Faula 19 – El pinyol de la cirera

Publiquem la faula número 19 d’aquesta secció.

Caminava un noi per un camí mentre menjava una cirera. Quan va acabar va tirar el pinyols de la cirera al terra del camí i un ancià que el seguia va recollir-lo i el va enterrà a una zona fèrtil a prop del camí. El noi se’n va riure:

Quina tonteria, Per què has fet això? no hi veig cap sentit.

Al cap d’un temps el noi va tornar a passar pel mateix lloc, i en el lloc on l’ancià havia enterrat el pinyol de la cirera, hi sortia un petit arbret. I allà estava l’home regant l’arbre.

I un segon cop el noi va tornar a riure-se’n d’ell dient que no servia de res fer allò i que estava perdent el temps.

Anys després, el noi ja gran, passejant pel mateix camí. Tenia molta sed i va arribar al lloc on l’ancià va plantar el cirerer i va descobrir un arbre frondós i ple de cireres. Gracies a les cireres va aconseguir calmar la seva sed i va pensar penedit que no havia d’haver-se’n burlat de l’ancià.

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, contes, educació, general

Els avis – els fills – els nets

Ens hem de confinar!! ràpid confinem-nos per no augmentar el número d’infectats...


Tothom s’organitza i els avis, com que son la població de més risc els deixem a casa seva, que estiguin separats dels nets no sigui que els nens els hi puguin encomanar el virus.

– Que tal com estem?
– (Sra X 74 anys)  Si mira, aquí sola. Si podem dir “BE”, doncs vol dir que estem bé”


– Que tal com estem?
– (Sra Z 68 anys)   Se m’està fent molt dur. No puc tenir a prop als meus nets i això se’m fa insuportable.

I passen les setmanes i les setmanes i aquests avis continuen sense poder estar a prop dels nets, no sigui que els hi encomanin el virus….(?)

I encara passen més setmanes i continuen sols, i més sols….. no sigui que els hi encomanin el virus…. (?)

Però qui els hi ha d’encomanar, si els fills i els nens ja porten més de 14 dies confinats i no el tenen? Quin sentit te que aquests avis estiguin apartats encara de la seva família?

Hem apartat la gent gran de la joventut. Voleu dir que no els hem matat en vida?

Quan es faci un anàlisi de com ha anat tot posem-hi també això.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a general, teràpies

Les pors que no ens deixen avançar

Continua del post anterior Creativitat – Moment de reinventar-nos?

En el post anterior vam intentar ajudar a descobrir que podíem ser creatius encara que penséssim que la nostra creativitat no ens portava enlloc, és a dir, actuar sense valorar si el que fèiem ens portaria a l’objectiu final o no.

Aquest és el primer pas per provocar el canvi. No sembla important, però de moment ja vam engegar el motor per posar-nos en marxa. Felicitem-nos per això!

També vam començar a crear l’escenari en el qual treballarem amb la Pluja d’idees: Llista de propostes, les vam enumerar, separar unes de les altres o enllaçar-les si calia.

Entrem ara en el següent pas: Les pors. Agafem aquest supòsit com exemple:

Imaginem que tenim una botiga petita de roba de nens petits. Durant aquests mesos la botiga ha estat tancada. A més a més, la botiga està en una zona on hi haurà molt d’atur i la probabilitat de que torni a funcionar bé és molt petita.

De la pluja d’idees, i un cop descartades les que no ens han semblat correctes, han sortit aquestes propostes:

  1. Fer publicitat per Internet.
  2. Associar-nos amb altres botigues de roba.
  3. Tancar i dedicar-nos a la venda online.
  4. Canviar el tipus de venda

A partir d’aquí anirem agafant punt per punt. Per exemple agafem el primer punt: “Fer publicitat per Internet” i preguntem-nos, Quines pors tenim? Quines limitacions ens posem referent a començar a fer publicitat per Internet.

Fem una llista (“pluja de pors”). Escoltem-nos i anem apuntant totes les pors que ens vinguin, i un cop les tenim definides hem de treballar amb cada una de les pors per separat: Així doncs, i continuant amb l’anterior supòsit, la llista de pors podria ser:

  1. No tindré diners per pagar la publicitat.
  2. No sabré on posar publicitat.
  3. No aconseguiré que es vegi el meu anunci…
  4. ….

Cal tenir en compte que mentre estem apuntant les pors sobre “Fer publicitat per Internet” molt probable que ens vinguin altres pors d’altres aspectes diferents. Aquestes pors les haurem d’apartar o d’apuntar a l’apartat que correspongui. Així, per exemple, si em ve la por que no podré pagar el lloguer, aquesta por ha d’anar a un altre apartat (en el que ens plantegem si tancar o no tancar la botiga (el número 3). Recordem que ara, només ens hem de preocupar de la primera por, de si posem i com posem la publicitat per Internet.

Tenir organitzades les nostres pors ens serveix per aconseguir no fer-ne una bola molt gran. Si comencem a dir pors, però pors de tot, el sac de pors estarà tant ple que no podrem anar destriant. D’aquí aquesta classificació prèvia.

I ara si, ara agafem la primera por i treballem-la. Seguint l’exemple:

” No tindré diners per pagar la publicitat”.

Per treballar amb les pors, es pot fer acompanyat d’un psicòleg, amb diferents eines. també ho pot treballar un mateix amb EFT (tècnica d’alliberació emocional) etc. La idea d’aquest post és que la persona intenti fer-ho sola però si realment veu que no se’n surt i que el resultat encara son més pors, és interessant que busqui ajuda externa.

La por: A vegades tenim por perquè tenim creences equivocades que alimenten aquesta por. Per exemple en aquest cas, la por de “no tindré diners per pagar la publicitat a Internet”, està basada en una creença equivocada. Pots fer publicitat de moltes maneres sense haver de pagar-la. Es més laboriosa, però també es poden obtenir molt bons resultats.

La persona ha d’aconseguir adonar-se’n d’això, d’aquesta creença errònia. Quan se n’adona i canvia la creença, del 100% de por que tenia podria ser que la rebaixés o fins hi tot que desaparegués completament aquesta por.

Nota: la feina que s’està fent amb aquestes pors es adonar-te’n que en aquest moment concret no et serveix de res aquesta por, per la qual cosa t’alliberes d’ella (et pots visualitzar traient-te un tratge que et te immobilitzat i te’l treus, o et pots visualitzar entrant dins de l’aigua de mar i deixant-t’hi aquesta por).

Només dues coses: no ens podrem alliberar mai d’una por, si la justifiquem. Hem de veure que aquesta por, en aquest moment concret que l’estic tenint no me serveix per res.

I com a segona cosa a tenir en compte és que encara que ara t’alliberis d’aquesta por, pot ser que demà la tornis a tenir i això no es pensar que no t’ha funcionat. Simplement recorda que si un dia, vas poder alliberar-te d’aquesta por encara que només fossin 3 minuts, un altre dia també podràs alliberar-te’n tres minuts més. I quan això passi descobriràs que mica en mica estàs agafant el control de les teves pors.

Quan tinguem la primera por ja gestionada, anirem per la segona i així amb les següents. El procés és el mateix: agafes la por. Penses en si hi ha alguna creença equivocada. Intentes saber si en aquest moment aquesta por te alguna utilitat i et dius que no, treballa amb imaginació per alliberar-te’n.

Si no pots alliberar-te d’alguna de les pors, no ho allarguis i busca ajuda, val la pena.

Etiquetat amb: , , , , , ,
Publicat a coaching, conducta, general, teràpies

Els nens i el contacte visual

Segons un estudi fet a Alemanya, els psicòpates que estan empresonats tenen menys contacte visual amb la persona que tenen davant, que la resta de presos.

Aquests resultats no només ajuden a entendre la psicopatia, sinó que també suggereixen que trobar maneres d’incentivar als nens que estan en situació de risc, a tenir més contacte visual, pot ser una intervenció molt útil.

Tal com publica la revista Research Digest es va fer un primer estudi per explorar els moviments dels ulls dels psicòpates en un entorn naturalista (amb l’excusa de recollir dades sobre les preferències en el menjar es mirava el seu grau de contacte visual).

L’estudi va revelar que els presos amb un grau de psicopatia més elevat eren molt menys propensos a mirar els ulls de l’entrevistador. L’equip va estudiar 30 homes condemnats i empresonats en dues institucions d’Alemanya.

Amb aquests resultats L’Estudi fet per Nina Gehrer de la Universitat de Tübingen i els seus col·legues, no només ajuda a comprendre com es desenvolupa la psicopatia, sinó que també estableix que trobar maneres per incrementar el contacte visual en els nens que estan en una situació de risc pot ser una intervenció molt útil.

Article extret de Research Digest

Estudi – Eye contact during live social interaction in incarcerated psychopathic offenders.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a general, teràpies

Efectes òptics per distreure’ns 1 min.

Etiquetat amb: ,
Publicat a general, vídeos

Teràpia EMDR online per al professional sanitari

És indispensable que tot el personal sanitari que està tenint cura de tots nosaltres pugui disposar també de l’atenció psicològica corresponent. Els horaris que estan fent son infinits, però seria positiu que busquessin alguna estona per cuidar la seva part psicològica.

Quan una pacient està patint dolor o està en fase terminal tots els professionals sanitaris que l’atenen estan compartint també el seu dolor i en situacions normals ja estan entrenats per poder afrontar-ho.

En aquests moments que hi ha més casos dels habituals i que les condicions sanitàries son més precàries, la situació és més complicada i traumàtica:

  • Impotència per no poder oferir tots els mitjans que caldrien a aquell pacient.
  • Estrès durant els torns llarguíssims de feina: haver d’estar donant resposta a demandes continuades sense temps per analitzar-ho amb calma.
  • Ràbia contra aquell polític, o aquell gestor que per culpa de la seva gestió no arriba aquell material necessari per salvar aquell pacient.
  • Por de les pròpies capacitats per pensar que no som capaços de poder fer front a la situació.
  • Super-exigència d’un mateix per voler fer més i més per ajudar, sense detectar els propis límits cosa que portarà a la persona a l’extrem.
  • Pena pel pacient, per la família……
  • Tristor, desesperació …
  • …..

Si podeu, busqueu un psicòleg online. Interessant treballar-ho amb EMDR que us ajudarà a processar tota aquesta situació (més informació)

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a Ansietat, EMDR, general, teràpia online

Obrim nou despatx a Badalona

A part del despatx de l’Hospitalet de Llobregat, a partir del 7 de gener del 2020 obrim nou despatx a Badalona, al carrer dels Arbres 31, 3r 2a, 08912.

Si voleu més informació podeu trucar al 600334250 (Pilar)

Etiquetat amb: , , , , , , ,
Publicat a Consultes, EFT, EMDR, general, hipnosi, Problemes parella, teràpies

Persones altament sensibles

Hi ha persones que aconsegueixen aportar tranquil·litat a la gent que els envolta. Una abraçada o simplement escoltar allò que els hi expliquen provoca en la persona que li explica el problema, molta pau, però aquestes persones que se’n diuen “Altament Sensibles” (saber-ne més “Persones altament sensibles PAS“) sense voler es carreguen amb la pena dels altres i ho passen malament..

Es important que aprenguin a descarregar-se.

Video extret de @InnocentNudes

Etiquetat amb: ,
Publicat a general

Ets psicòloga (o psicòleg) i tens la formació en EMDR ?

Estem buscant una psicòloga (o psicòleg) col·legiada que estigui donada d’alta d’autònoms per formar part del nostre equip.

Els requisits mínims son:

  • Formació oficial d’EMDR
  • Que estigui disposada a aprendre la metodologia que utilitzem nosaltres per poder-la aplicar amb els nostres pacients.

D’entrada seria per anar cobrint les hores de la tarda que anessin apareixen. El despatx està a l’Hospitalet de Llobregat, Rbla Just Oliveras 48 4art 4A 08901.

Si algú està interessat pot contactar amb nosaltres (Pilar 600334250)

 

Publicat a general

Psicòleg a l’agost. Aquestes vacances també tenim obert !


Si estàs preparat per marxar de vacances potser aquesta noticia no t’interessa, però per tots aquells que us quedeu per aquí i estigueu buscant un psicòleg, us informem que el nostre Centre de L’Hospitalet de Llobregat està obert aquest estiu.

L’Hospitalet a la Rbla Just Oliveras 48 4art 4A-6B 08901

Contacta amb nosaltres al  600334250 (Pilar) o a través del correu plluveras@gmail.com o lluveraspsicologia@gmail.com

 

 

 

Publicat a general

Vull fugir. “Crec en realitat que vull fugir de mi”

(Aquesta consulta és continuació d’una consulta feta el 2013 per la Judith  “Recordo que estar al no-res és agradable)

Consulta

Hola Pilar,
Se que ha passat molt de temps des de que vaig escriure això, però vull contestar algunes preguntes igualment.

Judith   :   “Estic en el no-res, … cap sentiment…. es agradable”.
Resposta Psico-ajuda:    Per què no tenir sentiments per tu es agradable?, Quins sentiments t’estan fent mal? Potser, i sense entrar massa a fons, la qüestió està en analitzar perquè et sents molt còmoda sense pensar, sense sentir, sense estar on estàs…. T’agradaria fugir d’alguna cosa?

(llegiu tota la consulta del 2013 amb la seva resposta aquí)

Fa temps que penso que el que és agradable és la manca d’alguna cosa negativa, i no la manca de sentiments en si. Tampoc crec que sigui al 100% acurat parlar de manca de sentiments. El que si recordo és sentir-me a gust, i hi ha més, però em costa molt de descriure. Dir que no hi ha res a prop meu tampoc és del tot cert. Hi havia una altra presència, femenina, amable. De vegades em comunico amb ella. Si realment és un record de la meva gestió, et diria que aquella presència era la meva mare.

I ara tornant al món exterior: em preguntes si vull fugir d’alguna cosa. La resposta és que sí. De tant en tant em ve un desig molt fort de fugir a algun lloc on ningú no em conegui. El desig em ve en forma de fugir de la gent, però crec que en realitat vull fugir de mi. Envers mi mateixa tinc sentiments que en part van rotant i que son complexes. He aconseguit millorar molt la meva auto-estima, però de vegades em ve la sensació de no ser correcte tal com sóc, de ser un desastre, d’haver nascut només per a que els altres descarreguin les seves misèries en contra meu (per exemple en forma d’assetjament). I això és només una part.

Pel que fa al record de l’hospital: no hi estic sola. Hi ha gent que m’ajuda. No els conec, però em volen bé. Com que vaig néixer via cesària, crec que senzillament me’n recordo dels metges/infermers que van participar al meu naixement.

Resposta

Bon dia

Primer de tot m’agradaria donar-te una explicació del perquè de les preguntes que et vaig fer (veure les preguntes en els comentaris de l’entrada “Recordo que estar al no-res és agradable) Es important saber l’edat de la persona amb la qual estic comentant, segons l’edat s’ha d’enfocar diferent el problema i la resposta, i també es important saber si estàs anant a algun psicòleg o professional per no fer interferències i per saber si tens a algú amb el qual pots recorre per compartir el teu estat d’ànim.  Espero que no et molestés.

També abans de començar amb la resposta, pensa que un petit correu no es suficient donat que jo puc interpretar diferent el que has escrit i la resposta pot contenir punts o expressions que et poden molestar.  Res més lluny de la meva intenció. D’acord?

Així doncs, Comencem?

M’estava rellegint el primer missatge de l’any 2013 i la resposta que et vaig fer (quants anys… i gràcies per ser fidel a Psico-ajuda) i ho comparava amb el comentari que has escrit ara. Sembla que encara estàs intentant entendre el record, no?

Pel que interpreto, Judith, parles d’ell com:

  • Es agradable, em sento a gust
  • no es negatiu.
  • noto una presència femenina agradable (la meva mare) i m’hi comunico de vegades.

Expliques després les sensacions del teu present:

  • Vull fugir de la gent del meu entorn.
  • Vull fugir de mi. No m’agrado. No serveixo només que perquè els altres descarreguin la seva misèria en contra meva

I tornes a un altre record de l’hospital quan vas neixer

  • Tens gent desconeguda que t’ajuda

 

Començarem amb aquest record on et sents tant a gust, que sembla que l’utilitzes com un refugi per aïllar-te.  Es això? No hi ha res en contra per fer això si a tu et fa sentir bé, cap problema, i no estiguis analitzant tant, deixa’t portar i relaxa’t.

Moltes vegades els psicòlegs ensenyem a la gent a que es construeixi un “lloc segur” on estar-s’hi mentalment quan els hi cal.  Per tu, sembla que aquest lloc on et comuniques amb la teva mare es “el teu lloc segur”.

Crec, si em permets Judith, que penses que estar a aquest lloc imaginari, “no es normal”..Potser es aquí on has de fer el canvi:

  • 1r: tenir un refugi mental en alguns moments, es perfecte, sempre clar que no hi estiguem massa,  d’acord? però això ja seria una segona part.  De moment pensa que tens una gran sort perquè tu ja el tens construït.
  • 2n: Sembla que t’incomoda veure que “contactes energèticament amb la teva mare”, i per aquí també voldria que quedessis tranquil·la.  Hi ha gent que es més sensible, més perceptiva, i sembla que tu ets una d’elles.

Continuant amb aquest segons punt, et posaré un exemple:  un dia em va venir una noia de la teva edat a la consulta i vam estar treballant… ella també igual com tu tenia vivències i contactava amb el seu avi (sempre eren en la mateixa escena). El notava a prop, inclús notava la seva energia.  La noia m’ho comentava incomoda i pensava que havia de deixar de notar això.. No ho havia explicat a ningú perquè tenia por que la gent pensés que “no era normal”

El que vam treballar amb ella i que també ho has de veure tu, es que això es una “habilitat” o una “facultat” que pocs, però més dels que et penses, teniu. Així que Judith deixa-ho de veure com una cosa negativa i pensa en les possibilitats que se t’obren a partir d’ara (la noia que

Publicat a general

El Twitter i la censura

S’ha de censurar el Twitter o no?  Aquests dies estan sortint casos de persones que les fan anar a declarar per un possible delicte de “incitació a l’odi” per alguna piulada que han penjat o tuitejat (el jurista i professor de Dret Constitucional Hector López Bufill ja en va ser víctima fa uns mesos)

Abans de començar s’ha de definir per a què és el Twitter: Si considerem el Twitter con una xarxa on les persones parlen, opinen i s’informen del que passa al mon, evidentment que es interessant que hi hagi un respecte cap a aquell tuitaire que ha posat alguna noticia.

Però, si considerem el Twitter com un lloc on les persones van a “esbravar-se”  i a poder descarregar les emocions que tenen contingudes, llavors tot pot estar permès.

Fem la comparació amb els camps de futbol:  Les persones van al camp de futbol a desfogar-se a poder cridar a l’arbitre o als jugadors contraris.  Els Governs ja accepten i consideren positiu que es pugui fer això.  Es una vàlvula d’escapament que te l’individu i que beneficia al conjunt de la societat perquè contribueix a augmentar el grau de felicitat social.

I el Twitter? no l’hem de veure també com un camp de futbol? es a dir com un lloc (una xarxa social) on la persona, després d’una jornada laboral es posa a comentar o tuitejar alguna piulada.

Tornant a l’exemple del camp de futbol, el pobre arbitre i els jugadors no poden marxar del camp i han d’aguantar el que la gent els hi diu, per la qual cosa es evident doncs que hi ha crits que no es poden permetre (crits racistes, etc.). Però aquest no es el cas del Twitter, donat que si un tuitaire rep comentaris ofensius d’algú que no li agraden te la possibilitat de blocar-lo, per tant, encara hi ha mes “filtre” que en un camp de futbol.

Crec que es interessant pensar-hi i veure que el Twitter pot ser una gran eina similar als camps de futbol per ajudar a la societat a descarregar-se. Igual com els psicòlegs moltes vegades recomanem a aquelles persones que tenen molta energia continguda (emocions internes que els bloquegen) que facin un esport per descarregar (córrer, pegar un sac de boxa, etc.) el Twitter també la podem considerar com a vàlvula d’escapament.

Publicat a general

Big little lies

Publiquem la 3a entrada d’aquesta Secció TV

Miniserie de HBO (protagonistes Rees Witherspoon, Nicole Kidman i Shailene Woodley). Es centra en la vida de 3 mares que aparentment tenen la vida perfecta. Tots els capítols giren en torn d’un assassinat.

El text de continuació pot tenir spoilers

Des del punt de vista psicològic els tres casos son molt interessants (inclús podríem comentar també molts dels altres personatges):

Una de les protagonistes està enganxada a un trauma que va viure temps enrere (no direm quin va ser), però que no ha “processat” correctament i això l’està condicionant en tot el que està fent en el seu dia a dia.

L’altra de les protagonistes de cop s’adona que ja no es necessària per a la vida dels seus fills i es troba que te una vida buida. Ha d’aprendre a construir la seva pròpia vida.

I la tercera protagonista i la més impactant te una relació de parella, que de cara als altres, es una relació perfecta, envejable per a tothom, però en privat pateix maltractaments.

L’important en aquest tercer cas es que la mateixa persona que està patint aquests maltractaments no els està reconeixent. Ell controlador i ella mica en mica, sense adonar-se’n es va anul·lant a ella mateixa per no fer-lo enfadar.  Agafa total dependència emocional cap a ell, i en tot moment es dona la culpa a ella

En la pel·lícula es tracta el tema dels maltractaments d’una manera molt real. El tracte entre els dos, els abusos de força, la dependència emocional etc. I l’interessant i per destacar es que ella no se n’està adonant fins que no comença a fer el seu anàlisi psicològic ajudada per la seva psicòloga. A partir d’aquí es quan va analitzant les situacions i s’adona que la relació es tòxica i perillosa.

 

Comentari:  Serie dinàmica, de només 7 capítols. Molt recomanable.

 

 

Publicat a general

Col·legi de Psicòlegs de Catalunya per al referèndum

El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya s’ha adherit al document “Col·legis Professionals i Associacions de Catalunya davant del referèndum”, a través del qual les institucions signants

  • Lamenten que aquest Referèndum no s’hagi pogut convocar de manera acordada.
  • Reconeixen el Parlament de Catalunya com la institució democràtica on es manifesta la voluntat popular del país.
  • Reiteren el seu suport al Dret a Decidir dels ciutadans de Catalunya.

copc.cat

 

 

 

Publicat a general

#totssombarcelona

 

 

 

 

 

Publicat a general

Sense braç, Sense cama… ballet… art!

“Alguna cosa ens limita i pensem que ens priva d’aconseguir el nostre objectiu? Potser ja ha arribat l’hora de trencar les pròpies barreres, perquè això ens permetrà fer coses tant impressionants com les que fan aquests dos ballarins”

Publicat a general
Teràpia online (Skipe, Hangouts...) | Telèfon 600334250
Categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu
On som
A L'Hospitalet de Llobregat
Rbla Just Oliveras 48 4t 4A 08901 L'Hospitalet Llob

A Badalona
Carrer dels Arbres 31 3r 2a 08912 Badalona