta enciclopèdia està en molts idiomes, i com a col·laboradors hi ha els membres registrats i els anònims .

En un nou estudi de les versions francesa i neerlandesa de la Wikipedia, fet pels investigadors de la Universitat de Dartmouth, Denise Anthony, Sean Smith i Tim Williamson, van examinar l’enciclopèdia per determinar si els que contribueixen anònimament i de manera poc freqüent, els “bons samaritants”, són tan fiables en la qualitat de les seves col·laboracions com les persones que realitzen contribucions constantment i tenen una reputació a mantenir. Per això es van basar en l’anàlisi dels articles fets per aquests anònims i la quantitat de temps que passava sense que el text patís correccions o altres modificacions i també en l’extensió de les parts modificades.
Els resultats van mostrar que sí, que la qualitat de la informació és tant bona com la informació que aporten els usuaris registrats actius.

La Viquiipèdia és un gran exemple de com les col·laboracions de codi obert poden aconseguir un alt nivell de qualitat, i donat que pot acollir entrades de qualsevol persona no només de professionals és una gran eina d’investigació sobre aspectes de la pròpia conducta humana.

Font: Amazings

Iniciem un tema al fòrum de psico-ajuda per si voleu comentar alguna cosa

Etiquetat amb:
Publicat a comentaris

TENS UN GERMÀ GRAN? ÉS MÉS INTEL·LIGENT QUE TU?

El teu germà gran sempre et diu que és més intel·ligent que tu? Doncs sembla que això és cert. Segons un estudi els germans més grans són més intel·ligents que els germans més petits.

L’estudi fet a la Universitat d’Oslo per Petter kristensen i Tor Bjerkedal de les Forces Armades de Noruega i publicat a la revista “Science”, es va fer a un grup de 241.310 homes d’entre 18 i 19 anys basat en els tests d’intel·ligència del coeficient intel·lectual de Noruega que s’utilitzava per entrar al servei militar en els anys seixanta i setanta del segle passat.

Els resultats demostren que els germans grans tenien un coeficient d’intel·ligència de mitjana de 103,2 mentre els segons germans de 100,4, els tercers germans tenien gairebé el mateix que els segons. Per tant s’estableix una relació entre l’ordre de naixement i la intel·ligència.

Cal destacar, però que aquest ordre de naixement no és la clau per tenir més intel·ligència que el germà petit, sinó que l’important és que hagi exercit com a germà gran encara que biològicament no ho sigui, es a dir, si un germà petit se li mort el seu germà més gran i ha de fer les funcions de germà gran sobre un tercer germà llavors el seu coeficient d’intel·ligència es similar al del seu germà gran.

La raó no està clara, sembla d’entrada que la causa és més social que biològica (ni genètica, ni relacionada amb l’embaràs). Se suposa que els germans han de fer de tutors dels seus germans petits i que aquesta funció faria que la seva intel·ligència millorés. Així el segon germà, cas que fes les funcions del gran a l’hora d’assumir les responsabilitats i haver d’intruir a un tercer germà més petit faria que acabés essent el més intel·ligent agafant el mateix nivell que agafaria el germà gran.

Font : Psicologia, Neofronteras

Etiquetat amb:
Publicat a comentaris

LA GENEROSITAT I LA GENÈTICA


Moltes persones són generoses i altruistes. Que fa que algunes persones estiguin interessades a ajudar als altres, i d’altres no? Sembla que té una relació genètica:

Científics de la Universitat de Jerusalem van publicar els resultats d’una investigació en la que es plantejaven si existia una connexió entre la generositat o l’altruisme de les persones i la programació genètica. Mitjançant un joc d’ordinador on es mesurava el grau d’altruisme, hi van participar 203 persones, a les que també se’ls hi va prendre mostres d’ADN, es va descobrir que existia una variació en un gen concret anomenat AVPR1 a aquells individus que van demostrar ser més generosos en el joc: jo et dono una quantitat de diners i tu pots fer el que vulguis amb ells, els pots donar a un altre que no coneixes de res (un altra estudiant per exemple). En un principi tothom diu que se’ls quedaria per ell (segons l’economia clàsica diria que no ho dones perquè no guanyaràs res fent-ho), però això no resulta ser així, molta gent dona diners, només un 20 % es queda els diners per ell mateix.

El que es planteja de seguida és què determina la conducta humana, la genètica o l’ambient en que la persona es cria? els investigadors diuen que la genetica només es una part per la qual nosaltres som generosos i altruistes, l’altra la determina l’entorn.

Podeu veure el video de la investigació a Inforlive.tv.

Etiquetat amb:
Publicat a comentaris

Tens por a la mort?

La mort, un pas que tots hem de fer. Per què la volem ignorar? Moltes vegades pensar-hi ens fa por. Exposarem aquí el que proposa el Dr. David D. Burns en el seu llibre “El manual de ejercicios de Sentirse Bien“.

Nota : Aquesta explicació està enfocada per a les persones que estan en perfecte estat de salut però que tenen por a morir. Si en aquest moment pateixes una malaltia seria, millor que et posis a mans d’un professional.

El Dr. David D. Burns explica que donat que la mort representa l’última confrontació amb allò que és desconegut no és sorprenent que les persones que pateixen ansietat li tingui por. El que primer s’ha de fer és estudiar amb detall de què es té por, Hi ha 3 fases: Una primera fins que s’entra en l’estat inconscient, en la segona en el moment concret, és a dir en el moment just de la mort, i per últim el període de temps que segueix a la mort.

– Si el que et preocupa és la primera fase, llavors del que tens por és de la vida no de la mort. De que tens por? del dolor? llavors el que s’ha de treballar és aquesta por, no de la mort. Potser però, tens por de no poder realitzar tots els teus somnis? Doncs pensa que el que estàs patint és el teu perfeccionisme i no la por a la mort .

– Si el que et preocupa és la segona fase de la mort és a dir en el moment en que ens endinsem a un estat d’inconsciència, potser apareix la por a perdre el control sobre nosaltres mateixos, cal que pensis que cada dia ho fas quan et poses a dormir, per tant si això no et fa por, per què n’hauries de tenir en el moment de la mort?

– La tercera fase, en el període que segueix a la mort pròpiament dita, una de les pors podria ser, per exemple que et despertessis quan ja t’han enterrat. Doncs torna a pensar que aquesta preocupació ja no és de la mort, sinò que si et preocupa això ja tornes a estar viu.

El Dr. David D. Burns explica que una bona manera de controlar aquesta por a la mort és apuntant els nostres pensaments negatius en un diari “d’estats anímics” (en el mateix llibre hi ha un model), que consisteix a apuntar els pensament automàtics negatius (per exemple, quan em mori no podré gaudir de moltes coses que faig ara, per exemple jugar a tennis, etc.) i intenta trobar les respostes racionals ( doncs dir-se que ara en vida no tots els dies jugo a tennis i que tampoc no resulta tant dramàtic, etc.).

Per últim explica que inclús es pot pensar en la mort de forma positiva, i un dels exemples que posa es imaginar-se que després d’un accident d’avió que estàs completament destrossat t’és impossible morir. En aquest punt segur que fins i tot tindries ganes de morir-te.

Iniciem un tema al forum de Psico-ajuda per si voleu comentar alguna cosa.

Referència llibre : “Manual de ejercicios de sentirse bien” de Dr. David D. Burns. Editorial Paidós

Etiquetat amb: , ,
Publicat a comentaris, llibres, salut

L’efecte Dunning-Kruger – Com més inútil ets, més et penses que fas les coses bé!

L’efecte Dunning-Kruger es un fenomen psicològic descrit per científics de la Universitat de Cornell (Nova York, EEUU) segons el qual les persones amb poc coneixement tendeixen sistemàticament a pensar que saben molt més del que saben i a considerar-se més intel.ligents que altres persones més preparades. El fenomen rigorosament demostrat en un estudi fet pels psicòlegs Justin Krugger i David Donning va sortir publicat a The Journal Of Personality and Social Psychology, el desembre de 1999, i es basa en els següents principis:

– Els individus incompetents tendeixen a sobreestimar les seves habilitats.
– Els individus incompetents són incapaços de reconèixer les veritables habilitats en els altres.

Anteriorment tant Kruger com Dunning havien investigat sobre el fenomen conegut pels psicòlegs segons el qual la majoria de gent tendeix a valorar-se a si mateixa molt per sobre de la mitja, quan és estadísticament impossible: així, es difícilment comprensible que el 98% dels catedràtics d’Universitat, segons un estudi, estiguin convençuts que treballen millor que els altres.

Segons aquests indicis, els professors Krugger i Dunning van dissenyar un experiment que consistia en mesurar les habilitats intel·lectuals i socials d’una sèrie d’individus i els hi van demanar una posterior avaluació. Una vegada acabat el test, els resultats van ser realment reveladors:

– Els estudiants més brillants, molt superiors als seus companys, va estimar-se que estaven per sota la mitja.
– Els estudiants mediocres es consideraven per sobre de la mitja.
– Els estudiants rematadament dolents es mostraven convençuts d’estar entre els millors: de fet, quant més inútil era l’individu, més segur estava de que feia les coses be.

Així doncs, els més incompetents, segons la doctora Kruger, patien d’un doble greuge “no només arriben a conclusions errònies, i prenen decisions desafortunades, sinó que la seva incompetència els impedeix donar-se compte d’això”.

Font : Fogonazos
Etiquetat amb: ,
Publicat a comentaris, curiositats

Relació entre el to de veu i el número de fills

Els homes amb un to de veu més greu tenen més fills que els que tenen la veu més aguda.

El to de veu permet predir l’èxit reproductiu de caçadors-recol·lectors homes. Així comença l’article de la revista Solociencia.com, en el qual expliquen que segons un estudi fet sobre els patrons reproductius dels hadza, tribu caçadora-recol·lectora de Tanzània, els homes amb una veu més greu es van convertir en pares de molts més nens, que els altres.

L’estudi fet pels investigadors Coren Apicella, David Feinberg i Frank Marlowe. va consistir en gravar 49 homes i 52 dones entre 18 i 55 anys, la paraula Hujambo (hola) davant d’un micròfon. Aquestes gravacions van ser analitzades per la seva freqüència bàsica i es van comparar amb la quantitat de fills que cada participant va declarar que tenia. Els investigadors van descobrir que tenint en compte les edats, els homes amb un to de veu més greu tenien més nens, independentment que aquests haguessin subreviscut o no.

Les dones, en general, troben les veus masculines greus més atractives, sobretot quan estan en fase més fèrtil del seu cicle menstrual, però en la societat actual hi ha massa factors que interfereixen per saber l’èxit reproductiu en funció del to de veu, per això es va fer l’estudi en aquesta tribu de Tanzània. Existeix una relació entre l’augment del nivell de testosterona present en l’home i el to de veu, així com amb l’augment de la capacitat física dels homes per a caçar.

Donada la semblança de l’estil de vida d’aquesta tribu amb els nostres avantpassats, aquest factor podria ser un indicador de la manera que els éssers humans hem evolucionat. Segons Apicella, podria ser que en un inici el to de veu masculí no es diferencies tant del femení i que a través d’una selecció de parella hagués anat evolucionant cap a aquesta diferenciació.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a comentaris, curiositats

Un robot en una guarderia

Com reaccionen els nens d’una guarderia quan conviuen amb un robot humanoide?

Científics de la Universitat de Califòrnia van posar un robot humanoide en una guarderia 45 sessions durant cinc mesos. L’objectiu era comprovar si els nens eren capaços d’interactuar amb ell com un ésser humà.

El resultat que ha sortit publicat a la revista “Proceedings National Academy of Sicence”, demostra que els nens d’entre 18 mesos i 2 anys van reaccionar de manera natural i es comportaven amb ell com si fos un igual, jugaven tranquil.lament, mantenien contacte físic, el tocaven i fins i tot es preocupaven per ell cuidant-lo quan presentava símptomes de cansament.

El fet que el robot expliqués contes va fer que els nens després de les 27 sessions ja no consideressin el robot com un nino i el veiessin com un més dels seus companys.

Aquests resultats son molt esperançadors de cara a un futur per poder anar implantant la tecnologia robòtica en els centres educatius i poder ajudar al professor. Així mateix el fet que els nens el consideressin com un igual, demostra que en aquestes edats es pot aconseguir que el que nosaltres considerem diferent ells ho acceptin com a normal. Per tant si es fa conviure grups diferents en les guarderies, s’aconseguirà que tots es vegin com un més del mateix grup, manera perfecta per fer desaparèixer la intolerància. (vegeu l’article “Grups diferents, quin nivell d’intolerància tens?“).

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a aprenentatge, comentaris, conducta, curiositats, educació, experimentació, fills, social

El llibre negre de l’emprenedor

En el diari “El Punt” del dia 6 de novembre del 2007 hi havia un article d’en Xevi Xirgo on, entre altres coses, esmentava un estudi fet públic per la UPF que després de fer una enquesta a estudiants catalans i americans.: als EUA un 65% dels estudiants aspira a crear una empresa, mentre que a Catalunya, un 65% aspiren a ser funcionaris.

Encara que veient l’enquesta sembla una contradicció, us recomano “El Llibre Negre de l’Emprenedor” d’en Fernando Trias de Bes, editorial “Empresa Activa”, llibre que capítol rere capítol va exposant els riscos que normalment no es comenten en els llibres i que es troba un emprenedor al iniciar un nou negoci:

– El recomano per a vosaltres, estudiants o treballadors que ja teniu clar que voleu arrencar un negoci, us anirà bé per intentar no caure en els errors més bàsics.
– Però també per a vosaltres, aquest 65% que no voleu arriscar amb la feina i que està treballant de funcionari us sembla la millor solució al vostre futur, aquest llibre us pot convèncer que també podeu ser un bon emprenedor i que encara que més arriscat, segur que és més il•lusionant.

Acabo amb una frase que es cita en el mateix llibre :
Fracassar no és perdre. És no haver-ho intentat” Xavier Gabriel – Fundador de la Bruixa d’Or.

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a comentaris, contes, llibres

Experiment Kellogg – Dos germans, un ximpanzé i un nadó

Consultant la pàgina Anfrix he recordat l’Experiment Kellogg : El Dr. Winthrop N.l Kellogg psicòleg de la Universitat de Colúmbia i professor de la Universitat d’Indiana va introduir una ximpanzé “Gua” de 7 mesos a casa seva perquè convisqués amb el seu fill “Donald” de 10 mesos. Volia comparar científicament l’evolució de les dues criatures en la seva pròpia casa.Pretenia saber que separava a l’humà de l’animal, per això va agafar la ximpanzé i el seu fill i els va fer conviure com a germans, els va tractar de la mateixa manera, els vestia igual, amb la mateixa roba, amb les mateixes joguines i eines, per observar i estudiar l’evolució i aprenentatge de tots dos en un mateix entorn.

El professor Kellogg volia saber en quin moment es trencaria la similitud i es separarien l’humà de l’animal. Podeu veure l’experiment en els tres vídeos de Youtube.
El que va ser més sorprenent van ser els resultats que va obtenir, va resultar que Gua, la ximpanzé va aprendre més ràpidament que el seu fill, va deixar de fer-se pipí, va començar a menjar amb cullera abans que en Donald. Al mateix temps i contràriament al que s’esperava, no va ser la Gua la que es va humanitzar, sinó que va ser en Donald el que va començar a desenvolupar conductes de ximpanzé : fins i tot emetia lladrucs, estava en ple procés d’animalització imitant el patró característic d’aquests simis, molt de retard en l’adquisició del llenguatge,etc.. Un cop Kellogg els va separar, el nen va continuar mantenint algunes de les conductes apreses amb el ximpanzé fins anys més tard.Cal comentar que es desconeix la validesa científica d’aquest experiment, però sembla que una cosa es certa, i és que els nadons aprenen moltes de les seves conductes a ben curtes edats, i que després modificar-les es molt difícil.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a animals, aprenentatge, comentaris, conducta, curiositats, educació, experimentació, vídeos

L’estat controla el teu pensament

Tal com explica Marvin Harris en el llibre “Introduccíón a la antropología general” l’Estat controla el teu pensament. Si, encara que tots pensem que no ens deixem manipular, i que ens adonem quan ens volen fer creure una cosa que no és certa, no tenim manera d’alliberar-nos d’aquest control que l’Estat té sobre nosaltres.

En les societats estatals, i davant les grans diferències de nivell econòmic que hi ha entre la població, l’Estat, ha de poder mantenir l’ordre i la llei, perquè encara que en última instància està preparat per intervenir per la força, el pes principal del dia a dia el fa a través d’institucions que tracten de confondre, distreure o desmoralitzar als provocadors :

– Les institucions màgiques-religioses a través dels seus rituals o creences manipulen a la població (per exemple els asteques, els seus sacerdots creien que els deus s’havien d’alimentar amb sang humana i treien els cors dels presoners de guerra, etc.). Per transmetre aquests missatges els Estats inverteixen una gran part de la seva riquesa nacional en arquitectures monumentals (les piràmides d’Egipte, les catedrals gòtiques, etc.) cosa que fa que l’individu es senti impotent i insignificant. Els grans edificis públics demostren al ciutadà la inutilitat del seu descontent i la invencibilitat dels que governen.

– Una altra de les eines per aconseguir un alt grau de conformitat, és ja no tant espantar a la població (que també) sinó invitant-la a identificar-se amb la gent que ostenta el poder (els espectacles públics com les coronacions, lliurament de premis, desfilades militars, etc.) actuen contra els efectes alienants de la pobresa i l’explotació.

– La premsa, les pel·lícules, els mitjans de comunicació en general, donen poderoses eines de control del pensament, manipulen la consciència (filtrat subtil de noticies, programes d’entreteniment, etc.)

– La més poderosa eina de control, però, és l’educació general obligatòria. Aquesta és un modern mitja de control del pensament. Mentre s’obliga a estar a les escoles fins a una edat determinada, mestres i escoles manipulen a les generacions, formant-les, però al mateix temps inculcant el que interessa, (un exemple és l’explicació, encara ara, que es fa del viatge de Colom a Amèrica, se’l mostra com un heroi, valent expedició que va portar la “civilització” a les Amèriques). Aquesta perspectiva ajuda a eliminar el problema dels drets i el benestar dels natius americans. Amaga i passa de llarg el fet que el viatge de Colom va ser una catàstrofe pels pobles que ja hi eren.

Amb aquestes eines l’Estat ha de procurar que s’acceptin les desigualtats socials i econòmiques extremes: Procura ensenyar als pobres que es culpabil·litzin pel fet de ser pobres i se’ls ensenya a dirigir el seu ressentiment cap a ells mateixos o contra els pobres iguals com ells, així l’Estat queda lliure de culpa al mateix temps que provocar la competició entre ells.

Si encara creieu que no us controlen el pensament, només cal que us dediqueu a mirar diferents televisions per veure que en cada una d’elles s’explica el que es vol. I si encara penseu que ja ho feu i que procureu mirar diferents punts de vista per no quedar-vos només en un, tampoc us salveu, perquè el filtrat de les noticies es per a tots igual: si una noticia no la volen fer pública, no ho fan.

Bibliografia : Introducción a la Antropología General – Marvin Harris

Etiquetat amb: , ,
Publicat a comentaris, conducta, educació, filosofia, social

El laberint de la Felicitat

D’Àlex Rovira – Francesc Miralles ARA LLIBRES SL
És una faula per ajudar a retrobar-te amb tu mateix. Hi ha una protagonista, l’Ariadna en torn de la qual roda tota la historia. Es va trobant diferents situacions i personatges que li fan reflexions que l’ajuden a autotrobar-se amb sí mateixa.

És un llibre molt lleuger que et deixa un bon gust de boca. Te’l recomano, hi pots treure molt de suc i sempre va be per tenir-lo i de tant en tant anar rellegint fragments que t’ajudaran en moments que tinguis de “baixa”.

L’Àlex Rovira es coautor del llibre La Bona Sort que també s’ha comentat en aquest bloc.


Etiquetat amb: , ,
Publicat a comentaris, contes, llibres
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu