El teu fill no es concentra prou en les feines que fa

Cas :
El Nil es un nen de 6 anys, i el seu professor veu que no esta atent i no sap desenvolupar els problemes que per la seva edat hauria de saber resoldre.
Ha parlat amb els pares per intentar resoldre això.

Possible solució :
En aquest cas i si el vostre fill també té aquest problema, en primer lloc heu d’anar a un especialista, per mirar que no pateixi d’hiperactivitat amb dèficit d’atenció; encara que no s’ha de diagnosticar el trastorn d’hiperactivitat abans dels 7 anys, ja es poden detectar comportaments anòmals abans.

Si simplement es que ha d’aprendre a “organitzar-se” per saber desenvolupar les tasques podeu seguir un sistema que justament es va pensar pels nens hiperactius impulsius que treballaven massa ràpid i amb molts errors, l’objectiu es que el nen aprengui a parlar-se internament, cosa que li fa més facil pensar i prendre consciencia del que està fent :

Vosaltres heu d’actuar de models : dibuixareu un dibuix, però abans us donareu instruccions en veu alta (per exemple : que he de fer? He de fer un dibuix…. el faré a poc a poc … primer he de fer una línia cap a baix…be, ara he de fer una línia cap a la dreta … m’he equivocat… no passa res, esborro i continuo…)

Després el vostre fill farà el dibuix mentre que tu aniràs dient en veu alta les instruccions similars a les anteriors, adaptant-les a allò que estigui el nen.

Següent pas el nen ha de fer el dibuix dient ell mateix les instruccions en veu alta semblants a les anteriors.

Ara el nen ha de fer el dibuix però aquest cop les instruccions se les ha de donar ell mateix en veu baixa.

Per últim el nen ha de fer el dibuix donant-se les instruccions però sense verbalitzar-les.

Això ho podeu aplicar també a qualsevol entrebanc que es trobi el vostre fill (sigui un problema de matemàtiques, o una redacció de l’escola etc.)

Explicació :S’ha explicat l’entrenament en autoinstruccions proposat per Meichenhaum i Goodman. Permet la realització i l’afrontament d’una determinada feina.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, educació, fills

Com aconseguir que el teu fill s’endreci l’habitació

Cas :
Els pares d’en Roger estan intentant que el seu fill aconsegueixi fer alguna de les feines de la casa. Veuen que el nen ja te vuit anys i que no fa res. No saben con aconseguir-ho i han demanat ajuda.

Possible solució :
Us proposo el sistema següent:

En primer lloc no heu de pretendre que faci moltes feines de cop. S’han d’anar introduint de mica en mica. Podríem començar per exemple perquè s’endreci la seva habitació. Per acostumar-lo, primer heu de marcar quines feines concretes ha de fer, per exemple podeu dir-li que cada dia ha de deixar la seva roba bruta al lloc on s’ha de deixar, preparar-se la cartera per l’endemà, guardar les joguines al lloc on s’han de guardar, etc. així podeu marcar-li unes 5 feines que haurà de fer cada dia. També li marcareu el moment en que les ha de fer. Els pares sereu els encarregats de revisar si ho fa. Un cop decidit es donarà unes fitxes que prèviament haureu marcat per cada feina, (per portar la roba bruta (1 fitxa) per fer-se la cartera (2 fitxes), etc. ).

Aquestes fitxes el vostre fill les podrà canviar per uns “premis” que prèviament també haureu establert, per exemple poder jugar mitja hora més (1 fitxa), poder triar el sopar que vol (1 fitxa), poder veure mitja hora més la televisió (2 fitxes). Cal considerar que cada dia ha de gastar algunes de les fitxes que ha aconseguit.

Al començar se li ha d’explicar en el nen el que volem aconseguir (que s’endreci l’habitació) i que hi haurà aquestes petites recompenses. S’estableix un termini de 2 setmanes on cada dia es revisarà si fa el que s’ha marcat. Si ho compleix, passeu a revisar 3 de les feines que te marcades (seran escollides a l’atzar). Si continua complint haureu de revisar 3 feines, 4 dies a la setmana i llavors es podrà donar un premi directe, sense fitxa, (per exemple, com que has recollit molt be l’habitació podràs convidar el teu amic a dinar). Si continua complint revisareu només 2 vegades a la setmana i cada vegada menys fitxes però si alguns premis directes. Després es treuen les fitxes definitivament i de tant en tant es donarà un premi directe.

Explicació :
S’ha explicat el programa d’economia de fitxes que es molt bo per aconseguir el control sobre un ambient (en aquest cas l’habitació del nen) per controlar les conductes del fill (aconseguir que l’endreci). S’apliquen les fitxes per donar un reforç únic per la conducta que volem aconseguir.

Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, educació, fills

El teu fill es fa pipí al llit?

En Gregori es un nen de 7 anys que encara no es controla el pipí quan està al llit. Des dels 3 anys mai ha tingut cap problema a controlar-lo durant el dia, però a la nit no ho ha aconseguit mai. A part d’això en Gregori no té cap més problema de salut ni de comportament que sigui important.

Possible solució:
Hi ha vegades que els pares intentem que amb el temps el problema s’arregli. De totes maneres es pot arribar a una edat que si això no ha passat es pot anar a veure un especialista que us ajudarà, a vosaltres i al vostre fill a solucionar-ho. S’haurà de fer una avaluació (quan li passa, quants pipis es fa durant la nit, etc. etc.), mirar la historia familiar, si hi han hagut altres tractaments (potser abans se li havia donat algun medicament per controlar-ho?) etc.

Amb el psicòleg podríeu fer un sistema que es diu “pipi-stop” que es una especie d’alarma que sona quan al nen se li escapa el pipí, però jo aquí, us comentaré cosetes que us poden anar be per ajudar a solucionar aquest petit problema. heu de tenir en compte que potser amb això no ho solucioneu, llavors serà el moment d’anar a un especialista :

– De dia (sempre durant el dia) s’ha d’anar animant al nen a que begui 1 o 2 gots de líquid. quan tingui ganes d’anar a fer pipí, llavors heu d’intentar que aguanti uns minuts més. el temps en un principi serà poc, 4 o 5 minuts, i mica en mica (al llarg dels dies) s’anirà ampliant fins a un màxim de 45 minuts.

Sempre que s’estigui fent això s’haurà de felicitar al nen pel temps que ha aguantat .

– Juntament amb aquest entrenament (que per si sol no te gaire efectivitat) podem entrenar el nen a anar controlant el pipí a la nit. Consisteix a despertar al nen (per exemple cada hora la primera nit) perquè vagi al bany, després anar espaiant l’interval.

Tot això juntament amb comentaris d’ànims quan el nen aconsegueix l’objectiu de no fer-se pipí. I també en cas que se li escapi el pipí que tingui que ajudar a arreglar-se el llit abans de tornar-s’hi a posar.

Espero que amb paciència aconseguiu eliminar aquesta conducta del vostre fill. Si així no s’aconsegueix us recomano que un especialista us ajudi. No es tant complicat com sembla.

Explicació:
Segons les investigacions realitzades s’ha comprovat que el tractament conductual de la enuresi te un gran recolzament empíric. Hi ha l’estratègia de l’alarma urinària que es el més utilitzat. En aquest comentari s’ha exposat l’entrenament en retenció del pipí i l’entrenament en el llit sec (normalment aquests mètodes s’utilitzen conjuntament)

 

agost 2015:  Si el vostre fill es fa pipi al llit,  més que voler resoldre la conducta com a tal, es important trobar la causa que ho provoca.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, conducta, educació, fills

Comportament a taula

Cas:
En Francesc i l’Amanda tenen dos fills en David i l’Adrià. Quan estan sopant a casa es passen tota l’estona aixecant-se de la taula i corrent amunt i avall pel menjador, cridant i empenyent les cadires o jugant. Quan els renyen en David i l’Adrià no fan cas i continuen fent el que volen.

Els pares sense saber com aturar això es posen en contacte amb un professional perquè els ajudin a trobar com controlar-ho.

Possible solució:
Si algú se sent identificat amb aquest problema, si li passa el mateix amb els seus fills, amb els seus alumnes etc. podeu intentar fer el que us proposaré. De totes maneres tingueu en compte que hi ha mols sistemes.

El primer que heu de fer es observar els vostres fills i mirar el temps màxim que s’estan quiets a l’hora de sopar. De moment segur que es molt curt. No patiu, mica en mica anirem aconseguint que sigui més llarg.

Llavors partint d’aquest temps (imaginem que es mig minut), quan comenceu a fer servir el mètode heu de fer el següent: cada vegada que el nen aconsegueixi estar-se aquest mig minut (o el temps que hàgiu marcat) quiet assegut a taula, el podeu deixar que s’aixequi. Mica en mica quan els nens s’adonin que han d’estar aquest mig minut quiets per tenir el permís d’aixecar-se, haureu d’anar ampliant l’interval.

Es molt important que s’expliqui als nens i que juntament amb ells, els pares estableixin un sistema d’anotacions (una pissarra, per exemple) apuntant amb una ratlla cada vegada que el nen s’aixequi, fer-ho de manera que quedi reflectit si es compleix i si no es compleix, així tots els de casa se n’adonen que s’ha aixecat (i el nen principalment).

Això es pot anar combinant amb unes penalitzacions (poden ser diverses) per si no compleix amb el que s’estableix (de totes formes no s’ha d’abusar d’aquestes penalitzacions).

També es podria utilitzar el “joc de portar-se be” que consistiria a que els dos germans juguessin a veure qui d’ells s’aixeca menys vegades

Explicació:
Utilitzem aquí un reforçament diferencial de tasses baixes que consisteix a reforçar al subjecte a mantenir una tassa de conducta més baixa de la observada en línia base. això es fa servir per reduir certs comportament però no eliminar-los, de moment.

Es combina amb la utilització d’estímuls discriminatoris que es poden acordar conjuntament amb els nens. I juntament proposem utilitzar el “cost de resposta” que consisteix a que el nen pagui d’una manera simbòlica amb alguna recompensa de que disposi.

 

25/08/2015  Hi ha altres moltes eines que poden ajudar a provocar el canvi.  Recomanem que es busqui un professional. Seràs més ràpid i més efectiu el canvi


Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, conducta, educació, fills

Tics amb la cara

Cas :
La Carlota està preocupada perquè a l’escola es riuen d’ella. Està constantment fent “ganyotes” amb la cara, arruga el nas, torça la boca, allarga el coll i a més a més fa grinyolar les dents contínuament.

Quan estant a la classe a cada moment la professora ha de parar perquè la Carlota està fent aquests sorolls, i ha arribat a un punt que els seus companys es queixen d’ella.
La professora ha parlat amb els pares i per fin han decidir posar-hi remei.

Possible solució :
Si quan estàs llegint això et sents identificat/ada, vull que sàpigues que això també es pot solucionar, el que primer hauries de fer és anar a un psicòleg perquè avalués i determinés el tipus de trastorn per tics que tinguis. Pot ser que exactament no et passi el mateix que la Carlota (potser et menges les ungles de forma incontrolada, potser fas passes en darrera? o saltes? o gesticules amb les mans?, o potser repeteixes l’últim so de la paraula que acabes de sentir? o dius una frase “obscena”? etc. etc.). Un cop el professional haurà classificat el que et passa et posarà en tractament que l’adaptarà a les teves necessitats.

Si de moment vols fer-ho tu sol/a, pots intentar començar primer has de apuntar-te les vegades que fas el tic, els cops que el fas cada dia. De vegades és difícil adonar-te’n tu sol de cada cop que ho fas (estaria be que algú de casa teva, o un amic, t’ajudés a fer-te’n adonar al moment de fer-ho).

També és bo que apuntis els avantatges i els inconvenients de voler resoldre això (per exemple un dels avantatges seria que la classe no hauria d’estar parant cada vegada que tu fas els sorolls. Com a inconvenient podria ser que el fet de deixar de fer-ho et representarà un esforç, etc)

Un cop ja t’has acostumat a apuntar cada vegada que ho fas, hauràs ara d’apuntar en quins moments ho fas (potser a la classe més que al carrer?), abans de quan ho fas més vegades (quan la professora pregunta?) i com ho fas (quin tic concret fas en cada moment).

Ara seria el moment de buscar algun moviment que sigui completament oposat al que normalment fas (en cas que estiguis a punt d’arrugar el nas pots baixar una mica el llavi superior i pressionar els llavis, si el que et passa es aquell moment es que tens ganes de fer grinyolar les dents, procura respirar lentament i regularment per la boca, relaxar la mandíbula i separar les dents superiors de les inferiors. Si el que et passa en aquest moment és que vas a fer una ganyota amb la boca, procura tancar la mandíbula mentre pressiones els llavis, etc.).
A més a més, es molt bo que ho expliquis a casa teva, als amics etc. així ells t’aniran animant cada vegada que facis una millora.

Segur que si vas amb un psicòleg ell t’ajudarà millor que el que t’he exposat aquí que és massa general. De totes maneres si encara no vols fer aquest pas, espero que això t’ajudi una mica

Explicació :
El que li passa a la Carlota en primer lloc s’hauria d’avaluar de forma multimodal i a més a més individualitzadament per poder arribar a un diagnòstic correcte. Les tècniques d’avaluació es basen fonamentalment amb l’entrevista, auto-registres, l’observació sistemàtica de la conducta. S’utilitzaran escales d’avaluació.

Els tractaments més efectius son els conductuals, el procediment d’inversió de l’hàbit. Pel que fa las tractaments farmacològics encara actualment no existeix un tractament farmacològic anti-tic ideal.

Les fases del Tractament seria : entrenament en consciència i motivació pel canvi. Aprenentatge i pràctica de la resposta competitiva i altres conductes incompatibles. Tota això amb l’ajut social i l’exposició de la milloria.

 

25/08/2015  Per tractar els tics hi ha moltes eines que amb menys temps son mes efectives que aquest sistema. Si hi ha oportunitat val la pena treballar-ho amb un professional

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, conducta, fills, salut
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu