Por 13 razones 2a temporada – Jocs online – Estimulació visual

Publiquem una nova entrada d’aquesta Secció TV

Quarta entrada sobre la Serie “Por 13 razones”, (vegeu la primera  Por 13 razones 1a temporada – Parlar-ne o millor no parlar-ne!) la segona a Por 13 razones 1 temporada – Assetjament escolar – la bola de neu) i la tercera  Por 13 razones 2a temporada

El text de continuació pot tenir spoilers

Un dels personatges, l’Alex per culpa d’un intent de suïcidi que pateix en la primera temporada ha perdut molts records.  Els seus pares no volen que torni a jugar amb els jocs violents amb l’ordinador, i ell així ho fa. Fins que un dia ell mateix se n’adona que els jocs l’ajuden a recorda.

 

 

 

 

 

Encara que en la pel·lícula ho lliguen al fet que recorda coses que van passar just quan ell també estava jugant a l’ordinador, les imatges ens mostren un Alex que mentre està jugant està movent els ulls d’un costat a l’altre.

Així doncs l’Alex en aquests moments està fent una estimulació bilateral del cervell que l’ajuda a anar recordant i a anar processant el que va viure. Sense adonar-se’n està fent EMDR.

Què es l’EMDR?

En una definició curta es pot dir que L’EMDR (Desensibilització i reprocessament amb moviments oculars (Eyes Movement Desensibilisation and Reprocessing).

Descobert per Francine Shapiro es un abordatge que treballa en el sistema de processament del pacient. Shapiro en un inici va descobrir que els moviments oculars voluntaris reduïen la intensitat de l’angoixa dels pensaments negatius. A partir d’aquí va començar la seva investigació amb persones traumatitzades de la guerra del Vietnam i d’abusos sexuals i es va constatar que l’EMDR reduïa l’estrès posttraumàtic d’aquestes persones. La teràpia de EMDR està avalada per l’Organització Mundial de la Salut.

Amb l’EMDR a través de l’estimulació bilateral, provoca aquests moviments de manera que posem el nostre cervell en un estat de fase REM, cosa que permet processar aquella informació que la ment de la persona no ha volgut agafar per pròpia iniciativa.

En el cas de l’Alex, ell ho fa sense adonar-se’n, a través del joc, a mida que va mirant a un costat i a l’altre de la pantalla ell mateix s’està fent aquesta estimulació bilateral del cervell i això l’ajuda a recordar tot això que tenia pendent de processar.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, EMDR, fills, jocs, joves, series

Tallers d’Autoestima per a nens – Juliol 2017

Tallers per a nens de 8 a 12 anys per a enfortir la seva Autoestima

La psicòloga infantil Carmen Zapata impartirà tallers per a nens que tenen com a objectiu que els nens mentre juguen, aprenguin a enfortir la seva autoestima.

Els tallers seran d’un dia per setmana durant tot el mes de juliol. Els grups seran mínim de 6 nens i màxim de 8.

 

Els seus objectius específics son:

  • Mitjançant diferents dinàmiques i jocs d’interacció amb altres nens gaudirem d’un espai per a poder-nos conèixer una mica més, identificar els nostres punts forts i febles i descobrir que hi ha maneres de millorar en allò que ens costa més traient profit de les nostres habilitats i capacitats naturals.
  • De manera lúdica i entretinguda practicarem també les nostres habilitats socials i comunicatives, de manera que adquirirem estratègies per a sentir-nos més segurs en les situacions socials i aprendrem a expressar millor els nostres pensaments, desitjos i necessitats.
  • Compartirem experiències i posarem nom a les nostres emocions. Gràcies a la complicitat que es va creant a partir del joc i el diàleg espontani i sincer entre iguals sortirem enfortits  en autoestima i confiança.

El preu del Taller és de 75 euros per nen. El Taller es farà al c/ Roger de Flor 45 entresòl 3A escala B 08013 Barcelona  (a la seu de Respira)
Podeu reserva plaça trucant al telèfon de contacte 600334250 o enviant un correu a plluveras@gmail.com

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a fills, general, Tallers

Coaching per a pares i mares a l’Hospitalet de Llobregat

El coaching és una disciplina que ajuda a millorar les habilitats d’aquella persona o grup que està davant d’una situació.  A vegades quan es parlar de coaching pensem en el coaching per a empreses, o per a equips esportius, però també hi el coaching per pares i mares.

Aquesta setmana hem acabat el “Taller de Coaching per a pares i mares d’Infantil, de l’AMPA de l’Escola Canigó” impartit per la psicòloga Gemma Ruiz, membre del nostre equip, formadora de formadors i especialista en coaching.

Cada cop es demanen mes aquests tipus de tallers perquè ajuden als pares en la tasca d’educar:

  • Com enfocar el repte de ser pare,
  • Com establir una bona comunicació amb els fills,
  • Gestionar les emocions en la comunicació i ensenyar als nostres fills a que les gestionin.
  • L’Afecte com a fil de comunicació.
  • Ajudar-los a ser autònoms.
  • Com conviure amb els nostres mòbils, ordinadors i poder-ho compaginar amb els nostres fills.
  • Com ajudar als nostres fills a gestionar totes aquestes eines informàtiques.

En definitiva com aprendre a gaudir de la tasca de ser pares i mares

Si voleu més informació sobre les sessions dels tallers de coaching us podeu posar en contacte amb nosaltres (es podem fer també a altres localitats)

 

 

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a conducta, fills, grups, joves, Tallers

Capacitats dels nadons

Molts científics estan investigant sobre l’estadi inicial del nen pel que fa al món perceptiu. Actualment hi ha moltes postures: És una qüestió de propietats genètiques ja preestablertes o hi ha una interacció entre el que és innat i el que s’aprèn? Les dades actuals donen la visió d’un nadó molt més actiu del que es pensava fins ara.

Comentarem aquí una de les investigacions que van fer Eleanor Gibson i Richard Walk sobre la percepció de la profunditat en l’anomenat “Precipici visual” : van construir una espècies de llitera de dos pisos (vegeu el primer dibuix). consta d’una taula amb una coberta de vidre gruixut vorejat per una barana perquè el nen posat a sobre no pogués caure. La meitat de la superfície té un dibuix com d’un tauler d’escacs, igual com el terra del pis de baix, l’altra meitat és transparent. Això produeix un efecte com si la taula acabés a la meitat de la superfície i després seguís un precipici.

La teoria d’ells era que si un nen podia percebre la profunditat no s’aventuraria a gatejar per sobre del vidre transparent (vegeu aquest segon dibuix). L’experiment es va fer amb 36 nens de 6 mesos i mig a 14 mesos, i d’aquests només 3 es van atrevir a gatejar per sobre de la part transparent. Així mateix també ho van provar amb altres espècies, la qual cosa els va portar a afirmar que els nens perceben la profunditat, es a dir que la percepció de la profunditat podria està programada genèticament en diferents espècies animals.

Etiquetat amb: ,
Publicat a fills

Un cas real d’autisme

Com comentava en un post anterior, moltes vegades és més fàcil conviure amb un problema o una malaltia si estàs en contacte amb persones que passen o han passat pel mateix que tu.

En aquest post, us presento un blog d’una mare que parla sobre el seu fill amb autisme, l’Erik. A part de conèixer una mica més l’autisme en un cas real, en aquest blog es pot veure com l’Erik arpèn, exercicis que practica amb els seus pares per millorar el seu llenguatge, la socialització, la conducta i molts apartats més.

Visita el blog “El sonido de la hierba al crecer

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, fills, testimonis

Un cas real de dol

Sovint, quan tenim un problema o alguna malaltia, el fet de conèixer altres persones que viuen el mateix que tu o el fet de poder-ho explicar et fa sentir millor. Per aquest motiu, avui us presento un blog, “el Blog de David Rovira Alsina” , on el seu pare ens explica i ens parla sobre la mort del seu fill David i de tot el procés de dol que viu.

Aquest blog està ple de sentiments i, tant si heu perdut un fill o un familiar proper com no, us recomano que hi feu una ullada.

El Blog de David Rovira Alsina
capcelera-blog-david_31

Etiquetat amb: ,
Publicat a fills, general

Límits


Els límits són necessaris per afavorir un model de persona més equilibrat i amb majors possibilitats de ser feliç, una persona capaç de conviure, d’inspirar, de donar afecte i de mostrar-se empàtica, generosa i solidària. També són necessaris per prevenir trastorns de conducta. Diversos estudis realitzats en centres de menors indiquen que alguns dels trets comuns trobats en adolescents internats son: la tendència a transgredir les normes, la falta de respecte als límits, la falta d’atenció i la falta d’un model equilibrat de progenitor.

Són necessaris per:
• Definir un espai de creixement on el nen pugui construir-se amb seguretat.
• Assenyalar pautes de conducta que afavoreixin una millor adaptació a l’entorn humà i ecològic.
• Regular la convivència diferenciant els espais propis dels límits i espais dels altres.
• Facilitar l’autocontrol emocional dotant al nen d’estratègies per a gestionar ecològicament les seves emocions.
• Afavorir la construcció del sentit moral individual fomentant valores com la llibertat, el respecte i la responsabilitat.
• Permetre la possibilitat de canviar-los, posar-ne de nous, revisar-los i recuperar-los si es creu convenient.
• Prevenir patologies emocionals i posteriors.

Segons Andrea Fiorenza, tanta democràcia familiar crea disfuncions conductuals ja que no tot ha de ser discutit i consensuat. Els pares, durant una llarga etapa de creixement del nen, han de prendre decisions, a vegades difícils, que no els hi agradaran perquè els fills petits no tenen la maduresa ni l’experiència necessària per valorar la importància d’algunes mesures educatives que els pares han d’adoptar.

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, conducta, educació, fills

La por a l’autoritat davant dels fills

La por a ser massa autoritaris fa que alguns pares caiguin en la desídia, a la “deixada de funcions” on passen a l’extrem de deixar d’assumir la funció d’educar els seus fills. Aquesta por respecte a l’educació dels fills ha provocat un augment de la tolerància cap a ells, deixant de definir límits i deixant que el nen faci el que vol i quan vol, augmentant les seves quotes de poder. Els resultats d’aquesta desídia són fills insegurs, prepotents, amb un baix nivell d’autoestima, falta d’autocontrol emocional i amb tendència a conductes violentes.

L’autoritat és necessària però sovint es confon amb autoritarisme. L’autoritat s’adquireix a força de donar exemple amb una conducta coherent i íntegra. En canvi, l’autoritarisme sol ser el resultat d’actituds rígides, de pocs recursos personals i de falta de respecta cap a l’altre. Recórrer al poder, per fer que el fill faci o deixi de fer, no és convèncer ni educar, sinó coaccionar.

A un fill se l’hi ha de dir què fa bé i què necessita modificar, així com intervenir quan sigui necessari i senyalar uns límits clars.

Font: “Ámame para que me pueda ir“. J. Soler i M.M. Conangla

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, fills

Posa a prova els més petits

Vols fer un joc amb un nen?, pot ser que el resultat et sorprengui:

Mostra-li una ampolla dreta mig plena (com el primer dibuix de la figura). Ara li dibuixes l’ampolla en les altres posicions i demana-li que et marqui on creu que estarà col·locat el líquid, cal que es dibuixi la línia del nivell de l’aigua.

En un estudi fet per Corral (1994) va observar que majoritàriament els nens fins a 9-10 anys dibuixaven la línia de flotació paral·lela al fons de l’ampolla ignorant que l’ampolla estava inclinada (mireu el dibuix).

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, fills

Qüestió d’equilibri

El poeta Coleridge va rebre un dia una visita d’un admirador seu. Diuen que durant el transcurs de la conversa, va sorgir el tema de la infància i l’educació:

– Crec – va afirmar rotundament el visitant – que s’ha de deixar als nens en total llibertat per a que pensin, actuïn i prenguin les seves pròpies decisions des de molt petits sense que nosaltres intervinguem. Així, es podran desenvolupar al màxim tot el seu potencial.

– Vine a veure el meu jardí de roses – va dir Coleridge, acompanyant al seu admirador fins al jardí.

Al veure’l, el visitant va exclamar:

-¡Però si això no és un jardí… això és un pati ple de malesa!

– Acostumava a tenir-ho ple de roses – va dir el poeta – però aquest any he decidit deixar a les plantes del meu jardí en total llibertat perquè creixin com vulguin sense atendre-les. I aquest és el resultat.

Font: Ámame para que me pueda ir – J.Soler i M.M. Conangla

Etiquetat amb: ,
Publicat a cites, fills

Què fer quan el teu fill no vol menjar?

Com comentàvem en un altre post, sovint, els nens tenen problemes per menjar. Perquè el nen accepti el menjar, l’objectiu de la intervenció en aquests casos és aconseguir que, de manera progressiva, el nen accepti aquells aliments o formes de preparació que fins ara havia rebutjat. A continuació mostrem diferents estratègies:

– Rebuig d’aliment produït pel sabor :
o Barrejar l’aliment rebutjat amb un aliment preferit per al nen i que pugui emmascarar el sabor del rebutjat. És necessari anar incrementant la quantitat d’aliment rebutjat, de manera gradual, fins aconseguir que se’l pugui menjar sense haver-lo de barrejar.
o Donar-li el seu menjar preferit només si prèviament ha ingerit el que rebutja (per exemple, una cullerada de macarrons després de menjar una cullerada de peix…). També s’ha d’anar augmentant progressivament la quantitat de menjar rebutjat.

– Rebuig a menjar aliments sòlids:
o Buscar un àpat al dia en que es pugui dedicar temps
o Seleccionar algun dels aliments preferits del nen i oferir-li petites quantitats sense triturar.
o Reforçar efusivament (verbal o materialment) qualsevol intent del nen per menjar l’aliment sòlid.
o Davant qualsevol negativa de menjar, se l’hi ha de retirar l’atenció.
o Passat un temps prudencial, retirar el menjar que quedi al plat i tornar-li a posar a al següent àpat, procurant no donar-li menjar entre hores. (sempre consultant prèviament al pediatre)

– Negativa a menjar sol:

o Primer de tot és important controlar si ja té edat per realitzar aquesta conducta i si té les habilitats necessàries o si és un aprenentatge inadequat dels hàbits d’autonomia. Si és aquest últim cas,els passos serien:
* Ajudar al nen a agafar la cullera i portar-la a al boca.
* A mesura que domini aquest pas, deixar al nen que sigui ell sol el que l’agafa i se la porta a la boca.
* Reforçar qualsevol conducta d’agafar la cullera o portar-la a l boca.
* Ensenyar-lo a agafar petites quantitats de menjar i portar-les a la boca.
* Entrenar-lo a fer servir tots els coberts i les diferents funcions.
* Reforçar l’ultima conducta apresa i no les anteriors.
* Passat un temps prudencial, retirar el menjar.

En tots els casos s’ha de felicitar per les conductes adequades i ignorar les conductes inadequades. Escollir un àpat al dia que es pugui dedicar tot el temps necessari per aplicar les tècniques, ser constant en l’aplicació i generalitzar-ho als diferents àpats i situacions.

Totes aquestes tècniques s’han d’utilitzar de manera transitòria, com a instrument per a aconseguir una conducta alimentària saludable. Sempre sota supervisió d’un professional.

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, aprenentatge, conducta, fills

Un nen pot aprendre a ser agressiu?

Albert Bandura va fer un experiment (Bobo doll) sobre l’agressivitat i l’aprenentatge social en els nens, és a dir la forma que aprenen per imitació.

Va utilitzar un nino inflable “Bobo” que tenia el tamany d’un nen i en un grup de 36 nens els va exposar a diferents patrons de conducta on interactuava un adult i el ninot.

A un dels grups el va exposar a conductes agressives i a l”altre no. El que volia estudiar era si els nens repetien la conducta agressiva quan l’adult no estava davant.

En el supòsit on es volien ensenyar conductes agressives, l’adult agafava el ninot “Bobo” i l’insulta al mateix temps que l’agredia físicament. En l’altra supòsit el model no agressiu jugava amb totes les joguines i al “Bobo” l’ignorava.

Un cop els nens havien vist o un dels supòsits o l’altra, tornaven a entrar a la sala on hi havia totes les joguines i el Bobo. Els investigadors estudiaven la seva conducta i si agredien en Bobo o no.

Segons els resultats van observar que els que havien vist el model agressiu tendien a agredir també en Bobo en un 38.2% dels nois i un 12,7% per les noies.

De les conductes agressives, les verbals van ser les més imitades. I Per contra va ser escassa o nul·la l’agressivitat que van mostrar el grup que no havia vist agressions.

Aquest estudi ha sigut pioner en l’estudi de l’agressivitat i ha aportat dades a la teoria de l’aprenentatge social basat en la imitació per part dels nens.

Dibuix: yodibujo.es

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, educació, fills

Petits problemes d’aprenentatge

El teu fill està tenint problemes d’aprenentatge a l’escola, no es concentra prou, gira les lletres, confon paraules, té una mala coordinació, etc. Potser el teu fill té problemes visuals (que no vol dir que hagi de portar ulleres):

Encara ara hi ha molt desconeixement sobre com solucionar els problemes que poden tenir els nens en l’aprenentatge. Diferents estudis han relacionat els problemes de l’aprenentatge, especialment de la lecto-escriptura amb problemes d’una disfunció visuals. Pot ser que a l’escola detectin que un nen no està progressant adequadament i no siguin conscients que potser simplement tingui un problema visual i que això es pot arreglar si es treballa a temps.

Amb l’optometria es poden detectar i ajudar a resoldre els problemes d’eficàcia visual, tant si són inherents al nen o l’adult, com si són conseqüència d’una mala adaptació al medi per culpa d’un desequilibri entre les capacitats de la persona i les exigències de la societat.

Hi ha molts centres d’optometria que es dediquen a reeducar la funcionalitat del sistema visual amb relació a l’entorn i a la resta de sistemes sensorials. Des d’aquí, i veient que encara hi ha molts pares que desconeixen aquest camp, aprofitem per exposar-ho. Si tens un fill, i està tenint problemes a l’escola prova de portar-lo a un optometrista, miraran si mou els ullsamb la ràpidesa suficient per poder llegir a la velocitat correcte, o si potser té problemes en la fusió dels dos ulls per poder fer una imatge tridimensional en el cervell.. , hi ha problemes visuals (no de visió exactament) que provoquen un processament de la informació de forma inadequada.

Font : La Terapia Visual, posible solución para los problemas de aprendizaje

Centre : Visió-3

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, fills

Un robot en una guarderia

Com reaccionen els nens d’una guarderia quan conviuen amb un robot humanoide?

Científics de la Universitat de Califòrnia van posar un robot humanoide en una guarderia 45 sessions durant cinc mesos. L’objectiu era comprovar si els nens eren capaços d’interactuar amb ell com un ésser humà.

El resultat que ha sortit publicat a la revista “Proceedings National Academy of Sicence”, demostra que els nens d’entre 18 mesos i 2 anys van reaccionar de manera natural i es comportaven amb ell com si fos un igual, jugaven tranquil.lament, mantenien contacte físic, el tocaven i fins i tot es preocupaven per ell cuidant-lo quan presentava símptomes de cansament.

El fet que el robot expliqués contes va fer que els nens després de les 27 sessions ja no consideressin el robot com un nino i el veiessin com un més dels seus companys.

Aquests resultats son molt esperançadors de cara a un futur per poder anar implantant la tecnologia robòtica en els centres educatius i poder ajudar al professor. Així mateix el fet que els nens el consideressin com un igual, demostra que en aquestes edats es pot aconseguir que el que nosaltres considerem diferent ells ho acceptin com a normal. Per tant si es fa conviure grups diferents en les guarderies, s’aconseguirà que tots es vegin com un més del mateix grup, manera perfecta per fer desaparèixer la intolerància. (vegeu l’article “Grups diferents, quin nivell d’intolerància tens?“).

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a aprenentatge, comentaris, conducta, curiositats, educació, experimentació, fills, social

Els teus companys es fiquen amb tu?

Cas: En Robert està estudiant tercer d’ESO, va a una escola del barri, i coneix a tots els de la classe des de fa temps. De sempre ja el consideren un nen “diferent” però aquest curs n’hi ha un que repeteix i que s’ha fet el líder, sembla que l’ha agafat amb ell, sempre el ridiculitza, i això ha fet que els companys s’hi afegeixin (li tiren coses, li donen empentes, etc.), sobretot quan hi ha les noies davant.

Mica en mica en Robert s’ha anat quedant més sol i ja no pot comptar amb ningú de la classe. De moment no ha dit res a ningú de casa ni evidentment als professors, però cada dia li costa més anar a l’escola, perquè veu que les burles cada dia van augmentant, i potser algun dia l’arribaran a pegar i tot.

Potser tu et sents com en Robert? També es fiquen amb tu a l’escola? Gairebé tothom, en algun moment de la seva vida, ha tractat o ha estat tractat amb desconsideració per part d’algun company. Però quan aquesta situació és sistemàtica i repetida en el temps, és quan parlem de maltractament entre iguals. Has de saber que aquestes conductes poden arribar a tenir conseqüències greus.

No saps que fer? Pensa que ningú no es mereix ser maltractat. Tots tenim el dret a ser tractats amb respecte. Cal trobar la manera de resoldre el conflicte, en aquesta pàgina parla del Bullying i hi pots trobar diferents recursos, et recomano la Guia per l’alumnat de secundària, et pot ajudar, entre altres coses et recomana que si et peguen o t’insulten és millor no tornar-s’hi, empitjoraria la situació., intenta mantenir la calma (si veuen que et molesten encara ho repetiran més), sovint la millor manera es abandonar el lloc i dir-ho a un adult (no et sembli que és una covardia, es actuar amb intel·ligència).

Denunciar una situació de maltractament no és “xivar-se” és defensar un dret fonamental.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, conducta, educació, fills, joves, teràpies

L’esport de competició i els nens

Cas:
Em dic Andreu i formo part de l’equip de la meva escola. jugo a futbol i aquesta tarda jugarem la final escolar.
Tothom està molt emocionat. Tenen ganes de veure’ns jugar, però el que els importa més es veure’ns guanyar. Moltes vegades quan estem jugant, veiem com els nostres pares criden i criden, contra l’arbitre, contra els altres pares, i fins i tot alguna vegada ens criden a nosaltres perquè no ho fem be.
A mi no m’acaba d’agradar això, el meu pare es posa molt vermell quan crida i em fa una mica de por, però com que veig que ells volen que jo continuï jugant doncs no dic res, però sempre estic patint per si no ho faig prou be.
Explicació:

Aquesta es la història de l’Andreu que segur que la podeu aplicar a molts de vosaltres, quan ereu més petits, o ara que sou grans, amb els vostre fills.
La problemàtica de l’esport escolar és, si ha de ser tant competitiu com els grans volem o simplement s’ha de jugar sense competir. No es bo que els nens intentin cada vegada superar-se en el mon de l’Esport?? Però, Cal que els pares es preguin l’esport dels seus fills com una competició de grans??
Segons l’”Informe Skip” sobre els hàbits esportius dels nens, el nen amb l’esport agafa habilitats, i els valors necessaris per afrontar l’etapa adulta. Aprèn el valor del treball, de l’esforç , i amb una competició “sana” es poden descobrir a si mateixos, conèixer les seves carències i treballar per superar-les.
Per tant si considerem que l’esport competitiu per nens es bo, que es el que falla? Potser aquí els pares, haurien de fer una reflexió de si realment no s’està pressionant massa aquest fill perquè el que es desitja es que triomfi en allò que ell mateix no ho ha pogut fer mai.
Etiquetat amb: , ,
Publicat a educació, esport, fills
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu