La meva parella està involucrada en una estafa

Consulta de la Trini referent a la secció “Estic bloquejada, no soc feliç amb el meu matrimoni

Consulta:

Bon dia, porto 7 anys feliçment casada i fruit del matrimoni tenim 1 fill de 6 anys i una nena de 6 mesos. Aquest 2018 ha començat el meu malson. La meva parella, s’ha posat en una estafa (ell creia que era un negoci, és clar!). Un dia em va demanar diners per participar en aquest suposat projecte i jo li vaig dir que no i que si us plau, no demanés i es gastés diners que no tenia. Malgrat la conversa, ell v  anar a la seva i es va anar endeutant (ell estava fent el seu negoci). Aquest passat juliol, vam acordar deposar aire condicionat a casa i la meva sorpresa va ser el dia que vaig descobrir que estava amb números vermells. Ell que és tranquil i poc comunicador va dir que aviat els recuperaria i em guanyaria molts. Li vaig dir que parés d’endeutar-se o que la relació no es podria refer. Li vaig demanar espai i que marxés del meu pis, ja que per aquest, mai s’havia molesta a pagar res. Des de llavors, anem parlant, però jo ja no confio en ell. La confiança i la Comunicació per mi són claus en la relació. Li vaig demanar quants diners devia i així podria ajudar-lo amb els números i donar-li una oportunitat (tots ens podem equivocar, oi?) Vaig proposar-li diferents accions que ell ha anat complint , i ara, li vaig proposar reunificar deutes (no troba avalador) per treure aquest maldecap i evitar més conflictes de parella.

La bomba va esclatar fa 3 dies quan em va dir, amb la boca petita, que havia descobert que el seu deute era més gran. Penso que No sap ni quants diners deu.

Estic ben perduda i no sé si estic disposada a conviure amb algú que pren decisions econòmiques sense comunicar hi a la parella. Trobo una falta de respecte i de responsabilitat però ell ja és prou gran. Fins ara li demanava els comptes clars i gestionar els comptes personalment però amb els fills i la feina…. no me’n surto.

No sé si separar-me serà la solució als meus problemes. Ell ho vol arreglar però jo em veig un deute massa gran i amb un risc important per assumir i vull protegir-me a mi i als meus fills. Diu que m’estima (no veig mostres..o no les capto) que vol arreglar-ho però jo no sé si vull. El seus horaris laborals no ajuden gens (nits i caps de setmana). Estic Feta un embolic i no tinc temps per pensar i centrar-me en mi i el que vull. Em sento sola per tirar endavant amb els dos fills….

Per on puc començar??

Resposta:

Hola Trini

Gràcies per confiar amb Psico-ajuda.

Referent al problema dels deutes de la teva parella, si et sembla, m’agradaria que abans de plantejar-te el que has de fer i si has de continuar amb ell o no,  fessis aquest treball amb tu mateixa:

Es evident que quan deus pensar en tot això, et deus omplir de ràbia contra la teva parella pel què ha fet i pel què et fa estar passant, però voldria que et centressis amb tu mateixa: Estàs enfadada amb alguna de les actuacions que ha fet “la Trini” (parlarem de tu com si fossis una altra persona en el passat) pel que fa a aquest problema?  Si et sembla dividim la situació en parts i anem analitzant que penses de la Trini en cada una de les situacions que ha anat vivint. Mirem-ho des de fora:

1) La Trini del primer moment, la Trini que s’assabenta que la seva parella te deutes i que li demana diners i no n’hi dona.

– Estàs enfadada amb ella? Creus que li havia d’haver deixat diners? o que veient això ja l’havia d’haver deixat? És important que detectis si estàs molesta amb ella o no.

2) La Trini que ha rebut la noticia que la seva parella no li va fer cas i es va continuar endeutant, i que, com que no ho veu clar, basant-se en els seus valors li marca les seves condicions: En aquells moments la Trini va considerar que la seva parella havia de marxar i així li va fer saber.

– Pregunta’t a tu mateixa si renyes a aquesta Trini,  si creus que va actuar be o no. És important que siguis sincera. Havia d’haver sigut més pacient? havia d’haver agafat el control dels comptes ella? o va fer be?

2) La Trini que, un cop separats li allarga la ma a la seva parella per ajudar-la.
Aquesta Trini, considera que l’ha d’ajudar i ho fa.

– Pregunta’t a tu mateixa si estàs enfadada amb aquesta Trini. Creus que un cop separada de la seva parella, ja no havia d’haver preguntat res? Analitza una mica perquè ho va fer i si estàs enfadada amb ella.

3) La Trini que sabent que la seva parella l’havia enganyat un cop, va voler tornar a confiar amb ella i va reunificar els deutes junts.
Aquesta Trini, que li va passar? Va ser massa confiada? Va voler tornar amb la seva parella perquè ella no es veia en cor de continuar amb totes les obligacions de fills, etc. i per això va permetre reunificar els deutes?

– Es important que analitzis per què ho vas fer, i també que et preguntis si estàs enfadada amb aquesta Trini, o no, o simplement ella ho va fer perquè en aquell moment va considerar que volia fer-ho.

4) I ara arribem ja a la Trini, d’ara, de fa tres dies (ara ja en fa més, perquè el correu es més antic), la que de cop descobreix que la seva parella ara li surt amb una nova cosa: li diu que el deute és més gran.
Un altre cop preguntat si amb aquesta Trini estàs enfadada o no. Potser penses que has

Etiquetat amb:
Publicat a Consultes, Problemes parella, teràpia de parella

Estic angoixat per una noia – Dependència emocional

Nova consulta d’aquesta secció.

Consulta

Hola, primer de tot dir que sóc un home. Estic angoixat per una noia, em plantejava una relació seria i vaig donar distancia i ara que ja no em contesta els missatges estic obsessionat, m’he comportat com un immadur, però aquesta situació m’està matant, no dormo ni menjo, la trobo molt a faltar i no se que fer, vaig en caiguda lliure.

Resposta

Hola Pere
Disculpa el retard en la resposta.  Referent a la teva consulta, estic intentant buscar com ajudar-te a distància, a través d’aquesta entrada però tota l’estona m’està venint el mateix comentari: Si poguessis anar a un psicòleg seria perfecte!!!.

Ostres em sap greu haver de dir-te això perquè imagino que si et poses en contacte amb nosaltres es perquè vols que et donem eines per resoldre-ho tu sol, però quan tenim una relació que mes o menys va be, i es trenca i no acabem de desconnectar del tot d’aquella persona (les xarxes socials tampoc ens ho posen fàcil) es perquè no estem fent el “dol de la ruptura” de manera correcte, per tant una ajuda externa ens pot anar molt be.

De totes maneres, intento donar-te diferents punts perquè tu mateix puguis anar-ho treballant. Anem per parts:

Puc resoldre-ho?
Dir-te que, encara que ara estàs veient que no saps com solucionar-ho, hi ha solució, et posaré l’exemple d’un cas d’un noi que em ve a la consulta (es un exemple entre molts d’altres) que ve pel mateix motiu que tu, a més treballa junt amb la seva ex, així que l’ha de veure cada dia. Va venir desesperat, i actualment portem unes 3 o 4 visites (ara no ho recordo exactament) i ja està molt millor (encara no estem del tot, perquè s’ha de reforçar tot el que hem aconseguit).
Amb això t’ho dic perquè vegis que no es una teràpia infinita, i que no es una cosa que no es pugui solucionar, es complicat perquè es crea una dependència emocional que costa trencar, però hi ha sortida.

Que he de treballar?
Pere, primer s’ha d’analitzar,  el perquè estàs malament,  i què és el que et fa estar malament.

  •  és el no tenir parella? o
  •  és el no estar amb ella?

Se que d’entrada diràs que les dues coses, però pensa-hi, es diferent, per això, el que s’ha de potenciar aquí son dues coses importants:

  1. Per que crec que es tant important tenir parella per poder ser feliç. Aquesta manera de pensar es una cosa que se’ns ha posat de petits, pensem que si no tenim una parella, si no tenim fills, si no tenim una casa, si no tenim hipoteca, si no tenim un gos o un periquito, etc…(estic exagerant, hi t’ho porto al límit de l’estupidesa perquè t’adonis) no podem ser feliços. Això ho has de trencar definitivament. Sense parella es pot ser tant o més feliç que tenint tot això que t’he comentat abans.
  2. Per què em cal una altra persona per poder ser jo feliç.  Em sento insegur? no se anar sol per la vida? Ella em dona aquesta seguretat que jo no tinc?

Com puc treballar-ho?
Suposo que quan has contactat amb nosaltres ja has intentant trobar solucions: per Internet, llibres d’autoajuda, consells dels amics, i t’adones que no ho soluciones.

Bàsicament si treballes aquests dos punts, tindràs el 80% resolts.  Després et quedarà canviar els hàbits per no estar pendent de tots els moviments que fa ella (aquesta part l’has de veure con una “addicció”.. es una manera de parlar, però si, has agafar un hàbit de comportament, estar-te hores i hores mirant per les xarxes socials, per exemple, controlant tots els moviments que fa ella, tot això ho hem de trencar, però Pere, no ho treballaràs fins que no et sentis molt més fort del que et sents ara, perquè quan a tu no t’importi res del que pugui fer ella, ja deixaràs d’estar tant pendent, i si algun dia ho mires, no et molestarà amb la intensitat que t’està molestant en aquests moments.

Es per això que et recomano un psicòleg, i a més, si em permets la llibertat, treballa amb un psicòleg que t’ajudi a potenciar la part de la teva ment inconscient (amb hipnosi clínica, EMDR, etc.), donat que la teva ment conscient, encara que s’adona de tot el que li passa, no sap con sortir d’aquest situació.

Mentrestant tu, de tant en tant tanca els ulls i intenta trobar aquells moments de la teva vida, aquell Pere que es sentia tant be, tant independent, tant segur d’ell mateix i  recorda com es sentia, nota dins teu la sensació, aquella seguretat que potser als 15 anys tenies, etc. ..Però, Pere, si, mai t’has sentit així, si mai t’has sentit segur de tu mateix (no et conec i no ho se), no et preocupis d’acord? perquè amb l’ajuda d’un psicòleg podràs construir aquest nou Pere i això et permetrà deixar d’estar tant pendent d’una noia, perquè quan el tinguis construït deixaràs de sentir-te dèbil i dependent d’ella.

Molts ànims

 

Si estàs prop de L’Hospitalet no dubtis a contactar amb nosaltres i ens posem a treball per resoldre aquest malestar (a Barcelona també tenim un centre col·laborador)

Etiquetat amb: , , , , ,
Publicat a Consultes, Problemes parella, teràpies

Consultes amb resposta al nostre canal de Youtube

Comencem l’any 2018 amb nous projectes: Obrim nova secció en el nostre Canal de Youtube amb respostes als vostres dubtes o preocupacions a través del Youtube.

Podeu enviar una consulta al correu lluveraspsicologia@gmail.com i us respondrem a través de vídeo.  També ho responem a través d’aquest bloc: Vols fer una consulta?

 

 

 

Publicat a Consultes, internet, vídeos

Logopèdia – Consultes gratuïtes

A partir d’avui obrim una nova secció de consultes de logopèdia.

Per si algú de vosaltres vol consultar referent a qüestions de logopèdia infantil o referent a logopèdia per a adults, la nostra responsable en logopèdia del Centre, Carla Contreras us respondrà.

La logopèdia que fa, la completa amb EFT (tècnica d’alliberament emocional) donat que molts dels problemes de logopèdia estan ocasionats per un bloqueig interior de la nostra energia.

Cal doncs treballar des de diferents punt per aconseguir millores més ràpides.

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Consultes, EFT, logopèdia

Confiança en nosaltres mateixos

L’actualitat ens demostra que si confiem en nosaltres mateixos tenim una força que ens permet aconseguir grans coses.

Per què no aplicar també aquesta força, en la nostra vida individual?

 

 

 

Publicat a conducta, Consultes

Els Dofins en captivitat i els jocs

Un dels jocs que agraden més als dofins és jugar amb les bombolles que es fan dins l’aigua. Pensar que els dofins agafen o creen objectes, en aquest cas les bombolles d’aire, per jugar, és descobrir que la ment del dofí te molta riquesa de circuits cerebrals: com més gran és el grau de manipulació que l’animal fa amb l’objecte, més connexions cerebrals té.  Amb el joc el dofí intenta manipular la bombolla. Interactua amb ella, i només ho fa per descobrir la seva capacitat i els seus límits. Aquesta és la diferència entre el joc i l’actuació que pugui fer per mantenir la seva supervivència.

Ho poden fer també els dofins que estan en captivitat? vegeu el vídeo i el que diuen els experts

És important que quan parlem dels dofins anem prenent consciència que tenir-los en captivitat és dolent per a ells. Els veiem tan simpàtics mentre fan l’espectacle que ens sembla que estan be i son feliços. Però els experts han demostrat que no és així, cada vegada redueixen més les seves capacitats per poder interactuar i per tant jugar.  Els seus circuits cerebrals es van reduint :  Richard O’Barry l’ex-entrenador de dofins i representant del dofí Flipper de la coneguda serie televisiva, veient el sofriment dels dofins, es dedica ara a lluitar contra els delfinaris a través de l’entitat The Dophin Project.

Albert López, excap dels entrenadors dels mamífers marins del Zoo de Barcelona, ex responsable del Delfinari Oltremare y ex consultor de l’Acquario di Genova, els dos a Itàlia, admet que los dofins en els parcs aquàtics estan “francament malament” i que “si actuen durant els espectacles és per gana”. Podeu escoltar l’Entrevista de SOSdelfines a Albert López .

 

Mes informació a Els dofins i els jocs

Etiquetat amb: ,
Publicat a animals, Consultes, jocs

Amic de la infantesa

Nova consulta d’aquesta secció.

Consulta:

Hola. Tinc un bon amic, del grup d’amics de tota la vida, i la història és una miqueta llarga de contar. Resulta que quan voltàvem els 15 anys ens agradàvem, però mai va passar res. Amb el temps jo vaig perdre l’interès, però pel que em contaven altres amics, ell estava enamorat de mi i ho va estar molts anys. Durant aquests anys vaig anar tenint diverses parelles. Un dia, quan teníem uns 22 anys, vaig tenir un desengany amb una d’aquestes parelles i aquest amic, per consolar-me, em va portar a sopar i de marxa, vam beure moltíssim i vam acabar al llit. Sé que només ha tingut sexe 1 cop amb una altra dona i 1 cop amb mi (alguns diuen que només amb mi).
Després d’això ell em buscava més, em trucava per telèfon constantment… jo vaig respondre evitant-lo i quan coincidíem era molt esquerpa i desagradable amb ell. Sé que li vaig fer molt mal i em sento avergonyida, però bé, al cap d’uns anys, en els quals no vam deixar de ser amics, li vaig demanar perdó i la nostra relació va tornar a ser “normal”. Això sí, evitant sempre el contacte físic. Durant aquests anys els demés amics m’han dit que ja no està enamorat de mi, tot i que alguns han insistit que fem bona parella i hauríem d’estar junts, però dient això només em giren més en contra.
El fet és que ara ja estem a la trentena i últimament ha fet unes quantes coses que m’han deixat desconcertada. En reunions socials, sempre que beu una mica de més, em busca, intenta lligar amb mi, busca contacte físic, em diu coses boniques, coqueteja, etc.
Jo no sé què interpretar. Fa broma o és veritat i només s’atreveix quan ha begut? Li torno agradar? O pitjor, mai l’hi he deixat d’agradar?
Quan ens trobem després, el noto nerviós, fins que parlo amb ell una estona i se li passa.
Tot això ha fet que estigui molt confosa. Penso més en ell i no tinc gens clar si també m’agrada. És molt sensible i molt bona persona, molt tímid també, però sempre intento trobar-li defectes: que si és calb, que si físicament no m’atreu, que si és policía nacional i això no m’agrada gens, entre les seves aficions hi ha anar a caçar i això tampoc m’agrada gens, etc.

Aleshores, les preguntes que em faig són:
– I si el que passa és que tinc por a una relació més seriosa i li busco defectes com a excusa?

Tot això ha fet que estigui molt confosa. Penso més en ell i no tinc gens clar si també m’agrada. És molt sensible i molt bona persona, molt tímid també, però sempre intento trobar-li defectes: que si és calb, que si físicament no m’atreu, que si és policía nacional i això no m’agrada gens, entre les seves aficions hi ha anar a caçar i això tampoc m’agrada gens, etc.

Aleshores, les preguntes que em faig són:
– I si el que passa és que tinc por a una relació més seriosa i li busco defectes com a excusa?
– I si en realitat no m’agrada, però el que em passa és que tinc por de quedar sola? No em sembla un bon motiu per començar una relació i a més crec que seria injust per ell.
– De vegades penso que si ell es llança potser li donaria una oportunitat, però, i si després no va bé? No el vull perdre com amic i, a més, com a part d’un grup, les reunions d’amics serien molt incòmodes.
– He estat enamorada i quan veia el noi en qüestió em posava molt nerviosa i sentia papallones a l’estómac. Amb ell això no em passa. Com a molt em poso una miqueta nerviosa si l’últim cop que ens vam veure em va fer insinuacions perquè anava borratxo. Això és perquè després de tants anys d’amistat ja estic còmoda amb ell? O és simplement perquè no m’atreu?
– En alguns aspectes som molt diferents. I si al final resulta que no sóc capaç de tolerar-ho?
– Em descobreixo pensant que m’agradaria que s’atrevís a dir-me alguna cosa. I si resulta que em perdo tenir una relació meravellosa per les meves pors?

Sé que som grandets i el més madur seria que parléssim, però ell no s’atreveix i jo tampoc, i al final ens sentiríem incòmodes igual.
Totes les preguntes que em faig em provoquen una lluita interna bastant gran i no sé com ho puc resoldre.

Resposta:

Hola mConfosa

Be, no ens coneixem però per la teva consulta em sembla notar que el que tens, és por a equivocar-te.  A vegades estem analitzant els pros i els contres davant d’una situació, i no avancem ni cap un costat ni cap a l’altre.

Es això, no? T’agradaria que algú et digués cap a quin costat tirar. T’agradaria que algú et pogués assegurar que si agafes aquest camí serà el correcte.  Però… Per què aquesta por a equivocar-te? es tant greu que intentis conèixer aquest amic de la infantesa, encara que després no arribeu enlloc?

No creus que estant parada davant d’aquests dos camins, et fa perdre descobrir coses? sigui anant per un camí (i apostant per intentar conèixer-lo ) o anant cap a l’altre camí que seria deixar de pensar amb ell i buscar nova gent. Estàs parada esperant… però … Esperant que?

mConfosa al final no t’adones que encara que estiguis parada, ja estàs escollint. Estàs escollint perdre’t la possibilitat d’avançar.

I una cosa molt important mConfosa: sigui el que sigui el que triïs, pensa que per tu, sempre serà el millor camí, perquè mai sabràs el que hauria passat si haguessis triat l’altre camí, per tant, això et pot donar tranquil·litat de triar.  Això espero!

I si veus que no pots, que estàs bloquejada, si que

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Consultes

Una màscara enganxada a la cara

Aquests dies he rebut aquest correu de l’Anna i l’he volgut compartir amb tots vosaltres.

 

Hola Pilar,

T’escric per un dibuix que vaig fer fa un temps sobre com em sentia fa 10 anys i he pensat que potser el vols publicar.

Per cert, jo vaig ser la que et vaig enviar una consulta sobre autolesionar-se (amb el sobrenom d’Anna) (vegeu “Em venen pensaments de tallar-me. Tinc por de no poder parar!)

“Quan sortia al carrer se m’enganxava una màscara que m’impedia ensenyar-me tal com em sentia, cosa que a la vegada em va impedir d’explicar que sempre estava trista”.

mask_text_cat

Fa 10 anys vaig fer el batxillerat. En aquella època tenia l’autoestima pel terra, no em podia concentrar i les notes eren més aviat dolentes entre d’altres problemes.

Em sentia culpable de no aconseguir res i em veia com una persona inútil i que seria millor que no existís. Per dins estava sempre trista, però quan sortia al carrer, en un lloc públic em sentia incapaç d’explicar la meva situació, d’expressar d’alguna manera que no estava bé. Era com si tingués una maledicció on se m’enganxava una màscara que m’impedia ensenyar-me tal com em sentia, cosa que a la vegada em va impedir d’explicar que sempre estava trista. Hi va haver un company de classe amb qui ho vaig intentar, però no em va creure ja que sempre em veia bé.

El dibuix el vaig fer posteriorment a tot allò, però representa aquella sensació de tenir una màscara enganxada a la cara.

 

 

Moltes gràcies Anna pel teu dibuix.  A vegades, estem tan preocupats pel que pensin els altres, o de no decebre als altres que ens oblidem del que sentim nosaltres mateixos.  Fer aquest dibuix ja es adonar-te’n del teu estat d’ànim i de com actues davant de les diferents situacions.

Felicitats per tota la gran feina que estàs fent amb tu mateixa. Segur que amb la teva valentia d’enviar aquest correu, ajudaràs a molta gent que estigui passant pel mateix que tu vas passar fa 10 anys.

Una abraçada.

Etiquetat amb:
Publicat a Consultes, salut, teràpies

Em bloquejo quan he de fer moltes coses i no sóc capaç de sortir d’aquest bucle

Nova consulta d’aquesta secció

Consulta

A la feina em bloquejo quant he de fer moltes coses a la vegada. Es la sensació de no fer una cosa perquè en tindria que està fent una altre. Això em provoca un angoixa terrible i fa que quedi malament en tothom.

No soc capaç de sortir d’aquest bucle i acabo perdent tot el temps.

Resposta

Hola Francesc,

Gràcies per confiar en aquesta secció del bloc de Psico-ajuda.

Referent a la teva consulta on exposes que et costa concentrar-te i arribar a ser “resolutiu” en les teves tasques, sembla com si estiguessis passant un període d’estrès. Potser es això?

Davant d’aquests períodes, es poden fer 3 coses:

–  Demanar ajuda externa a un psicòleg perquè t’ajudi a enfocar la vida de diferent manera.
–  Intentar resoldre-ho tu mateix (amb llibres d’autoajuda i amb sessions de relaxació).
–  No fer res.

Es evident que si ens has enviat aquesta consulta, l’última opció la descartes perquè el problema t’està preocupant. No?,

Llavors tens les dues primeres opcions:

Si em permets opinar, et recomano la primera opció. A vegades pensem que el què ens passa a nosaltres no li passa als altres i que no ens pot ajudar ningú.  Si vols, pots llegir els comentaris que em posa la gent que han fet unes quantes sessions de teràpia (només a tal de guia potser t’ajudarà a adonar-te que hi ha més gent com tu (En aquest link , a comentaris http://www.psico-ajuda.cat/qui-som/pilar)

Però si finalment vols intentar treballar-ho tu sol, el que si que et recomano es que cada dia destinis una estona per fer relaxació.

Et dono les pautes per fer una relaxació enfocada sobretot en aquesta sensació que tens davant aquest bloqueig:

Col’loca’t en un lloc tranquil, i comença. La intenció es que prenguis consciència de si tens alguna part tensa del teu cos.  per tant comença posant l’atenció en els teus peus i assegura’t que no hi ha cap part tensa.  Quan estiguis segur, llavors fixa’t en les teves cames i fes el mateix (et pot ajudar imaginar que les poses dintre l’aigua i que mica en mica es van relaxant, o també pots imaginar que et fan un massatge relaxant i poc a poc la teva musculatura es va relaxant).

Quan tinguis les cames relaxades, pots fixar-te en la teva esquena. i fer el mateix, ves fent un repas de tota la musculatura i assegura’t que no hi ha cap múscul tens…. i així ho vas fent amb el cap, els braços, etc. etc.

Quan tinguis tot el teu cos relaxat, imagina’t que estàs dintre el teu cap. Te’l pots imaginar com si fos un hotel amb un passadís molt llarg i moltes habitacions.  Entra dintre de cada una de les habitacions i fixa’t que estan plenes de molta porqueria (seria el que et provoca aquest bloqueig i que no et deixa concentrar en les tasques d’una manera resolutiva).  Imagina’t que amb una manega molt i molt gran i amb molta potencia vas netejant les habitacions. Imagina’t que surt molta aigua, a molta pressió i fixa’t com va empenyent aquests garbuix (com si fossin coses negres, com brutícia etc.) de manera que tot això que tens dintre de la teva ment vagi sortint del teu cap, i vagi baixant per tot el teu cos fins al peu.  Llavors imagina’t que poses el teu peu en aigua i ho vas traient. Fixa’t com l’aigua queda bruta i tu et vas sentint més net per dintre i més relaxat i tranquil.

Francesc la idea es que et permetis imaginar tot això, i quan ho aconsegueixis segur que et sentiràs més net per dintre, i per tant més distès.  Si ho fas cada dia una estona, mica en mica aniràs sentint-te millor cosa que et farà poder concentrar-te millor.  A part, pots agafar algun llibre d’autoajuda que també t’anirà molt i molt be.

Una abraçada,

Etiquetat amb: ,
Publicat a Consultes, salut, teràpies

Vull superar-me, respectar-me, valorar-me…

Vuitena consulta d’aquesta Secció

Consulta

Hola amb dic Eulàlia i us escrit a veure si em podeu ajudar.

Porto molt temps que estic trista, pessimista. No recordo tenir passions per res en concret, em costa fer coses noves encara que intento buscar-les.  Crec que fa molts anys que estic així. Des de fa molt temps llegeixo llibres de psicologia, i potser això m’ha ajudat a veure les coses de diferent manera. Tinc conductes molt introvertides i tímides. Em bloquejo em quedo amb blanc amb por. Vull superar-me, respectar-me, valorar-me. Vull avançar sense avançar…Vull trobar sentit a la meva vida.

Em podríeu ajudar? ja no se que fer, he anat moltes vegades amb psicòlegs sense èxit i ja crec que es difícil trobar la sortida a aquesta situació.

Moltes gràcies

Resposta

Hola Eulàlia

Gràcies per confiar en aquesta secció del bloc de Psico-ajuda.

 Referent a la teva consulta i tal com ja hem parlat en privat, m’agradaria comentar-te un nou punt de vista que potser et pot ajudar:

Quan per alguna raó no hem aconseguit superar o “netejar” alguna situació concreta. O, encara que no sigui una situació concreta, sinó la suma de moltes situacions no solucionades, pot ser que ens porti a caure en un estat permanent de desànim i pessimisme. I pel que expliques potser es el que t’està passant a tu.

Abans de res Eulàlia, et vull felicitat perquè el fet de decidir-te a enviar una consulta ja es molt bona senyal. Te n’adones?. A part d’això també t’estàs adonant que alguna cosa no està funcionant com hauria de fer-ho. Potser ha arribat l’hora de posar-te mans a l’obra, a vegades passem molt temps en un mateix estat d’ànim i pensem que ja forma part de nosaltres mateixos.

El següent pas es saber com canviar-ho: pots intentar solucionar-ho tu mateixa amb llibres d’autoajuda, cosa que tal com tu comentes t’ajuden però potser no del tot. Per l’altre costat pots demanar una ajuda externa.  Sincerament et recomano aquesta opció perquè aconseguiràs els canvis més ràpidament.

Però també m’agradaria que pensessis que encara que hagis anat a alguns psicòlegs i no hagis aconseguit el canvi.  Pots buscar-ne d’altres.  Hi ha molts camins que poden arribar al mateix lloc.  L’important es no desanimar-se i continuar buscant, però recorda, el canvi  el faràs tu, el psicòleg simplement t’ajudarà a que aquest canvi es vagi produint.

Una abraçada

 

 

 

Publicat a Consultes

Recordo que estar al no-res és agradable

Setena consulta d’aquesta Secció

Consulta

Hola Pilar,
t’escric de nou per una mena de records que tinc, però que no se d’on surten. El que recordo més sovint és estar al no-res. No hi ha res al voltant, cap color, cap sentiment (sobretot cap sentiment negatiu), però tampoc avorriment. “Recordo” que estar al no-res és agradable, suposo que perquè no hi ha res negatiu. Ordenaria aquest record abans del meu naixement, però es diu que no recordem res abans dels 4 anys…
Un altre record que tinc, aquest el posaria després del meu naixement però molt abans dels 4 anys, és un quirofan gris, i més tard una habitació d’hospital on jo estic en un llit (mai no em veig a mi mateixa, tinc els “records” com si realment els hagués viscut).

Tu sabries dir-me què poden ser realment, i d’on podrien venir?

Gràcies per llegir-me! ^_^

Resposta

Hola Judith

Gràcies per confiar en aquesta secció del bloc de Psico-ajuda.

Si et sembla, primer parlarem dels records com a tals, i després analitzarem una mica cada un dels records que has comentat.

Referent als records com a tals, no ens hem de centrar  en el contingut del record en sí mateix, sinó el què representa aquest record en nosaltres, i en la situació que estem vivint.

Es molt i molt possible i probable que els records que tenim no siguin certs.  S’ha demostrat científicament que molts dels records que tenim quan som grans no es corresponen amb la realitat que hem viscut de petits.  Aquests records han quedat modificat per petites “interferències” de la nostra experiència, i vivències actuals.

Judith, potser estàs pensant que amb hipnosi podries aconseguir saber aquests records d’on venen i què feies tu en aquestes situacions, veritat?  Però tampoc ho arribaries a saber mai amb certesa perquè les persones generem el que s’anomenen “falsos records” i fins hi tot podem reviure amb hipnosi situacions inventades, com haver patit tortures o haver estat adduïts per extraterrestres, etc.

Hi ha la falsa creença que amb la hipnosi es poden aconseguir augmentar la quantitat i precisió dels records (Capafons y Mazzoni, 2005). “La hipnosi no procura, ni facilita, ni millora l’obtenció de records per evocació, i la seva utilització només es admissible sota criteris d’abordament cognitiu” (Kebbel y Wagstaff 1997)

En el teu cas concret, el que hauríem de treballar es què representa per a tu aquest record. Que representa per a tu la possibilitat de poder haver viscut aquest record?.   i per tant ja entrem en la segona part d’aquest comentari

Què poden representar per a tu cada un d’aquest records?

“Estic en el no-res, … cap sentiment…. es agradable”.  Per què no tenir sentiments per tu es agradable? Quins sentiments t’estan fent mal? etc. etc.. Potser, i sense entrar massa  a fons, la qüestió està en analitzar perquè et sents molt còmoda sense pensar, sense sentir, sense estar on estàs…. T’agradaria fugir d’alguna cosa?

Es aquesta la tasca que has d’anar fent,  encara que a primer cop d’ull et sorprenguin i et diguis que no vols fugir de res i que simplement es un record i res mes. Pensa-ho!!!

“Estic en un quiròfan gris, i més tard en una habitació d’hospital on jo estic en un llit” ho miraríem pensant si quan tens aquest record experimentes soledat, i llavors treballaríem la soledat en l’actualitat. Si pot ser que et sentis sola en alguns moments, i evidentment també treballaríem la soledat que puguis recordar que vas tenir de petita. També ho podríem treballar en les malalties, i la por a estar malalta? en un hospital? sola?

 

Amb això Judith he volgut explicar-te que els records en sí mateixos poden estar distorsionats per la realitat que estem vivint.

Una abraçada

Pilar Lluveras Psicòloga número de col·legiada 17141.

 

Etiquetat amb:
Publicat a Consultes

Sóc verge i estic enganxat a les pàgines de sexe d’Internet

Sisena consulta d’aquesta secció

Consulta

Bé, em passa una cosa des de fa potser ja massa temps.
El fet és que passo dels 30 i encara sóc verge. Això fa sentir-me malament amb mi mateix. Per què? Bàsicament perquè quan algú parla de sexe, jo haig de dissimular… El fet, és que ara també m’he enganxat a les pàgines de sexe d’internet, i necessito mirar-les força sovint. Això m’està afectant en la meva personalitat.
Moltes gràcies.

Resposta

Hola Pvil12

Gràcies per explicar el que estàs sentint en aquest bloc de Psico-ajuda.

Dit això Pvil12, si et sembla analitzem la situació dividint-la en parts. Segur que et serà més fàcil poder resoldre cada part per separat:

  • En primer lloc analitzem el ser verge.
  • En segon lloc el què representa per tu ser-ho, què representa pels altres que tu ho siguis i com et sent tu davant dels altres.
  • En tercer lloc analitzem el teu comportament amb les pàgines d’Internet, i fins a quin punt estàs notant que t’està modificant la teva conducta i la teva personalitat.

Et sembla be que ho enfoquem d’aquesta manera?

Doncs comencem

Ser verge

Pvil12, començar a tenir relacions amb una altra persona a vegades no és fàcil. Potser busquem trobar la persona que ens agradi més, que ens faci sentir còmodes, etc.  Pot ser que no la trobem. Pot ser que fins passats molts anys no arribem a trobar la persona que busquem.

Però el que hem de considerar es si pels motius que siguin ens sentim bloquejats a l’hora d’intentar relacionar-nos amb aquelles persones (siguin del mateix sexe o no) que ens atrauen sexualment parlant.  És això el que et passa? Et sents bloquejat i no pots arribar a tenir un encontre còmode?

Pvil12 a vegades, quan ens sentim “tallats” davant de les possibles persones que podrien ser la nostra parella, ens fa que no arribem a actuar d’una manera natural i es porta a predre oportunitats de poder tenir una amistat més profunda amb algú.  És això el que et passa?

Doncs, Pvil12, un exemple et pot ajudar a entendre-ho: és com “parlar amb públic”.  Hi ha gent que quan ha de parlar amb públic es sent bloquejat, i que fa? Doncs acaba evitant la situació. Podria ser que fos el teu cas?. Com que et sents incòmode davant d’una possible parella, doncs, l’evites?

Si és això el que creus que et passa, pensa que aquest comportament el pots canviar a base d’aconseguir més autoestima amb tu mateix i marcant-te unes pautes (aprendre a comunicar-te millor amb els altres… amb “tàctiques” com per exemple pensar abans les frases que diràs quan estiguis davant d’algú, etc. etc)

Et recomano un llibre que et pot ajudar: “Intel·ligència emocional d’en Ferran Salmurri (no tinc comissió, eh! Però d’aquest llibre pots treure coses per aprendre a comunicar-te millor amb els altres, etc. )

Que representa per tu ser verge.

Aquest punt es molt curt.  Simplement imagina’t que estàs en una illa deserta, i allà, on no hi ha ningú que et jutgi, imagina’t què sentiries essent verge.  Veritat que no t’importaria? Per tant, per tu de forma individual, molt probable que no t’importi ser verge.Tot el problema recau a que et sents jutjat pels altres.  Es això?. Doncs passem al següent punt

Que representa pels altres que tu siguis verge

Pvil12 estem en aquesta societat que és molt  “falsa”.  En aquesta societat la gent representa un paper que a vegades no es correspon amb la realitat que està vivint.  Tots hem de demostrar que som els millors, els més forts, els més competents, i això també inclou a que hem de ser els millors amb les nostres relacions de sexe.  Molts fan veure que funcionen tant i tant bé al llit!, que tenen infinites relacions sexuals, i que totes, totes! son tant i tant satisfactòries!.

Pvil12 Això es mentida. No et deixis impressionar per aquest model.  Potser es culpa de les pel·lícules, o potser d’aquest model competitiu de societat. Es igual quin sigui el motiu! El que no has de permetre es que aquest paper que tothom representa et faci sentir vulnerable a tu com a persona. Et pot ajudar imaginar que els estàs veient per un foradet de la paret, i segur que et sorprendria veure per exemple la poca freqüència en que tenen relacions, i després veure la baixa qualitat.  Però es clar! evidentment això només en podem parlar aquí, perquè si ho comentes amb algú, segur que aquest algú mai et reconeixerà que això li passa a ell.

Dit això, però, Pvil12, el problema recau a que donis tanta importància al que la gent pensi de tu. Això és principalment, la cosa que has de treballar.  Aquest valor que dones als altres no només et pot provocar malestar amb això, sinó també en altres situacions de la vida.

Hem d’intentar sentir-nos segurs de nosaltres mateixos de manera que el que puguin dir o pensar els altres no ens arribi a afectar.

Pero… Com aconseguir-ho?  Doncs aquí sí que t’aniria be posar-te a mans d’un professional.  Però també, si vols, hi ha llibres d’autoajuda que et poden “ajudar”.  Fins hi tot aquest llibre que t’he comentat abans també t’aportarà coses que si les practiques t’ajudaran a sentir-te millor (a més a més, si aconsegueixes aprendre a comunicar-me més amb les teves possibles parelles, a la vegada això et donarà més seguretat amb tu mateix!)

Ja veus Pvil12, aquesta es la tasca que has de treballar.

Consultar pàgines de sexe per Internet

Pvil12 Aquest punt es també una part delicada del que t’està passant.  Per un costat, pensa que si aconsegueixes millorar els anterior punts, això t’ajudarà a no tenir tanta dependència a mirar Internet.

Però, podries obrir la teva ment a pensar que consultar pàgines de sexe per Internet d’una manera freqüent es converteix en un problema quan un mateix va veient que això li està afectant al seu comportament, a la seva manera de ser,

Etiquetat amb: ,
Publicat a Consultes, general

Em venen pensaments de tallar-me. Tinc por de no poder parar!

Cinquena consulta d’aquesta secció

Consulta

Hola,
m’adreço aquí per una cosa que m’ha passat i de la qual estic avergonyida. Estic en tractament per depressió i ansietat. Fa temps vaig començar a tenir pensaments de tallar-me. Se’m fa difícil explicar com em sento quan tinc aquests pensaments. Sento com una mena d’angoixa i de pressió, i tinc la sensació que tallant-me puc fer que aquesta pressió flueixi i se’n vagi. Se que tallar-me no és una solució, que només et fa sentir millor per un període molt curt de temps, que després et sents fatal, i que hi ha el risc de tenir cicatrius.
He estat resistint la temptació fins no fa gaire. Fa pocs dies vaig agafar un tros de vidre, i vaig començar a passar-me’l per la pell fent una mica de pressió, pensant que no passaria res si només feia aixó. El problema és que al cap d’una estona sí que han començat a sortir marques (sense que arribés a haver-hi sang), i a una part de la cama hi han dos línies on si que hi ha arribar a sortir una mica de sang.
El que veig és que s’ha engegat un procés que poc a poc va a més, i em fa por tornar a agafar algun objecte tallant i fer-me més marques, i fins i tot tallar-me. M’he promés no tornar-hi, però ara em fa por tornar a tenir algun moment baix, i trencar la promesa. Tampoc m’atreveixo a explicar-ho a ningú, nitansols a gent que sap que tinc aquests pensaments.
Creus que puc provar de guardar-ho per mi, i simplement no tornaar-hi, o potser hauria d’explicar-ho ja que el risc potser és molt alt? Què faig?, em sento perduda.

Resposta

Hola Anna,

Gràcies per explicar el que estàs sentint en aquest bloc de Psico-ajuda. A vegades estem passant uns moments crítics i pensem que el que ens passa a nosaltres es tan estrany que no gosem comentar-ho amb ningú.  I això cada vegada ens fa sentir més sols i més “diferents” que la resta de gent.

Sobre aquests pensaments de voler tallar-te, m’agradaria que ho analitzessis de forma lenta i tranquil·la:

En primer lloc, Anna, no puc començar amb tot l’anàlisi sense dir-te que si estàs en tractament això mateix que has explicat aquí, seria molt positiu que ho comentessis al psicòleg o psiquiatre que actualment t’està portant.  No ho vulguis resoldre tu sola, pensa que qualsevol cosa que tu estiguis pensant o sentint, és molt important comentar-li per poder anar redireccionant la teràpia (ell vol col·laborar amb la teva recuperació, però no podrà fer-ho si desconeix aspectes tant importants com aquest, ho entens, no?).

Dit això (que espero que et faci decidir a trucar-lo o enviar-li un correu ràpidament), si et sembla, m’agradaria que et paressis un moment i t’adonessis que no t’has d’avergonyir de tenir aquests o altres pensaments.

Sentir-nos avergonyits per un pensament només fa que ens girem d’esquena a aquest pensament i això ens farà que no el puguem analitzar d’una forma serena.

Anna el que hem de perseguir es saber perquè estàs tenint el pensament, Per què tens el pensament de voler fer-te mal a tu mateixa? Tota aquesta tasca d’anàlisi l’has de fer a la consulta amb el teu psicòleg, ell t’ajudarà a analitzar el perquè i com aconseguir no haver-te de castigar a tu mateixa.

Però mentre et poses en contacte amb el teu psicòleg, asseu-te en un lloc tranquil·la, on no et pugui molestar ningú. Ara et demanaré que estiguis oberta a la imaginació i que pensis en el teu cos (Anna, deixa la teva ment tranquil·la i dóna’t el permís d’imaginar.  Podràs fer-ho? Segur que si!) .

M’agradaria que pensessis en tu, però no com a una unitat, sinó com a un conjunt de moltes parts. Mira el teu cos, com si fossis un conjunt d’entitats. Recordes quan eres petita que estudiaves que som un conjunt de cèl·lules? Saps que si treus una cèl·lula, te vida pròpia (amb el seu nucli, etc)? Pensa en aquestes cèl·lules com si fossin petits ninotets dintre teu, amb els seus sentiments i amb les seves preocupacions. Dóna’ls-hi forma, color (Si vols, et pots imaginar els ninotets com aquest) Son ninotets que t’estimen però que a vegades necessiten del teu ajut. Ha arribat l’hora d’aprendre a escoltar-los!!.

Imagina’t anant dintre del teu peu. Recordes aquells dibuixos d’un senyor que entrava dintre del cos humà?, doncs fes com ell i entra dintre, per exemple, dels teus peus, parla amb tots els ninotets del peu, connecta amb ells i intenta escoltar-los per saber si hi ha alguna cosa que els molesta. Si és així, ajuda’ls a que es sentint be (pots imaginar que els acaricies, que els calmes, que fins hi tot els hi fas un petit massatge). Així Anna mica en mica ves anant per totes les parts del teu cos i parla amb els ninotets de tot arreu. Intenta agrair-los-hi el que fan per tu (pensa en la funció que fa cada un d’ells en el teu cos (els que estan al peu ajuden a que puguis caminar, el que estan en les teves mans, ajuden a que puguis agafar coses.. etc.)) Estima’ls!!!!.

Quan hagis escoltat el teu cos, ves a dintre el teu cap i pregunta a cada un d’aquests ninotets quina preocupació tenen (ves parlant amb cada un per separat, no tots de cop! així veuràs que una gran preocupació es pot anar dividint en peties preocupacions), i tu, Anna calma’ls (pensa com si fossin ninotets petits que necessiten de la teva ajuda) ajuda’ls a que estiguin tranquils i es puguin calmar.  Mica en mica, quan aquests ninotets es vagin tranquil·litzant tu aniràs sentint aquesta pau que tanta falta et fa.

Espero que ho vagis fent. Saps? Potser t’adonaràs que el que necessita un d’aquests ninotets del teu cos, es diferent del que necessitat un del cap. 

Publicat a Consultes

La meva parella té problemes amb la cocaïna i jo m’estic amargant.

Quarta consulta d’aquesta secció

Consulta

Hola,
Volia agrair-vos la possibilitat que ens doneu per poder fer consultes. M’agrada això de poder explicar el meu cas per si hi ha algú que també està en aquesta situació. De vegades em sento com si jo fos un cas a part de la resta del mon.
Be, el que us volia comentar es que la meva parella te problemes amb la cocaïna. Jo intento ajudar-lo però no puc. Li dic que vagi amb algú però ell no vol. Cada dia es més difícil conviure amb ell, sempre son mentides, mals humors i agressivitat (no m’ha pegat, però gairebé).
Ell no reconeix que te el problema. Diu que quan vulgui ho deixarà, però jo se que no. I jo, mentrestant m’estic amargant, se que l’he de deixar i fer la meva vida, però no puc. No m’imagino sense ell.
Moltes gràcies

Resposta

Hola Mafalda,

Gràcies per confiar amb nosaltres i explicar les teves preocupacions a Psico-ajuda. Si algú es troba amb la mateixa situació i llegeix aquest post l’ajudarà.

Referent a la problemàtica que està tenint la teva parella, cal que per part teva tinguis molta i molta paciència.  Cal com a primer pas ajudar-la a que s’adoni que te un problema. Mafalda, veig que la teva parella encara està aquí, encara no creu que tingui un problema, per tant, la teva tasca, si el vols ajudar, es anar convencent-lo, sobretot argumentant els pros i els contres, perquè vegi que no pot continuar així. Per aconseguir que es posi a mans d’un professional cal primer que s’adoni que té un problema.

Ara bé, Mafalda, això que t’he explicat es pensant amb ell i la seva problemàtica, però aquí hi ha una cosa molt important, i es que tu has d’estar molt i molt forta per poder ajudar-lo. Comentes que es molt difícil viure amb ell perquè te mals humors, i agressivitat per tant això has d’aprendre a gestionar-ho.

Si et sembla analitza el que estàs vivint: Potser et passa que si ell està be, tu també estàs be? i quan ell està malament? Que et passa quan ell està malament? Com es veu afectat el teu equilibri?  Disposes de recursos per poder afrontar la situació? Això es el mes important Mafalda, cal que tu estiguis segura de tu mateixa, forta i sabent el que tens entre mans. Pensa si et cal ajuda per sentir-te be amb tu mateixa, segura i amb recursos.

Un cop tu ja t’has protegit, i et sent forta, llavors sí que pots ajudar-lo a ell, però recorda, l’ajuda ha de ser amb condicions.  Ell no ha de saber que et té incondicionalment perquè llavors pot haver-hi abús d’aquests mals humors i d’aquesta agressivitat.  Ell ha de veure que l’ajudes, però sempre portant tu el control. I si en algun moment creus que l’has de deixar perquè això no ex compleix, doncs endavant. M’explico?

Mafalda, per tant aquí hi ha una tasca important que has de fer amb tu mateixa. Quan ho aconsegueixis, et sentiràs molt millor i això et permetrà ajudar-lo.

Una abraçada

Pilar Lluveras Psicòloga número de col·legiada 17141.

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a Consultes, drogues

El nostre fill està tot el dia jugant a l’ordinador.

Tercera consulta d’aquesta secció.

Consulta

Bona nit,

Estic molt enrabiada. El nostre fill de 25 anys esta tot el dia jugant a l’ordinador. Quan li diem que ho deixi s’enfada i fins hi tot, si està al mig d’una partida ens arriba a contestar malament. Ell ho reconeix però diu que això no es cap problema, que s’ho passa be. Que podem fer com a pares?

Gràcies

Resposta

Hola Claudia

El problema que veieu amb el vostre fill cada vegada es més comú. Els pares s’adonen que el fill passa massa estona davant de l’ordinador, però quan se li diu, ell no en fa cas, Per què? Perquè no hi està veient cap problema.

Analitzem pas a pas: Jugar a jocs d’ordinador pot crear una addicció? Si.  Com sabem que ja s’hi ha convertit? Cal estar atents quan es presenten situacions com les següents:

  • Quan deixa de fer feines que hauria de fer per estar-se a l’ordinador.
  • Quan deixa d’anar amb els seus amics per jugar a l’ordinador.
  • Quan abans de posar-se a l’ordinador diu que només s’hi estarà una estona i al final no troba mai el moment d’aixecar-se de la cadira perquè no pot deixar el joc.
  • Quan si se li diu que deixi de jugar es torna irritable amb nosaltres pel simple fet d’haver-li dit (en casos més extrems pot arribar a ser violent amb la persona que li diu).

Tot això ja ens estan dient que aquí hi ha alguna cosa que no està anant a l’hora i vosaltres ja ho esteu veient amb el vostre fill.

Però, llavors, com ajudar-lo?

Claudia perquè una persona es deixi ajudar, primer cal que aquesta persona s’adoni que té un problema, per tant, i donat que el vostre fill diu que no el té, la tasca que teniu com a pares es ajudar-lo a que ell mateix s’adoni que té un problema i que cal solucionar-lo.

Per això i amb molta i molta paciència, heu d’anar parlant amb ell. Aneu fent-li reflexions per fer-li veure la situació. Penseu que encara que sembli que no, mica en mica això anirà quallant. Però sobretot Claudia, heu d’anar ajudant-lo a que s’adoni, d’una manera tranquil·la, perquè sinó podeu aconseguir l’efecte contrari. Ja m’entens!

Li podeu proposar la següent situació: si realment ell juga només quan vol jugar (això es el que us diu, no?), dieu que faci una prova abans de posar-se a jugar, i que es comprometi a complir un horari (per exemple 2 hores) de manera que quan faci aquest horari deixi de jugar. Ell mateix s’adonarà que no ho compleix. Llavors Claudia, serà quan heu d’aprofitar per ajudar-lo a fer-li veure que si ell no compleix l’objectiu vol dir que ell no està controlant la situació i que es el joc i l’ordinador que l’està controlant a ell.

També podeu comentar-li que heu fet aquesta consulta perquè vosaltres esteu veient que alguna cosa no va be. I Claudia, encara que s’enfadi tot això mica en mica ajudarà a que ell un dia sense saber perquè farà el “clic” i s’adonarà que realment li cal ajuda.

Claudia, sap greu perquè en molts casos, la família pateix perquè veu que la persona s’està autodestruint per culpa d’aquesta addicció (siguin jocs d’ordinador, sigui cocaïna, etc.) però no es pot ajudar a aquella persona que creu que no li cal ajuda. Podeu consultar també aquest altre post que es va publicar a la Web: No sempre estem preparats per canviar una conducta

Una abraçada

Pilar Lluveras Psicòloga número de col·legiada 17141.

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Consultes

Em sento molt sola! Estic trista!

Segona consulta d’aquesta secció.

Consulta

No se, he vist aquesta pg i he pensat que potser em podrieu ajudar. Em sento molt sola. Ningú em fa cas, estic trista.

Resposta

Hola lam94

No se quina edat tens ni quina és la teva situació familiar, però a vegades, pel que estem vivint, ens sentim malament i ens sembla que no podrem deixar de sentir aquesta tristor que estem experimentant.

Però, Lam94:

Nosaltres som molt més que les nostres emocions. Si! si!! Imagina’t que ets una taronja, on tu ets la part de dintre la taronja, la part que es menja, i la pell de la taronja son les teves emocions.

Tu ets la part de dintre, la part bona de la taronja. Tu ets pau, ets equilibri, ets tranquil·litat, etc. Però les emocions que estàs tenint no t’ho deixen veure (la pell de la taronja priva que vegis el seu interior).

T’ho explicaré: En algun moment de la teva vida t’has sentit be? potser quan eres més petita, per exemple, o quan estaves mirant un paisatge, o quan simplement estaves menjant un gelat? Segur que si busques veuràs que has estat be en algun moment, veritat? doncs això vol dir que tu en la teva essència ets una persona en pau amb tu mateixa, feliç, tranquil·la (com que algun cop ja ho has experimentat, això et demostra que és veritat).

Llavors pregunta’t, per què ara no t’estàs sentint be? no busquis motius exteriors (que segur que també hi deuen ser!!!) simplement pensa que les teves emocions, el que estàs sentint, t’està fent pensar que no les pots canviar.

Tornant a l’exemple de la taronja:  si tu aconsegueixes treure la pell de la taronja (que en el teu cas seria aquesta emoció de tristesa, que estàs tenint en aquests moments). Si tu aconsegueixes despendre’t d’aquesta tristesa, segur que en el teu interior hi veuràs la pau i la tranquil·litat. Estàs d’acord?

Doncs ara que ja saps que tu no ets les teves emocions, que tu ets molt més que això, simplement has d’aprendre a deixar anar aquesta tristesa que tens.  Com fer-ho?

lam94, asseu-te tranquil·lament i tanca el ulls, intenta recordar aquells moments de quan eres més petita que estaves bé.  Pensa potser quan estaves jugant amb una joguina i et senties bé.  Quan ja ho tinguis en la teva ment, i mentre estàs sentint-te be amb aquesta joguina, pregunta’t ara si pots deixar anar la tristesa encara que només sigui per una estona.  Potser en aquest moment pots permetre’t estar una estona experimentant el que senties quan jugaves, o quan menjaves un gelat.  I llavors deixa la tristesa, com si et traiessis una capa de roba (que seria la tristesa).

Lam94, ho has aconseguit? Doncs si ho has aconseguit per una estona, procura anar-ho fent cada dia una estoneta, això t’ajudarà a sentir-te bé encara que només sigui a estonetes.

A part, es clar! s’hauria d’analitzar què et provoca aquesta tristor. Aquest pensament que tens “que ningú et fa cas” segur que el podràs analitzar més be quan t’adonis que tu tens el poder de dominar les teves emocions.  A vegades pensem que ningú ens fa cas, perquè nosaltres mateixos no ens valorem prou.  Es el teu cas?  Prova de felicitar-te per les coses que fas i si veus que tu sola no pots resoldre-ho, demana l’ajuda d’un psicòleg. Amb ell podràs aconseguir sentir-te bé més ràpidament.

Una abraçada

Pilar Lluveras Psicòloga número de col·legiada 17141.

Etiquetat amb:
Publicat a Consultes, general
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu