El joc. Com es comuniquen amb tu?

I aquí va un altre joc. Intenta analitzar com els que t’envolten es comuniquen amb tu, i com pots modificar-ho.

En la psicologia de la comunicació i segons el paradigma formal-transaccional, tots tenim 3 nivells de comunicació (inclou com parlem i com ens movem segons la situació):

  • Com a pares: Presentem actituds i parallenguatges més aviat neutres, amb formes tradicionals i amb molts consells.
  • Com a adults madurs: presentem actituds orientades a la percepció objectiva i al control dels sentiments però amb comunicacions lògiques i racionals.
  • Com a fills: deixem que es manifestin els nostres sentiments i estats psicològics.

Aquests 3 nivells es poden alternar segons l’interlocutor i les circumstàncies. Posem un exemple, imagina’t la teva relació amb el teu cap, a la feina (relació adult, adult):

  • Li porto l’informe que em va demanar.
  • Molt bé, sembla molt interessant, gràcies.

O aquest altre exemple amb una relació fill-pare:

  • No se si sabré com fer l’informe que em demana.
  • Vinga home, vostè es una persona molt competent i ho farà igual de bé que l’altra vegada.

És molt interessant saber que una manera d’actuar determina en l’interlocutor una altra manera de fer-ho: si el teu cap actua com a pare i et diu: “has fet malament aquest treball”. La resposta que tindràs es molt probable que serà com a fill i contestaràs per exemple “no he tingut temps”. Si les interaccions amb els altres deixen de ser complementàries es quan apareixen els problemes, per tant si volem tenir unes respostes de diferent nivell només ens hem d’adreçar de diferent manera.

Bibliografia: Psicologia de la comunicación – Alex Mucchielli

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, curiositats, jocs

Saber coses noves és addictiu

“Quan estàs provant d’entendre un teorema difícil, no és divertit” diu Irving Biederman de la Universitat del Sud de Califòrnia, “però un cop ho aconsegueixes, et sents genial”.

Els neurocientífics han proposat una explicació simple per entendre el plaer que sentim al comprendre un nou concepte: “El “clic” de la comprensió desencadena una cascada bioquímica que premia el cervell amb una dosi d’opi natural”, comenta Biederman.

La teoria sosté que com més gran sigui l’activitat neuronal en les zones riques en receptors opioides, més gran és el plaer.

Biederman suposa que l’addicció al coneixement té un fort valor evolutiu perquè correlaciona estretament amb la percepció de la intel.ligència.

Font: physorg

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, curiositats, estudis

Trastorn d’identitat o dimorfisme sexual?

Segons el DSM-IV (un manual de diagnòstic) la homosexualitat podria ser un trastorn de la identitat sexual.

El sexe d’una persona es solia assignar en funció de l’aparença física dels seus genitals. Actualment, per definir una identitat sexual intervenen diferents factors i dimensions:
La dimensió biològica o genètica definida com a sexe: cromosomes (XX o XY), gònades (òrgans sexuals interns) i fenotips (caràcters sexuals externs).
La dimensió social definida com a gènere, que fa referència al paper que assumeix la persona davant la societat, el paper en el qual ha estat educat des del naixement.
I la dimensió psicològica definida com a identitat, que es refereix a la consciència íntima de pertànyer a un o altre sexe.

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, estudis

Els cervells dels creients redueixen l’ansietat

Segons els resultats de dues investigacions realitzades a la Universitat de Toronto a Canadà, creure en Déu pot bloquejar l’ansietat i minimitzar l’estrès.

En aquest estudi, els participants van ser sotmesos a la denominada tasca Stroop mentre tenien una sèrie d’elèctrodes col.locats als seus cranis per mesurar-ne l’activitat.

Els resultats van mostrar que, comparats amb els no creients, els participants religiosos mostraven una activitat significativament menor durant la prova a l’escorça cingulada anterior del cervell (zona que ajuda a modificar el comportament quan és necessari el control i l’atenció, normalment com a resultat d’algun fet que ens produeix ansietat, com el de cometre un error). Segons explica el professor de psicologia Michael Inzlicht, aquesta part del cervell podria ser una alarma cortical que sona quan un individu acaba de cometre un error o d’experimentar incertesa.

Com més fort era el fervor religiós dels participants i més creien en Déu, menor activitat es detectava a l’escorça cingulada anterior com a resposta als seus propis errors a la prova i menys quantitat d’errors es cometien. Fins i tot després de contemplar altres característiques dels participants com les seves habilitats cognitives o la seva personalitat, els participants creients cometien menys errors.

Així doncs, es pot dir que la gent religiosa sent menys ansietat i es senten menys estressats quan cometen un error. Aquesta constatació demostra que la fe té un efecte calmant als creients perquè els fa sentir menys ansiosos davant d’allò desconegut i davant dels seus propis errors.

Tot i així, Inzlicht adverteix que l’ansietat pot resultar negativa si es pateix en excés però també pot resultar molt útil ja que ens alerta quan estem cometent algun error. Així, si no experimentem ansietat al cometre un error, correm el perill de no tenir l’impuls suficient per canviar o millorar el nostre comportament i repetir els mateixos errors un cop darrere l’altre.

Els resultats suggereixen que les conviccions religioses proporcionen un marc per a la comprensió i les actuacions dins de l’entorn de cada individu. Per això, funcionen com un reductor de l’ansietat i minimitzen l’experimentació dels propis errors.

Font: tendencias21.net

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, curiositats, estudis

Què fa que ens enamorem?

Què fa que de totes les persones que ens creuem al llarg del dia ens fixem en una de concreta? Què fa que una persona passi desapercebuda per algú i per a un altre sigui una explosió d’emocions al seu cor?
En quasi tots els processos d’enamorament es solen presentar tres característiques: l’atractiu, la similitud i la proximitat.

L’atractiu
L’atractiu està determinat per patrons estètics específics de cada societat. Segons es tracti d’homes o dones, es valoraran més uns atributs o uns altres. Tot i així, atractiu no només es refereix a l’atractiu físic. Com comenta Antoni Bolinches al seu llibre “L’art d’enamorar”, el perfil d’atractivitat masculina segons les dones està determinat per:
47,4% Valors personals (intel.intel·ligència, simpatia, personalitat)
29,7% Tendències actitudinals (afectuós, sincer, comprensiu)
21,8% Característiques físiques i aspecte extern (atractiu/guapo, ulls/ mirada, presència/higiene)
1,1% Circumstàncies econòmiques (bona posició, diners, solvència)

Així doncs, quan parlem d’atractivitat hem d’incloure la intel•ligència (la capacitat d’adaptar-se a un medi hostil, entendre les coses ràpidament i saber-les resoldre, prendre la iniciativa, etc…), la simpatia, la personalitat, els valors personals (virtuts i defectes) i l’atractiu físic que resulta ser bastant determinant. La causa és que és el primer que es veu i en segons hem processat l’altura, la complexió, el color dels ulls, els gestos, la característiques de la cara, etc, i determinem si segueix la pena seguir-la mirant o no. Una altra raó de pes és l’anomenat efecte “halo” (perdoneu però no recordo la traducció en català!) que fa que es desplaci el valor d’una qualitat a una altra, és a dir, pel fet de ser atractiu (físicament) suposem que també serà simpàtic, intel.ligent, bona persona,…

Característiques físiques universalment preferides per un i altre sexe:

Les dones prefereixen homes….

Espatlla ampla

Pit ampli

Malucs estrets

Cames llargues i fortes

Complexió robusta

Glutis estrets

Abdomen pla

Braços forts

Mans grosses

Trets marcats

Veu greu

Els homes prefereixen dones…

Sense pèl

Pits marcats i turgents

Malucs moderadament amples

Cintura estreta

Complexió corbada

Cames esveltes i formades

Pell suau

Celles fines

Somriure obert

Trets suaus

Cabell cuidat


Font: “Amor puro y duro”; Varela, P.

La proximitat
El contacte repetit desperta interès, per això, hi ha persones que segueixen a personatges desagradables que apareixen en la televisió. La proximitat física genera afecte i és degut a l’efecte de la mera exposició (com per exemple seure al costat d’una persona a classe cada dia).

La similitud
Com més criteris, actituds i gustos comparteixin dues persones, més s’interessaran mútuament. Sembla que hi hagi d’haver menys discussions, es consideren més adequades les decisions i pensaments de l’altre, augmenta l’autoestima si l’altre reafirma una postura pròpia,…

També es comenta que els pols oposats s’atreuen i la psicologia ho ha anomenat complementarietat, és a dir, la parella es complementa (extrovertit-introvertit, autoritari-submís,…)

També hi ha altres característiques que faciliten l’aparició de l’amor com per exemple la reciprocitat que fa que estimem als que ens estimen…

Font: Antoni Bolinches

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, curiositats

Tests online per entretenir-se

Aprofitant que durant la Setmana Santa es baixa el ritme, us proposo uns quants vídeos del Youtube que son tests entretinguts que et sorprendran els seus resultats:

Test A

Test B

Test C

Test D

Test E

Test F

Etiquetat amb: , ,
Publicat a curiositats, internet, tests

Diferències cerebrals 2

Un dels cervells més estudiats és el de les persones que pateixen esquizofrènia.

Tot i que hi ha casos d’esquizofrènia amb cervells normals, el cervell esquizofrènic generalment es veu diferent a simple vista mostrant un dimorfisme important.

El cervell esquizofrènic sol presentar un menor pes cerebral, una menor profunditat de les cissures, un eixamplament ventricular,…

A la imatge es poden veure més clarament aquestes característiques. Es mostren dos cervells de dos bessons idèntics de 28 anys, el qual el dret és el que pateix esquizofrènia:

esquizofrenia

Es pot veure que conté moltes més parts fosques a l’interior del cervell (ventricles) i a les “escletxes” (cissures) que estan molt més obertes i separades.

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, neurociència

Somriure

Sabies que el riure és de les coses que aixeca més l’autoestima?

L’autora Delia Jurgevic, del llibre “Auto-estima, seguridad en uno mismo”, ens explica que cada vegada que somriem, encara que no sentim res, els músculs que activem estan enviant un missatge al cervell de que les coses van bé. Això és degut a que aquests músculs tenen una connexió directa amb el sistema nerviós central i en cada somriure s’allibera la hormona beta-endorfina, que envia aquest missatge positiu.

A més a més, el nivell d’hormones de l’estrès (catecolamines), baixa en sang juntament amb la freqüència cardíaca, reduint el nivell d’estrès.

Així doncs, SOMRIU!

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, curiositats, salut

Mastega xiclet

Mastegar xiclet sense sucre augmenta el flux sanguini cerebral i millora la capacitat de concentració segons un estudi.

L’estudi dirigit per l’Institut Wrigley Science confirma que mentre masteguem xiclet provoquem una augment en el subministrament d’oxigen que activa el nostre estat d’alerta i millora la capacitat de concentració.

També confirmen que proporciona beneficis per a la salut bucal, beneficis pel control del pes, calma l’estrès, augmenta la concentració i l’atenció. Si voleu podeu consultar l’estudi

Font: Yahoo

Etiquetat amb:
Publicat a curiositats

El teu company de feina esternuda? vigila!

Els pensaments relacionats amb el sexe poden provocar una sèrie d’esternuts incontrolables tant en homes com en dones.

Així ho afirma Mahmood Bhutta metge britànic en l’estudi que va publicar en el Royal Society of Medicine.

L’estudi va consistir en una enquesta feta a 17 homes i dones que van confessar patir esternuts de seguida de tenir pensaments sexuals i inclús tres d’ells en van patir després de tenir un orgasme.

Segons exposa, queda fora de control de qui ho pateix i està marcat pel ritme cardíac o per la quantitat de llum que entre per les nostres ninetes. Algunes vegades aquestes senyals es creuen i fan que algunes persones esternudin quan pensen que algú es sensual o quan tenen alguna imatge sexual a la ment.

Nota: Posem en dubte la validesa de l’estudi, simplement només ho citem per confirmar el que ja vam dir temps endarrere, Busquem una explicació a tot- l’esternut.

Font: Muy interesante

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats

Saps llegir?

Llegeix aquesta frase i contesta:

Està escrita correctament?

HI HA ARBRES

A LA

LA SELVA

Solució

Etiquetat amb: ,
Publicat a cites, curiositats, percepció

Ens passem tres anys de la nostra vida somiant

somni-salvador-dali2

Segons el doctor Nicholas Humpbrey, psicòleg i professor a l’Escola d’Economia de Londres i tal com explica en l’entrevista que li va fer el professor Eduard Punset somiar és bo perquè sinó no dedicaríem tant de temps de la nostra vida a fer-ho: ens passem uns tres anys de la nostra vida somiant.

Gràcies a les tècniques modernes s’ha pogut observar que no hi ha tanta diferència entre el món de la vigília (quan estem desperts) i el món dels somnis. S’activen els mateixos grups de neurones quan es percep la realitat que quan s’imagina, és a dir el cervell no diferencia entre la imatge visual dels somnis, de la percepció real quan s’està despert.

La principal funció dels somnis és assajar sentiments, ens posem com a protagonistes dels somnis en situacions socials extraordinàries per a aprendre com funciona la nostra ment i ens veiem a nosaltres mateixos com reaccionem davant d’aquestes situacions estranyes.

Exposa que els primers somnis que experimentem son molt senzills: en els nens petits la majoria dels seus herois son animals, a partir dels quatre anys els somnis es converteixen en una narració que pot ser molt dramàtica fins al punt que els desperti. I és a través d’aquest tipus de contes molt més elaborats quan el nen aprèn què és la pèrdua, el perill, l’ansietat. A través dels somnis s’aprenen coses de la vida real.

Font: Cara a cara con la vida, la mente y el universo d’Eduard Punset
Pintura: El Somni de Salvador Dalí

Etiquetat amb:
Publicat a curiositats, neurociència

Per què estem tant contents quan el nostre esportista preferit guanya?

Per què estem tant contents quan el nostre esportista preferit guanya? O per què hi ha tanta il.lusió concentrada en Obama?

Segons comenta la psicòloga clínica Maria Jesús Álava, “identificar-se amb un personatge famós sorgeix de la necessitat d’il.lusionar-se, de creure en algú que tingui unes característiques que el fan admirable, bé perquè vagin a canviar el món, perquè representen un triomf de la justícia, l’esforç o la capacitat de superació. Són persones que propugnen un canvi a la societat, de creença en certs valors amb els qual la majoria de la gent es pot identificar, signifiquen l’esperança per a molts.”

En les paraules de Fernando de Lucas, doctor en Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid, “es converteixen símbols que tradueixen les nostres aspiracions i desitjos”.
Una característica d’aquests personatges són que, per un costat, fan les coses de manera diferent i superen reptes que no estan a l’abast dels altres i, al mateix temps, es mostres propers a la gent, reconegudes i familiars. “Una proximitat que no ha de ser excessiva per no esborrar les possibilitats de creença en les capacitats i virtuts extraordinàries”, segons De Lucas.

Font: Revista Psychologies, num.48

Podeu entrar al fòrum i opinar: Obama i la il·lusió

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, curiositats, general

L’augment d’una conducta a partir de l’atenció donada

Fixar l’atenció a una acció o conducta pot fer que aquesta augmenti i es repeteixi, tal com es mostra en aquest experiment:

Es va intentar transformar una classe “bona” en una classe “dolenta” per unes setmanes. Es va suggerir al professor que no elogiés més als seus alumnes. Quan va deixar d’elogiar-los, la conducta pertorbadora no desitjada va augmentar d’un 8,7% a un 25,5%. El professor va reprovar el mal comportament i es va abstenir d’elogiar la conducta dels nens quan estaven fent els seus deures.

Quan van demanar al professor que, en lloc de cinc vegades en vint minuts, els reprovés 16 vegades en vint minuts, la conducta pertorbadora va augmentar encara més. Va pujar fins a una mitja de 31,2% i es va mantenir durant uns dies per sobre del 50%. La mala conducta encara es va accentuar més per l’atenció que se li prestava. Quan els nens van tornar a ser elogiats, va retornar la predisposició al treball.

L’experiment mostra com una conducta pertorbadora no desitjada d’un grup de nens pot augmentar en poques setmanes d’un 8,7% al 50%, només a partir de l’atenció que se l’hi va donar a aquesta conducta.

“Equilibrio y curación a través de la logoterapia”. Elisabeth Lukas

Etiquetat amb: , ,
Publicat a curiositats, educació, experimentació

Perquè la màgia ens sembla tant real

Quan mirem màgia sabem que no és real, però per què ens ho sembla?

A una Universitat dels Estats Units han fet un estudi per comprovar què passa quan les persones mirem màgia. Segons els experts el que veiem depèn de les nostres experiències passades i de les expectatives que tenim.

Etiquetat amb:
Publicat a curiositats, vídeos

Il·lusió òptica

  1. Mira els punts roses en moviment.
  2. Ara fixa la vista en la creu central.
  3. I finalment, continua mantenint la vista a la creu central sense desviar la mirada.

Segur que al fixar la vista en la creu central en un principi has vist que el punt rosa que està en moviment es convertia en un punt de color verd clar. Al fixar més estona la vista en el centre, has anat veient que els punts roses anaven desapareixent fins que tots s’esborraven menys el punt que anava girant.

Aquest efecte s’anomena post-efecte del moviment: el moviment i el color els detectem amb parelles de neurones que s’agrupen d’una manera determinada. Si el període d’exposició s’allarga, provoca un cansament i un dels membres de cada parella de neurones se separa provocant que ens habituem a l’estimulació que estem rebent.

La retina s’ha saturat d’aquest color i hi està menys sensible que normalment. Quan posem la vista sobre l’espai en blanc el cansament es manifesta veient el color complementari, el verd clar.

Etiquetat amb:
Publicat a curiositats, percepció
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu