Ets psicòloga (o psicòleg) i tens la formació en EMDR ?

Estem buscant una psicòloga (o psicòleg) col·legiada que estigui donada d’alta d’autònoms per formar part del nostre equip.

Els requisits mínims son:

  • Formació oficial d’EMDR
  • Que estigui disposada a aprendre la metodologia que utilitzem nosaltres per poder-la aplicar amb els nostres pacients.

D’entrada seria per anar cobrint les hores de la tarda que anessin apareixen. El despatx està a l’Hospitalet de Llobregat, Rbla Just Oliveras 48 4art 4A 08901.

Si algú està interessat pot contactar amb nosaltres (Pilar 600334250)

 

Publicat a general

Psicòleg a l’agost. Aquestes vacances també tenim obert !


Si estàs preparat per marxar de vacances potser aquesta noticia no t’interessa, però per tots aquells que us quedeu per aquí i estigueu buscant un psicòleg, us informem que el nostre Centre de L’Hospitalet de Llobregat està obert aquest estiu.

L’Hospitalet a la Rbla Just Oliveras 48 4art 4A-6B 08901

Contacta amb nosaltres al  600334250 (Pilar) o a través del correu plluveras@gmail.com o lluveraspsicologia@gmail.com

 

 

 

Publicat a general

Vull fugir. “Crec en realitat que vull fugir de mi”

(Aquesta consulta és continuació d’una consulta feta el 2013 per la Judith  “Recordo que estar al no-res és agradable)

Consulta

Hola Pilar,
Se que ha passat molt de temps des de que vaig escriure això, però vull contestar algunes preguntes igualment.

Judith   :   “Estic en el no-res, … cap sentiment…. es agradable”.
Resposta Psico-ajuda:    Per què no tenir sentiments per tu es agradable?, Quins sentiments t’estan fent mal? Potser, i sense entrar massa a fons, la qüestió està en analitzar perquè et sents molt còmoda sense pensar, sense sentir, sense estar on estàs…. T’agradaria fugir d’alguna cosa?

(llegiu tota la consulta del 2013 amb la seva resposta aquí)

Fa temps que penso que el que és agradable és la manca d’alguna cosa negativa, i no la manca de sentiments en si. Tampoc crec que sigui al 100% acurat parlar de manca de sentiments. El que si recordo és sentir-me a gust, i hi ha més, però em costa molt de descriure. Dir que no hi ha res a prop meu tampoc és del tot cert. Hi havia una altra presència, femenina, amable. De vegades em comunico amb ella. Si realment és un record de la meva gestió, et diria que aquella presència era la meva mare.

I ara tornant al món exterior: em preguntes si vull fugir d’alguna cosa. La resposta és que sí. De tant en tant em ve un desig molt fort de fugir a algun lloc on ningú no em conegui. El desig em ve en forma de fugir de la gent, però crec que en realitat vull fugir de mi. Envers mi mateixa tinc sentiments que en part van rotant i que son complexes. He aconseguit millorar molt la meva auto-estima, però de vegades em ve la sensació de no ser correcte tal com sóc, de ser un desastre, d’haver nascut només per a que els altres descarreguin les seves misèries en contra meu (per exemple en forma d’assetjament). I això és només una part.

Pel que fa al record de l’hospital: no hi estic sola. Hi ha gent que m’ajuda. No els conec, però em volen bé. Com que vaig néixer via cesària, crec que senzillament me’n recordo dels metges/infermers que van participar al meu naixement.

Resposta

Bon dia

Primer de tot m’agradaria donar-te una explicació del perquè de les preguntes que et vaig fer (veure les preguntes en els comentaris de l’entrada “Recordo que estar al no-res és agradable) Es important saber l’edat de la persona amb la qual estic comentant, segons l’edat s’ha d’enfocar diferent el problema i la resposta, i també es important saber si estàs anant a algun psicòleg o professional per no fer interferències i per saber si tens a algú amb el qual pots recorre per compartir el teu estat d’ànim.  Espero que no et molestés.

També abans de començar amb la resposta, pensa que un petit correu no es suficient donat que jo puc interpretar diferent el que has escrit i la resposta pot contenir punts o expressions que et poden molestar.  Res més lluny de la meva intenció. D’acord?

Així doncs, Comencem?

M’estava rellegint el primer missatge de l’any 2013 i la resposta que et vaig fer (quants anys… i gràcies per ser fidel a Psico-ajuda) i ho comparava amb el comentari que has escrit ara. Sembla que encara estàs intentant entendre el record, no?

Pel que interpreto, Judith, parles d’ell com:

  • Es agradable, em sento a gust
  • no es negatiu.
  • noto una presència femenina agradable (la meva mare) i m’hi comunico de vegades.

Expliques després les sensacions del teu present:

  • Vull fugir de la gent del meu entorn.
  • Vull fugir de mi. No m’agrado. No serveixo només que perquè els altres descarreguin la seva misèria en contra meva

I tornes a un altre record de l’hospital quan vas neixer

  • Tens gent desconeguda que t’ajuda

 

Començarem amb aquest record on et sents tant a gust, que sembla que l’utilitzes com un refugi per aïllar-te.  Es això? No hi ha res en contra per fer això si a tu et fa sentir bé, cap problema, i no estiguis analitzant tant, deixa’t portar i relaxa’t.

Moltes vegades els psicòlegs ensenyem a la gent a que es construeixi un “lloc segur” on estar-s’hi mentalment quan els hi cal.  Per tu, sembla que aquest lloc on et comuniques amb la teva mare es “el teu lloc segur”.

Crec, si em permets Judith, que penses que estar a aquest lloc imaginari, “no es normal”..Potser es aquí on has de fer el canvi:

  • 1r: tenir un refugi mental en alguns moments, es perfecte, sempre clar que no hi estiguem massa,  d’acord? però això ja seria una segona part.  De moment pensa que tens una gran sort perquè tu ja el tens construït.
  • 2n: Sembla que t’incomoda veure que “contactes energèticament amb la teva mare”, i per aquí també voldria que quedessis tranquil·la.  Hi ha gent que es més sensible, més perceptiva, i sembla que tu ets una d’elles.

Continuant amb aquest segons punt, et posaré un exemple:  un dia em va venir una noia de la teva edat a la consulta i vam estar treballant… ella també igual com tu tenia vivències i contactava amb el seu avi (sempre eren en la mateixa escena). El notava a prop, inclús notava la seva energia.  La noia m’ho comentava incomoda i pensava que havia de deixar de notar això.. No ho havia explicat a ningú perquè tenia por que la gent pensés que “no era normal”

El que vam treballar amb ella i que també ho has de veure tu, es que això es una “habilitat” o una “facultat” que pocs, però més dels que et penses, teniu. Així que Judith deixa-ho de veure com una cosa negativa i pensa en les possibilitats que se t’obren a partir d’ara (la noia que

Publicat a general

El Twitter i la censura

S’ha de censurar el Twitter o no?  Aquests dies estan sortint casos de persones que les fan anar a declarar per un possible delicte de “incitació a l’odi” per alguna piulada que han penjat o tuitejat (el jurista i professor de Dret Constitucional Hector López Bufill ja en va ser víctima fa uns mesos)

Abans de començar s’ha de definir per a què és el Twitter: Si considerem el Twitter con una xarxa on les persones parlen, opinen i s’informen del que passa al mon, evidentment que es interessant que hi hagi un respecte cap a aquell tuitaire que ha posat alguna noticia.

Però, si considerem el Twitter com un lloc on les persones van a “esbravar-se”  i a poder descarregar les emocions que tenen contingudes, llavors tot pot estar permès.

Fem la comparació amb els camps de futbol:  Les persones van al camp de futbol a desfogar-se a poder cridar a l’arbitre o als jugadors contraris.  Els Governs ja accepten i consideren positiu que es pugui fer això.  Es una vàlvula d’escapament que te l’individu i que beneficia al conjunt de la societat perquè contribueix a augmentar el grau de felicitat social.

I el Twitter? no l’hem de veure també com un camp de futbol? es a dir com un lloc (una xarxa social) on la persona, després d’una jornada laboral es posa a comentar o tuitejar alguna piulada.

Tornant a l’exemple del camp de futbol, el pobre arbitre i els jugadors no poden marxar del camp i han d’aguantar el que la gent els hi diu, per la qual cosa es evident doncs que hi ha crits que no es poden permetre (crits racistes, etc.). Però aquest no es el cas del Twitter, donat que si un tuitaire rep comentaris ofensius d’algú que no li agraden te la possibilitat de blocar-lo, per tant, encara hi ha mes “filtre” que en un camp de futbol.

Crec que es interessant pensar-hi i veure que el Twitter pot ser una gran eina similar als camps de futbol per ajudar a la societat a descarregar-se. Igual com els psicòlegs moltes vegades recomanem a aquelles persones que tenen molta energia continguda (emocions internes que els bloquegen) que facin un esport per descarregar (córrer, pegar un sac de boxa, etc.) el Twitter també la podem considerar com a vàlvula d’escapament.

Publicat a general

Big little lies

Publiquem la 3a entrada d’aquesta Secció TV

Miniserie de HBO (protagonistes Rees Witherspoon, Nicole Kidman i Shailene Woodley). Es centra en la vida de 3 mares que aparentment tenen la vida perfecta. Tots els capítols giren en torn d’un assassinat.

El text de continuació pot tenir spoilers

Des del punt de vista psicològic els tres casos son molt interessants (inclús podríem comentar també molts dels altres personatges):

Una de les protagonistes està enganxada a un trauma que va viure temps enrere (no direm quin va ser), però que no ha “processat” correctament i això l’està condicionant en tot el que està fent en el seu dia a dia.

L’altra de les protagonistes de cop s’adona que ja no es necessària per a la vida dels seus fills i es troba que te una vida buida. Ha d’aprendre a construir la seva pròpia vida.

I la tercera protagonista i la més impactant te una relació de parella, que de cara als altres, es una relació perfecta, envejable per a tothom, però en privat pateix maltractaments.

L’important en aquest tercer cas es que la mateixa persona que està patint aquests maltractaments no els està reconeixent. Ell controlador i ella mica en mica, sense adonar-se’n es va anul·lant a ella mateixa per no fer-lo enfadar.  Agafa total dependència emocional cap a ell, i en tot moment es dona la culpa a ella

En la pel·lícula es tracta el tema dels maltractaments d’una manera molt real. El tracte entre els dos, els abusos de força, la dependència emocional etc. I l’interessant i per destacar es que ella no se n’està adonant fins que no comença a fer el seu anàlisi psicològic ajudada per la seva psicòloga. A partir d’aquí es quan va analitzant les situacions i s’adona que la relació es tòxica i perillosa.

 

Comentari:  Serie dinàmica, de només 7 capítols. Molt recomanable.

 

 

Publicat a general

Col·legi de Psicòlegs de Catalunya per al referèndum

El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya s’ha adherit al document “Col·legis Professionals i Associacions de Catalunya davant del referèndum”, a través del qual les institucions signants

  • Lamenten que aquest Referèndum no s’hagi pogut convocar de manera acordada.
  • Reconeixen el Parlament de Catalunya com la institució democràtica on es manifesta la voluntat popular del país.
  • Reiteren el seu suport al Dret a Decidir dels ciutadans de Catalunya.

copc.cat

 

 

 

Publicat a general

#totssombarcelona

 

 

 

 

 

Publicat a general

Sense braç, Sense cama… ballet… art!

“Alguna cosa ens limita i pensem que ens priva d’aconseguir el nostre objectiu? Potser ja ha arribat l’hora de trencar les pròpies barreres, perquè això ens permetrà fer coses tant impressionants com les que fan aquests dos ballarins”

Publicat a general

Delfinoteràpia Si! o Delfinoteràpia No!

La Delfinoteràpia és el tractament d’algunes malalties amb dofins. Té els seus orígens als anys 50 quan John Lilly es va adonar que els dofins tenien una influència en la part emocional de la ment humana. A través d’estudis va poder demostrar que els dofins es connectaven amb la men humana. Actualment, d’altres científics també, creuen que el so que pot emetre un dofí entrenat produeix a la ment humana una activació positiva en el sistema nerviós i al cervell humà.

Per l’altre costat però hi ha l’aspecte de si la delfinoteràpia es bona pel dofí.  S’ha pensat molt en els beneficis que produeix a la persona que està fent la teràpia, a la psique humana, etc, però, I els dofins? a ells els hi va be?

Tal com s’explica a la pàgina SOS Delfines els dofins quan estan en captivitat tenen canvis comportamentals que els provoca estrès (piscines petites comparat amb el seu medi natural, menys relació amb altres dofins, la musica forta dels espectacles, els fan entrenar, etc.). Hi ha estudis que confirmen que els dofins en captivitat no estan be, escara que estiguin molt ben cuidats.

Així mateix, pel que fa a la Teràpia assistida amb dofins expliquen que els beneficis que la persona obté no es correspon amb la realitat i no hi ha estudis científics que demostrin que la teràpia amb dofins tinguí un major efecte terapèutic en els humans que fer la teràpia amb animals domèstics (com gossos, gats, o cavalls). A part, es clar que perquè el dofí no tingui conductes agressives en molts casos se li dona medicació perquè estigui més calmat (en qualsevol moment el dofí pot rebre algun cop involuntari i respondre d’una manera agressiva). Podeu consultar l’informe ACCOBAMS (Acord de Mònaco per a la Conservació de Cetacis en el mar Negre, la mar Mediterrània y l’àrea Atlàntica adjacent),

Així mateix aquest altre estudi de la Universitat d’Emory, explica que després d’avaluar 5 estudis que s’havien fet valorant positivament la teràpia assistida amb dofins els investigadors hi van trobar molts errors científics i de mètode que posava en dubte la validesa.

Es interessant que ens preguntem si realment val la pena continuar maltractant els dofins per voler continuar aquest tipus de teràpia si els estudis confirmen que els resultats no son més bons que fent la teràpia amb altres animals.

 

 

 

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a animals, Ansietat, conducta, general, teràpies

Psicòleg a l’agost. Aquestes vacances tenim obert !

Si estàs preparat per marxar de vacances potser aquesta noticia no t’interessa, però per tots aquells que us quedeu per aquí, i estigueu buscant un psicòleg, us informem que el nostre Centre de L’Hospitalet de Llobregat i de Barcelona estan oberts aquest estiu.

L’Hospitalet a la Rbla Just Oliveras 48 4art 4A 08901

Barcelona al c/Roger de Flor 45 08013 Barcelona

 

Contacta amb nosaltres al  600334250 (Pilar) o a través del correu plluveras@gmail.com

Publicat a general

Tallers d’Autoestima per a nens – Juliol 2017

Tallers per a nens de 8 a 12 anys per a enfortir la seva Autoestima

La psicòloga infantil Carmen Zapata impartirà tallers per a nens que tenen com a objectiu que els nens mentre juguen, aprenguin a enfortir la seva autoestima.

Els tallers seran d’un dia per setmana durant tot el mes de juliol. Els grups seran mínim de 6 nens i màxim de 8.

 

Els seus objectius específics son:

  • Mitjançant diferents dinàmiques i jocs d’interacció amb altres nens gaudirem d’un espai per a poder-nos conèixer una mica més, identificar els nostres punts forts i febles i descobrir que hi ha maneres de millorar en allò que ens costa més traient profit de les nostres habilitats i capacitats naturals.
  • De manera lúdica i entretinguda practicarem també les nostres habilitats socials i comunicatives, de manera que adquirirem estratègies per a sentir-nos més segurs en les situacions socials i aprendrem a expressar millor els nostres pensaments, desitjos i necessitats.
  • Compartirem experiències i posarem nom a les nostres emocions. Gràcies a la complicitat que es va creant a partir del joc i el diàleg espontani i sincer entre iguals sortirem enfortits  en autoestima i confiança.

El preu del Taller és de 75 euros per nen. El Taller es farà al c/ Roger de Flor 45 entresòl 3A escala B 08013 Barcelona  (a la seu de Respira)
Podeu reserva plaça trucant al telèfon de contacte 600334250 o enviant un correu a plluveras@gmail.com

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a fills, general, Tallers

Enfadar-se

Qualsevol pot enfadar-se, això és molt fàcil. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de forma correcta, això certament, no resulta tan fàcil.

Aristòtil

Publicat a general

Coaching. Que és?

arrows-2023448_640

Coaching… coaching… coaching..!!!!!

Últimament aquesta paraula està de moda, però..  Que és el coaching?
El coaching es una disciplina que ajuda al client a aconseguir els seus objectius, a sortir de la seva zona de confort.

 

El coaching consisteix a ajudar a algú a pensar per si mateix, a que trobi les seves respostes, a que descobreixi dins seu tot el seu potencial, el seu camí d’èxit.. sigui en els negocis, en las relacions, en l’art, en l’esport, a la feina, etc.

John Whitmore
Cofundador Coaching

Si necessiteu un coach per fer un coaching individual o per una empresa podeu contactar amb nosaltres (la nostra coach a més a més es psicòleg)

Etiquetat amb: ,
Publicat a general

És impossible començar a aprendre el que un creu que ja sap

És impossible començar a aprendre el que un creu que ja sap

Epictecto

Publicat a general

Vols participar en una sessió gratuita d’hipnosi en grup?

Dijous 1 de desembre tindrà lloc en el Centre MedHipnosis una nova sessió gratuïta d’hipnosi en grup, oberta a tota persona interessada en acostar-se per primera vegada a la pràctica de la hipnosi o be per a millorar-ne el seu coneixement.

unnamedCom sempre, l’activitat tindrà lloc d’11 a 12 hores a la seu de MedHipnosis (Via Laietana 57, 3º 3ª, Barcelona – metro Urquinaona).

Cal confirmar amb antelació la participació donat que l’aforament de la sala es limitat. Si vols assistir-hi, envia un correu electrònic o be truca al 649 326 413.

Es demana compromís d’assistència (si ja s’ha reservat plaça)  i de puntualitat per a no interrompre la sessió un cop iniciada.

Etiquetat amb: ,
Publicat a general, grups, hipnosi

Consumeixes o beus de forma habitual

– Per què beus? – li va preguntar el petit príncep.
– Per oblidar -va respondre el bevedor.
– Per oblidar el què? -va voler saber el petit príncep, que ja el planyia.
– Per oblidar que tinc vergonya -va confessar el bevedor, acotant el cap.
– Vergonya de què? – va demanar el petit príncep, que tenia ganes d’ajudar-lo.
– Vergonya de beure! – va concloure el bevedor, que es va tancar definitivament en silenci.
I el petit príncep es va allunyar, perplex.
Les persones grans són decididament molt, però molt estranyes, es deia així mateix durant el viatge.

El petit príncep  Antoine de Saint-Exupéry,

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, drogues, general
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu