On fer un voluntariat

Adjuntem l’enllaç a l’article que publiquen avui a Xarxanet.orgOn puc trobar ofertes de voluntariat” amb la relació de tots els espais web on ens podem apuntar a fer voluntariat. N’hi ha de molts àmbits: social, internacional,  i per a diferents col·lectius (per a la infància, per als grans, etc).

Si busqueu què fer, segur que us serà de gran ajuda.

 

 

 

 

 

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, filosofia

La força que té el grup

 

 

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, filosofia, grups, vídeos

Com som? Reflexions després de l’atemptat de Barcelona

Després d’aquest terrible atemptat d’ahir a Barcelona, ens preguntem, Com som?  Hi ha essers humans bons i n’hi ha de dolents. És així de simple?

Unes persones que poden fer una acció tant “dolenta”, son dolents i ja està? Si fos així, seria fàcil arreglar la societat:  els essers humans bons només haurien de matar o sotmetre als que son dolents i així aconseguiríem una societat en pau.

Però, no es això, no!!! el problema es més greu.

El problema es que tot esser humà te una part dolenta i una part bona. Per què a moments aflora la part dolenta i en d’altres aflora la part bona?

Se que molts dels que llegireu això d’entrada no compartireu aquest punt de vista.

Us poso aquí alguns estudis que demostren aquest aspecte fosc que tots tenim dins nostre:

Experiment Milgram: Estàs segur que tu no ho faries? en l’estudi demostra que les persones, la gran majoria seriem capaços de provocar descarregues elèctriques a una altra persona més enllà dels límits, encara que li féssim mal, només, segons diu Milgram perquè quan rebem ordres “delegem la responsabilitat” i no ens plantegem si fem be o no.

L’Experiment de la presó d’Stanford en l’experiment s’encarrega a un grup de persones perquè facin de presoners en una presó i un altre grup perquè facin de guàrdies. Els dos grup acaben integrant el seu rol de manera tant real que els que fan de guàrdies fan conductes sàdiques, d’abús d’autoritat.  L’experiment el van haver de suspendre, però una de les conclusions és que segons el rol que vius o que creus que tens pots arribar a fer conductes nocives cap als altres.

Així si acceptem que tenim aquesta part fosca tots nosaltres. I a més a més acceptem que quan tenim un conflicte mental, quan tenim pensaments oposats davant d’una decisió que potser no es correcte, ens veiem obligats a automotivar-nos i ens autojustifiquem per no estar en dissonància interna (vegeu  Teoria de la dissonància cognitiva“) la situació encara es complica més:

  •  Som capaços de fer coses dolentes
  • A més a més si les fem, ens autojustifiquem per no tenir un conflicte intern.

Així doncs, com podem evitar que hi hagi gent que pugui fer coses tant terribles com les que van fer ahir a Barcelona?  Que s’ha de fer? D’entrada seria fàcil, “educar” a l’individu!!. però serveix suficientment?

 

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, educació, estudis, filosofia, grups

No presentis el teu treball a aquells que no saben res.

ranga-guruHi havia una vegada un artista molt famós de l’Índia que l’anomenaven Ranga Gurú. Tenia un alumne que un dia li va ensenyar una pintura que havia fet perquè li valorés.  Ell li va dir que mostres la seva obra a la gent i que fos la mateixa gent qui decidís si l’obra era bona o no.

Li va dir que deixés el quadro amb un retolador vermell i que demanés les opinions de la gent.  Al cap d’uns dies l’alumne va anar a veure que li havien posat en el quadre, i es va trobar que estava completament guixat.

El mestre li va dir que tornes a posar el quadre però que aquest cop demanes propostes per poder millorar el quadre.  Així ho va fer i al cap d’uns dies va tornar a buscar-lo i va veure que ningú li havia proposat res.

Desconcertat l’alumne es va adreçar al mestre i aquest li va dir:

En el primer cas quan dones la oportunitat a gent perquè et critiquin ho fan encara que no hi entenen de pintura. En el segon cas ningú proposa res perquè es necessita educació per poder ser constructiu. Tingues en compte que no es suficient ser bo en la teva feina, també has de ser savi: no discuteixis el teu treball amb els que no en saben, perquè per ells, el teu treball no te cap valor.

 

Extret de medium.com

 

Publicat a filosofia

De qualsevol veritat que puguis dir el contrari també pot ser veritat

En 2 minuts en Derek Sivers ens demostra que “Hi ha una ‘cara B’ de tot”  (per mirar el vídeo amb subtítols anar al boto de baix a la dreta i seleccionar)

Etiquetat amb:
Publicat a filosofia, vídeos

Sergi Torres

No voler canviar res, intenta no jutjar res, simplement observar i viure l’únic moment que existeix, “aquest instant, l’ara”.

Aquesta es la seva web Sergi Torres , col·labora amb el programa de Catalunya Radio “L’Ofici de Viure” i entre altres coses fa sessions mensuals al Teatre Regina. Si esteu interessats aquest proper dimecres 20 el podeu anar a escolar.

Podeu veure mes meditacions a http://puertadelalma.com/meditaciones-sergi-torres/

Etiquetat amb:
Publicat a filosofia, meditació, minndfulness, teràpies, vídeos

Black Mirror, i les fases del dol

Black Mirror

No volem descobrir de que va el primer episodi de la segona temporada de Black Mirror,Vuelvo Enseguida – Be Right Back”.

Però si arribés a passar el que exposen a la serie,  els psicòlegs hauríem de fer un replantejament del significat de la mort, el dol i les seves fases (La mort, fases del dol).

Molt interessant. Si teniu l’oportunitat de veure-la, no us la perdeu.

Etiquetat amb: ,
Publicat a filosofia, joves, social

Com alliberar-nos dels pensaments repetitius

Imaginem aquest exemple:

La nostra ment és un ordinador. En aquest ordinador hi ha programes (pensaments) que es posen en marxa per executar una tasca, però també hi ha programes encarregats a deixar en estat de “repòs” l’ordinador quan no el volem utilitzar.

La majoria d’aquests programes funcionen correctament. Amb ells aconseguim l’objectiu que perseguim i per això també ens ajudem dels records, les lletres, els números, és a dir dels coneixements en general.

Però, algun cop tenim algun programa que no funciona correctament . Son programes tant potents que ens poden bloquejar altres programes, i fins hi tot el funcionament total de  l’ordinador. Son els pensaments repetitius!!

 

Aquest exemple ens ajudarà a poder entendre el malestar que ens provoquen aquests pensaments.

Quina és la nostra feina interior per poder sentir-nos millor amb nosaltres mateixos?:

1r – Detectar aquests pensaments repetitius. No cal analitzar-los (aquest anàlisi ja es farà en teràpia) simplement adonar-nos que, igual com el programa d’ordinador que no funciona bé, ens està bloquejant tot el nostre funcionament de la nostra ment.

2n- Adonar-nos que aquests pensaments repetitius son externs a nosaltres.  Es a dir que no son exclusius nostres, ni son únics.

Imaginem que un dia ens aixequem amb una melodia d’una cançó al cap, i l’estem repetint durant tot el dia. Aquesta melodia es externa, i la tenim dintre la nostra ment. I a més a més no l’estem “controlant”. Amb els pensaments repetitius/intrusius, també ens passa el mateix, son el resultat d’una activitat externa de la nostra ment (Igual com un virus que entra en el nostre ordinador, però que també està en altres ordinadors).

No som nosaltres que “funcionem malament” sinó que simplement tenim “aquest virus/pensament intrusiu” que hem de treure per poder fer funcionar correctament la nostra ment.

3r- Aprendre a poder apagar tots els programes d’ordinador menys el que ajuda a deixar l’ordinador en estat de “repòs”.

En un principi aprendrem a apagar tots els programes a la vegada, i ens quedarem en estat de repòs, de manera que, quan tindrem més pràctica aconseguirem només apagar o treure del nostre ordinador el programa/virus que ens està bloquejant tot l’ordinador.

Com fer-ho? 

Començarem amb una relaxació progressiva del nostre cos, i un cop aconseguim relaxar el cos, en centrarem en el present.  En un punt, en una sensació, en una part molt concreta del nostre cos, etc. de manera que cada vegada que aparegui un pensament (sigui repetitiu o no) l’apartarem sense recriminar-nos perquè l’hem tingut, i tornarem a posar l’atenció en aquest punt. Agafarem aquest pensament i com si estiguéssim sobre d’un núvol el llençarem daltabaix, això ens farà sentir més descarregats i podrem tornar a centrar-nos en aquest punt del present. Ho anirem repetint tantes vegades com calgui.

És important que tinguem en compte que per aconseguir activar el programa de respòs de la nostra ment/ordinador cal una mica de pràctica. I recordem que igual com els començaments d’un entrenament, costa obtenir resultats, si hi dediquem una estona cada dia, al final ho aconseguirem.

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a filosofia, meditació, teràpies

Les malalties com a solució de supervivència

Les malalties són una metàfora de les necessitats físiques i emocionals del nostre cos. Son una reacció biològica de supervivència davant d’un fet emocionalment incontrolable.

Tal com explica Christian Flèche, psicoterapeuta, pare de la teoria de la descodificació biològica a l’entrevista que publiquen avui a “La Contra” de la Vanguardia.

Tot el que captem a través dels nostres sentits, o de forma interior es tradueix en realitat biològica, i si davant d’aquesta no hi ha una solució concreta, es tradueix en un símptoma.

Explica que som una realitat composta de 4 realitat inseparables, l’orgànica, la cerebral, la psíquica i l’energètica. No hi ha una sola cèl·lula del cos que s’escapi al control del cervell de manera que un “xoc” sempre va acompanyat d’un sentiment personal que repercuteix en aquests quatre nivells biològics.

Si davant d’una situació arribem a la solució, aquests quatre nivells queden equilibrats i curats. Cas que no s’arribi a una solució neix una emoció. Aquesta la podem alliberar, però si no és així queda dintre el nostre cos.

Conclou dient que cal que siguem conscients de les nostres emocions, que les expressem i compartim. Diu que aquesta es la manera perquè acabin desapareixen.

Podeu llegir tota l’entrevista a La Contra “Cada organo dañado responde a un sentimiento”

Publicat a EFT, filosofia

“El Secret”

El Secret = La Llei de l’atracció.

La Llei de l’atracció regeix tot l’ordre de l’Univers. Aquesta llei sempre ha existit i l’activem a través de la nostra ment.

Cada un dels nostres pensaments és un objecte real, una força” : Segons aquesta Llei de l’atracció el que és similar atrau a allò similar, dintre d’un pla mental.

Som l’imant més poderós de l’Univers!” : Els nostres pensaments són magnètics i estan en una freqüència. Quan pensem, aquests pensaments son enviats a l’Univers i atrauen magnèticament totes les coses semblants que estan en la mateixa freqüència.

Per posar un exemple, funciona com una torre de transmissió de televisió. La torre emet senyals a través d’una freqüència que es transforma en imatges a la nostra televisió. Nosaltres escollim la freqüència i llavors rebem les imatges d’aquesta freqüència. Si volem veure unes altres imatges només hem de sintonitzar una altra freqüència.

Nosaltres amb els nostres pensaments som iguals que aquesta torre de transmissió humana. A través dels nostres pensaments emetem i a la vegada atraiem coses similars a aquesta freqüència. Només hem de canviar de canal i de freqüència canviant els nostres pensaments.

Extret del llibre “El Secret” de Rhonda Byrne

Etiquetat amb: ,
Publicat a comentaris, filosofia, llibres

Individualisme = llibertat = depressió?

Ens trobem immersos dins d’un sistema que ens porta constantment a l’individualisme “psicològic” o “desenvolupament personal”.

Els valors com l’autonomia de la persona, la independència, el “sigues tu mateix”, el “pensa diferent” ens han portat a percebre la nostra forma de vida des d’aquest punt de vista, i ho considerem fonamental per poder aconseguir la llibertat.

Però com més avancem cap a aquest camí, més ens aillem i més sols ens trobem. Per conseqüència s’estan incrementant els casos per depressió en la nostra societat.

A Psiquiatria.com el Dr. Julio Vallejo president de la Societat espanyola de Psiquiatria comenta que la depressió afecta a més del 15% de la població i un de cada sis espanyols patirà un episòdi de depressió al llarg de la seva vida.

Per altra banda els estudis fisiològics moderns confirmen que s’arriba a una coherència cardíaca major (equilibri entre el cor i les emocions) quan la persona té sentiments de gratitud i tendresa cap als altres.

Per tant com més integrats estem en una comunitat que ens importa, més fàcil ens resulta sortir de la nostra sensació d’ansietat, de depressió i de falta de sentit. Els sociòlegs diuen que la gent que participa en activitats comunitàries a més que són més felices tenen més bona salut i viuen més que els altres.

Fas alguna cosa a la teva vida per ajudar als altres?

Bibliografia: Curación emocional – David Servan-Schreiber

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, filosofia, salut, social

Perquè a una persona li afecten unes coses i a una altra no.

En un curs sobre la Teràpia Racional Emotiva conductual (TREC), en Francesc Sorribes ens explicava un exemple molt entenedor:

En Pau quan veia un gos tenia por. Quan se li va preguntar de què tenia por, en Pau va respondre “del gos”.

Un altre dia en Ramon va veure el mateix gos, i es va posar molt content de veure’l.

Com podia ser que amb un mateix gos a un nen li provoqués por i a un altre alegria?

SENTIM COM PENSEM

La teràpia racional emotiva conductual (TREC) parteix de la premisa d’Epíctet (Segle I d.C.) que diu “no son els fets els que ens perturben, sinó la interpretació que en fem”. En l’exemple que hem posat del gos, no és el gos que fa que tinguem por o alegria, sinó el que pensa cada un del nens d’aquell gos. El nostre malestar emocional es deu als nostres pensaments, actituds, i creences del que passa al nostre entorn.

L’objectiu de la TREC és la d’ajudar a les persones a trobar nous pensaments alternatius i més constructius per tal que ajudin a la persona a sentir-se millor, a estar millor i a aconseguir els seus objectius personals.

Font: Asociación de terapia emotiva conductual

Dibuix: Lapendeja

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, filosofia

Busquem una explicació a tot – l’esternut

Constantment intentem buscar una explicació sobre aspectes que ara per ara són desconeguts per nosaltres: el per què de la consciència, de l’ànima, la relació ment-cos….. Destinem molts esforços per fer estudis i arribar a les respostes.

Però agafem un exemple, “l’esternut”. Fa temps que ja es va voler saber què era i què el provocava:

  • Es pensava que l’esternut era un escapament de l’ànima, Aristòtil i Hipòcrates explicaven l’esternut com una reacció del cap davant una substància estranya que entrava per les foses nasals.
  • Els romans per la seva banda pensaven que quan s’esternudava s’estava expulsant els mals esperits per la qual cosa els retenien, i per tant es felicitava a la persona que ho aconseguia.
  • Mes tard per culpa d’una epidèmia es va començar a dir “jesús” cada vegada que algú feia un esternut perquè probablement, per culpa de l’epidèmia aquella persona patiria una mort segura.

S’intentava buscar una explicació més enllà del fet en sí, i finalment ara sabem que l’esternut és simplement un acte reflex.

Aquest exemple el podem comparar amb les explicacions que estem buscant actualment. No pot haver actes, situacions, conceptes, etc. que volem trobar-hi una explicació més enllà del fet i potser no n’hi ha cap?

Podeu consultar també Per què badallem

Etiquetat amb: ,
Publicat a filosofia

Grups diferents – Nivells d’intolerància

Quan es parla dels conflictes entre grups diferents és fa dintre d’un marc de relació a nivell de grup, de totes maneres dintre dels grups estem les persones amb possibilitat de poder tenir una posició pròpia encara que involuntàriament estiguem influenciats pel grup al qual pertanyem. És per això que us proposo que després de llegir tota l’exposició, feu la reflexió d’intentar col·locar-vos a quin nivell d’intolerància us trobeu:

En les societats actuals cada vegada hi ha més grups diferents que interactuen cosa que provoca conflictes de convivència. Aquests conflictes agafen diferents formes de manifestació i la gravetat de les seves conseqüències són factors que preocupen.

S’està intentant trobar la causa inicial del problema, i l’explicació més acceptada situa l’Etnocentrisme en la base de totes les diferents formes de manifestació: Segons el sociòleg Summer, és la pronunciada tendència a considerar el propi grup com el “centre de tot” cosa que comporta una comparació entre grups, que evidentment sempre serà positiu pel propi grup. Aquest es veu com a superior, determina qui en pot ser membre i per tant acceptar-lo i qui no, és a dir pressuposa que hi ha una espècie de “clau de la diferència” que explicaria que la forma d’actuar i comportar-se del propi grup es la correcta.

Segons Abad quan l’etnocentrisme desemboca de forma clara en pràctiques excloents apareix la Xenofòbia com a negativa a conviure amb les persones de l’altre grup. Per mesurar-la s’utilitza un índex de xenofòbia on, en el grau més alt s’hi troben els que eviten el contacte social amb l’altre grup fins i tot negant-los l’accés a llocs de treball, que els fills vagin a centres escolars públics, etc. Es a dir que qüestionen que puguin tenir dret a establir-se en el mateix país.

En un pas més en la dimensió d’intolerància hi ha el Racisme que no es limita a negar la seva participació, sinó que a més a més elabora una estructura ideològica que li serveix per racionalitzar aquesta suposada inferioritat de l’altre grup. És a dir aquesta suposada diferència cultural l’atribueix a característiques biològiques innates i immutables.

El més comú dels conflictes, segons Goffman és l’Estigmatització quan una marca o característica (l’estigma) s’aplica a un grup, aconseguint devaluar la seva identitat social. L’estigma es caracteritza perquè trenca les expectatives del grup estigmatitzat, a més que està connectat a una sèrie d’emocions negatives com el menyspreu, el fàstic, la por etc. Hi ha molts grups estigmatitzats (els alcohòlics, malalts de la Sida, persones de certs grups ètnics, etc.) .

Gràcies a l’estigmatització, el grup que la fa, a través de la comparació eleva la seva autoestima col·lectiva, justifica la seva conducta discriminatòria agressiva o violenta, i a més a més ajuda a crear un marc social amb sentit on resulta lògic que les persones s’hi adhereixin.

Quan l’etnocentrisme, la xenofòbia, el racisme i l’estigmatització conflueixen en la manifestació més extrema del conflicte entre grups, s’arriba a la seva Exclusió social: segons Bierbrauer l’exclusió apareix quan les persones es dediquen a marcar fronteres mentals i socials entre els qui cauen dintre dels seu propi grup i els que no, als quals se’ls hi nega qualsevol dret a participar en la distribució dels recursos.

L’acceptació de l’heterogeneïtat és una condició prèvia inexcusable d’una societat civilitzada: cal reconèixer que els altres tenen el dret a ser diferents i que puguin accedir als bens fonamentals per la seva condició humana independentment de la seva identitat concreta.

Bibliografia : “Psicologia de Grupos- estructura y procesos” Carmen Huici, José Francisco Morales

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, educació, filosofia, grups, social

La piramide de Maslow – Teoria de les necessitats

Treballes? Estàs motivat a la feina? Que creus que fa que ho estiguis o no? Al llarg de la història han aparegut moltes teories en funció del que consideren que és bàsic per sentir-se motivat, una d’elles és la Teoria de les necessitats o piràmide de Maslow.

És una de les teories clàssiques que van sorgir per explicar la motivació laboral, i gràcies a un anunci que feien a la TV s’ha posat de moda. La Teoria de Maslow (1943-1954) diu el següent:Maslow va proposar una jerarquia de 5 necessitats :

Nivell inferior on hi ha la necessitat de satisfer els impulsos biològics o fisiològics més bàsics, com el menjar o la vivenda.
En el segon nivell situa la necessitat de viure en un entorn estable i sense amenaces.
En el tercer, la necessitat d’afiliació, el interès per viure en societats, de relacionar-se amb els altres o de tenir amics.
A continuació apareix la necessitat d’autoestima, de valoració i reconeixement personal.
I per últim en el nivells superior es troba la necessitat d’autorealització personal.Va assenyalar que aquestes necessitats estan jerarquitzades de forma que primer es satisfà la necessitat més bàsica per anar ascendint progressivament fins arribar a la necessitat d’autorealització, com més amunt de la piràmide, més motivat està l’individu.

Aquesta teoria es potser la més coneguda pel públic en general, però la Psicologia de les Organitzacions només l’hi ha donat un valor purament històric (Creus realment que són aquestes coses les que t’ajuden a motivar-te a la feina? Donaries per bona aquesta teoria?).

Seguint aquest model de Maslow, McGregor (1960) va distingir dos punts de vista diferents sobre les persones i la seva forma de comportar-se en una Organització : Sintetitza la teoria de Maslow en 3 nivells, necessitats fisiològiques i de seguretat, necessitats socials i necessitats d’autorealització. Per aquest l’Organització no només ha de perseguir la satisfacció de les pròpies fites (teoria de la persona) sinó també la creació d’oportunitats per al creixement personal dels treballadors (teoria sobre comportament en l’Organització).

A part d’aquestes teories que estan emmarcades dintre de les anomenades clàssiques n’hi ha d’altres on es dona importància a altres aspectes (per exemple el sentiment de justícia, l’equilibri entre el que esperes rebre i el que dones, etc.) que en propers posts anirem comentant.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, filosofia, percepció, social

L’estat controla el teu pensament

Tal com explica Marvin Harris en el llibre “Introduccíón a la antropología general” l’Estat controla el teu pensament. Si, encara que tots pensem que no ens deixem manipular, i que ens adonem quan ens volen fer creure una cosa que no és certa, no tenim manera d’alliberar-nos d’aquest control que l’Estat té sobre nosaltres.

En les societats estatals, i davant les grans diferències de nivell econòmic que hi ha entre la població, l’Estat, ha de poder mantenir l’ordre i la llei, perquè encara que en última instància està preparat per intervenir per la força, el pes principal del dia a dia el fa a través d’institucions que tracten de confondre, distreure o desmoralitzar als provocadors :

– Les institucions màgiques-religioses a través dels seus rituals o creences manipulen a la població (per exemple els asteques, els seus sacerdots creien que els deus s’havien d’alimentar amb sang humana i treien els cors dels presoners de guerra, etc.). Per transmetre aquests missatges els Estats inverteixen una gran part de la seva riquesa nacional en arquitectures monumentals (les piràmides d’Egipte, les catedrals gòtiques, etc.) cosa que fa que l’individu es senti impotent i insignificant. Els grans edificis públics demostren al ciutadà la inutilitat del seu descontent i la invencibilitat dels que governen.

– Una altra de les eines per aconseguir un alt grau de conformitat, és ja no tant espantar a la població (que també) sinó invitant-la a identificar-se amb la gent que ostenta el poder (els espectacles públics com les coronacions, lliurament de premis, desfilades militars, etc.) actuen contra els efectes alienants de la pobresa i l’explotació.

– La premsa, les pel·lícules, els mitjans de comunicació en general, donen poderoses eines de control del pensament, manipulen la consciència (filtrat subtil de noticies, programes d’entreteniment, etc.)

– La més poderosa eina de control, però, és l’educació general obligatòria. Aquesta és un modern mitja de control del pensament. Mentre s’obliga a estar a les escoles fins a una edat determinada, mestres i escoles manipulen a les generacions, formant-les, però al mateix temps inculcant el que interessa, (un exemple és l’explicació, encara ara, que es fa del viatge de Colom a Amèrica, se’l mostra com un heroi, valent expedició que va portar la “civilització” a les Amèriques). Aquesta perspectiva ajuda a eliminar el problema dels drets i el benestar dels natius americans. Amaga i passa de llarg el fet que el viatge de Colom va ser una catàstrofe pels pobles que ja hi eren.

Amb aquestes eines l’Estat ha de procurar que s’acceptin les desigualtats socials i econòmiques extremes: Procura ensenyar als pobres que es culpabil·litzin pel fet de ser pobres i se’ls ensenya a dirigir el seu ressentiment cap a ells mateixos o contra els pobres iguals com ells, així l’Estat queda lliure de culpa al mateix temps que provocar la competició entre ells.

Si encara creieu que no us controlen el pensament, només cal que us dediqueu a mirar diferents televisions per veure que en cada una d’elles s’explica el que es vol. I si encara penseu que ja ho feu i que procureu mirar diferents punts de vista per no quedar-vos només en un, tampoc us salveu, perquè el filtrat de les noticies es per a tots igual: si una noticia no la volen fer pública, no ho fan.

Bibliografia : Introducción a la Antropología General – Marvin Harris

Etiquetat amb: , ,
Publicat a comentaris, conducta, educació, filosofia, social
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu