Por 13 razones (2a temporada) – comentaris

Publiquem una nova entrada d’aquesta Secció TV

Tercera entrada sobre la Serie “Por 13 razones”, (vegeu la primera  Por 13 razones 1a temporada – Parlar-ne o millor no parlar-ne!) i la segona a Por 13 razones 1 temporada – Assetjament escolar – la bola de neu)

Resultat d'imatges de por 13 razones 2 temporada portada

El text de continuació pot tenir spoilers

En aquesta segona temporada i rodant en la mateixa història, apareixen nous aspectes interessants des del punt de vista psicològic per poder treballar-les en grup:

Noia sexualment activa: Així com en la primera temporada apareixen els abusos sexuals, i la violació però acceptant que ho son sense cap dubte. En aquesta segona temporada ja ofereixen una imatge de la Hannah com una noia sexualment activa i  això obra la porta al dubte (vegeu les escenes del judici) de si essent així, es pot considerar que es una violació o no.  Bon tema per analitzar-ho en grups d’adolescents per no caure en cap error:

Tot el que no sigui consentit s’ha de considerar violació.

Addicció: Quan s’és addicte? Com adonar-te’n que pots arribar a ser addicte. En Justin a la serie es una mostra clara que es comença amb una droga que segons ell mateix diu “es barata” però que provoca que perdi el control sobre la seva vida fins a deixar-lo vivint al carrer i sense res.

Armes a l’abast dels adolescents: Alguns dels capítols on ens mostren la facilitat que tenen per aconseguir armes i el tiroteig frustrat a l’Institut del final de la temporada, també es un tema important per treballar-lo.  Per part dels adults per analitzar els permisos d’armes, si cal o no cal (debat que actualment ja se’n parla), però pels joves també perquè, encara que puguin tenir accés a elles, que s’aconsegueix utilitzant-les? i com poder trobar una altra manera per poder aconseguir allò que vols aconseguir? (potser el que es vol es que et respectin o que t’escoltin ,etc.)

Embaràs no desitjat: La Chloe, la parella d’en Bryes està embarassada i durant tota la temporada ho porta en secret (suposem que en una tercera temporada es tractarà aquest tema amb més detalls, així que ho deixarem per comentar-ho en la següent temporada)

 

Podeu continuar llegint la següent entrada comentant també la 2a temporada de Por 13 razoness 2a temporada jocs online estimulació visual, on es parla del jocs online i els records.

 

Etiquetat amb: , , , , , , , ,
Publicat a educació, joves, series

Ell jeu al sofà i jo em passo tot el dia cridant – relacions de parella

Resposta a la Consulta feta a Vols fer alguna consulta?

Consulta

Bon dia,

Sóc l’Alba tinc 36 anys i fa 11 mesos que sóc mare, la meva vida en parella va de mal en pitjor, la veritat és que tot el que està passant ja ho havia d haver previst..ell des de sempre ha volgut fer activitats i els seus hobbies els caps de setmana.. o dissabte o diumenge o en algun cas els 2 dies.. portem 15 anys junts i ell sempre ha volgut ser pare i ha insistit molt per ser-ho, jo en canvi m ha costat més prendre la decisió potser perquè veia que ell no és persona d estar en família, perquè mira per ell i el seu propi benestar.. però el fet és que m anava fent gran i pensant que se’m passaria l’arròs vaig decidir que volia ser mare, cosa que no me’n penedeixo estimo al meu fill amb bogeria. El fet és que ja gairebé des que ha nascut el nen he hagut de suplicar que es quedés a casa per ajudar-me perquè ell sempre ha intentat marxar..al principi de mala gana ho va fer perquè va ser cesària i necessitava ajuda però poc a poc ha anat buscant el seu espai deixant-me tota la càrrega a mi.. Ara si o sí marxa el dissabtes a fer el seus hobbies, un dia que jo estava refredada i no em trobava massa bé li vaig demanar que es quedés per ajudar-me amb el nen i es va ficar histèric diguen-me que només el volia putejar que jo no estava tant malament, que per una mica de refredat ja em podia quedar sola i que només ho feia perquè es quedés a casa El fet es que em va amargar el cap de setmana..
Ell diu que treballa molt que està molt estressat i que necessita desconnectar. jo també treballo 8 h i a una hora de camí de casa i vaig de cul intento fer un horari intensiu llevant-me cada dia a les 5.30 per poder estar més amb el nen i vaig molt cansada, perquè ell no arriba fins les 20 h…espero el cap de setmana amb candeletes per poder descansar i al final acabo més cansada perquè he d’estar bona part del dissabte sola amb el nen , fent rentadores i feina endarrerida mentre ell està amb bici.. després arriba i tampoc ajuda gaire..està cansat i jeu al sofà amb el mòbil i la tele..em passo tot el dia cridant dient que s han de fer les coses i ell ni s hi immuta o bé em diu que les farà més tard o fa alguna cosa i de seguida torna a descansar..a part el dia que estem junts es passa el dia amb el mòbil, si anem a esmorzar a dinar o si estem a casa, o comentant on ha anat amb la bici o on vol anar amb els seus amics..el sexe molt malament no tenim relacions jo vaig molt cansada i a part no em ve de gust estar amb una persona que només mira per ell. Jo estic consumida i sense il·lusió perquè el seu pla és anat treballant cada dia i el cap de setmana poder fer la seva..a sobre a la feina com que faig horari intensiu no tinc vida social perquè minimitzo les pauses i gairebé no veig a ningú..
Estic d’acord que tothom ha de tenir el seu espai però de tant en tant, però quan es té un nen tant petit crec que tothom ha de renunciar a una part o bona part de la seva vida anterior, el dia no té més hores i sinó ho fa un o ha de fer l altre membre de la parella..ell no fa mai plans en comú no sé sortir d’escapada per un pont o una excursió planificada tots junts..anem fent sobre la marxa. En canvi quan es tracta dels seus hobbies ja ho té tot programat.. em sento segon plat i que tota la responsabilitat del nen cau sobre mi, sento que la meva vida ha canviat un 100% mentre que ell pot anar fent moltes de les coses que feia abans de ser pare…acabem discutint cada dia i fins i tot ens insultem em sap greu que el nen creixi entre crits i no sé que fer.. jo no vull estar amb una persona que primer sigui el seu benestar que el de la seva família.. em fa sentir molt sola i poca cosa…entre setmana no ens veiem per horaris i el cap de setmana perd mínim mig dia amb les seves coses.. i després a sobre li costa col.laborar amb tot..I em diu que sóc una egoista, una nena mimada que el vull tenir sempre amb mi com un esclau i que si vull un esclau que m’agafi un gos..A vegades m ho fa creure penso que sóc una egoista però després veig que jo em sacrifico molt més que ell i que ell n’hi ho veu ni ho valora.. No sé que fer,estic desesperada i amb ganes de plorar perquè discutim i discutim i no arreglem res.. Què puc fer?

 

Resposta

Bon dia Alba

Primer de tot felicitats per la maternitat, i espero que tu i el teu fill estigueu molt be de salut.

Referent a la teva consulta, si et sembla ho podem enfocar des de dos punts diferents:

Primer punt: Alba, quan s’acaba de tenir un fill sempre es veuen les coses més en negatiu. Això t’ho dic perquè et pot ajudar a veure que, encara que el que està passant no va be, hi ha sortida, només que l’hem de veure i treballar des de la calma i la paciència.

Dit això, anem ja per la segona reflexió:

Comentes que ja durant els 15 anys de vida en parella ja anaves veient que ell no es preocupava massa per la família ni per la logística de la casa i ara amb l’arribada d’un

Etiquetat amb: , ,
Publicat a educació, Problemes parella, teràpia de parella, teràpies

Com som? Reflexions després de l’atemptat de Barcelona

Després d’aquest terrible atemptat d’ahir a Barcelona, ens preguntem, Com som?  Hi ha essers humans bons i n’hi ha de dolents. És així de simple?

Unes persones que poden fer una acció tant “dolenta”, son dolents i ja està? Si fos així, seria fàcil arreglar la societat:  els essers humans bons només haurien de matar o sotmetre als que son dolents i així aconseguiríem una societat en pau.

Però, no es això, no!!! el problema es més greu.

El problema es que tot esser humà te una part dolenta i una part bona. Per què a moments aflora la part dolenta i en d’altres aflora la part bona?

Se que molts dels que llegireu això d’entrada no compartireu aquest punt de vista.

Us poso aquí alguns estudis que demostren aquest aspecte fosc que tots tenim dins nostre:

Experiment Milgram: Estàs segur que tu no ho faries? en l’estudi demostra que les persones, la gran majoria seriem capaços de provocar descarregues elèctriques a una altra persona més enllà dels límits, encara que li féssim mal, només, segons diu Milgram perquè quan rebem ordres “delegem la responsabilitat” i no ens plantegem si fem be o no.

L’Experiment de la presó d’Stanford en l’experiment s’encarrega a un grup de persones perquè facin de presoners en una presó i un altre grup perquè facin de guàrdies. Els dos grup acaben integrant el seu rol de manera tant real que els que fan de guàrdies fan conductes sàdiques, d’abús d’autoritat.  L’experiment el van haver de suspendre, però una de les conclusions és que segons el rol que vius o que creus que tens pots arribar a fer conductes nocives cap als altres.

Així si acceptem que tenim aquesta part fosca tots nosaltres. I a més a més acceptem que quan tenim un conflicte mental, quan tenim pensaments oposats davant d’una decisió que potser no es correcte, ens veiem obligats a automotivar-nos i ens autojustifiquem per no estar en dissonància interna (vegeu  Teoria de la dissonància cognitiva“) la situació encara es complica més:

  •  Som capaços de fer coses dolentes
  • A més a més si les fem, ens autojustifiquem per no tenir un conflicte intern.

Així doncs, com podem evitar que hi hagi gent que pugui fer coses tant terribles com les que van fer ahir a Barcelona?  Que s’ha de fer? D’entrada seria fàcil, “educar” a l’individu!!. però serveix suficientment?

 

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, educació, estudis, filosofia, grups

La culpa. Que és la culpa?

És una de les emocions més destructives que tenim.  Però, Que és la culpa? i Com ens podem alliberar d’ella quan no ens cal tenir-la?

Posem un exemple:

Imaginem que un nen petit trenca un plat.  El nen, com que pensa que ha actuat malament i sap que la seva mare el renyarà, s’imposa ell mateix un castic. Es castiga tancant-se a la seva habitació (per exemple). 

El que està sentint el nen es “culpa”.  Ell pensa que ha actuat malament i per tant s’imposa ell mateix un castic.

Els adults, també fem el mateix, quan pensem que hem actuat malament, ens sentim culpable, i ens imposem un castic. El castic que ens imposem és “fer-nos sentir malament”.  Quan fem alguna cosa que creiem incorrecte (discutir amb algú que estimem, o fer alguna cosa mal feta sota el nostre punt de vista) ens castiguem. El castic que ens autoimposem es obligant-nos a estar constantment pensant en això i no permetent-nos sentir-nos be.

Continuem amb la historia:

La mare, quan arriba, i veu el plat trencat, i veu que el nen, ell mateix s’ha imposat el castic, no el castiga tant.  La mare pensa… “pobret! ell mateix ja veu que ha actuat malament, no cal que el castigui jo”.

En aquest moment, la culpa ha ajudat al nen a no rebre un castic molt fort.

Els adults ens passa el mateix, moltes vegades després d’haver actuat malament, el nostre sentiment de culpa ens ajuda a que l’altra persona no ens castigui tant.  Però continuant amb l’exemple, la pregunta és:

Si la mare se’n va a treballar, el nen, Cal que continuï tancat a l’habitació? o pot sortir? (i quan la mare torni, si ho creu convenient ja es tornarà a tancar a l’habitació?).

La resposta suposo que estareu d’acord es que No, no cal que es quedi tancat a l’habitació si la mare no ho veu. El castic que ell mateix s’ha imposat, no cal que el continuï fent si la mare no hi és.

Els Adults també caiem en aquest parany, hem actuat malament, ens hem auto-castigat, i la pregunta és, cal que continuïs castigant-te si l’altre persona en aquests moments no la tens davant? Per exemple, Si t’has discutit amb algun amic, i li has dit coses molt grosses, i l’amic no el tens davant, son les 12 de la nit, per exemple, Cal que estiguis castigant-te perquè creus que t’has portat malament amb ell? no es més pràctic (o lògic), ara que ell no es davant teu, relaxar-te i posar-te a mirar una pel·lícula, y demà quan el tornis a veure si cal li demanes disculpes.. o no! ?

Mai ens han ensenyat que les emocions son unes eines que tenim, però que no hem de ser esclaus d’elles!!, al contrari, les emocions ens ajuden en molts moments (al nen li ha anat molt be el sentiment de culpa, perquè ha aconseguit que la seva mare no el renyi tant, a l’adult l’ha ajudat a que la discussió fos menys intensa). No entrarem a analitzar què està ben fet i que està mal fet, perquè això ho hem anat adquirint de petits per influencia de la societat, la família, l’educació, la religió, etc. L’important aquí, es aprendre que moltes vegades ens quedem enganxat a aquesta “culpa” i no te cap utilitat pràctica.

Es bo que aconseguim veure les emocions d’una manera més “pràctica”. Xoca una mica i sobretot perquè hem rebut aquesta educació en la qual es premia a la persona que te aquest sentiment de culpa.. i si, és correcte, si t’has discutit amb algú i et sap molt greu perquè li has dit coses molt grosses, es correcte que analitzis i intentis rectificar el teu comportament, pero això no treu que quan la persona no estigui davant teu, hagis d’estar castigant-te.

En el nostre Centre treballem per aconseguir no ser esclaus de les nostres emocions, perquè, encara que en moments, es inevitable que l’emoció ens domini, en d’altres aquesta emoció no ens cal per res.

 

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, educació, EFT, EMDR, hipnosi, teràpies

La dona – Desequilibri de genere en matemàtiques

La presència de les dones en ciència i tecnologia es encara molt baixa comparat amb la presència de l’home.  Per que?

Es pot pensar que la dona no està interessada en aquests tipus de “feines” donat que la quantitat de dones que volen fer carreres tècniques es molt baixa. Però la realitat es que, un cop formades i a l’hora d’optar a una feina, l’home trobarà la feina molt més ràpidament i estarà molt més ben remunerat que una noia (estem parlant en termes generals).  La dona ha de competir amb el que s’anomena el “sostre de vidre” (és aquella superfície invisible en la carrera laboral de les dones, difícil de traspassar i que ens priva de seguir avançant. El seu caràcter d’invisibilitat ve donat pel fet que no existeixen lleis ni dispositius socials preestablerts ni codis visibles que imposin a les dones aquesta limitació, sinó que està constituït sobre la base d’unes altres característiques que son difícils de detectar (l’educació, la desconfiança per falta de models femenins, estereotips (exemple: a les dones no els interessa ocupar llocs de responsabilitat, o tenen por, o no tenen autoritat, etc.) etc.) .

Dins de les carreres tècniques, la que te menys demanda femenina es la carrera de matemàtiques (també la de ciències computacionals).

The University of MelbourneA la Universitat de Melbourne s’ha pres la mesura extraordinària de convocar unes places de treball per a dones,  (http://www.abc.net.au/news/2016-05-18/melbourne-university-opens-up-jobs-to-women-applicants-only/7426704) només amb l’intent d’impulsar un canvi en aquesta àrea que actualment està dominada pels homes.
Lesley Ward, Professora Associada de Matemàtiques de la Universitat d’Austràlia del Sud, i presidenta de les dones en matemàtiques del Grup d’Interès Especial de la Societat Matemàtica d’Austràlia (WIMSIG), va dir que com més alt es el rang menys dones hi ha:
“En el primer rang acadèmic de professor associat hi ha només el 30 per cent de dones. Al segon rang, el de professor associat el percentatge ja ha disminuït a menys del 20 per cent de dones.  I en el rang més alt, de professor, ja només és el 9 per cent de dones.

La mesura encara que pot semblar discriminatòria, calen mesures d’aquest tipus per anar “normalitzant” i promovent la igualtat.

En aquesta web, l’any 2008 ja vam escriure sobre els estudis de matemàtiques i les dones. Vegeu Estudiar matemàtiques

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, educació, estudis, social

Malalties mentals. De qui és la culpa? (part 2)

En l’anterior entrada de Malalties mentals. De qui és la culpa? La Judith Vockenroth ens ha fet arribar aquestes dues imatges, que molt amablement ens ha traduït al català. Son un exemple molt clar de com tractem diferent a una persona si pateix una malaltia física o una de mental.
Moltes gràcies Judith!

malalties mentals

malalties mentals2

 

 

Imatges originals de
http://3.bp.blogspot.com
https://i.chzbgr.com/

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, educació, salut, teràpies

Maltractaments – Noies maltractades

En altres posts ja hem parlat del maltractaments des del punt de vista del noi controlador. Avui però, aquest post va dirigit a les noies.Vegem aquests exemples:

maltractaments 3

Cas 1
Fa un temps em van venir a la consulta una parella, la noia tenia molts gelos, i això estava provocant que la relació de parella fos cada cop més complicada.

Aquesta noia havia tingut altres relacions anteriors en les quals havia patit maltractament psicològic. Amb aquestes anterior parelles ella havia après que ell estava constantment pendent del que ella feia. Llavors, quan arribava a un punt tal de control, aconseguia deixar-lo.

Ara, però, amb aquesta parella, ella sense adonar-se’n, volia que ell repetís el mateix patró.  Li semblava que, si ell no estava enviant-li missatges constantment, i vigilant a l’hora que arribava a casa, això era perquè no l’estimava prou.

Cas 2
Fa un temps va venir a la meva consulta una noia que s’havia separat i que en aquell moment estava amb una altra parella.  El motiu de la consulta va ser perquè tenia un trastorn d’afartament.

Ella havia patit maltractament amb l’anterior parella i amb aquesta també estava repetint el mateix patró.

Igual com el Cas 1, aquesta noia sense adonar-se’n,  estava acostumada a les exigències de l’altre fins el punt que si no rebia aquest tracte de control ella ho considerava com si l’altre passes d’ella.

SI ESTÀS PASSANT PER UNA SITUACIÓ SEMBLANT

Quan estem en una situació semblant normalment no ens n’adonem.  Com en els exemples anteriors, en el primer cas es va al psicòleg perquè hi ha problema de gelos i en el segon cas hi ha un trastorn d’afartament.

En realitat hi ha un patró mal après de relació de parella.  Pel motiu que sigui (sigui la família, sigui l’escola, els amics, sigui la primera parella, etc.) aprenem un patró de relació.  I pensem que aquest patró es el correcte (considerem correcte que ell sàpiga en tot moment els nostres moviments, si sortim amb altre gent, a l’hora que tornem a casa, si tenim algú a casa nostra, etc.)

L’important es que ens en puguem adonar.  Pregunta’t si aquesta relació que estàs tenint no et fa sentir massa “controlada”? Encara que te l’estimis tant que t’agradi que estigui pendent de tu, pensa si no estàs perdent la teva autonomia. Pensa si, Et sents “anul·lada”.

Aquest patró de relació també es pot produir amb les amistats.  A vegades tenim una amiga tan amiga que sembla que et vol absorbir i no et deixa tenir d’altres amigues?

 Mai has de permetre quedar anul·lada perquè una altra persona ho vulgui.

 

Podeu consultar també “El respecte – la violència en les parelles”

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a educació, joves, teràpies

Què t’excita més, ho reconeixeries públicament?

A Wikinoticia han publicat aquest comentari a l’estudi que va fer la psicòloga Meredith Chivers de la Universitat de Queens, Ontario, Canadà per analitzar què els agrada i què no els agrada a homes i dones en relació al sexe.

Meredith Chivers va preguntar a homes i dones què els excitava i després ho van mesurar objectivament. Els homes van coincidir, però les dones van demostrar excitar-se amb coses que segons elles no les excitaven.

Va demanar a un grup de dones i un altre d’homes que miressin una sèrie de vídeos en un ordinador. Els va mostrar:

  • Un vídeo amb simis tenint relacions sexuals.
  • Vídeos d’homes i dones tenint sexe, tant heterosexuals com de lesbianes i d’homosexuals.
  • Vídeos d’homes masturbant-se, dones fent el mateix,
  • Homes caminant nus per la platja i dones fent exercici.

Els subjectes de l’estudi eren tant heterosexuals com gais. Mentre miraven els vídeos, es mesurava la seva excitació d’una forma objectiva (es mesurava els genitals tant dels homes com de les dones, que estaven connectats a sensors per saber si efectivament estaven excitats o no) i subjectiva (se’ls hi demanava que votessin què els interessava i què no).

Els resultats van ser els següents:

Etiquetat amb: , ,
Publicat a educació, social

L’augment d’una conducta a partir de l’atenció donada

Fixar l’atenció a una acció o conducta pot fer que aquesta augmenti i es repeteixi, tal com es mostra en aquest experiment:

Es va intentar transformar una classe “bona” en una classe “dolenta” per unes setmanes. Es va suggerir al professor que no elogiés més als seus alumnes. Quan va deixar d’elogiar-los, la conducta pertorbadora no desitjada va augmentar d’un 8,7% a un 25,5%. El professor va reprovar el mal comportament i es va abstenir d’elogiar la conducta dels nens quan estaven fent els seus deures.

Quan van demanar al professor que, en lloc de cinc vegades en vint minuts, els reprovés 16 vegades en vint minuts, la conducta pertorbadora va augmentar encara més. Va pujar fins a una mitja de 31,2% i es va mantenir durant uns dies per sobre del 50%. La mala conducta encara es va accentuar més per l’atenció que se li prestava. Quan els nens van tornar a ser elogiats, va retornar la predisposició al treball.

L’experiment mostra com una conducta pertorbadora no desitjada d’un grup de nens pot augmentar en poques setmanes d’un 8,7% al 50%, només a partir de l’atenció que se l’hi va donar a aquesta conducta.

“Equilibrio y curación a través de la logoterapia”. Elisabeth Lukas

Etiquetat amb: , ,
Publicat a curiositats, educació, experimentació

L’escola encara no ha entrat al segle XXI

Així ho diu el Dr.Jordi Royo, psicòleg clínic, a l’entrevista que surt a la Contra de la Vanguardia del 18/12/2008 i on defineix als adolescents com els rebels del benestar “Si abans l’adolescent es revelava per millorar el món, ara admet “estic de puta mare, però vull que sigui millor!””

Exposa que els conflictes reals de l’adolescent són les drogues, el sexe, la violència, les addiccions, els trastorns alimentaris, la percepció del propi cos, la indumentària i els diners, i acusa l’escola de no debatre prou aquestes qüestions. Segons diu l’escola no s’atreveix.

A Psico-ajuda posem aquesta enquesta per preguntar-vos si realment creieu que la vostra escola, a la que vau anar o a la que aneu actualment s’ocupen de preparar-vos sobre aquestes qüestions.

[poll id=”2″]

Etiquetat amb:
Publicat a educació, enquestes

Límits


Els límits són necessaris per afavorir un model de persona més equilibrat i amb majors possibilitats de ser feliç, una persona capaç de conviure, d’inspirar, de donar afecte i de mostrar-se empàtica, generosa i solidària. També són necessaris per prevenir trastorns de conducta. Diversos estudis realitzats en centres de menors indiquen que alguns dels trets comuns trobats en adolescents internats son: la tendència a transgredir les normes, la falta de respecte als límits, la falta d’atenció i la falta d’un model equilibrat de progenitor.

Són necessaris per:
• Definir un espai de creixement on el nen pugui construir-se amb seguretat.
• Assenyalar pautes de conducta que afavoreixin una millor adaptació a l’entorn humà i ecològic.
• Regular la convivència diferenciant els espais propis dels límits i espais dels altres.
• Facilitar l’autocontrol emocional dotant al nen d’estratègies per a gestionar ecològicament les seves emocions.
• Afavorir la construcció del sentit moral individual fomentant valores com la llibertat, el respecte i la responsabilitat.
• Permetre la possibilitat de canviar-los, posar-ne de nous, revisar-los i recuperar-los si es creu convenient.
• Prevenir patologies emocionals i posteriors.

Segons Andrea Fiorenza, tanta democràcia familiar crea disfuncions conductuals ja que no tot ha de ser discutit i consensuat. Els pares, durant una llarga etapa de creixement del nen, han de prendre decisions, a vegades difícils, que no els hi agradaran perquè els fills petits no tenen la maduresa ni l’experiència necessària per valorar la importància d’algunes mesures educatives que els pares han d’adoptar.

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, conducta, educació, fills

Estudiar matemàtiques!

Contínuament surten idees generalitzades de l’existència de diferències biològiques entre nens i nenes pel que fa a les capacitats i a l’aprenentatge en càlcul, aritmètica, etc.

La frase “les dones no tenen habilitat pels números ni les matemàtiques” encara està massa viva entre nosaltres i cal dir que no és gens certa.

Segons el treball fet per Jane S. Hyde i col·laboradors, i publicat a la revista Science, no hi ha diferències estadísticament significatives en les capacitats cognitives entre els nois i les noies.

Les noies obtenen tant bons resultats com els nois en els exàmens estandanditzats de matemàtiques a Estats Units per la qual cosa es reafirma que la influència dels estereotips i valors socials respecte al gènere son determinants en molts dels aspectes per a les persones, entre els que hi ha la motivació a l’hora d’escollir els estudis universitaris o configurar el seu futur professional.

L’equip de la Dra. Jane S. Hyde va analitzar a 7.200.000 joves de 10 estats dels Estats Units, amb els exàmens que feien per accedir a les diferents universitats arribant a la conclusió que no hi ha diferències entre els dos gèneres en l’estudi de les matemàtiques.

La falta de dones en les carreres relacionades amb les ciències exactes s’explicaria per l’organització social i la jerarquia de gènere en l’accés i consolidació d’alguns llocs de treball , és a dir pel que s’ha anomenat “sostre de vidre” (és aquella superfície invisible en la carrera laboral de les dones, difícil de traspassar i que ens priva de seguir avançant (tema relacionat Que prefereixes que el teu cap sigui un home o una dona?)

Font: Infocop

Etiquetat amb: ,
Publicat a educació, social

Problemes menors d’alimentació infantil

L’alimentació és una de les funcions corporals bàsiques que evoluciona més en els primers anys de vida del nen. Els canvis afecten tant al tipus d’aliment que ingereixen com a la seva textura i la forma d’elaboració.

Aquests canvis estan mediatitzats per la cultura, solen estar regulades per el pediatra i adaptades a cada nen en funció del seu estat de salut. Tot això fa que el nen hagi d’aprendre a menjar nous i variats aliments, noves i variades formes d’elaboració i aprendre a menjar seguint les normes i el ritme que marquen els adults. L’adquisició dels hàbits es produeix lentament i és freqüent que en aquest procés es produeixin alguns problemes, com excessiva velocitat al menjar que pot produir vòmits, excessiva lentitud al menjar, negació a menjar determinats aliments,…

Un cop s’ha confirmat, a través del pediatra, que no hi ha cap problema de salut en el nen i que aquests problemes d’alimentació no afecten al guany normal de pes ni en produeixen una disminució, es pot aplicar una intervenció psicològica.

La majoria dels tractaments dels problemes alimentaris en la infància solen basar-se en procediments conductuals i amb la participació dels pares (prèviament entrenats). La importància de la participació dels pares recau en que aquests problemes solen donar-se en nens petits, normalment menors de 7 anys, que succeeixen a casa seva i varis cops al dia.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a alimentació, aprenentatge, conducta, educació

Un nen pot aprendre a ser agressiu?

Albert Bandura va fer un experiment (Bobo doll) sobre l’agressivitat i l’aprenentatge social en els nens, és a dir la forma que aprenen per imitació.

Va utilitzar un nino inflable “Bobo” que tenia el tamany d’un nen i en un grup de 36 nens els va exposar a diferents patrons de conducta on interactuava un adult i el ninot.

A un dels grups el va exposar a conductes agressives i a l”altre no. El que volia estudiar era si els nens repetien la conducta agressiva quan l’adult no estava davant.

En el supòsit on es volien ensenyar conductes agressives, l’adult agafava el ninot “Bobo” i l’insulta al mateix temps que l’agredia físicament. En l’altra supòsit el model no agressiu jugava amb totes les joguines i al “Bobo” l’ignorava.

Un cop els nens havien vist o un dels supòsits o l’altra, tornaven a entrar a la sala on hi havia totes les joguines i el Bobo. Els investigadors estudiaven la seva conducta i si agredien en Bobo o no.

Segons els resultats van observar que els que havien vist el model agressiu tendien a agredir també en Bobo en un 38.2% dels nois i un 12,7% per les noies.

De les conductes agressives, les verbals van ser les més imitades. I Per contra va ser escassa o nul·la l’agressivitat que van mostrar el grup que no havia vist agressions.

Aquest estudi ha sigut pioner en l’estudi de l’agressivitat i ha aportat dades a la teoria de l’aprenentatge social basat en la imitació per part dels nens.

Dibuix: yodibujo.es

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, educació, fills

Mites sobre la sexualitat en l’home

A continuació posem els mites sexuals pel que fa a l’home que va especificar Labrador (1994). N’hi ha alguns que actualment sembla que ja els hem superat, però molts d’altres encara estan massa vigents:

  • L’home sempre està disposat i vol tenir interaccions sexuals.
  • L’home no pot expressar els seus sentiments a la seva parella sexual.
  • L’home sempre s’excita quan es troba en una situació sexual, per tant si en una situació que socialment s’ha assenyalat com sexual no s’excita es perquè “és anormal” o “no funciona bé”.
  • Quan un home perd la seva erecció és perquè no troba a la seva companya sexualment atractiva.
  • El sexe requereix una bona erecció (quanta més millor). Per tant l’home que no aconsegueixi bones ereccions no té capacitat sexual i mai més serà un company sexual adequat.
  • Un penis petit, si segueix resultant petit després de l’erecció no serà capaç de proporcionar plaer a la dona. Son necessaris penis com més grans millor.
  • Quan un home te una erecció és perjudicial que no l’utilitzi per a tenir un orgasme quan abans millor.
  • La masturbació és físicament dolenta i moralment bruta i destructora per a qui la practica.
  • Tot home ha de saber com donar plaer a una dona (inclús des de la primera relació).
  • El sexe s’ha de produir per iniciativa de l’home. L’home sempre ha de portar la “veu cantant” en el sexe (iniciar-lo, dirigir la relació, decidint amb qui, etc).
  • Les dones sempre esperen que l’home els hi proporcioni un orgasme cada vegada que es produeixi una interacció.

Esteu convidats a participar en el Fòrum i opinar: L’home una màquina sexual?- Mites sobre la sexualitat

Dibuix: Ricardo Fumanal

Etiquetat amb:
Publicat a educació, teràpies sexuals

El llenguatge i el sexisme

Quants cops hem sentit que això de voler posar el femeni a moltes paraules és una “xorrada”. Quants cops nosaltres mateixes hem pensat que no val la pena tant d’enrenou per un simple femení.

Abans de posicionar-te llegeix les recomanacions sobre la utilització no sexista del llenguatge que va publicar la Unesco el 1991:

El llenguatge no és una creació arbitrària de la ment humana, sinó un producte social i històric que influeix en la nostra percepció de la realitat. Al transmetre socialment a l’ésser humà les experiències acumulades de generacions anteriors, el llenguatge condiciona el nostre pensament i determina la nostra visió del món

Lidia Falcón en un article al Periodico del 25 de juny de 2008 entre altres coses comenta que el llenguatge no és una disposició divina immutable que va canviant en el temps i que canviarà molt més quan les dones ens decidim a utilitzar aquests termes que ens defineixen, de forma habitual i sense por que ens qüestionin

I com comenta Carmina Virgili el llenguatge ni és innocent ni es regeix tan sols per “lleis” de gramàtica i filologia que només poden ser validament interpretades pels acadèmics. El llenguatge reflecteix els valors culturals de la comunitat que el parla i per tant la utilització del masculí i del femení posa de manifest el valor que aquesta societat assigna a cada sexe.

Etiquetat amb:
Publicat a educació, social
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu