Experiment Kellogg – Dos germans, un ximpanzé i un nadó

Consultant la pàgina Anfrix he recordat l’Experiment Kellogg : El Dr. Winthrop N.l Kellogg psicòleg de la Universitat de Colúmbia i professor de la Universitat d’Indiana va introduir una ximpanzé “Gua” de 7 mesos a casa seva perquè convisqués amb el seu fill “Donald” de 10 mesos. Volia comparar científicament l’evolució de les dues criatures en la seva pròpia casa.Pretenia saber que separava a l’humà de l’animal, per això va agafar la ximpanzé i el seu fill i els va fer conviure com a germans, els va tractar de la mateixa manera, els vestia igual, amb la mateixa roba, amb les mateixes joguines i eines, per observar i estudiar l’evolució i aprenentatge de tots dos en un mateix entorn.

El professor Kellogg volia saber en quin moment es trencaria la similitud i es separarien l’humà de l’animal. Podeu veure l’experiment en els tres vídeos de Youtube.
El que va ser més sorprenent van ser els resultats que va obtenir, va resultar que Gua, la ximpanzé va aprendre més ràpidament que el seu fill, va deixar de fer-se pipí, va començar a menjar amb cullera abans que en Donald. Al mateix temps i contràriament al que s’esperava, no va ser la Gua la que es va humanitzar, sinó que va ser en Donald el que va començar a desenvolupar conductes de ximpanzé : fins i tot emetia lladrucs, estava en ple procés d’animalització imitant el patró característic d’aquests simis, molt de retard en l’adquisició del llenguatge,etc.. Un cop Kellogg els va separar, el nen va continuar mantenint algunes de les conductes apreses amb el ximpanzé fins anys més tard.Cal comentar que es desconeix la validesa científica d’aquest experiment, però sembla que una cosa es certa, i és que els nadons aprenen moltes de les seves conductes a ben curtes edats, i que després modificar-les es molt difícil.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a animals, aprenentatge, comentaris, conducta, curiositats, educació, experimentació, vídeos

Aprens tant ràpid com les mosques?

Sabies que les mosques tenen la capacitat d’aprendre? En un article publicat pel Sr. Fernando Blanco on parlava d’un estudi del Dr. Martín Heisenberg les mosques també aprenen.

La mosca de la fruita no té un cicle vital de gaire durada (no viu gaire més d’una setmana en estat salvatge) cosa que permet estudiar diferents fenòmens com l’aprenentatge des d’una basant genètica o bioquímica amb gran llibertat d’acció, cosa pràcticament impensable amb altres espècies més complexes.

La qüestió està en com es podrà investigar sobre l’aprenentatge en unes criatures tan estranyes per nosaltres? Es relativament fàcil ensenyar a una rata de laboratori pressionar una palanca per a que aconsegueixi menjar, però a unes mosques?.

El Dr. Martín Heisenberg va idear un original sistema que es pot anomenar “simulador de vol”. La mosca està lligada amb un fil molt prim de cobre connectat a un sensor que pot detectar torsions del fil, així quan la mosca en suspensió vola en una direcció determinada i canvia de direcció, la torsió del fil la delatarà. Hi ha una pantalla que anirà canviant per donar a la mosca una sensació de llibertat.

Un cop col·locada la mosca en el simulador es van disposar 2 estímuls visuals en posicions diferents davant de la mosca. En la fase d’entrenament cada vegada que la mosca volava en direcció a una de les figures en concret, una làmpada escalfava l’abdomen produint-li una sensació desagradable (condicionament aversiu). Després d’una sèrie d’assajos en els quals es castigava a la mosca cada vegada que s’acostava, es treien aquests estímuls aversius per veure si la mosca havia après la lliçó.

Així es va comprovar que els insectes escollien preferentment la direcció que no havia estat associat a la descarrega, per la qual cosa sembla que son capaces d’associar una determinada figura amb un perill , encara que passades 24 hores sense rebre un nou entrenanemt ja havien oblidat aquesta associació i volaven indistintament en qualsevol direcció.

Un altre procediment força freqüent en els laboratoris és el que s’anomena “escola de mosques” i ens serveix per descobrir la memòria olfactiva d’aquests animals.

Una “escola de mosques” és una construcció força senzilla, només s’ha de tancar a un grup de mosques en un recipient pel qual es fa circular una corrent d’aire carregat de diferents olors i amb les parets electrificades a voluntat de l’experimentador (normalment s’utilitzen estímuls aversius). Es tracta d’anar aparellant una olor concreta amb la dolorosa sensació de la descarrega elèctrica. Una vegada s’han acabat els assajos en fase de prova, es permet a les mosques volar lliurament entre dues estances cada una d’elles impregnada amb un dels dos olors. La majoria d’elles acaben per instal.lant-se en l’habitacle de l’olor no associat amb la descarrega demostrant que l’aprenentatge s’ha produït.

Font : Psicoteca

Etiquetat amb: ,
Publicat a animals, aprenentatge, experimentació

Els teus hemisferis estan connectats!

Han fet molts estudis amb pacients amb el cervell dividit (pacients comissurotomitzats) als quals se’ls ha seccionat el “cos callós” (cuerpo calloso) parcial o totalment.

Hi ha anècdotes molt curioses :

-Sperry va trobar que si es posava alguna cosa a la mà dreta d’una de les persones després de l’operació, aquesta podia dir el que era. Però si se l’hi posava a la mà esquerra no podia : la sensació de l’objecte a la mà dreta va a l’hemisferi esquerre, on es troba també la zona del llenguatge, però si la sensació la tenia a la mà esquerra anava a l’hemisferi dret, hemisferi que no pot parlar.

– Si als dos hemisferis dividits se’ls hi presenten simultàniament objectes diferents en cada camp visual ( per exemple una taronja en el camp ocular dret i una poma al camp ocular esquerra) i es demana que agafi amb cada mà l’objecte que ha vist, es produeix una competència entre les dues mans donat que cada una tracta d’agafar l’objecte que ha vist el seu hemisferi, i es provoca una lluita entre les mans per aconseguir agafar el seu objecte.

– Segons Gazzaniga (1995) en la seva Hipòtesi del Cervell Intèrpret considera que el cervell té una organització on hi ha d’haver un sistema que doni coherència a les sortides , i aquesta funció la dona l’hemisferi esquerre que actua de cervell interpret, es a dir s’ocupa de donar interpretacions per explicar les actuacions que té la persona, tant internes com externes donant relacions causals.

Això ho corrobora un experiment on es presentaven simultàniament a un pacient, 2 imatges diferents a cada un dels camps visuals :
En el camp visual esquerra (per tant ho veia l’hemisferi dret) : Una escena d’una casa nevada amb un ninot de neu.
En el camp visual dret (per tant ho veia l’hemisferi esquerre) : Una pota de pollastre. El pacient tenia que seleccionar després de diverses imatges les que estiguessin relacionades amb cada un dels hemisferis: La mà esquerra va seleccionar una pala, donat que ho relacionava amb l’escena de la nevada. La mà dreta va seleccionar el cap d’un pollastre que es corresponia amb la pota del pollastre. Per tant, els dos hemisferis van fer la feina correctament.

El resultat sorprenent va ser que quan se li va preguntar al pacient perquè havia escollit aquests estímuls. El subjecte, es a dir el seu hemisferi esquerre (l’encarregat de la parla), va contestar donant una resposta coherent sobre el cap del pollastre (l’havia agafat amb la dreta, i per tant l’hemisferi esquerre podia contestar be), però quan va haver d’explicar perquè havia agafat la pala (que l’havia agafat amb l’esquerra) va contestar que perquè havia de netejar el galliner (cosa errònia). Això vol dir que l’hemisferi esquerre no coneixia la resposta (perquè l’hemisferi dret no li havia pogut traspassar la informació), però va fer una interpretació errònia però coherent.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a curiositats, experimentació, neurociència

Estudien la manera de poder saber les teves intencions abans que tu mateix en siguis conscient

Llegint l’entrevista a la revista “Muy Interesante” del mes d’agost de 2007, al Dr. Michael Gazzaniga, Catedràtic de Psicologia de la Universitat de Califòrnia, fundador de la neurociencia cognitiva i autor del llibre “El cerebro etico”, he considerat oportú comentar alguns dels punts més destacats :

Exposa entre altres coses que s’està treballant en augmentar la memòria i també a esborrar-la : si volem recordar alguna cosa, podríem prendre medicaments per poder fer-ho, però, i si volem oblidar? S’ha localitzat les àrees del cervell relacionades amb la supressió dels mals records, una zona del còrtex prefrontal, la circumvolució frontal mitja i la inferior dreta. Això obra la porta a preguntar-se si es podrà arribat a poder prendre un medicament per oblidar certa situació viscuda?. (si voleu consultar més informació sobre el tema a “Elmundo.es

Així mateix comenta també una altra investigació recent que apunta la possibilitat de llegir les intencions d’algú abans que les porti a terme. Cosa que obriria el camí a preguntar-se si això faria perdre la privacitat del nostre pensament i si seria una manera de controlar-lo: diu que el teu cervell decideix el que vols realitzar molt abans que tu en siguis conscient, per tant s’està treballant per arribar a esbrinar a través del teu cervell el que tens previst de fer encara que tu no en siguis conscient.

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, experimentació, neurociència

Experiment Milgram – Estàs segur que tu no ho faries?

L’experiment que va fer Stanley Milgram es va fer per estudiar l’obediència o resistència a l’autoritat davant de situacions extremes, consistia a distribuir a un grup de participants uns per fer la tasca de “mestre”, i els altres per fer la “d’alumnes”. Els primer feien preguntes que els alumnes havien de contestar. Cada vegada que els participants que feien d’alumnes s’equivocaven rebien una descarrega elèctrica que els hi subministrava el que feia de mestre (les descarregues cada vegada eren més fortes).
Consistia a veure fins a quin punt el que feia de mestre continuava subministrant descarregues a l’alumne per continuar obeint a l’investigador que li deia que havia de continuar, o si deixava de subministrar-les per evitar el dolor del que feia d’alumne. No cal dir que els crits que feien els alumnes eren simulats pero els que feien de mestre no ho sabien.

Els resultats van mostrar que més d’un 65% dels participants van subministrar més voltatge que el límit en el qual l’alumne deixava de donar senyals de vida.

Què podem arribar a fer tots nosaltres només tenint algú que ens dirigeixi (ho podem aplicar a tots els àmbits, tant a l’esport, com a la política, com a qualsevol ideologia, etc.). Segons Milgram podem fer totes aquestes “atrocitats” perquè delegem la nostra responsabilitat a l’autoritat i així ens alliberem davant d’aquests tipus de fets. Més tard s’ha comprovat que la distància amb l’alumne també influeix (com més lluny, més fàcil aplicar les descarregues).

Vegeu (no es el vídeo original es una adaptació posterior)

Etiquetat amb: , ,
Publicat a experimentació, social, vídeos
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu