Por 13 razones 2a temporada – Jocs online – Estimulació visual

Publiquem una nova entrada d’aquesta Secció TV

Quarta entrada sobre la Serie “Por 13 razones”, (vegeu la primera  Por 13 razones 1a temporada – Parlar-ne o millor no parlar-ne!) la segona a Por 13 razones 1 temporada – Assetjament escolar – la bola de neu) i la tercera  Por 13 razones 2a temporada

El text de continuació pot tenir spoilers

Un dels personatges, l’Alex per culpa d’un intent de suïcidi que pateix en la primera temporada ha perdut molts records.  Els seus pares no volen que torni a jugar amb els jocs violents amb l’ordinador, i ell així ho fa. Fins que un dia ell mateix se n’adona que els jocs l’ajuden a recorda.

 

 

 

 

 

Encara que en la pel·lícula ho lliguen al fet que recorda coses que van passar just quan ell també estava jugant a l’ordinador, les imatges ens mostren un Alex que mentre està jugant està movent els ulls d’un costat a l’altre.

Així doncs l’Alex en aquests moments està fent una estimulació bilateral del cervell que l’ajuda a anar recordant i a anar processant el que va viure. Sense adonar-se’n està fent EMDR.

Què es l’EMDR?

En una definició curta es pot dir que L’EMDR (Desensibilització i reprocessament amb moviments oculars (Eyes Movement Desensibilisation and Reprocessing).

Descobert per Francine Shapiro es un abordatge que treballa en el sistema de processament del pacient. Shapiro en un inici va descobrir que els moviments oculars voluntaris reduïen la intensitat de l’angoixa dels pensaments negatius. A partir d’aquí va començar la seva investigació amb persones traumatitzades de la guerra del Vietnam i d’abusos sexuals i es va constatar que l’EMDR reduïa l’estrès posttraumàtic d’aquestes persones. La teràpia de EMDR està avalada per l’Organització Mundial de la Salut.

Amb l’EMDR a través de l’estimulació bilateral, provoca aquests moviments de manera que posem el nostre cervell en un estat de fase REM, cosa que permet processar aquella informació que la ment de la persona no ha volgut agafar per pròpia iniciativa.

En el cas de l’Alex, ell ho fa sense adonar-se’n, a través del joc, a mida que va mirant a un costat i a l’altre de la pantalla ell mateix s’està fent aquesta estimulació bilateral del cervell i això l’ajuda a recordar tot això que tenia pendent de processar.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, EMDR, fills, jocs, joves, series

Por 13 razones (2a temporada) – comentaris

Publiquem una nova entrada d’aquesta Secció TV

Tercera entrada sobre la Serie “Por 13 razones”, (vegeu la primera  Por 13 razones 1a temporada – Parlar-ne o millor no parlar-ne!) i la segona a Por 13 razones 1 temporada – Assetjament escolar – la bola de neu)

Resultat d'imatges de por 13 razones 2 temporada portada

El text de continuació pot tenir spoilers

En aquesta segona temporada i rodant en la mateixa història, apareixen nous aspectes interessants des del punt de vista psicològic per poder treballar-les en grup:

Noia sexualment activa: Així com en la primera temporada apareixen els abusos sexuals, i la violació però acceptant que ho son sense cap dubte. En aquesta segona temporada ja ofereixen una imatge de la Hannah com una noia sexualment activa i  això obra la porta al dubte (vegeu les escenes del judici) de si essent així, es pot considerar que es una violació o no.  Bon tema per analitzar-ho en grups d’adolescents per no caure en cap error:

Tot el que no sigui consentit s’ha de considerar violació.

Addicció: Quan s’és addicte? Com adonar-te’n que pots arribar a ser addicte. En Justin a la serie es una mostra clara que es comença amb una droga que segons ell mateix diu “es barata” però que provoca que perdi el control sobre la seva vida fins a deixar-lo vivint al carrer i sense res.

Armes a l’abast dels adolescents: Alguns dels capítols on ens mostren la facilitat que tenen per aconseguir armes i el tiroteig frustrat a l’Institut del final de la temporada, també es un tema important per treballar-lo.  Per part dels adults per analitzar els permisos d’armes, si cal o no cal (debat que actualment ja se’n parla), però pels joves també perquè, encara que puguin tenir accés a elles, que s’aconsegueix utilitzant-les? i com poder trobar una altra manera per poder aconseguir allò que vols aconseguir? (potser el que es vol es que et respectin o que t’escoltin ,etc.)

Embaràs no desitjat: La Chloe, la parella d’en Bryes està embarassada i durant tota la temporada ho porta en secret (suposem que en una tercera temporada es tractarà aquest tema amb més detalls, així que ho deixarem per comentar-ho en la següent temporada)

 

Podeu continuar llegint la següent entrada comentant també la 2a temporada de Por 13 razoness 2a temporada jocs online estimulació visual, on es parla del jocs online i els records.

 

Etiquetat amb: , , , , , , , ,
Publicat a educació, joves, series

Què és el Petting?

El Petting és practicar el sexe sense penetració

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a joves, Problemes parella, vídeos

Busquem 6 psicòlegs novells per a fer formació pràctica i 30 pacients disposats a fer sessions gratuites

El Centre LluverasPsicologia adonant-se que molts dels psicòlegs quan acaben la seva formació els hi cal fer pràctiques en sessions de teràpia reals, i donat que es difícil que un psicòleg et permeti estar present en les sessions de teràpia amb el pacient, hem considerat que mentre fem una acció solidària amb els pacients (s’oferix 4 sessions gratuïtes a cada pacient que es vulgui acollir a aquest programa), al mateix temps donem l’oportunitat a aquell psicòleg que no disposi de l’experiència suficient a adquirir més habilitats en les sessions de teràpia.
Per això busquem:

  • 6 psicòlegs novells o que estiguin en l’últim curs de la formació (veure informació de la formació aquí )
  • 30 pacients que es vulguin acollir a aquest programa. Podran tenir 4 sessions gratuites (es passarà una entrevista prèvia per decidir si es poden acollir al programa)

Per a més informació podeu contactar amb Pilar Lluveras telèfon 600334250 o a lluveraspsicologia@gmail.com

 

Formació practica amb pacients reals

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a Busco feina, formació, grups, joves, teràpies

Por 13 razones – Assetjament escolar – l’Efecte Bola de Neu

Segona entrada sobre la Serie “Por 13 razones”, (vegeu la primera  Por 13 razones Parlar-ne o millor no parlar-ne!)

L’Efecte Bola de Neu, és el poder que s’autoatribueixen els que t’envolten per fer engrandir i riure’s duna etiqueta que t’han posat.  En l’últim capítol de la primera temporada Alexis Jones (founder of I am that girl & protecthe) explica com la protagonista Hanna Baker pateix aquest “Efecte Bola de Neu”

Quan la persona, l’adolescent, té aquella pressió per estar bé físicament, per estar guapa volent tenir una bona imatge i algú es passa fent comentaris d’aquesta persona menyspreant-la (per exemple dient-li que és una puta, o que ningú la voldrà mai.. etc) passes a estar etiquetada.
És a partir d’aquí que es produeix l’Efecte Bola de Neu:  s’està donant permís a la resta de gent, de companys, a què tractin a aquesta persona malament i ells responen contribuint a engrandir aquesta etiqueta (es passa a considerar a la noia o noi com un objecte sexual en comptes de com una persona humana). I mica en mica com una bola de neu que va rodant es va anat fent més i mes gran fins que ja no la pots aturar.

 

 

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a Ansietat, conducta, joves, series, social

Por 13 razones – Parlem-ne? o millor no parlar-ne!

La Série de Netfilx està basada en el best seller de l’autor Jay Asher. Cada capítol de la 1a temporada revelen 13 de les raons per les quals Hannah Baker, la protagonista, es va suïcidar.

L’argument principal és el suïcidi, però hi ha altres temes també importants com l’assetjament escolar (en parlarem en una altra entrada) i abusos sexuals que porten a la protagonista al desenllaç final.

La sèrie, ha obert un debat de si és bo o no que els adolescents vegin la sèrie perquè pot influir de manera negativa en el seu comportament. Hi ha instituts de EEUU, d’Austràlia, etc. que han prohibit parlar-ne.

Però, no és bo que hi hagi debats sobre aquests temes?

L’objectiu de parlar-ne, no és tant veure el suïcidi com a una sortida resolutiva, sinó, poder adonar-nos que la base de tot està en aprendre a comunicar com ens sentim.

En un dels moments de la sèrie hi ha una expressió que diu

Quan l’emoció és té tant a dintre i costa tant expressar el que sents!!!!

És això, hem de potenciar la part de Comunicació Emocional: l’important és ensenyar a aquest noi o noia, ja des que és petit a què pugui i sàpiga expressar tot allò que li passa. Així s’aconseguirà poder ajudar més fàcilment i posar remei en aquells aspectes que es calgui.

Podeu veure la segona entrada comentant “Por 13 razones” l’Efecte bola de neu (assetjament escolar) .

Etiquetat amb: , , ,
Publicat a conducta, joves, series, social, teràpies

Coaching per a pares i mares a l’Hospitalet de Llobregat

El coaching és una disciplina que ajuda a millorar les habilitats d’aquella persona o grup que està davant d’una situació.  A vegades quan es parlar de coaching pensem en el coaching per a empreses, o per a equips esportius, però també hi el coaching per pares i mares.

Aquesta setmana hem acabat el “Taller de Coaching per a pares i mares d’Infantil, de l’AMPA de l’Escola Canigó” impartit per la psicòloga Gemma Ruiz, membre del nostre equip, formadora de formadors i especialista en coaching.

Cada cop es demanen mes aquests tipus de tallers perquè ajuden als pares en la tasca d’educar:

  • Com enfocar el repte de ser pare,
  • Com establir una bona comunicació amb els fills,
  • Gestionar les emocions en la comunicació i ensenyar als nostres fills a que les gestionin.
  • L’Afecte com a fil de comunicació.
  • Ajudar-los a ser autònoms.
  • Com conviure amb els nostres mòbils, ordinadors i poder-ho compaginar amb els nostres fills.
  • Com ajudar als nostres fills a gestionar totes aquestes eines informàtiques.

En definitiva com aprendre a gaudir de la tasca de ser pares i mares

Si voleu més informació sobre les sessions dels tallers de coaching us podeu posar en contacte amb nosaltres (es podem fer també a altres localitats)

 

 

Etiquetat amb: , , , ,
Publicat a conducta, fills, grups, joves, Tallers

Reflexions …bullying

bulling
L’Ari, un pacient ha volgut compartir les seves reflexions…

Ara me n’adono que he passat a ser una víctima dels mateixos abusos que jo feia als 12 anys als meus amics.

Em dic Ari i ara tinc vint  anys. Quan en tenia 12 era un lider, destacava a l’escola i fora d’ella. Era bo en l’esport i tots els meus amics m’admiraven però en canvi, en els estudis no era gens bo. Aprovava just cada any només per evitar que els meus pares em renyessin. M’agradava organitzar diversions però no aguantava, que em desobeïssin. No admetia que em portessin la contraria i si algun cop algú ho feia els pegava. Era un abusador, en aquella època em sentia fort, imparable.

Ara aquesta condició de lideratge se m’ha acabat. Aquest any he començat a treballar.  Estic en un taller i tinc un company més alt i fort que se n’aprofita de nosaltres. Els companys i jo no ens atrevim a plantar-li cara. La por a ell i la por a perdre la feina ens fa estar paralitzats. Jo he hagut de demanar ajuda per poder sortir d’aquesta situació.

M’han donat l’oportunitat aquí per explicar això,  primer per dir que ho sento molt pels altres de classe que van patir els meus cops, i després per si algú que llegeix això i s’està sentint tant imparable com jo em sentia als 12 anys que vegi que aquest poder, aquesta sensació de domini és falsa.   Ara ho veig, en realitat era por, jo era un covard que m’amagava sota la meva força física.

El que encara no se, és, qui soc. Puc ser ara una persona “bona” havent fet coses tant dolentes abans?

 

Nota:  Ari es un nom inventat.

Imatge extreta de Makewaves

Etiquetat amb:
Publicat a joves

Maltractaments – Noies maltractades

En altres posts ja hem parlat del maltractaments des del punt de vista del noi controlador. Avui però, aquest post va dirigit a les noies.Vegem aquests exemples:

maltractaments 3

Cas 1
Fa un temps em van venir a la consulta una parella, la noia tenia molts gelos, i això estava provocant que la relació de parella fos cada cop més complicada.

Aquesta noia havia tingut altres relacions anteriors en les quals havia patit maltractament psicològic. Amb aquestes anterior parelles ella havia après que ell estava constantment pendent del que ella feia. Llavors, quan arribava a un punt tal de control, aconseguia deixar-lo.

Ara, però, amb aquesta parella, ella sense adonar-se’n, volia que ell repetís el mateix patró.  Li semblava que, si ell no estava enviant-li missatges constantment, i vigilant a l’hora que arribava a casa, això era perquè no l’estimava prou.

Cas 2
Fa un temps va venir a la meva consulta una noia que s’havia separat i que en aquell moment estava amb una altra parella.  El motiu de la consulta va ser perquè tenia un trastorn d’afartament.

Ella havia patit maltractament amb l’anterior parella i amb aquesta també estava repetint el mateix patró.

Igual com el Cas 1, aquesta noia sense adonar-se’n,  estava acostumada a les exigències de l’altre fins el punt que si no rebia aquest tracte de control ella ho considerava com si l’altre passes d’ella.

SI ESTÀS PASSANT PER UNA SITUACIÓ SEMBLANT

Quan estem en una situació semblant normalment no ens n’adonem.  Com en els exemples anteriors, en el primer cas es va al psicòleg perquè hi ha problema de gelos i en el segon cas hi ha un trastorn d’afartament.

En realitat hi ha un patró mal après de relació de parella.  Pel motiu que sigui (sigui la família, sigui l’escola, els amics, sigui la primera parella, etc.) aprenem un patró de relació.  I pensem que aquest patró es el correcte (considerem correcte que ell sàpiga en tot moment els nostres moviments, si sortim amb altre gent, a l’hora que tornem a casa, si tenim algú a casa nostra, etc.)

L’important es que ens en puguem adonar.  Pregunta’t si aquesta relació que estàs tenint no et fa sentir massa “controlada”? Encara que te l’estimis tant que t’agradi que estigui pendent de tu, pensa si no estàs perdent la teva autonomia. Pensa si, Et sents “anul·lada”.

Aquest patró de relació també es pot produir amb les amistats.  A vegades tenim una amiga tan amiga que sembla que et vol absorbir i no et deixa tenir d’altres amigues?

 Mai has de permetre quedar anul·lada perquè una altra persona ho vulgui.

 

Podeu consultar també “El respecte – la violència en les parelles”

 

Etiquetat amb: ,
Publicat a educació, joves, teràpies

Black Mirror, i les fases del dol

Black Mirror

No volem descobrir de que va el primer episodi de la segona temporada de Black Mirror,Vuelvo Enseguida – Be Right Back”.

Però si arribés a passar el que exposen a la serie,  els psicòlegs hauríem de fer un replantejament del significat de la mort, el dol i les seves fases (La mort, fases del dol).

Molt interessant. Si teniu l’oportunitat de veure-la, no us la perdeu.

Etiquetat amb: ,
Publicat a filosofia, joves, social

Les nostres petites pors

La Paula té 18 anys i cada vegada que ha de fer una cosa diferent a la que fa normalment es posa molt nerviosa i moltes vegades la deixa de fer per por.

De sempre que li ha passat, però abans ho arreglava fugint de les situacions (si la convidaven a anar a una festa moltes vegades acabava dient que no), inclús quan hi havia gent que la incomodava procurava apartar-se’n i així fet i fet, ha arribat a l’edat adulta podent dir que està bé, però amb aquestes petites pors que li impedeixen fer certes coses.

Al llarg de la nostra vida anem trobant-nos diferent reptes. Els podem afrontar o fugir d’ells. Si agafem aquest últim camí (no és del tot criticable i tots moltes vegades ho hem fet) també podem anar avançant però tard o d’hora aquestes pors que ens han impedit afrontar els petits reptes tornaran a apareixen i cada vegada seran més grosses.

Pot ser que no en siguem conscients, Quantes vegades no t’has donat una excusa a tu mateix per no anar a un lloc o per no fer una cosa? i en veritat només era, això, una excusa!.

Et sents identificat? Doncs no t’enganyis, aquestes pors et tornaran a aparèixer, i l’única solució és que les afrontis. Sigues sincer amb tu mateix i reconeix quines son les teves pors. Un cop arribat a aquest punt accepta-les, i aprèn a superar-les.


Etiquetat amb: ,
Publicat a aprenentatge, conducta, joves

A les vacances, desídia, avorriment

Estem acabant el curs i fins que no comença el següent passem un període on disposem de moltes hores lliures. Encara que segur que molts no ho volen reconèixer, durant aquests dies es passen moltes estones que no se sap que fer.

Ara que tot just comencem les vacances intentem recordar el que sentíem l’estiu passat. Aquella buidor i avorriment, les poques ganes de fer les coses i la sensació de pèrdua de temps acompanyat d’una enorme tristor.

Abans que comenci tot això, organitza’t. Pensa en les hores que tindràs lliures i fes-te una planificació d’activitats per evitar caure en aquest estat.

M’ha semblat molt apropiat el poema de Pablo Neruda:

  • Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito, repitiendo todos los días los mismos trayectos, quien no cambia de marca, no arriesga vestir un color nuevo y no le habla a quien no conoce.
  • Muere lentamente quien hace de la televisión su gurú.
  • Muere lentamente quien evita una pasión, quien prefiere el negro sobre blanco y los puntos sobre las “íes” a un remolino de emociones, justamente las que rescatan el brillo de los ojos, sonrisas de los bostezos, corazones a los tropiezos y sentimientos.
  • Muere lentamente quien no voltea la mesa cuando está infeliz en el trabajo, quien no arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de un sueño, quien no se permite por lo menos una vez en la vida, huir de los consejos sensatos.
  • Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye música, quien no encuentra gracia en sí mismo.
  • Muere lentamente quien destruye su amor propio, quien no se deja ayudar.
  • Muere lentamente, quien pasa los días quejándose de su mala suerte o de la lluvia incesante.
  • Muere lentamente, quien abandona un proyecto antes de iniciarlo, no preguntando de un asunto que desconoce o no respondiendo cuando le indagan sobre algo que sabe.
  • Evitemos la muerte en suaves cuotas, recordando siempre que estar vivo exige un esfuerzo mucho mayor que el simple hecho de respirar.
  • Solamente la ardiente paciencia hará que conquistemos una espléndida felicidad.

Si vols llegir més sobre Pablo Neruda: Veinte poemas de amor y una canción desesperada

Etiquetat amb:
Publicat a joves

Síndrome d’acumulació compulsiva

La Magda, una noia de 24 anys, es dedicava a guardar qualsevol paper, revista, imprès, etc. a la seva habitació sense voler llençar-ho per si de cas algun dia podia ser-li d’utilitat.

Encara que fins ara no es disposa de massa informació, aquestes persones pateixen el que s’anomena síndrome d’acumulació compulsiva i que a diferència del síndrome de diógenes que afecta a persones grans i es dediquen a anar acumulant escombraries, pot afectar a qualsevol edat i consisteix a anar guardant coses sense valor pensant que algun dia les faràs servir.

Actualment aquest síndrome es considera com un subtipus del Trastorn obsessiu compulsiu (TOC) per la seva semblança en els criteris diagnòstics, però segons l’estudi que han fet conjuntament l’equip del Dr. Jose Manuel Menchón de l’Hospital de Bellvitge i l’equip del Dr. David Mataix-Cols de l’Institut de Psiquiatria de Londres s’ha pogut determinar que el 50% de les persones que pateixen aquest síndrome no presenten un trastorn obsessiu compulsiu (TOC).

Font: Infocoponline, Fepsm

Etiquetat amb: ,
Publicat a joves, salut

El respecte – La violència en les parelles

Dies endarrere la Nuitari em va fer adonar que en l’enquesta que havíem penjat a la web sobre què valoràvem més d’una persona no havíem posat l’opció del “respecte”.

Imaginem dues situacions:


Un matrimoni on ell la pega, i no li deixa fer res sense el seu permís.

Evidentment t’expliquen aquesta història i tu dius clarament que això és maltractament tant físic com psicològic. No en tens cap dubte. Ara imagina’t:

Ets una noia de 17 anys i tens una parella de 19. Ell no et deixa sortir sola amb les amigues, s’enfada segons com vas vestida, de tant en tant mira el teu mòbil per veure les trucades que has fet, etc.

Potser ara pensaràs que això és diferent, que aquest noi ho fa per protegir-te i que justament ho fa perquè t’estima. És això el que penses?

Segons un estudi, un alt percentatge de joves refusa el “masclisme” quan se li presenta de manera explícita, però quan la conducta es revesteix de “paternalisme protector” hi ha joves, especialment noies que l’accepten com a correcte. Pensen que encara que la seva parella la faci patir o la tracti malament igualment se l’estima. No identifica les conductes d’abús psicològic de la seva parella i minimitza les situacions de violència de genere.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi fet per la Facultat de Psicologica de la UNED i la Fundación Mujeres, sobre l’origen de la violència de genere . Estudi fet al 2005 però que encara el podem aplicar a l’actualitat.

Analitza si la teva relació amb la parella és del tot “respectuosa”: Et ridiculitza, t’humilia en públic? Et controla les teves sortides??….

Font : Periodistadigital.com, Violencia genero en parejas chicos y chicas jovenes

Etiquetat amb:
Publicat a conducta, joves

Sexe / Assignatura de lliure elecció

L’Institut d’estudis de la sexualitat i la parella ha posat en marxa uns cursos de formació en l’àmbit del sexe, però al mateix temps et poden servir com a Crèdits de lliure elecció per a la teva carrera. També ofereixen la possibilitat de fer-hi consultes a professionals especialitats en el tema.

Una bona manera d’adquirir coneixement: hi ha cursos de teràpies de parella, salut sexual de la dona, sexologia clínica, etc. Hi podeu fer-hi una ullada.
Etiquetat amb: ,
Publicat a joves, salut, teràpies sexuals

LA POR A DIR QUE NO

Dies endarrere va sortir un tema al fòrum de Psico-ajuda “dir que no“, que m’ha portat a escriure aquest post.

Quantes vegades t’has trobat davant d’una situació on t’has vist obligat/da a dir que sí quan en realitat volies dir que no? Estem tant preocupats a caure bé, a resultar tolerants, comprensius, amables i diligents, més la timidesa que se’ns pugui ajuntar, tot fa que ens sigui molt complicat dir no.

Per què ens costa tant dir que no? Hi ha persones que pateixen si han de negar alguna cosa, tant pot ser per por al que pensaran els altres, per por a no estar a l’altura, per no saber argumentar la seva negativa o per la simple mandra i comoditat. Es tracta en definitiva de la por a no ser valorats i estimats.

Cada vegada, a mida que ens anem fent grans assumint més responsabilitats i autonomia, comencem a adquirir plantejaments com els d’evitar problemes innecessaris i propiciar un bon ambient al nostre entorn, etc. Caure bé als altres es converteix en el més important. El problema sorgeix quan aquesta tendència es consolida en excés i es converteix en un hàbit:

En primer lloc hem de diferenciar entre no contrariar als nostres companys perquè coincidim amb les seves propostes i entre fer-ho per sistema, sempre i en qualsevol circumstància. Si no manifestem els nostres desacords quan pensem diferent, o si acabem fen el que considerem inapropiat i perjudicial per als nostres interessos, interposem els desitjos dels altres davant dels nostres. Per tant cal tenir present que això pot provocar-nos a més de problemes de tipus pràctic, problemes d’autoestima i pot transmetre de nosaltres una imatge de persones amb poc criteri.

Aquesta dependència dificulta la nostra evolució personal. disminueix la nostra autoestima i impossibilita el lliure exercici de la responsabilitat que propicia unes saludables relacions amb els altres.

Per aconseguir dir “no” és important fer-ho amb l’expressió adequada dels nostres sentiments, s’han de saber escollir les paraules per expressar-ho, sense acusar ni atacar. Això ens portarà molt probablement a no haver de repetir la situació, és a dir, que si no informes d’una manera adequada, la possibilitat de perpetuar la situació augmenta donat que l’interlocutor no s’adona de quins són els nostres desitjos. Si pel contrari s’expressa realment el que penses amb l’expressió adequada dels sentiments molt provable que no es torni a repetir la petició.

Per tant, si ets dels que et fa por dir que no, és bo que treballis les habilitats per saber expressar les opinions. Quan això ho dominis, segur que guanyaràs en autoestima i no et preocuparà tant el dir que no en una situació concreta.

Bibliografia: Llibertat emocional de Ferran Salmurri
Font: Consumer.es

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, joves
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu