Un robot en una guarderia

Com reaccionen els nens d’una guarderia quan conviuen amb un robot humanoide?

Científics de la Universitat de Califòrnia van posar un robot humanoide en una guarderia 45 sessions durant cinc mesos. L’objectiu era comprovar si els nens eren capaços d’interactuar amb ell com un ésser humà.

El resultat que ha sortit publicat a la revista “Proceedings National Academy of Sicence”, demostra que els nens d’entre 18 mesos i 2 anys van reaccionar de manera natural i es comportaven amb ell com si fos un igual, jugaven tranquil.lament, mantenien contacte físic, el tocaven i fins i tot es preocupaven per ell cuidant-lo quan presentava símptomes de cansament.

El fet que el robot expliqués contes va fer que els nens després de les 27 sessions ja no consideressin el robot com un nino i el veiessin com un més dels seus companys.

Aquests resultats son molt esperançadors de cara a un futur per poder anar implantant la tecnologia robòtica en els centres educatius i poder ajudar al professor. Així mateix el fet que els nens el consideressin com un igual, demostra que en aquestes edats es pot aconseguir que el que nosaltres considerem diferent ells ho acceptin com a normal. Per tant si es fa conviure grups diferents en les guarderies, s’aconseguirà que tots es vegin com un més del mateix grup, manera perfecta per fer desaparèixer la intolerància. (vegeu l’article “Grups diferents, quin nivell d’intolerància tens?“).

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a aprenentatge, comentaris, conducta, curiositats, educació, experimentació, fills, social

Els teus companys es fiquen amb tu?

Cas: En Robert està estudiant tercer d’ESO, va a una escola del barri, i coneix a tots els de la classe des de fa temps. De sempre ja el consideren un nen “diferent” però aquest curs n’hi ha un que repeteix i que s’ha fet el líder, sembla que l’ha agafat amb ell, sempre el ridiculitza, i això ha fet que els companys s’hi afegeixin (li tiren coses, li donen empentes, etc.), sobretot quan hi ha les noies davant.

Mica en mica en Robert s’ha anat quedant més sol i ja no pot comptar amb ningú de la classe. De moment no ha dit res a ningú de casa ni evidentment als professors, però cada dia li costa més anar a l’escola, perquè veu que les burles cada dia van augmentant, i potser algun dia l’arribaran a pegar i tot.

Potser tu et sents com en Robert? També es fiquen amb tu a l’escola? Gairebé tothom, en algun moment de la seva vida, ha tractat o ha estat tractat amb desconsideració per part d’algun company. Però quan aquesta situació és sistemàtica i repetida en el temps, és quan parlem de maltractament entre iguals. Has de saber que aquestes conductes poden arribar a tenir conseqüències greus.

No saps que fer? Pensa que ningú no es mereix ser maltractat. Tots tenim el dret a ser tractats amb respecte. Cal trobar la manera de resoldre el conflicte, en aquesta pàgina parla del Bullying i hi pots trobar diferents recursos, et recomano la Guia per l’alumnat de secundària, et pot ajudar, entre altres coses et recomana que si et peguen o t’insulten és millor no tornar-s’hi, empitjoraria la situació., intenta mantenir la calma (si veuen que et molesten encara ho repetiran més), sovint la millor manera es abandonar el lloc i dir-ho a un adult (no et sembli que és una covardia, es actuar amb intel·ligència).

Denunciar una situació de maltractament no és “xivar-se” és defensar un dret fonamental.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, conducta, educació, fills, joves, teràpies

Grups diferents – Nivells d’intolerància

Quan es parla dels conflictes entre grups diferents és fa dintre d’un marc de relació a nivell de grup, de totes maneres dintre dels grups estem les persones amb possibilitat de poder tenir una posició pròpia encara que involuntàriament estiguem influenciats pel grup al qual pertanyem. És per això que us proposo que després de llegir tota l’exposició, feu la reflexió d’intentar col·locar-vos a quin nivell d’intolerància us trobeu:

En les societats actuals cada vegada hi ha més grups diferents que interactuen cosa que provoca conflictes de convivència. Aquests conflictes agafen diferents formes de manifestació i la gravetat de les seves conseqüències són factors que preocupen.

S’està intentant trobar la causa inicial del problema, i l’explicació més acceptada situa l’Etnocentrisme en la base de totes les diferents formes de manifestació: Segons el sociòleg Summer, és la pronunciada tendència a considerar el propi grup com el “centre de tot” cosa que comporta una comparació entre grups, que evidentment sempre serà positiu pel propi grup. Aquest es veu com a superior, determina qui en pot ser membre i per tant acceptar-lo i qui no, és a dir pressuposa que hi ha una espècie de “clau de la diferència” que explicaria que la forma d’actuar i comportar-se del propi grup es la correcta.

Segons Abad quan l’etnocentrisme desemboca de forma clara en pràctiques excloents apareix la Xenofòbia com a negativa a conviure amb les persones de l’altre grup. Per mesurar-la s’utilitza un índex de xenofòbia on, en el grau més alt s’hi troben els que eviten el contacte social amb l’altre grup fins i tot negant-los l’accés a llocs de treball, que els fills vagin a centres escolars públics, etc. Es a dir que qüestionen que puguin tenir dret a establir-se en el mateix país.

En un pas més en la dimensió d’intolerància hi ha el Racisme que no es limita a negar la seva participació, sinó que a més a més elabora una estructura ideològica que li serveix per racionalitzar aquesta suposada inferioritat de l’altre grup. És a dir aquesta suposada diferència cultural l’atribueix a característiques biològiques innates i immutables.

El més comú dels conflictes, segons Goffman és l’Estigmatització quan una marca o característica (l’estigma) s’aplica a un grup, aconseguint devaluar la seva identitat social. L’estigma es caracteritza perquè trenca les expectatives del grup estigmatitzat, a més que està connectat a una sèrie d’emocions negatives com el menyspreu, el fàstic, la por etc. Hi ha molts grups estigmatitzats (els alcohòlics, malalts de la Sida, persones de certs grups ètnics, etc.) .

Gràcies a l’estigmatització, el grup que la fa, a través de la comparació eleva la seva autoestima col·lectiva, justifica la seva conducta discriminatòria agressiva o violenta, i a més a més ajuda a crear un marc social amb sentit on resulta lògic que les persones s’hi adhereixin.

Quan l’etnocentrisme, la xenofòbia, el racisme i l’estigmatització conflueixen en la manifestació més extrema del conflicte entre grups, s’arriba a la seva Exclusió social: segons Bierbrauer l’exclusió apareix quan les persones es dediquen a marcar fronteres mentals i socials entre els qui cauen dintre dels seu propi grup i els que no, als quals se’ls hi nega qualsevol dret a participar en la distribució dels recursos.

L’acceptació de l’heterogeneïtat és una condició prèvia inexcusable d’una societat civilitzada: cal reconèixer que els altres tenen el dret a ser diferents i que puguin accedir als bens fonamentals per la seva condició humana independentment de la seva identitat concreta.

Bibliografia : “Psicologia de Grupos- estructura y procesos” Carmen Huici, José Francisco Morales

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, educació, filosofia, grups, social

Experiment Kellogg – Dos germans, un ximpanzé i un nadó

Consultant la pàgina Anfrix he recordat l’Experiment Kellogg : El Dr. Winthrop N.l Kellogg psicòleg de la Universitat de Colúmbia i professor de la Universitat d’Indiana va introduir una ximpanzé “Gua” de 7 mesos a casa seva perquè convisqués amb el seu fill “Donald” de 10 mesos. Volia comparar científicament l’evolució de les dues criatures en la seva pròpia casa.Pretenia saber que separava a l’humà de l’animal, per això va agafar la ximpanzé i el seu fill i els va fer conviure com a germans, els va tractar de la mateixa manera, els vestia igual, amb la mateixa roba, amb les mateixes joguines i eines, per observar i estudiar l’evolució i aprenentatge de tots dos en un mateix entorn.

El professor Kellogg volia saber en quin moment es trencaria la similitud i es separarien l’humà de l’animal. Podeu veure l’experiment en els tres vídeos de Youtube.
El que va ser més sorprenent van ser els resultats que va obtenir, va resultar que Gua, la ximpanzé va aprendre més ràpidament que el seu fill, va deixar de fer-se pipí, va començar a menjar amb cullera abans que en Donald. Al mateix temps i contràriament al que s’esperava, no va ser la Gua la que es va humanitzar, sinó que va ser en Donald el que va començar a desenvolupar conductes de ximpanzé : fins i tot emetia lladrucs, estava en ple procés d’animalització imitant el patró característic d’aquests simis, molt de retard en l’adquisició del llenguatge,etc.. Un cop Kellogg els va separar, el nen va continuar mantenint algunes de les conductes apreses amb el ximpanzé fins anys més tard.Cal comentar que es desconeix la validesa científica d’aquest experiment, però sembla que una cosa es certa, i és que els nadons aprenen moltes de les seves conductes a ben curtes edats, i que després modificar-les es molt difícil.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a animals, aprenentatge, comentaris, conducta, curiositats, educació, experimentació, vídeos

L’estat controla el teu pensament

Tal com explica Marvin Harris en el llibre “Introduccíón a la antropología general” l’Estat controla el teu pensament. Si, encara que tots pensem que no ens deixem manipular, i que ens adonem quan ens volen fer creure una cosa que no és certa, no tenim manera d’alliberar-nos d’aquest control que l’Estat té sobre nosaltres.

En les societats estatals, i davant les grans diferències de nivell econòmic que hi ha entre la població, l’Estat, ha de poder mantenir l’ordre i la llei, perquè encara que en última instància està preparat per intervenir per la força, el pes principal del dia a dia el fa a través d’institucions que tracten de confondre, distreure o desmoralitzar als provocadors :

– Les institucions màgiques-religioses a través dels seus rituals o creences manipulen a la població (per exemple els asteques, els seus sacerdots creien que els deus s’havien d’alimentar amb sang humana i treien els cors dels presoners de guerra, etc.). Per transmetre aquests missatges els Estats inverteixen una gran part de la seva riquesa nacional en arquitectures monumentals (les piràmides d’Egipte, les catedrals gòtiques, etc.) cosa que fa que l’individu es senti impotent i insignificant. Els grans edificis públics demostren al ciutadà la inutilitat del seu descontent i la invencibilitat dels que governen.

– Una altra de les eines per aconseguir un alt grau de conformitat, és ja no tant espantar a la població (que també) sinó invitant-la a identificar-se amb la gent que ostenta el poder (els espectacles públics com les coronacions, lliurament de premis, desfilades militars, etc.) actuen contra els efectes alienants de la pobresa i l’explotació.

– La premsa, les pel·lícules, els mitjans de comunicació en general, donen poderoses eines de control del pensament, manipulen la consciència (filtrat subtil de noticies, programes d’entreteniment, etc.)

– La més poderosa eina de control, però, és l’educació general obligatòria. Aquesta és un modern mitja de control del pensament. Mentre s’obliga a estar a les escoles fins a una edat determinada, mestres i escoles manipulen a les generacions, formant-les, però al mateix temps inculcant el que interessa, (un exemple és l’explicació, encara ara, que es fa del viatge de Colom a Amèrica, se’l mostra com un heroi, valent expedició que va portar la “civilització” a les Amèriques). Aquesta perspectiva ajuda a eliminar el problema dels drets i el benestar dels natius americans. Amaga i passa de llarg el fet que el viatge de Colom va ser una catàstrofe pels pobles que ja hi eren.

Amb aquestes eines l’Estat ha de procurar que s’acceptin les desigualtats socials i econòmiques extremes: Procura ensenyar als pobres que es culpabil·litzin pel fet de ser pobres i se’ls ensenya a dirigir el seu ressentiment cap a ells mateixos o contra els pobres iguals com ells, així l’Estat queda lliure de culpa al mateix temps que provocar la competició entre ells.

Si encara creieu que no us controlen el pensament, només cal que us dediqueu a mirar diferents televisions per veure que en cada una d’elles s’explica el que es vol. I si encara penseu que ja ho feu i que procureu mirar diferents punts de vista per no quedar-vos només en un, tampoc us salveu, perquè el filtrat de les noticies es per a tots igual: si una noticia no la volen fer pública, no ho fan.

Bibliografia : Introducción a la Antropología General – Marvin Harris

Etiquetat amb: , ,
Publicat a comentaris, conducta, educació, filosofia, social

Sí a l’educació emocional a les escoles

Aquest dia (octubre 2007) escoltava al programa de radio “Prohibit als pares” una intervenció d’una noia de 15 anys que explicava que havia trobat a la seva parella amb la seva germana de 17. La qüestió no hagués passat d’aquí (situació que per ella mateixa ja es bastant forta), sinó que, en el programa van parlar per telèfon tant amb el noi com amb la germana de 17 anys, demostrant, aquesta, la poca importància que li donava al fet d’haver pres la parella a la seva germana (de la postura del noi, no cal ni parlar-ne).

Això m’ha decidit a comentar el que ja fa temps està dient Eduard Punset, i molts d’altres: s’ha de promoure l’ensenyament de l’educació emocional a les escoles.

Així mateix en el llibre “Llibertat emocional” de Ferran Salmurri exposa que la societat està patint molts canvis i que els coneixements, valors i actituds de que disposem actualment, no segueixen una evolució paral·lela. Que els problemes psicològics de la població, augmenten i sobretot entre els joves i els adolescents. Que tots disposem dins nostre de possibilitats de canvi, d’aprenentatge, d’entrenament i de millora.

L’educació emocional té com a objectiu, donar a l’individu recursos i estratègies que li permetin tenir un major control de la pressió, tant interna com externa, i evitar d’aquesta manera que es tradueixi en estrès : disposar d’una major autoestima, d’un bon autocontrol, tant de la conducta com de les emocions, d’un pensament positiu i d’unes relacions interpersonals adequades.

Referent a l’exemple que he posat a dalt, vull suposar que si aquesta noia de 17 anys hagués après o exercitat una mica d’empatia (comprendre i tenir en compte els sentiments de la seva germana de 15) no hagués arribat fins a aquest punt, o si més no, hagués pogut exposar-li, abans de res, el perquè volia sortir amb el mateix noi.

Tal com comenta Ferran Salmurri es tracta d’iniciar un aprenentatge i un entrenament a l’escola amb dues finalitat, la prevenció i la millora de l’educació emocional i de la salut psicològica.

Bibliografia: “Llibertat emocional” Ferran Salmurri. Editorial “La Magrana

Si voleu comentar alguna cosa podeu adreçar-vos al fòrum de la web psico-ajuda

Etiquetat amb: ,
Publicat a educació, joves

Quin tipus de bilingüe ets?

Que tots nosaltres som bilingües no hi ha cap dubte: Utilitzem el català i el castellà, o el català i l’anglès. Podem haver après les dues llengües a l’escola, o no, però de quina manera les utilitzem? Si utilitzem dos sistemes verbals independents, (podem parlar les dues llengües utilitzant paraules diferents sense ser sinònimes) som els coordinats, o si fem servir la traducció gairebé paraula per paraula, som els compostos.

Sembla, que segons les conclusions de l’estudi sobre bilingüisme i intel·ligència de Peal i Lambert (1962) a Montreal: els bilingües son superiors pel que fa a la flexibilitat cognitiva, desenvolupament intel.lectual general, capacitat de pensament divergent, habilitats metalingüistiques, sensibilitat cap a feines comunicatives, etc. Per la qual cosa s’arriba a la conclusió que és bo que s’aprenguin les llengues a les primeres edats.

Per un altre costat els avenços de les neurociència i de les imatges cerebrals han confirmat i explicat els estimuls que produeix el bilingüisme. La relació entre intel.ligència matemàtica i l’individu bilingüe s’explicaria pel fet que la producció lingüística (fonològica i gramatical) i el calcul exacte es regeixen per l’area de Broca (zona del cervell involucrada en la parla) de manera que estimulant aquesta àrea mitjançant el bilingüisme precoç tindria repercusions directes sobre les potencialitats matemàtiques. També hi ha correlació amb l’aprenentatge musical. (vegeu la entrevista que se li va fer a Alex Salmond, primer minestre d’Escòcia. FOLC )

Així mateix a Catalunya, J. Cummins, amb el seu llibre titulat “Interdependencia lingüística y desarrollo educativo en los niños bilingües” (1981) exposa la seva recerca sobre els resultats obtinguts en l’educació bilingüe: i afirma que en la immersió, malgrat el canvi de llengua llar-escola, i encara sense gairebé conèixer la llengua de l’escola, aquells alumnes que mantenen a casa la llengua de casa i els seus pares valoren la pròpia cultura obtenen millors resultats en la llengua de l’escola.

Etiquetat amb:
Publicat a altres, aprenentatge, educació

L’esport de competició i els nens

Cas:
Em dic Andreu i formo part de l’equip de la meva escola. jugo a futbol i aquesta tarda jugarem la final escolar.
Tothom està molt emocionat. Tenen ganes de veure’ns jugar, però el que els importa més es veure’ns guanyar. Moltes vegades quan estem jugant, veiem com els nostres pares criden i criden, contra l’arbitre, contra els altres pares, i fins i tot alguna vegada ens criden a nosaltres perquè no ho fem be.
A mi no m’acaba d’agradar això, el meu pare es posa molt vermell quan crida i em fa una mica de por, però com que veig que ells volen que jo continuï jugant doncs no dic res, però sempre estic patint per si no ho faig prou be.
Explicació:

Aquesta es la història de l’Andreu que segur que la podeu aplicar a molts de vosaltres, quan ereu més petits, o ara que sou grans, amb els vostre fills.
La problemàtica de l’esport escolar és, si ha de ser tant competitiu com els grans volem o simplement s’ha de jugar sense competir. No es bo que els nens intentin cada vegada superar-se en el mon de l’Esport?? Però, Cal que els pares es preguin l’esport dels seus fills com una competició de grans??
Segons l’”Informe Skip” sobre els hàbits esportius dels nens, el nen amb l’esport agafa habilitats, i els valors necessaris per afrontar l’etapa adulta. Aprèn el valor del treball, de l’esforç , i amb una competició “sana” es poden descobrir a si mateixos, conèixer les seves carències i treballar per superar-les.
Per tant si considerem que l’esport competitiu per nens es bo, que es el que falla? Potser aquí els pares, haurien de fer una reflexió de si realment no s’està pressionant massa aquest fill perquè el que es desitja es que triomfi en allò que ell mateix no ho ha pogut fer mai.
Etiquetat amb: , ,
Publicat a educació, esport, fills

Què tal amb les mates?

Hi ha la creença que el coneixement de les matemàtiques que s’aprenen no serveixen per aplicar-les al món real, però cal considerar que si el nen té un bon aprenentatge en resolució de problemes, això ajudarà a poder-ho aplicar a les altres matèries.

Com s’aprenen les matemàtiques? Suposem l’exemple següent :

“En Joan té 6 pomes i en dona 2 a l’Anna. quantes pomes li queden?
En aquest exemple el nen no tindrà problemes perquè pot resoldre el problema de manera superficial, es a dir agafa una paraula clau que estigui a l’anunciat (“queden”) i així ja sap el que ha de fer, una resta.

Imaginem ara aquest altre exemple :

“En Joan dona 2 pomes a l’Anna. N’hi queden 4. Quantes pomes tenia ?”
En aquest segon exemple ja hi ha una complicació lingüística més gran, podríem dir que s’acosta més a les situacions que apareixen en el mon real. Molts dels nens aquest problema ja no el saben fer.

Per tant, que un nen aprengui matemàtiques i per conseqüència la resolució de problemes en general, depèn de que l’estratègia didàctica que s’utilitzi permeti a l’alumne resoldre problemes i que li exigeixi que se’ls representi de forma significativa (semànticament, es a dir, que els entengui).

Però, donat que el sistema educatiu és el que hi ha (no deu ser gaire bo vista la gran quantitat de fracassos escolars), us proposo que si voleu treballar aquest aspecte amb els vostres fills, els ajudeu a que es representin mentalment els problemes, en aquest cas és tan fàcil com agafar les pomes i ajudar al fill que vagi descomposant el problema fins a esbrinar què li demanen.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a educació

El teu fill no es concentra prou en les feines que fa

Cas :
El Nil es un nen de 6 anys, i el seu professor veu que no esta atent i no sap desenvolupar els problemes que per la seva edat hauria de saber resoldre.
Ha parlat amb els pares per intentar resoldre això.

Possible solució :
En aquest cas i si el vostre fill també té aquest problema, en primer lloc heu d’anar a un especialista, per mirar que no pateixi d’hiperactivitat amb dèficit d’atenció; encara que no s’ha de diagnosticar el trastorn d’hiperactivitat abans dels 7 anys, ja es poden detectar comportaments anòmals abans.

Si simplement es que ha d’aprendre a “organitzar-se” per saber desenvolupar les tasques podeu seguir un sistema que justament es va pensar pels nens hiperactius impulsius que treballaven massa ràpid i amb molts errors, l’objectiu es que el nen aprengui a parlar-se internament, cosa que li fa més facil pensar i prendre consciencia del que està fent :

Vosaltres heu d’actuar de models : dibuixareu un dibuix, però abans us donareu instruccions en veu alta (per exemple : que he de fer? He de fer un dibuix…. el faré a poc a poc … primer he de fer una línia cap a baix…be, ara he de fer una línia cap a la dreta … m’he equivocat… no passa res, esborro i continuo…)

Després el vostre fill farà el dibuix mentre que tu aniràs dient en veu alta les instruccions similars a les anteriors, adaptant-les a allò que estigui el nen.

Següent pas el nen ha de fer el dibuix dient ell mateix les instruccions en veu alta semblants a les anteriors.

Ara el nen ha de fer el dibuix però aquest cop les instruccions se les ha de donar ell mateix en veu baixa.

Per últim el nen ha de fer el dibuix donant-se les instruccions però sense verbalitzar-les.

Això ho podeu aplicar també a qualsevol entrebanc que es trobi el vostre fill (sigui un problema de matemàtiques, o una redacció de l’escola etc.)

Explicació :S’ha explicat l’entrenament en autoinstruccions proposat per Meichenhaum i Goodman. Permet la realització i l’afrontament d’una determinada feina.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, educació, fills

Com aconseguir que el teu fill s’endreci l’habitació

Cas :
Els pares d’en Roger estan intentant que el seu fill aconsegueixi fer alguna de les feines de la casa. Veuen que el nen ja te vuit anys i que no fa res. No saben con aconseguir-ho i han demanat ajuda.

Possible solució :
Us proposo el sistema següent:

En primer lloc no heu de pretendre que faci moltes feines de cop. S’han d’anar introduint de mica en mica. Podríem començar per exemple perquè s’endreci la seva habitació. Per acostumar-lo, primer heu de marcar quines feines concretes ha de fer, per exemple podeu dir-li que cada dia ha de deixar la seva roba bruta al lloc on s’ha de deixar, preparar-se la cartera per l’endemà, guardar les joguines al lloc on s’han de guardar, etc. així podeu marcar-li unes 5 feines que haurà de fer cada dia. També li marcareu el moment en que les ha de fer. Els pares sereu els encarregats de revisar si ho fa. Un cop decidit es donarà unes fitxes que prèviament haureu marcat per cada feina, (per portar la roba bruta (1 fitxa) per fer-se la cartera (2 fitxes), etc. ).

Aquestes fitxes el vostre fill les podrà canviar per uns “premis” que prèviament també haureu establert, per exemple poder jugar mitja hora més (1 fitxa), poder triar el sopar que vol (1 fitxa), poder veure mitja hora més la televisió (2 fitxes). Cal considerar que cada dia ha de gastar algunes de les fitxes que ha aconseguit.

Al començar se li ha d’explicar en el nen el que volem aconseguir (que s’endreci l’habitació) i que hi haurà aquestes petites recompenses. S’estableix un termini de 2 setmanes on cada dia es revisarà si fa el que s’ha marcat. Si ho compleix, passeu a revisar 3 de les feines que te marcades (seran escollides a l’atzar). Si continua complint haureu de revisar 3 feines, 4 dies a la setmana i llavors es podrà donar un premi directe, sense fitxa, (per exemple, com que has recollit molt be l’habitació podràs convidar el teu amic a dinar). Si continua complint revisareu només 2 vegades a la setmana i cada vegada menys fitxes però si alguns premis directes. Després es treuen les fitxes definitivament i de tant en tant es donarà un premi directe.

Explicació :
S’ha explicat el programa d’economia de fitxes que es molt bo per aconseguir el control sobre un ambient (en aquest cas l’habitació del nen) per controlar les conductes del fill (aconseguir que l’endreci). S’apliquen les fitxes per donar un reforç únic per la conducta que volem aconseguir.

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, educació, fills

El teu fill es fa pipí al llit?

En Gregori es un nen de 7 anys que encara no es controla el pipí quan està al llit. Des dels 3 anys mai ha tingut cap problema a controlar-lo durant el dia, però a la nit no ho ha aconseguit mai. A part d’això en Gregori no té cap més problema de salut ni de comportament que sigui important.

Possible solució:
Hi ha vegades que els pares intentem que amb el temps el problema s’arregli. De totes maneres es pot arribar a una edat que si això no ha passat es pot anar a veure un especialista que us ajudarà, a vosaltres i al vostre fill a solucionar-ho. S’haurà de fer una avaluació (quan li passa, quants pipis es fa durant la nit, etc. etc.), mirar la historia familiar, si hi han hagut altres tractaments (potser abans se li havia donat algun medicament per controlar-ho?) etc.

Amb el psicòleg podríeu fer un sistema que es diu “pipi-stop” que es una especie d’alarma que sona quan al nen se li escapa el pipí, però jo aquí, us comentaré cosetes que us poden anar be per ajudar a solucionar aquest petit problema. heu de tenir en compte que potser amb això no ho solucioneu, llavors serà el moment d’anar a un especialista :

– De dia (sempre durant el dia) s’ha d’anar animant al nen a que begui 1 o 2 gots de líquid. quan tingui ganes d’anar a fer pipí, llavors heu d’intentar que aguanti uns minuts més. el temps en un principi serà poc, 4 o 5 minuts, i mica en mica (al llarg dels dies) s’anirà ampliant fins a un màxim de 45 minuts.

Sempre que s’estigui fent això s’haurà de felicitar al nen pel temps que ha aguantat .

– Juntament amb aquest entrenament (que per si sol no te gaire efectivitat) podem entrenar el nen a anar controlant el pipí a la nit. Consisteix a despertar al nen (per exemple cada hora la primera nit) perquè vagi al bany, després anar espaiant l’interval.

Tot això juntament amb comentaris d’ànims quan el nen aconsegueix l’objectiu de no fer-se pipí. I també en cas que se li escapi el pipí que tingui que ajudar a arreglar-se el llit abans de tornar-s’hi a posar.

Espero que amb paciència aconseguiu eliminar aquesta conducta del vostre fill. Si així no s’aconsegueix us recomano que un especialista us ajudi. No es tant complicat com sembla.

Explicació:
Segons les investigacions realitzades s’ha comprovat que el tractament conductual de la enuresi te un gran recolzament empíric. Hi ha l’estratègia de l’alarma urinària que es el més utilitzat. En aquest comentari s’ha exposat l’entrenament en retenció del pipí i l’entrenament en el llit sec (normalment aquests mètodes s’utilitzen conjuntament)

 

agost 2015:  Si el vostre fill es fa pipi al llit,  més que voler resoldre la conducta com a tal, es important trobar la causa que ho provoca.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, educació, fills

Comportament a taula

Cas:
En Francesc i l’Amanda tenen dos fills en David i l’Adrià. Quan estan sopant a casa es passen tota l’estona aixecant-se de la taula i corrent amunt i avall pel menjador, cridant i empenyent les cadires o jugant. Quan els renyen en David i l’Adrià no fan cas i continuen fent el que volen.

Els pares sense saber com aturar això es posen en contacte amb un professional perquè els ajudin a trobar com controlar-ho.

Possible solució:
Si algú se sent identificat amb aquest problema, si li passa el mateix amb els seus fills, amb els seus alumnes etc. podeu intentar fer el que us proposaré. De totes maneres tingueu en compte que hi ha mols sistemes.

El primer que heu de fer es observar els vostres fills i mirar el temps màxim que s’estan quiets a l’hora de sopar. De moment segur que es molt curt. No patiu, mica en mica anirem aconseguint que sigui més llarg.

Llavors partint d’aquest temps (imaginem que es mig minut), quan comenceu a fer servir el mètode heu de fer el següent: cada vegada que el nen aconsegueixi estar-se aquest mig minut (o el temps que hàgiu marcat) quiet assegut a taula, el podeu deixar que s’aixequi. Mica en mica quan els nens s’adonin que han d’estar aquest mig minut quiets per tenir el permís d’aixecar-se, haureu d’anar ampliant l’interval.

Es molt important que s’expliqui als nens i que juntament amb ells, els pares estableixin un sistema d’anotacions (una pissarra, per exemple) apuntant amb una ratlla cada vegada que el nen s’aixequi, fer-ho de manera que quedi reflectit si es compleix i si no es compleix, així tots els de casa se n’adonen que s’ha aixecat (i el nen principalment).

Això es pot anar combinant amb unes penalitzacions (poden ser diverses) per si no compleix amb el que s’estableix (de totes formes no s’ha d’abusar d’aquestes penalitzacions).

També es podria utilitzar el “joc de portar-se be” que consistiria a que els dos germans juguessin a veure qui d’ells s’aixeca menys vegades

Explicació:
Utilitzem aquí un reforçament diferencial de tasses baixes que consisteix a reforçar al subjecte a mantenir una tassa de conducta més baixa de la observada en línia base. això es fa servir per reduir certs comportament però no eliminar-los, de moment.

Es combina amb la utilització d’estímuls discriminatoris que es poden acordar conjuntament amb els nens. I juntament proposem utilitzar el “cost de resposta” que consisteix a que el nen pagui d’una manera simbòlica amb alguna recompensa de que disposi.

 

25/08/2015  Hi ha altres moltes eines que poden ajudar a provocar el canvi.  Recomanem que es busqui un professional. Seràs més ràpid i més efectiu el canvi


Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, conducta, educació, fills
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu