Busquem 6 psicòlegs novells per a fer formació pràctica i 30 pacients disposats a fer sessions gratuites

El Centre LluverasPsicologia adonant-se que molts dels psicòlegs quan acaben la seva formació els hi cal fer pràctiques en sessions de teràpia reals, i donat que es difícil que un psicòleg et permeti estar present en les sessions de teràpia amb el pacient, hem considerat que mentre fem una acció solidària amb els pacients (s’oferix 4 sessions gratuïtes a cada pacient que es vulgui acollir a aquest programa), al mateix temps donem l’oportunitat a aquell psicòleg que no disposi de l’experiència suficient a adquirir més habilitats en les sessions de teràpia.
Per això busquem:

  • 6 psicòlegs novells o que estiguin en l’últim curs de la formació (veure informació de la formació aquí )
  • 30 pacients que es vulguin acollir a aquest programa. Podran tenir 4 sessions gratuites (es passarà una entrevista prèvia per decidir si es poden acollir al programa)

Per a més informació podeu contactar amb Pilar Lluveras telèfon 600334250 o a lluveraspsicologia@gmail.com

 

Formació practica amb pacients reals

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a Busco feina, formació, grups, joves, teràpies

Independentistes – unionistes = Psicologia social

Qui mes qui menys ens hem posicionat en un dels dos costats, però no entrarem aquí a valorar qui té raó.  Estem trepitjant un terreny molt delicat, així que i donat que en cada un dels dos costats tenen psicòlegs que estan marcant els camins per assolir l’èxit, us proposem un exercici:

Per un moment deixem les emocions i des de la distància intentem entendre del què estem essent víctimes tant els uns com els altres.

Benvinguts al mon de la psicologia social!

Primer: Que cal per aconseguir l’èxit? primer de tot crear una Identitat social del Grup: Tenir un grup d’individus completament cohesionat entre ells per poder aconseguir mes fàcilment l’objectiu final (uns per a la república i els altres per a la unitat espanyola)

Com s’aconsegueix? En aquest blog ja explicàvem el 2009 com s’aconsegueix crear aquesta identitat social, no n’hi ha prou en que l’individu pertanyi a un grup social, sinó que cal que aquest individu tingui una significació emocional i de pertinença en el grup per la qual cosa tal com deia Tajfel i Turner l’any 1979 només cal crear un objectiu comú.

Així doncs, per part dels independentistes com que aquest aspecte ja existia des de fa molt temps ara simplement es va treballant perquè aquest grup s’uneixi més i mes.
Per part dels unionistes com que aquesta identitat social de grup no existia, l’estan creant ara. (podeu veure l’entrada que ja vam escriure l’any 2009 sobre la teoria de la identitat social)

Segon: Com mantenir cohesionat el grup? junt amb tenir aquest objectiu final molt definit, cal estigmatitzar els individus que no en formen part (podeu llegir també Grups diferents – nivell d’intolerància). Així doncs, quan algú per individual fa alguna cosa, es comença a treballar a través de les xarxes, de la premsa, etc. perquè aquest individu no sigui vist com a tal sinó com a membre de l’altre grup.

I ara, la pregunta és Què podem fer nosaltres?

  • Urgentment i primer de tot es adonar-nos-en.  Estan utilitzant una estratègia i n’hem de ser conscients. Les conseqüències de tot això poden ser molt greus.
  • No nosaltres som els bons i els altres son els dolents. Si fem un repàs a comentaris a través del Twitter es veu clarament que tots estem essent víctimes d’aquest engranatge i que estem caient en l’etnocentrisme (el nostre grup es el centre de tot).

Si em permeteu un exercici que es pot fer: cada vegada que algú de l’altre grup faci algun comportament que no acceptem, pensem en ell com a individu, no com a col·lectiu.  Així doncs, imaginar-lo interactuant amb la seva família, imaginant-lo interactuant amb nens, amb animals, veure’l que igual com nosaltres te les seves preocupacions, les seves pors, les seves debilitats, ajudarà a entendre que si fa això es perquè està essent víctima d’aquesta estratègia i no se n’èsta adonant.

 

Si voleu llegir altres entrades sobre psicologia social

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, grups, social

La força que té el grup

 

 

 

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, filosofia, grups, vídeos

Com som? Reflexions després de l’atemptat de Barcelona

Després d’aquest terrible atemptat d’ahir a Barcelona, ens preguntem, Com som?  Hi ha essers humans bons i n’hi ha de dolents. És així de simple?

Unes persones que poden fer una acció tant “dolenta”, son dolents i ja està? Si fos així, seria fàcil arreglar la societat:  els essers humans bons només haurien de matar o sotmetre als que son dolents i així aconseguiríem una societat en pau.

Però, no es això, no!!! el problema es més greu.

El problema es que tot esser humà te una part dolenta i una part bona. Per què a moments aflora la part dolenta i en d’altres aflora la part bona?

Se que molts dels que llegireu això d’entrada no compartireu aquest punt de vista.

Us poso aquí alguns estudis que demostren aquest aspecte fosc que tots tenim dins nostre:

Experiment Milgram: Estàs segur que tu no ho faries? en l’estudi demostra que les persones, la gran majoria seriem capaços de provocar descarregues elèctriques a una altra persona més enllà dels límits, encara que li féssim mal, només, segons diu Milgram perquè quan rebem ordres “delegem la responsabilitat” i no ens plantegem si fem be o no.

L’Experiment de la presó d’Stanford en l’experiment s’encarrega a un grup de persones perquè facin de presoners en una presó i un altre grup perquè facin de guàrdies. Els dos grup acaben integrant el seu rol de manera tant real que els que fan de guàrdies fan conductes sàdiques, d’abús d’autoritat.  L’experiment el van haver de suspendre, però una de les conclusions és que segons el rol que vius o que creus que tens pots arribar a fer conductes nocives cap als altres.

Així si acceptem que tenim aquesta part fosca tots nosaltres. I a més a més acceptem que quan tenim un conflicte mental, quan tenim pensaments oposats davant d’una decisió que potser no es correcte, ens veiem obligats a automotivar-nos i ens autojustifiquem per no estar en dissonància interna (vegeu  Teoria de la dissonància cognitiva“) la situació encara es complica més:

  •  Som capaços de fer coses dolentes
  • A més a més si les fem, ens autojustifiquem per no tenir un conflicte intern.

Així doncs, com podem evitar que hi hagi gent que pugui fer coses tant terribles com les que van fer ahir a Barcelona?  Que s’ha de fer? D’entrada seria fàcil, “educar” a l’individu!!. però serveix suficientment?

 

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, educació, estudis, filosofia, grups

Tallers al centre Lluveras de L’Hospitalet de Llobregat a partir d’octubre 2017

Taller octubre/2017  per Aprendre a meditar i relaxar-nos.  Connectem amb el nostre interior

Per la Gemma Ruíz, Psicòloga i especialista en Intel·ligència Emocional.
Estructura del taller: 3 sessions d’una hora i mitja els dies 2, 9 i 16 d’octubre a les 18,30h..
Import total del taller  48 euros les 3 sessions
Lloc:  Rambla Just Oliveras 48 4art 6B 08901 L’Hospitalet de Llobregat

Proper taller novembre/2017  per Aprendre a interactuar amb l’entorn. Teatre Terapèutic

Per la Gemma Ruíz, Psicòloga i especialista en Intel·ligència Emocional.
Estructura del taller: 3 sessions d’una hora i mitja els dies 6,13, i 20 de novembre a les 18,30h.
Import total del taller  48 euros les 3 sessions
Lloc:  Rambla Just Oliveras 48 4art 6B 08901 L’Hospitalet de Llobregat

Proper taller desembre/2017  per Aprendre a gestionar l’estrès

Per la Gemma Ruíz, Psicòloga i especialista en Intel·ligència Emocional.
Estructura del taller: 3 sessions d’una hora i mitja els dies 4, 11 i 18 de desembre a les 18,30h..
Import total del taller  48 euros les 3 sessions
Lloc:  Rambla Just Oliveras 48 4art 6B 08901 L’Hospitalet de Llobregat

 

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a grups, Tallers, Teràpia de grup

Coaching per a pares i mares a l’Hospitalet de Llobregat

El coaching és una disciplina que ajuda a millorar les habilitats d’aquella persona o grup que està davant d’una situació.  A vegades quan es parlar de coaching pensem en el coaching per a empreses, o per a equips esportius, però també hi el coaching per pares i mares.

Aquesta setmana hem acabat el “Taller de Coaching per a pares i mares d’Infantil, de l’AMPA de l’Escola Canigó” impartit per la psicòloga Gemma Ruiz, membre del nostre equip, formadora de formadors i especialista en coaching.

Cada cop es demanen mes aquests tipus de tallers perquè ajuden als pares en la tasca d’educar:

  • Com enfocar el repte de ser pare,
  • Com establir una bona comunicació amb els fills,
  • Gestionar les emocions en la comunicació i ensenyar als nostres fills a que les gestionin.
  • L’Afecte com a fil de comunicació.
  • Ajudar-los a ser autònoms.
  • Com conviure amb els nostres mòbils, ordinadors i poder-ho compaginar amb els nostres fills.
  • Com ajudar als nostres fills a gestionar totes aquestes eines informàtiques.

En definitiva com aprendre a gaudir de la tasca de ser pares i mares

Si voleu més informació sobre les sessions dels tallers de coaching us podeu posar en contacte amb nosaltres (es podem fer també a altres localitats)

 

 

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a conducta, fills, grups, joves, Tallers

Incompetència – Principi de Peter

Segons Laurence J. Peper les persones promocionades en els llocs de treball perquè realitzen bé la seva feina, se les promociona a llocs de major responsabilitat una vegada i una altra fins que ja no poden formular els objectiu, arribant al seu nivell màxim d’incompetència.

Basant-se en aquest principi  Ortega y Gasset  va dir

“Tot empleat public hauria de baixar de càrrec a un grau immediat inferior perquè ha estat promocionat fins a tornar-se incompetent.

 

 

 

 

Publicat a grups

Vols participar en una sessió gratuita d’hipnosi en grup?

Dijous 1 de desembre tindrà lloc en el Centre MedHipnosis una nova sessió gratuïta d’hipnosi en grup, oberta a tota persona interessada en acostar-se per primera vegada a la pràctica de la hipnosi o be per a millorar-ne el seu coneixement.

unnamedCom sempre, l’activitat tindrà lloc d’11 a 12 hores a la seu de MedHipnosis (Via Laietana 57, 3º 3ª, Barcelona – metro Urquinaona).

Cal confirmar amb antelació la participació donat que l’aforament de la sala es limitat. Si vols assistir-hi, envia un correu electrònic o be truca al 649 326 413.

Es demana compromís d’assistència (si ja s’ha reservat plaça)  i de puntualitat per a no interrompre la sessió un cop iniciada.

Etiquetat amb: ,
Publicat a general, grups, hipnosi

A l’hora de prendre decisions no sempre som racionals!

Ets una persona que sempre sospesa els pros i els contres abans de prendre una decisió?. Et penses que ets del tot racional!!!

Doncs segons Daniel Kahneman els individus, en entorns d’incertesa, prenem decisions que s’aparten dels principis bàsics de la probabilitat.

Imagina’t que has d’escollir entre guanyar:
a) 4000 euros, Hi ha una probabilitat del 80% d’aconseguir-ho,
b) O guanyar-ne 3000. Hi ha una probabilitat del 100% .

La majoria optaríem per l’alternativa b) encara que amb la a) s’obtindria un guany més alt.

Ara imaginem que hem d’escollir entre:
a) Perdre 4000 euros. Hi ha una probabilitat del 20% de que es compleixi.
b) O perdre’n 3000. Amb una probabilitat que passi del 25%.

En aquesta la majoria de persones agafarien l’opció b) encara que hi ha més probabilitat de pèrdua.

Aquest patró és constant, la gent tractem d’evitar els riscos quan busquem guanys (guanyar-ne menys però segurs), però escollim el risc quan es tracta d’evitar una pèrdua (perdre’n els menys possibles) la qual cosa suposa una assimetria en la presa de decisions.

Segons la teoria de la perspectiva de Kalneman i Tversky (1979) Hi ha un procés per a l’elecció d’una alternativa, primer revisem les diferents alternatives en termes de guanys i perdues, i després avaluem (donem un valor o un altre en funció de la riquesa o benestar que l’alternativa ens aporti). Per tant a l’hora de decidir estem influenciats per les espectatives que nosaltres tinguem de l’elecció.

Font : Economia para no economistas
Bibliografia : Introducció a la Psicologia del Pensamiento – M. José González Labra

Etiquetat amb:
Publicat a grups, social

L’onada – Obra de teatre

El Lliure du a escena ‘L’onada’, obra basada en un experiment arriscat en una escola americana

El 7 de juny del 2009 en aquest bloc ja es va comentar la pel·lícula que es va fer sobre aquest experiment.

Hem considerat interessant tornar a recordar-la, perquè, encara que les circumstàncies actuals son força diferents a les que es donen en l’experiment (ara hi ha més premsa, Internet, etc.) És fàcil deixar-nos manipular i cal estar alerta!.

(Tornar a llegir el post L’autocràcia – “La Ola”)

Publicat a conducta, experimentació, grups, social

Dofins, treball en equip!

Quan es fa un treball en grup cal marcar un objectiu comú i establir la feina que farà cada membre del grup per aconseguir aquest objectiu. Es fa un balanç d’organització de recursos i s’escull un responsable que d’acord amb tots els membres decideix el moment d’actuar.

Un cop aconseguit l’objectiu s’analitzen els resultats obtinguts i el funcionament del grup per tal de millorar-ho, si cal, de cara a properes actuacions.

Els dofins ens demostren una manera de treballar en equip on aconsegueixen uns resultats amb un precisió perfecte. Han inventat un mètode de caçar en grup completament nou. En aquest vídeo de la BBC es pot veure com treballen. Mentre un dels membres fa aixecar la pols del fons marí creant un cercle per empresonar els peixos, els altres estan esperant l’arribada d’aquests peixos que fugen quan es senten empresonats.

Aquests dofins ens mostren un treball en equip perfecte, tots els membres coneixen la seva pròpia posició en el grup i es això el que marca l’èxit de la tasca. Potser hauríem d’aprendre’n.

Vegeu Els dofins i els jocs

Etiquetat amb: ,
Publicat a animals, conducta, grups, vídeos

Millora de l’entorn laboral

Tal com comenta en Marc Moreno en el seu bloc, “igual com un esportista abans d’un entrenament o una competició fa un escalfament per aconseguir un rendiment òptim, les empreses o organitzacions que vulguin millorar la seva reputació i incrementar el salari emocional als seus treballadors i treballadores cal que optin per facilitar l’accés a la salut i en especial a l’activitat física”.

Explica com actualment en l’organisme on treballa fa microsessions voluntàries d’activitat física just a l’inici de la jornada laboral.

Podeu llegir tot l’escrit aquí

Etiquetat amb: ,
Publicat a grups, social

La identitat social

Segons la teoria de la identitat social la primera vinculació de l’individu a una categoria social es produeix a través de la identitat social és a dir el subjecte té el coneixement que pertany a un grup social però no només això, sinó que hi veu una significació emocional i valorativa de la seva pertinència (Tajfel, 1972).

No es suficient una divisió simple “del nostre grup i el grup d’ells”: ho demostra l’estudi que van fer Robbie i Horwitx (1969) en el qual es va voler comprovar si la simple divisió dels individus en dues classes (la classe dels blaus i la classe dels verds) produïa l’efecte de sentir-se identificat en el propi grup. Van observar que simplement amb aquesta categorització no es produïa la identitat social.

La situació, però, canviava quan els membres del grup compartien un mateix objectiu (per exemple perseguir un mateix premi): Tajfel i col. 1971 van dividir un grup d’estudiants en dos grups, suposadament en funció de les seves preferències estètiques: se’ls hi demanava que jutgessin estèticament uns quadres de dos pintors. en aquesta activitat ells no obtenien cap benefici directe. En funció de les preferències que havien manifestat se’ls separava en dos nous grups i van observar que es produia “un tracte de favor pels altres membres del seu grup”.

Així doncs, els resultats van demostrar que separar els subjectes en grups segons un criteri, sigui aquest important o no, produeix efectes de diferenciació intergrupal. Gràcies a aquest estudi i a molts més que es van fer posteriorment és va donar més valor al concepte de competició social i identificació social inadequada que es produeix quan el grup al qual pertany l’individu no li proporciona una identitat social positiva (Tajfel i Turner 1979)

Bibliografia: Psicologia Social – J. Francisco Morales- Carmen Huici y col.

Etiquetat amb: ,
Publicat a grups, social

El sexe a la feina


Tots tenim companys de feina que es distreuen fent bromes o parlant de sexe contínuament.

Segons un estudi realitzat a les universitats canadenques on s’intentava analitzar el comportament sexual en l’àmbit laboral, el fet de discutir i fer bromes d’aquest tipus fa que els protagonistes pateixin més depressió que els altres (publicat al Journal of Applied Psychology)

Segons Jennifer Berdahl i Karl Aquino, autors de l’article, les persones que riuen i gaudeixen d’aquestes bromes picants també estan afectades i tenen una major tendència a faltar, es senten menys valorades i fins hi tot solen sentir-se més deprimides.

Continuen dient que el millor que es pot fer és deixar el sexe fora de la feina donat que la sexualitat té connotacions de dominació, subordinació i vulnerabilitat

Font: Clarin

Publicat a conducta, grups, social

L’autocràcia – “La Ola”

Podem caure un altre cop en sistemes autocràtics completament destructius? Quines condicions s’han de donar en una societat per què això passi? Els grups, les societats, són tan vulnerables?

Autocràcia: Sistema de govern absolut en el qual la voluntat d’una sola persona és la suprema llei d’un Estat. Actualment s’utilitza el concepte de tirania com a sinònim d’autocràcia. És un sistema de poder completament oposat a l’anarquia i molt llunyà de la democràcia.

A la pel·licula basada en fets reals “La Ola”, Dennis Gansel ens mostra el que ja va explicar Todd Strasser en el seu llibre “The Wave” on el professor d’història fa un experiment pràctic amb els seus alumnes per explicar el concepte d’autocràcia.

L’experiment va consistir a establir a la classe un règim d’extrema disciplina que va anomenar “la ola”. Mica en mica el grup es va retroalimentant fins a constituir-se en un autèntic règim autocràtic: molta disciplina, un gran sentiment de grup, extrema unitat i disconformitat amb els que no pensen com ells…

Etiquetat amb:
Publicat a grups, social, vídeos

Quin estil afectiu és el teu

aferrament-web

Tots tenim necessitat de vincular-nos afectivament amb els altres. Hi ha diferents raons per voler aquest vincle, però una d’elles és la necessitat de seguretat emocional.

Basant-se en la Teoria de l’aferrament de Bowlby les persones reaccionen diferent per mantenir l’equilibri emocional i aconseguir la seguretat que busquen. Hi ha 4 estils d’aferrament :

  • Segur: Aquestes persones mantenen un adequat equilibri entre les necessitats afectives i l’autonomia personal. Tenen un model mental positiu, bona autoestima i amb seguretat i confiança per tenir relacions amb els altres.
  • Fugida i evitació; Persones que es senten segures amb elles mateixes però amb dificultats per intimar amb els altres donat que consideren les relacions interpersonals com alguna cosa secundària i material. Aquest grup fins hi tot arriba a tenir dificultats a recordar vivències negatives del seu passat.
  • Preocupat: Persones amb un model mental negatiu de si mateixes i positiu dels altres, amb una elevada activació del sistema d’aferrament. Son persones amb baixa autoestima, amb una gran necessitat d’aprovació i una preocupació excessiva per les relacions amb els altres.
  • Fugida i temorós: Persones que tenen un model negatiu tant d’elles mateixes com dels altres. Es senten incomodes en situacions d’intimitat. Tenen necessitats d’aferrament frustrades, perquè al mateix temps que necessiten el contacte social i la intimitat, la por a ser rebutjades els fa evitar contínuament situacions socials.

En l’estudi fet per Remedios Melero i Ma. José Cantero de la Universitat de València, es plantegen crear un instrument d’avaluació per mesurar l’aferrament adult en la població no clínica. El resultat és el “Qüestionario de Apego Adulto” on els subjectes segons les respostes que donen queden situats tant dintre d’un continu, com emmarcats en categories concretes.

Entre les conclusions del treball s’observa que un 30% de les que van fer el qüestionari van resultar ser fugisseres, cosa que pot ser un reflex dels models de socialització actuals on existeix una sobrevaloració de la individualitat i l’autosuficiència davant l’establiment de les relacions intimes.

Treball complert: “Los estilos afectivos en la población española” – Remedios Melero y Ma. Jose Cantero
Dibuix: Laura Chicote
Temes relacionats: Individualisme=llibertat=depressió?

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, grups
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu