Per què acceptem les normes?

En el Centre d’estudis d’opinió s’ha publicat l’Omnibús del mes de novembre, estudi realitzat amb 1.400 enquestes telefòniques a persones de 18 o més anys, de Catalunya.

Entre les preguntes que es van fer comentarem les respostes a la pregunta “Estàs d’acord amb la limitació de la velocitat per millorar la qualitat de l’aire (disminuir la contaminació) i reduir accidents?” Si mireu els gràfics veureu que una marcada majoria està d’acord amb aquesta norma imposada.

Quina explicació es pot donar a aquesta acceptació tant rotunda a una norma, en principi contrària als nostres interessos?

normes21

barresnormes2

Segons la psicologia de grups, a aquest fet s’anomena polarització grupal, és a dir es produeix un canvi molt marcat entre el que pensa individualment una persona i el que arriba a pensar després d’haver observat el que la majoria del grup pensa sobre aquell fet. En aquesta pregunta concreta, en un principi molts haguessin contestat que no, però després de sentir que aquesta norma és bona per a la societat i que la majoria així ho pensa s’autoconvencen que si que és bona.

Per què passa això?

Etiquetat amb: , ,
Publicat a estudis, grups, social

La teoria dels sis graus de separació

La teoria dels sis graus de separació és una teoria que diu que qualsevol persona pot estar connectada a qualsevol altre persona del planeta a través d’una cadena de coneguts que no tenen més de cinc intermediaris (en total, connecten a través de sis enllaços). Seria com que tot el món coneix a algú que coneix a algú que coneix a algú…

La teoria es va proposar inicialment el 1929 per l’escriptor Frigyes Karinthy en una història anomenada Chains. El concepte està basat en la idea que el número de coneguts creix exponencialment amb el número d’enllaços a la cadena i que només un petit número d’aquests són necessaris perquè tot el conjunt de coneguts es converteixin en la població humana sencera.

Actualment també s’està fent un experiment per si aquesta teoria es pot aplicar al Facebook on es pretén comprovar a través de tots els contactes de cada persona que s’uneixi a l’experiment.

La psicòloga Judith Kleinfeld que ha estudiat el tema conclou que aquesta teoria podria ser un equivalent acadèmic a les llegendes urbanes. Si és certa aquesta teoria o no, encara no està clar però us poso un video que aplica aquesta teoria entre músics i cantants i aconsegueix aplicar-la:

Video Teoria sis graus

Font: microsiervos.com; doovive.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, estudis, experimentació, grups, vídeos

A qui no vols tenir de veí?

En l’estudi fet pel Centre d’Estudis d’Opinió sobre “Els condicionants sociològics del postmaterialisme i els valors bàsics. Maig del 2008”, a una població de 2000 persones majors de 18 anys i residents a Catalunya, entre altres se’ls va preguntar a qui no voldrien tenir de veí. Aquestes són les respostes:

Hi ha un clar posicionament en contra dels drogoaddictes, els que beuen molt i els gitanos. Així mateix cal fer esment que encara que baix, el numero de persones que no volen tenir de veïns a les persones que pateixen de la SIDA encara és considerable, (vegeu la gràfica que hem fet des de Psico-ajuda amb els percentatges extrets de l’estudi).

Etiquetat amb: ,
Publicat a estudis, grups, social

El grup al qual formem part. Ens influeix?

Tots formem part d’un grup. El grup de la feina, de l’escola, del barri, de la familia, etc. Però segur que molts de nosaltres pensem que el que opini el grup no ens influeix a l’hora de prendre decisions.

Segons Festinger (1950) quan una persona està segura de quina és la resposta més adequada no hi ha cap influència del seu grup encara que una majoria no coincideixi amb la resposta.

Asch (1951, 1956) va construir un paradigma basat en estímuls perceptius no ambigus per posar a prova aquesta afirmació: va demanar als subjectes que diguessin la llagarda de 3 línies. La prova estava configurada de manera que encertar-ho era evident (hi havia diferents series i en cada una d’elles les diferències eren molt accentuades).

En una altra condició de l’experiment els subjectes participaven en grup de 8 persones on es donaven les respostes en veu alta. Els altres membres del grup eren complices amb l’experimentador i donaven respostes erronies expressament.

Amb els resultats Asch va afirmar que si que hi ha una influència del grup i que també es dona en altres tipus de tests perceptius.

Investigacions posteriors han observat que el conformisme per part de la persona cap a les respostes del grup augmenta a mida que augmenta el control dintre del grup, si hi ha molta unanimitat, segons sigui el nivell d’ambiguetat de la resposta, segons el tamany del grup, etc. Per tant que si que ens influeix el grup però hi ha molts factors que la determinen.

Bibliografia : “Psicologia de Grupos- estructura y procesos” Carmen Huici, José Francisco Morales – UNED

Etiquetat amb:
Publicat a grups, social

Dilema del Presoner – Conflicte entre grups

Imagina’t 2 grups que estan obligats a competir entre sí per aconseguir alguna cosa. Com ho aconseguiran? Pot ser que el teu grup guanyi i que al mateix temps també tingui un beneficiï l’altre grup. També es pot donar que al voler aconseguir l’objectiu, els dos grups quedeu perjudicats. I per últim pot passar que el teu grup es beneficiï i l’altre quedi perjudicat o al revés.

Que et sembla, col·laboraries amb l’altre grup per aconseguir millors resultats? O preferiries guanyar menys per tal que l’altre tampoc guanyés?

Per estudiar com es comporta normalment un grup quan entre en conflicte amb un altre per aconseguir un objectiu, els investigadors han provocat aquest joc experimental anomenat “Dilema del presoner” (veure la figura) de manera que els grups que participen han d’aconseguir el millor resultat possible per a ells. L’important és que si es posen d’acord per elaborar una estratègia conjunta amb l’altre grup, aconseguiran millors guanys per a tots dos.

A cada un dels dos grups representats a la figura se’ls hi dona dues possibilitats d’elecció A i B que al combinar-se entre sí generen quatre caselles. La casella AA es beneficiosa per a tots dos. La casella BB es perjudicial per a tots dos, la casella AB es perjudicial pel propi grup però beneficiosa per l’altre i a l’invers en la casella BA. Escollir A significa cooperar amb l’altre grup, mentre que escollir B és entrar-hi en competència.

Sembla que l’expectativa més raonable hauria de ser que els grups agafessin l’opció AA donat que els afavoreix a tots dos, però les nombroses investigacions demostren que la resposta predominant és el conflicte entre els grups (opció B). Es creu que això es degut a la manca de confiança entre els grups cosa que provoca una forma d’interactuar més competitiva

Un segon aspecte a destacar d’aquestes investigacions és que si el joc és individual (un individu contra un altre) el comportament és diferent, tendeix a cooperar (casella AA), per tant hi ha una discontinuïtat entre el comportament interindividual i l’intergrupal.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, estudis, grups, social, Teràpia de grup

Grups diferents – Nivells d’intolerància

Quan es parla dels conflictes entre grups diferents és fa dintre d’un marc de relació a nivell de grup, de totes maneres dintre dels grups estem les persones amb possibilitat de poder tenir una posició pròpia encara que involuntàriament estiguem influenciats pel grup al qual pertanyem. És per això que us proposo que després de llegir tota l’exposició, feu la reflexió d’intentar col·locar-vos a quin nivell d’intolerància us trobeu:

En les societats actuals cada vegada hi ha més grups diferents que interactuen cosa que provoca conflictes de convivència. Aquests conflictes agafen diferents formes de manifestació i la gravetat de les seves conseqüències són factors que preocupen.

S’està intentant trobar la causa inicial del problema, i l’explicació més acceptada situa l’Etnocentrisme en la base de totes les diferents formes de manifestació: Segons el sociòleg Summer, és la pronunciada tendència a considerar el propi grup com el “centre de tot” cosa que comporta una comparació entre grups, que evidentment sempre serà positiu pel propi grup. Aquest es veu com a superior, determina qui en pot ser membre i per tant acceptar-lo i qui no, és a dir pressuposa que hi ha una espècie de “clau de la diferència” que explicaria que la forma d’actuar i comportar-se del propi grup es la correcta.

Segons Abad quan l’etnocentrisme desemboca de forma clara en pràctiques excloents apareix la Xenofòbia com a negativa a conviure amb les persones de l’altre grup. Per mesurar-la s’utilitza un índex de xenofòbia on, en el grau més alt s’hi troben els que eviten el contacte social amb l’altre grup fins i tot negant-los l’accés a llocs de treball, que els fills vagin a centres escolars públics, etc. Es a dir que qüestionen que puguin tenir dret a establir-se en el mateix país.

En un pas més en la dimensió d’intolerància hi ha el Racisme que no es limita a negar la seva participació, sinó que a més a més elabora una estructura ideològica que li serveix per racionalitzar aquesta suposada inferioritat de l’altre grup. És a dir aquesta suposada diferència cultural l’atribueix a característiques biològiques innates i immutables.

El més comú dels conflictes, segons Goffman és l’Estigmatització quan una marca o característica (l’estigma) s’aplica a un grup, aconseguint devaluar la seva identitat social. L’estigma es caracteritza perquè trenca les expectatives del grup estigmatitzat, a més que està connectat a una sèrie d’emocions negatives com el menyspreu, el fàstic, la por etc. Hi ha molts grups estigmatitzats (els alcohòlics, malalts de la Sida, persones de certs grups ètnics, etc.) .

Gràcies a l’estigmatització, el grup que la fa, a través de la comparació eleva la seva autoestima col·lectiva, justifica la seva conducta discriminatòria agressiva o violenta, i a més a més ajuda a crear un marc social amb sentit on resulta lògic que les persones s’hi adhereixin.

Quan l’etnocentrisme, la xenofòbia, el racisme i l’estigmatització conflueixen en la manifestació més extrema del conflicte entre grups, s’arriba a la seva Exclusió social: segons Bierbrauer l’exclusió apareix quan les persones es dediquen a marcar fronteres mentals i socials entre els qui cauen dintre dels seu propi grup i els que no, als quals se’ls hi nega qualsevol dret a participar en la distribució dels recursos.

L’acceptació de l’heterogeneïtat és una condició prèvia inexcusable d’una societat civilitzada: cal reconèixer que els altres tenen el dret a ser diferents i que puguin accedir als bens fonamentals per la seva condició humana independentment de la seva identitat concreta.

Bibliografia : “Psicologia de Grupos- estructura y procesos” Carmen Huici, José Francisco Morales

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, educació, filosofia, grups, social

Que prefereixes que el teu cap sigui un home o una dona?

Saps que és el que s’anomena “techo de cristal”? és aquella superfície invisible en la carrera laboral de les dones, difícil de traspassar i que ens priva de seguir avançant. El seu caràcter d’invisibilitat ve donat pel fet que no existeixen lleis ni dispositius socials preestablerts ni codis visibles que imposin a les dones aquesta limitació, sinó que està constituït sobre la base d’unes altres característiques que son difícils de detectar (l’educació, la desconfiança per falta de models femenins, estereotips (exemple: a les dones no els interessa ocupar llocs de responsabilitat, o tenen por, o no tenen autoritat, etc.) etc.) .

Hi ha dos tipus de lideratge, el transformacional (a través de la seva influència personal, el seu carisma, etc. el cap aconsegueix uns grans resultats dels seus treballadors). L’altre tipus es el transaccional (basat en l’intercanvi de recompenses entre el lider i els seguidors). Segons un estudi fet per Eagly y Johannesen Schmidt es va trobar que les dones puntuaven més alt en el factors de lideratge transformacional.

Vam fer un petit estudi on es va demanar a 30 persones (15 homes i 15 dones) sobre les qualitats idònies que ells consideraven que havia de tenir un lider, a un grup se’ls hi demanava les qualitats d’un lider home, a d’altres les qualitats d’una lider dona, i a altres les qualitats d’un lider en general (indistintament que fos home o dona).

Segons aquest petit estudi el resultat de les qualitats d’un lider home i d’un lider en general eren les mateixes (això vol dir que la majoria de nosaltres quan pensem en un lider en general, de seguida ens ve al cap, un home).

Però el que es destacable es que les persones que van valorar les qualitats d’una lider dona, van donar una puntuació més alta (en els items dels qüestionari), que els que valoraven els líders homes o els líders en general, la qual cosa porta a pensar que en el món del treball actual podria ser que estiguéssim necessitats d’una manera inconscient de dones directives o més aviat dir que el que cal son les característiques que tenen les dones quan estan ocupant un càrrec.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a enquestes, estudis, grups, social
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu