Consumeixes o beus de forma habitual

– Per què beus? – li va preguntar el petit príncep.
– Per oblidar -va respondre el bevedor.
– Per oblidar el què? -va voler saber el petit príncep, que ja el planyia.
– Per oblidar que tinc vergonya -va confessar el bevedor, acotant el cap.
– Vergonya de què? – va demanar el petit príncep, que tenia ganes d’ajudar-lo.
– Vergonya de beure! – va concloure el bevedor, que es va tancar definitivament en silenci.
I el petit príncep es va allunyar, perplex.
Les persones grans són decididament molt, però molt estranyes, es deia així mateix durant el viatge.

El petit príncep  Antoine de Saint-Exupéry,

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, drogues, general

Efectes de la música en el nostre cervell

Escoltar música provoca en el nostre cervell un augment en la secreció de Dopamina (hormona que estimula les nostres neurones i contribueix a que experimentem plaer i una sensació de benestar semblant a quan mengem, prenem drogues, o practiquem sexe, entre altres)

En un estudi fet per Valorie Salimpoor i Robert Zatorre de la Universitat McGill de Montreal es va comprovar com l’exposició a cançons que agradaven als participants provocaven una secreció de dopamina. Després d’exposar als participants de l’estudi a música instrumental i estudiar-los a través de resonàncies magnètiques, es va concloure que es segrega dopamina mentre s’escolta la cançó, però, uns segons abans de la part de la cançó que ens agrada tant, o després d’haver-la escoltada es produeixen secrecions extres de dopamina. Escoltar música, doncs, ajuda a incrementar el nostre optimisme, reduir la nostra ansietat, augmenta la nosra creativitat i en definitiva la nostra felicitat.

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, drogues, estudis, neurociència

No sempre estem preparats per canviar una conducta

Imaginem aquesta situació

En Joan té una addicció a Internet, als ordinadors, als videojocs. És passa unes 10 hores a l’ordinador i anul·la activitats per poder-hi estar més estona. La seva família no sap com el pot ajudar perquè ell creu que no té cap problema.

Quan hem de fer un canvi en la nostra vida, quan hi ha algun problema que hem de modificar, ens cal primer de tot estar preparats.

Primer hem de saber que tenim el problema, després hem de valorar si val la pena canviar la nostra conducta per solucionar el problema i després ho hem de fer. Un cop fet haurem de pensar com mantenir-la i com aconseguir estar preparats per si tornem a recaure en el problema inicial.

Això que acabem d’explicar i que ens sembla tant evident, son les etapes que recorre la persona i que els psicòlegs James Prochaska i Carlo DiClemente, van definir com les “fases pel canvi” i és aplicable a moltes addicions.

Les fases són les següents:

fases-del-canviPrecontemplació: En aquesta fase no sabem que tenim un problema, no en som conscients. En aquests casos per molt que et diguin que has de canviar la conducta no ho faràs perquè no ho creus necessari.

Contemplació: Comences a examinar els pros i els contres del canvi. En aquest cas ja saps que tens un problema, però encara no fas res per solucionar-lo. Simplement comences a pensar-hi.

En aquest cas si algú et vol ajudar t’anirà bé que t’ajudi a descobrir els avantatges que podràs aconseguir si canvies.

Preparació: Ja acceptes que tens el problema, però no saps com afrontar el canvi. T’ajudaran si t’orienten i t’ensenyen els diferents camins que pots agafar per suprimir la conducta.

Actuació: Disposes d’un pla concret per abordar el problema i canviar. Cal doncs marcar-te un objectiu concret i fer-ho en un temps determinat, uns 6 mesos. Els que t’envolten et poden ajudar a mantenir aquest canvi al llarg dels dies.

Manteniment: A partir dels 6 mesos que ja has canviat la conducta es considera que comença aquest període, en el qual es importantíssim que t’ajudin a anar recordant els objectius que t’havies marcat i el pla que estàs mantenint.

Més tard s’ha afegit la recaiguda com una fase que es pot donar i que s’ha de tenir present per tal d’estar preparat.

La persona va passant per les diferents fases com en una espècie d’espiral. En alguna d’aquestes fases es pot recaure i pot ser que es torni endarrere (es pot retrocedir una fase o més). És important saber-ho i estar preparat per tal de no desanimar-se. La majoria de les persones aprenen de les seves experiències en les recaigudes.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, drogues

La meva parella té problemes amb la cocaïna i jo m’estic amargant.

Quarta consulta d’aquesta secció

Consulta

Hola,
Volia agrair-vos la possibilitat que ens doneu per poder fer consultes. M’agrada això de poder explicar el meu cas per si hi ha algú que també està en aquesta situació. De vegades em sento com si jo fos un cas a part de la resta del mon.
Be, el que us volia comentar es que la meva parella te problemes amb la cocaïna. Jo intento ajudar-lo però no puc. Li dic que vagi amb algú però ell no vol. Cada dia es més difícil conviure amb ell, sempre son mentides, mals humors i agressivitat (no m’ha pegat, però gairebé).
Ell no reconeix que te el problema. Diu que quan vulgui ho deixarà, però jo se que no. I jo, mentrestant m’estic amargant, se que l’he de deixar i fer la meva vida, però no puc. No m’imagino sense ell.
Moltes gràcies

Resposta

Hola Mafalda,

Gràcies per confiar amb nosaltres i explicar les teves preocupacions a Psico-ajuda. Si algú es troba amb la mateixa situació i llegeix aquest post l’ajudarà.

Referent a la problemàtica que està tenint la teva parella, cal que per part teva tinguis molta i molta paciència.  Cal com a primer pas ajudar-la a que s’adoni que te un problema. Mafalda, veig que la teva parella encara està aquí, encara no creu que tingui un problema, per tant, la teva tasca, si el vols ajudar, es anar convencent-lo, sobretot argumentant els pros i els contres, perquè vegi que no pot continuar així. Per aconseguir que es posi a mans d’un professional cal primer que s’adoni que té un problema.

Ara bé, Mafalda, això que t’he explicat es pensant amb ell i la seva problemàtica, però aquí hi ha una cosa molt important, i es que tu has d’estar molt i molt forta per poder ajudar-lo. Comentes que es molt difícil viure amb ell perquè te mals humors, i agressivitat per tant això has d’aprendre a gestionar-ho.

Si et sembla analitza el que estàs vivint: Potser et passa que si ell està be, tu també estàs be? i quan ell està malament? Que et passa quan ell està malament? Com es veu afectat el teu equilibri?  Disposes de recursos per poder afrontar la situació? Això es el mes important Mafalda, cal que tu estiguis segura de tu mateixa, forta i sabent el que tens entre mans. Pensa si et cal ajuda per sentir-te be amb tu mateixa, segura i amb recursos.

Un cop tu ja t’has protegit, i et sent forta, llavors sí que pots ajudar-lo a ell, però recorda, l’ajuda ha de ser amb condicions.  Ell no ha de saber que et té incondicionalment perquè llavors pot haver-hi abús d’aquests mals humors i d’aquesta agressivitat.  Ell ha de veure que l’ajudes, però sempre portant tu el control. I si en algun moment creus que l’has de deixar perquè això no ex compleix, doncs endavant. M’explico?

Mafalda, per tant aquí hi ha una tasca important que has de fer amb tu mateixa. Quan ho aconsegueixis, et sentiràs molt millor i això et permetrà ajudar-lo.

Una abraçada

Pilar Lluveras Psicòloga número de col·legiada 17141.

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a Consultes, drogues

La droga. Vigila el que compres!

Sembla que en el mercat de la droga s’estan distribuint unes “piruletes” com si fossin MDMA.

EnergyControl explica que el mercat d’èxtasi està patint problemes i està costant aconseguir-ne. Al mateix temps s’està detectant un augment d’adulteració segons els anàlisis que s’han fet.

Les piruletes no son MDMA, no és una nova droga. Energy Control recomana prudència a l’hora de comprar MDMA i que s’utilitzi el test de Marquis per assegurar-se que la mostra que s’ha comprat conté MDMA (a Energy Control tenen un servei d’anàlisi on ho pots portar per tal que ho analitzin).

Consulta: Energy Control

Etiquetat amb:
Publicat a drogues

Perquè les drogues creen addicció. Teories

droguesEs considera una droga a qualsevol substància que introduït en l’ésser viu és capaç de modificar una o més funcions de l’organisme relacionades amb la conducta, comportament, percepció o estat d’ànim, independentment de si està acceptada o no per la nostra cultura.

L’explicació del perquè les drogues creen addicció ha estat molt discutida. El model moral, el biològic, la hipòtesi de l’automedicació, i la teoria de l’aprenentatge, son les teories que han intentant explicar les addiccions. Actualment la més acceptada és la teoria de l’aprenentatge social.

Aquestes teories es fonamenten amb el següent:

Etiquetat amb: ,
Publicat a drogues, salut

Medicaments, de vegades en prenem masses!

farmacsNo passa un dia que sentim que alguna persona del nostre entorn s’està medicant per l’ansietat, per l’estrès, per la fòbia.

Ens hem acostumat a assumir que tots en patim o en patirem i que només cal prendre medicaments per solucionar-ho.

Però la qüestió està en si realment calen o no, aquests medicaments.

En un article de la psicòloga Núria Gondón i publicat a la revista del Copc exposa la preocupació sobre la tendència que hi ha actualment a potenciar les malalties des del punt de vista de la industria farmacèutica.

El medicament s’ha convertit en un objecte de consum, i tal com diu el British Medical Journal en l’article “Vendre malestar. La indústria farmacèutica i el comerç de la malaltia” el gran esforç de la industria farmacèutica juntament amb els metges i els mitjans de comunicació de masses, té com a objectiu convencer el màxim número de persones, que estan malaltes.

Com a exemple explica que l’any 1996 diferents diaris anglesos van publicar molts articles sobre la fòbia social i la disfunció erèctil, i van aportar dades sobre la prevalença, l’impacte que produeix en els afectats i l’esperança que hi ha en els nous tractaments. Poc després van aparèixer tres fàrmacs: La viagra, el seroxat i l’aurorix.

Continua explicat que la gent hauríem de ser més conscients del paper que juguen les empreses en la definició i promoció de les malalties, i que en molts casos no s’ha de potenciar que la gent sana es senti malalta.

Font: Article “La fàbrica de malalts” de Núria Gondón

Etiquetat amb:
Publicat a drogues, salut, social

Amfetamines. Si en vols prendre, primer pensa-t’ho!

Si has pres amfetamines ja deus saber que produeix efectes estimulants, sensació de benestar, eufòria, et dona energia, se’t redueix el cansament i la son, augmentes la sensació d’alerta, et millora el rendiment intel·lectual i psicomotor.

Sembla que tot siguin coses positives. Per què, doncs, hauríem de deixar de prendre’n?

anfetasQuan es pren amfetamines els efectes s’inicien una hora després de la seva administració, d’entre 1 i 3 hores i poden continuar fins a 8-12 hores.

Quan s’acaben els efectes agradables apareix una sensació de baixada (crash) amb disfòria, cansament, depressió, decaiguda, irritabilitat. Aquestes baixades son més intenses si el consum d’amfetamines ha estat alt o s’ha consumit de forma repetida.

És molt freqüent que es consumeixin de forma compulsiva (en forma d’afartaments) durant un o dos dies, justament per evitat aquestes baixades. Això provoca que la persona quedi en un estat total d’esgotament físic i mental, durant uns dies després.

El problema més greu és que aquests efectes indesitjables poden aparèixer en qualsevol moment, fins el punt que una dosi que s’havia tolerat bé un dia, pot no ser ben tolerada un altra i provocar aquestes efectes negatius com:

Hipertensió arterial, arítmies greus, tremolors, vertigen, convulsions, tensió muscular, i fins hi tot provocar efectes mortals.

A nivell psicològic apareix disfòria, insomni, confusió, apareixen conductes freqüents d’agressivitats amb conductes de violència i risc.

Així mateix també cal alertar que les amfetamines provoquen:

  • Tolerància que es va incrementant iniciant-se el consum en forma de “binges” (afartaments) per poder mantenir l’eufòria. Aquesta afartaments duren unes 12-48 hores i acaben amb l’esgotament del subjecte.
  • Sensibilització (increment de la resposta després d’administrar-se provocant estats psicòtics) i
  • Dependència.
  • Síndrome d’Abstinència, una necessitat irresistible de consumir (craving). Comença a les poques hores d’haver-ne pres amb disfòria, depressió agitació ansietat, Etc. Entre la primera i la 10 setmana el desig de consumir-ne va augmentant i apareixen molts epissodis de craving fins i tot amb l’aparició d’idees suicides.

Més informació a “Las anfetaminas” – P. Robledo Universitat Pompeu Fabra i al Wiki de Psico-Ajuda.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a drogues

Per què quan bec em costa arribar a l’orgasme?

Cada vegada que bec em sento eufòric, content, més segur de mi mateix. Estic molt “agut” amb els meus amics, noto que tothom s’ho passa millor amb mi i m’ajuda a adreçar-me a les noies.

Però quan vull tenir relacions sexuals no reacciono com a mi m’agradaria. Em dificulta l’erecció.

L’alcohol té efectes oposats: per un costat et provoca eufòria i desinhibició, però per l’altra hi ha descoordinació motora, alteracions, confusió mental, etc. que provoca en els nois dificultats per aconseguir l’erecció i l’orgasme i en les noies dificultat per la lubricació, per la qual cosa la penetració fa mal i també costa més arribar a l’orgasme.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a drogues, salut

Risc que tenen les drogues segons els joves de 15 a 24 anys

Quin grau de risc tenen les següents drogues per a la salut de les persones? Dades extretes de l’Estudi fet per “Eurobarometer de la Comissió Europea” el maig del 2008.

Aquestes son les respostes d’un grup de joves d’entre 15 i 24 anys. En els resultats no hi ha cap sorpresa, per un costat i com a menys risc, s’han posat les drogues legalitzades i amb més risc les altres.

Però que han considerat els joves com a risc? la salut, o l’addicció que provoquen?

Etiquetat amb: ,
Publicat a drogues, estudis

Consum de drogues i activitat física

Segons un estudi fet pel Dr. Ricardo Fabián Biondi i publicat a Alcmeonla, revista argentina de clínica neuropsiquiàtrica sobre “la importancía de la actividad física en el tratamiento de deshabituación a las drogas“, destaca l’educació física com una de les èines indispensables de prevenció i per al tractament de la deshabituació a les drogues de manera que els centres que es dediquen a aquesta tasca la considerin com a part del seu tractament.

El treball parteix del supòsit que l’activitat física ajuda a desfer barreres, bloquejos i fixacions pel que fa a tensions musculars, però també ajuda psíquicament: al fer activitat física es produeix una integració entre el cos i la ment provocant molts canvis positius en la conducta.

Ricardo Fabián va seleccionar un grup de 25 pacients dels dos sexes i d’edats diferents, que estaven en fase de desintoxicació i un cop avaluats medicament, durant el període d’abstinència van iniciar també classes d’educació física, seguint un treball individual per cada un dels pacients.

Després d’uns dies van començar a obtenir millores físiques (es millora la coordinació, qualitat del son, etc.), però sobretot psicològiques i socials (menys ansietat, van començar a aprendre a controlar els impulsos nerviosos, i per tant van saber manejar la seva conducta, van aprendre a comunicar-se amb els companys, i a responsabilitzar-se amb el joc, tant si guanyaven com si perdien, etc.)

Com a conclusió, i segons els resultats obtinguts en aquest estudi, l’activitat física aplicada de forma individual segons les condicions de cada persona, és un component essencial per al tractament de deshabituació en la drogodependència i molt més important en la seva prevenció donat que redueix o elimina aquells factors de risc, així com ensenya a moure’s millor en societat.

Font : La importancia de la actividad física en el tratamiento de deshabituación a las drogas

Etiquetat amb: ,
Publicat a drogues, salut

Els videojugadors recorren menys a les drogues que els que no juguen

Els jugadors recorren menys a les drogues que els que no juguen: Segons un estudi fet per la Universitat Complutense de Madrid i l’Associació de Videojugadors, sobre “Els hàbits de consumir drogues, alcohol i tabac entre videojugadors i no videojugadors (joves i adults)” els jugadors consumeixen lleugerament menys drogues, alcohol i tabac que els altres.

L’estudi es va fer amb nois i noies de 18 a 24 anys obtenint un més baix consum entre els videojugadors que entre els altres, cosa que ha portat als investigadors a suposar que la pròpia experiència del joc es suficientment gratificant com per a no haver de consumir drogues i alcohol.
Javier Rodríguez responsable de Sega a Espanya, ha explicat que aquestes dades corroboren el que segons ell ja se sabia, “que els videojocs no son nocius ni han d’associar-se a altres hàbits o conductes perjudicials per a la salut”. Continua dient que hi ha una tendència a potenciar els jocs en equip i que fins i tot s’està introduint la modalitat del joc familiar o social, fomentant així la comunicació i el companyerisme allunyant als usuaris de la imatge tradicional de persones solitàries amb hàbits nocius.
Font : Juegos PC
Etiquetat amb: ,
Publicat a drogues, jocs, joves

Et sembla que beus una mica massa

Cas :
En Robert es un noi que fa poc que va acabar la carrera d’econòmiques. Actualment està treballant a una empresa multinacional i té un bon sou. Dos dies a la setmana es reuneix amb un grup d’amics, i els caps de setmana també els veu.

Es molt sociable, coneix molta gent de diferents ambients. Quan surt amb els amics normalment va a fer un parell de copes, al plegar de la feina sempre surten amb els companys i també van a fer unes copes. Quan es retroba amb els antics companys d’universitat també i a més sempre troba a un o altre dels veïns i van a parar a algun bar a fer una copa. Els caps de setmana normalment surt a ballar i també pren alcohol.

Últimament als matins comença a notar que li costa aixecar-se, té mal de cap i hi ha hagut dies que ha arribat tard a la feina, cosa que li ha fet pensar que potser entre una cosa i una altra veu massa alcohol.

Resposta :
Nota : Aquesta explicació es pensada per aquelles persones que com el Robert sembla que no tenen greus problemes de dependència amb l’alcohol, però que a la llarga la poden tenir.

Creus que tu estàs en el mateix cas que el Robert?, Doncs si vols, hi ha un programa molt senzill que dura 4 sessions i es pensat per gent com tu, la idea es que no has de deixar definitivament de prendre alcohol (si tu no vols), simplement es qüestió de controlar la quantitat que en prens.

Si de moment penses que no val la pena anar a un especialista per fer aquest programa, te l’intentaré comentar per si vols fer alguna cosa al respecte :

Primer hauries de fer una avaluació per assegurar-te que estàs com el Robert, vull dir que no tens una greu dependència, el psicòleg et donaria eines per poder avaluar-te millor, però pots fer-te tu mateix una prova, deixa de veure una o dues setmanes (però de veritat, vull dir sense res d’alcohol, ni cervesa, eh?). Si ho pots aguantar ja es una gran cosa.

Segon, ara has de decidir que vols fer si deixar de beure per sempre o si vols aprendre a veure de forma controlada. Suposem que t’inclines per aquesta segona opció, has de començar primer apuntant-te el que beus, quina quantitat beus i en quins moments beus.

Quan ja estiguis acostumat a anar apuntant tot això, hauràs d’anar agafant situació a situació (de les que tinguis apuntades) i intentar imaginar-te la mateixa situació però sense beure alcohol, m’explicaré, imagina’t que una de les situacions que has apuntat es que “sortint de la feina vas amb un dels companys a fer una copa al bar del costat”. Una de les situacions canviades poden ser que en comptes de prendre alguna cosa amb alcohol pots demanar alguna cosa per picar i un refresc. O també pots canviar la situació i en comptes de baixar al bar del costat pots proposar-li que l’acompanyes un tros fins a casa seva, etc.

Consisteix a que tinguis present sempre totes les situacions que normalment prens l’alcohol i que en suprimeixis unes quantes, de manera que el resultat final sigui que prens menys alcohol al llarg del dia.

Explicació :
Basat en el programa de beure controlat de Sobell i Sobell (1993): Es un programa molt senzill de 4 sessions i el que pretén no es que es deixi de veure definitivament (encara que també es pot fer amb aquesta intenció) sinó que es begui de forma controlada.

No cal dir que per poder realitzar aquest programa de forma adequada caldria anar a un psicòleg especialista

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, drogues, salut

Vols deixar de fumar?

Cas :
L’Andreu, en Joan, la Paqui, l’Enric, la Joana etc.  tots tenen una cosa en comú. Fumen. Estan pensant en deixar-ho. No saben com fer-ho, ho han provat moltes vegades i mai ho han aconseguit.

Resposta :
Aquesta explicació va per tots aquells que ara esteu llegint això i us esteu plantejant deixar de fumar. Hi ha molts sistemes per fer-ho. El millor es la hipnosi clínica, però si no us decidiu: podeu consultar a través d’Internet que hi ha tractaments per seguir, o comprar-vos un llibre d’autoajuda. els programes que fan per la televisió també ajuden. Es poden seguir tractament mèdics substitutius de la nicotina, o acupuntura, amb EFT, hipnosi etc.
Aquí jo us parlaré dels tractament psicològics, i d’aquests els que ara per ara han donat millors resultats :

– Primer : Es molt important que us prepareu. Això vol dir que decidiu un dia concret que serà el dia que deixareu de fumar. Ho heu de dir a tots els que us envolten, inclús fer com un petit contracte (per exemple amb la vostra parella, amics, etc…) comprometent-vos a deixar de fumar a partir del dia X.

– Segons : Abans d’arribar al dia X començarem utilitzant diferents tècniques. Us parlaré d’algunes però es molt important que si us decidiu a utilitzar-les primer ho pregunteu a algun especialista (no son adequades per a tothom) :

Hi ha el que es diu fumar ràpid i consisteix a que cada vegada que fumeu, feu calades cada 6 segons fins el punt que comencereu a trobar-vos malament (amb nàusees, mareig, etc). També es pot marcar un temps i anar fent calades fins arribar a aquest temps que prèviament s’ha establert. Aquesta tècnica s’ha de prendre amb moltes precaucions (s’ha de tenir bona salut física, no tenir sobre-pes, no patir malalties cardiovasculars, tenir la pressió dintre la normalitat, que es tingui menys de 40 anys, etc.).

Es pot fer també la tècnica de retenir el fum dintre la boca fins que provoca mals sabor, picors etc. (aquesta tècnica potser es menys arriscada que l’altre i pot donar també bons resultats).

Arribat el dia X es deixa de fumar.

– Tercer un cop ja s’ha deixat de fumar us heu d’entrenar en habilitats per poder afrontar les situacions de risc : Penseu per exemple que us prepareu per fumar i de seguida heu d’imaginar que sentiu sensacions desagradables (per exemple les nàusees que sentíeu quan fumàveu fent calades rapides) Això heu de tenir en compte que s’ha d’entrenar bastant, per evitar que torneu a caure.

Si treballeu aquestes tres fases, us en podeu sortir, però penseu que una cosa es el fet de deixar de fumar (es pot aconseguir, relativament fàcil) i l’altre es continuar sense fumar (això es el que heu de treballar vosaltres sols o amb un especialista que us ajudi).

Explicació :
En aquesta explicació s’han utilitzat els programes multicomponents. Són els que han donat millor resultat fins el moment. Dintre de les tècniques s’han comentat el fumar ràpid i retenir el fum a la boca. Amb aquests programes es dona també molta importància al fet de treballar les habilitats per a afrontar les situacions de risc un cop ja s’ha deixat de fumar.

Comentar també que es podrien utilitzar altres tècniques, les de tipus aversiu (xocs elèctrics, saciació, etc.), d’autocontrol, la reducció gradual etc.

Etiquetat amb: ,
Publicat a Ansietat, drogues, salut

Prens cocaïna?

Cas:
La Verònica és una noia de classe mitja-alta, té 18 anys i acaba de començar el primer curs a la Universitat. A la Universitat ha conegut un grup d’amics que li han deixat provar cocaïna. En un principi la Verònica va començar només per curiositat, a ella no li fa falta prendre res per divertir-se, per això normalment no veu gaire alcohol, i en prou feines fuma, però amb la cocaïna ha descobert que tant bon punt en pren, arriba a un estat d’eufòria, d’alegria tal, que no ho pot comparar amb res, cosa que l’ha portat a repetir l’experiència diversos cops.

De moment es reuneixen de tant en tant i en prenen, però ja fa uns dies que està notant que per aconseguir el mateix estat que abans n’ha de prendre més sovint i més quantitat. A més a més quan li acaba l’efecte, la sensació es molt desagradable : li apareix una buidor, cau en un estat depressiu i molta tristor.

Últimament hi ha dies que no es pot aixecar, està esgotada i no pot dormir. La qüestió està que si pren una dosi de cocaïna això se li passa momentàniament, encara que després torna a estar igual o potser pitjor que abans.

A casa seva han començat a notar que hi ha alguna cosa que no va be. No saben el que li passa, més aviat es pensen que té una depressió. La qüestió és que han decidit anar a veure un psicòleg.

Resposta:
Estàs llegint això? potser et sents identificat/ada? Encara no has demanat ajut a ningú? Vols que intentem analitzar conjuntament el que et passa?

Estigues tranquil, ara només estàs tu i l’ordinador, pots analitzar si realment el prendre cocaïna t’està afectant a tu físicament o a la teva vida, vull dir que potser hi ha dies que no pots continuar si no et prens una mica de cocaïna? o potser quan, després de prendre’n arribes a casa i caus en un abatiment tant gran que no et veus en cor de continuar, o potser comences a tenir problemes físics.

Si has pogut adornar-te’n que alguna cosa no funciona, has aconseguit fer un pas endavant. Molt be, aquest és el camí. de moment ara veus que has de fer alguna cosa. No, no pensis que això passarà i que amb la cocaïna podràs tornar a fer la vida d’abans. Pensa que ara que ja veus que t’està fent mal, hem de començar a treballar.

Primer no cal que et digui que t’aniria molt be que algú t’ajudés, evidentment és un camí llarg que tindràs alts i baixos i que potser tot sol et serà difícil. De totes maneres si encara no et decideixes et procuraré “ajudar” en el que pugui:

– Has d’observar-te. És important que t’apuntis cada vegada que prens la droga, on la prens, en quines circumstàncies, intenta saber perquè en aquell moment la prens etc. (el psicòleg té eines per ajudar-te a avaluar millor totes les teves conductes que envolten la situació i a més a més t’ajudarà a trobar les tècniques millors per poder deixar la cocaïna).

– És molt important que segons aquesta observació es pugui saber si hi ha dependència o no. Pot ser ara tu que estàs llegint, pensis que només en prens de tant en tant i que realment no estàs “enganxat/da” …. doncs això és el que has de saber, amb aquesta observació i avaluació podràs saber si realment ets depenent de la cocaïna. De totes maneres, no és que t’ho vulgui posar molt negre, però la cocaïna és molt additiva, vull dir que per poca que en prenguis, de seguida en depens.

– Be, un cop assumim que depens de la cocaïna i que t’està perjudicant . Un cop assumim que seria interessant deixar-la perquè t’està privant de poder portar una vida normal (potser has perdut alguna feina per culpa de la droga???, potser no pots anar a classe com t’agradaria????), el següent pas és que et desintoxiquis (no t’espantis!!!!!! vull dir que has d’aconseguir que el teu cos no li quedin restes de la droga). Aquí vull que pensis, i això és molt important que la cocaïna en si mateixa no provoca dependència física (un cop estàs desintoxicat), vull dir que la falta de la substància, per ella mateixa no fa que en vulguis tornar a prendre, si no que el problema és més psicològic.

– Per aconseguir-ho has de intentar modificar els teus hàbits. Mira la llista que t’has fet, intenta esbrinar en quins moments la prens (per exemple quan esteu avorrits amb els teus amics ?) i procurar que aquests moments anteriors a la presa de la droga no es donin. si veus que t’és impossible aconseguir-ho has d’anar amb algú que t’ajudi (hi ha molts que per aconseguir-ho s’ingressen voluntàriament en algun centre que els ajuda). El problema es que quan aconsegueixes que el teu cos quedi net de droga el que s’ha de treballar és entrenar-te perquè puguis refusar aquesta droga. T’ha de quedar clar que en realitat no és el cos que et demana la droga, si no el cap (per tant hem d’ajudar-te a trobar la manera de controlar aquesta demanda que et fa el cap).

Això no cal que et digui que és un procés llarg, que hauràs de tenir paciència, i que potser algun cop tornaràs a caure, però que si ets conscient d’això, podràs treballar-ho. Aquí, però si que ja et recomano que vagi amb algú que et donarà tècniques per entrenar perquè aconsegueixis aquestes habilitats de control. Pensa (o potser no cal que t’ho digui, que ja ho saps) que l’efecte de la cocaïna és tant immediat, que de seguida obtens recompenses agradables, però també vull que recordis cada vegada que això se’t passi per cap que quan s’acaba l’efecte de la droga la sensació és tant “buida”, tant “trista”, tant de “desconsol” i tant llarga en el temps que no compensa el haver-ne pres.

Com

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, drogues, salut
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu