Ortorèxia, potser la pateixes i no ho saps

L’ortorèxia és un trastorn alimentari caracteritzat per l’obsessió per poder menjar aquell menjar que “consideres saludable”. L’objectiu d’aconseguir-lo interfereix amb la teva vida normal, fins a provocar problemes mèdics.


Aquest concepte el va utilitzar per primera vegada Steevin Bratman el 2002, en el seu llibre “Health food junkies” i actualment per diagnosticar-lo s’utilitzen els seus criteris :

  • Dedicar més de 3 hores al dia a pensar la teva dieta sana.
  • Preocupar-se més per la qualitat dels aliments que pel plaer de consumir-los.
  • Disminució de la qualitat de vida a mida que es va augmentant la pseudoqualitat de l’alimentació.
  • Sentiments de culpabilitat quan no es compleixen les conviccions dietètiques.
  • Planificació excessiva del que menjaràs a l’endemà.
  • Aïllament social provocat pel teu tipus d’alimentació.

Normalment són persones molt estrictes, controlades i exigents amb elles mateixes i amb els altres. L’adolescència, les noies, els que es dediquen a fer esports com el culturisme, l’atletisme i altres, son els grups més vulnerables donat que son molt sensibles davant del valor nutritiu dels aliments i les seves repercussions sobre la figura o imatge corporal. La seva personalitat sol ser extremista, és a dir de tot o res, de gras o prim, etc.

Una de les característiques son les conductes obsessives, es comença a generar odi i repulsió a certs menjars. Només consumeixen aliments específics, de cert tipus: orgànics, vegetals, sense conservants, sense grassa, gairebé no mengen carns només fruites o aliments crus. Es veuen obligats a buscar aquests aliments de forma obsessiva, i si no els troben prefereixen no menjar fins que els aconsegueixen. La forma de preparació també influeix, els aliments es tallen d’una forma determinada, per la qual cosa fugen dels restaurants per pànic a no saber que menjaran i com els hi serviran.

Tu creus que pots ser una d’aquestes persones? Pensa que no per consumir aquest tipus d’aliment tindràs més salut i estabilitat en la teva vida. Pensa que la teva salut està en risc perquè has deixat de prendre el menjar variat. Aquest trastorn també necessita que un professional t’ajudi.

Font : Centre ABB, Psiq.Info

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, joves, salut

Els videojugadors recorren menys a les drogues que els que no juguen

Els jugadors recorren menys a les drogues que els que no juguen: Segons un estudi fet per la Universitat Complutense de Madrid i l’Associació de Videojugadors, sobre “Els hàbits de consumir drogues, alcohol i tabac entre videojugadors i no videojugadors (joves i adults)” els jugadors consumeixen lleugerament menys drogues, alcohol i tabac que els altres.

L’estudi es va fer amb nois i noies de 18 a 24 anys obtenint un més baix consum entre els videojugadors que entre els altres, cosa que ha portat als investigadors a suposar que la pròpia experiència del joc es suficientment gratificant com per a no haver de consumir drogues i alcohol.
Javier Rodríguez responsable de Sega a Espanya, ha explicat que aquestes dades corroboren el que segons ell ja se sabia, “que els videojocs no son nocius ni han d’associar-se a altres hàbits o conductes perjudicials per a la salut”. Continua dient que hi ha una tendència a potenciar els jocs en equip i que fins i tot s’està introduint la modalitat del joc familiar o social, fomentant així la comunicació i el companyerisme allunyant als usuaris de la imatge tradicional de persones solitàries amb hàbits nocius.
Font : Juegos PC
Etiquetat amb: ,
Publicat a drogues, jocs, joves

Tens parella, Creus que és la millor per a tu?

Quants cops t’has plantejat si la teva parella és la correcta o no? Estàs amb aquesta parella i potser deixes passar l’oportunitat de conèixer la que si seria la teva parella perfecta?

Escollir correctament és important , quan ens fixem amb algú responem a un estímul d’atracció: en un inici físic, però després es va creant un vincle més fort. Però per poder ser conscients que estem escollint correctament, la nostra autoestima no ha d’estar per terra, hem de conèixer els nostres límits i per tant gaudir de llibertat per decidir. Aquest vincle serà més sa i madur quan la relació que mantinguem amb nosaltres mateixos sigui bona.

Hi ha persones amb més predisposició a equivocar-se i a caure en una dependència de parella insana. En general aquestes persones responen a un perfil concret: fallen en el seu reconeixement personal, no saben el que volen, pensen o senten. A l’hora d’establir comparacions sempre es qualifiquen a elles mateixes de manera negativa i no es valoren gens.

Per tant, per saber si esteu amb la parella correcta el que primer heu de fer és descobrir si patiu aquest baix nivell d’autoestima. Això no és fàcil, us poso alguns símptomes, i vosaltres mateixos ja veureu si esteu en una situació “delicada” :

– Baix nivell de seguretat personal. Per seguretat ens referim a la persona que reconeix les debilitats que té (no que les nega).
– Alt nivell de por davant el desenvolupament personal de la individualitat = intentem amagar com som, per por als retrets (fins i tot per por als retrets de la teva pròpia parella).
– Baixa tolerància a la frustració, no volem assumir riscos = Volem evitar el dolor de fallar al fer alguna cosa (pot ser que deixem que ho faci la parella per por de nosaltres mateixos).
– Interiorització rígida de valors i gran sentiment de culpa = Es consideren uns principis com inamovibles, que no es poden qüestionar.
– Baixa autonomia personal i per tant s’imiten models de referència (pare, o mare) i es creu en mites del que ha de ser una parella.

El mite de que “la parella ha de ser la teva mitja taronja” ha de desaparèixer donat que ens porta a pensar que som una meitat a la recerca de l’altra meitat que ens complementa. Això no és del tot cert, som unitats senceres que han de responsabilitzar-se de la seva pròpia felicitat.

Font : Consumer.es

Etiquetat amb: ,
Publicat a conducta, joves

Pateixes tecnoestrès

Efecte que està provocant la tecnologia en tots nosaltres (aquest comentari està escrit al desembre del 2007 però ara al 2015 encara està completament vigent):

Imaginem un adult que està treballant a l’ordinador, que mentrestant rep un correu electrònic, li sona el mòbil, l’agenda electrònica l’avisa d’una reunió, té una vídeo conferència programada, etc.

Segons Larry Rosen, professor de psicologia de la Universitat de Califòrnia, s’ha d’aprendre a posar uns límits per tal que sigui ell qui controla a la tecnologia.

Hi ha una àrea del cervell que s’ocupa de controlar les multiaccions. El cervell utilitza uns mecanismes o bifurcacions que ajuden, en el moment que calgui, a distreure temporalment la nostra atenció, a concentrant-nos en una altra de les activitats que es presentin, de manera que després podem tornar a la primera tasca sense cap problema.

Quan hi ha sobrecàrrega el problema és que aquestes feines s’emmagatzemen fins que el cervell troba un bon moment per tornar-les a treure (normalment es a la nit).

Ara imaginem a un jove de 18 anys, que està a l’ordinador, té connectat el messenger on està mantenint 3 converses a l’hora al mateix temps, està escoltant música, buscant informació per un treball de l’institut, copiant un CD, li sona el mòbil, de lluny està mirant la televisió i té una revista de cotxes oberta que també està fullejant.

Aquest jove està actuant com si tot això fos normal. Ell ja s’ha criat d’aquesta manera i no el sorprèn estar fent mil coses a l’hora.

Segons diu Rosen, en el seu llibre “Tecnoestrés”, aquesta multiactivitat provocada per les noves tecnologies dificulta la concentració. El cervell es fa addicte a l’excés d’activitat i fa que sigui incapaç de concentrar-se en una de sola. Diu que algunes persones es tornen tant immerses en la tecnologia que corren el risc de perdre la seva pròpia identitat,

Per tant voldrà dir això que la nova generació que puja pot fer moltes més coses que nosaltres a meitat de temps? Millorarem en el rendiment, encara que potser es baixarà una mica en la qualitat a l’hora d’executar diferents tasques? O tot això només voldrà dir que els joves ja s’estan criant amb “tecnoestrès”?.

Idea extreta article revista Muy interesante 2007.

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a internet, joves, salut

Els teus companys es fiquen amb tu?

Cas: En Robert està estudiant tercer d’ESO, va a una escola del barri, i coneix a tots els de la classe des de fa temps. De sempre ja el consideren un nen “diferent” però aquest curs n’hi ha un que repeteix i que s’ha fet el líder, sembla que l’ha agafat amb ell, sempre el ridiculitza, i això ha fet que els companys s’hi afegeixin (li tiren coses, li donen empentes, etc.), sobretot quan hi ha les noies davant.

Mica en mica en Robert s’ha anat quedant més sol i ja no pot comptar amb ningú de la classe. De moment no ha dit res a ningú de casa ni evidentment als professors, però cada dia li costa més anar a l’escola, perquè veu que les burles cada dia van augmentant, i potser algun dia l’arribaran a pegar i tot.

Potser tu et sents com en Robert? També es fiquen amb tu a l’escola? Gairebé tothom, en algun moment de la seva vida, ha tractat o ha estat tractat amb desconsideració per part d’algun company. Però quan aquesta situació és sistemàtica i repetida en el temps, és quan parlem de maltractament entre iguals. Has de saber que aquestes conductes poden arribar a tenir conseqüències greus.

No saps que fer? Pensa que ningú no es mereix ser maltractat. Tots tenim el dret a ser tractats amb respecte. Cal trobar la manera de resoldre el conflicte, en aquesta pàgina parla del Bullying i hi pots trobar diferents recursos, et recomano la Guia per l’alumnat de secundària, et pot ajudar, entre altres coses et recomana que si et peguen o t’insulten és millor no tornar-s’hi, empitjoraria la situació., intenta mantenir la calma (si veuen que et molesten encara ho repetiran més), sovint la millor manera es abandonar el lloc i dir-ho a un adult (no et sembli que és una covardia, es actuar amb intel·ligència).

Denunciar una situació de maltractament no és “xivar-se” és defensar un dret fonamental.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, conducta, educació, fills, joves, teràpies

Utilitzes el teu cotxe com una arma?

En una conferència sobre conductes antisocials al volant, que va fer al professor Luis Rojas Marcos, psiquiatra de la Universitat de Nova York, va afirma que hi ha persones que utilitzen el cotxe com una arma.En una entrevista al diari El Pais i comentant aquesta conferència, explica que la majoria de persones no son agressives, però la violència és una realitat, hi ha una minoria que utilitza el cotxe com una arma. Consideren que el cotxe és una extensió del seu jo i qualsevol provocació se la prenen com alguna cosa personal A més a més utilitzen el seu cotxe com el seu símbol de poder, de masculinitat (per exemple, quan es compren un descapotable per seduir).

Explica que hi ha un component de competitivitat més freqüent en els homes que en les dones, que aquestes, també ho son però no tant, Que la nostra cultura glorifica la competitivitat i el poder especialment en els homes.

Segons diu la violència s’aprèn igual que els seus antídots (la compassió, la solidaritat i l’altruisme) i es desenvolupen entre els 12 o 13 primer anys de vida. Pel que fa a la conducció, proposa que s’hauria d’ensenyar educació vial des de ben joves.

Un cop explicada l’entrevista voldria proposar-vos analitzar si realment penseu que és exactament aquest sentiment “masclista” o més el sentiment de “poder”, de competitivitat. Tant les dones com els homes podem, en un moment donat, utilitzar el cotxe com una arma. Els homes més contra els mateixos homes, i les dones contra las mateixes dones. I si no, vosaltres dones, penseu si mai us heu trobat davant d’una altra dona que no us deixa entrar (per exemple en un carril) només per demostrar més poder i rivalitat.

Si voleu comentar s’ha obert un un fil al fòrum de psico-ajuda.

Etiquetat amb:
Publicat a altres, joves, social

Geografia, història,.. l’ensenyament!

Dies enrere va sortir un article on es comentava que Catalunya estem a la cua de la UE en la qualitat del sistema educatiu. Un altre dia, en el programa “No em ratllis!” de TV3 van preguntar a uns nens que tenien entre 6 i 11 anys on estava situada Catalunya dins de la península ibèrica i cap dels que van aparèixer ho sabia.

Sembla doncs que alguna cosa no funciona en l’actual sistema educatiu, però estàs segur que quan tu estudiaves s’aprenia molt més que ara?

Pel que fa a l’aprenentatge de la història moltes vegades no es té en compte la complexitat d’aquesta disciplina. El seu aprenentatge implica que l’estudiant agafi diferents conceptes socials i històrics per la qual cosa ha d’utilitzar una perspectiva intertextual semblant a l”hipertext” com a capacitat de comprendre i integrar informació procedent de diferents tipus de text.

L’alumne ha d’entendre i extreure coneixement dels llibres de text, ha d’integrar d’una forma activa els nous coneixements amb els seus coneixements previs, construir una representació mental complexa, etc. Per la qual cosa, si no hi ha un bon aprenentatge és difícil que s’arribi a aprendre correctament.

Vosaltres, heu adquirit correctament aquest coneixement? Segur que no us limitàveu a estudiar la lliçó d’història que preguntaven en aquell moment independentment de la relació que això podia tenir amb la geografia, la literatura, l’evolució econòmica, etc. etc.?

 

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, jocs, joves

Lleis que regeixen els fòrums de discussió

L’altre dia en el fòrum de Psico-ajuda van iniciar un tema sobre “Els fòrums i la psicologia”. Aprofito per fer un comentar-hi en el bloc:

Últimament estic entrant en la dinàmica de diferents fòrums , i m’ha sorprès la manera que es parlen els participants entre ells. Des d’una visió externa, sembla que es coneixen, suposo per les diferents intervencions que han anat mantenint en els temes que s’han plantejat. Però l’intercanvi de comentaris molts cops ratlla l’insult. El que sobte, és que la mateixa discussió si es tingues en una reunió no arribaria a aquests límits.

S’anomenen fòrums de missatges, d’opinió o fòrums de discussió. Normalment hi ha un moderador o dinamitzador que generalment introdueix un tema, formula la primera pregunta, estimula i guia, sense pressionar, etc. etc. Els fòrums permeten una gran quantitat d’usuaris que poden iniciar una relació entre ells que pot arribar a l’amistat, però que també pot provocar tensions, per la qual cosa s’ha de vigilar, entre altres coses el que s’anomena els “trols” (usuaris amb l’únic interès és molestar als altres usuaris i interrompre el correcte funcionament del fòrum). N’hi ha molts que creen unes regles pròpies.

Els moderadors es troben amb unes “lleis” que sembla que es compleixen inevitablement en gairebé tots els fòrums, i a les quals intenten combatre-hi :

– Llei de la controvèrsia de Gregory Benford (en la seva novel.la “Cronopaisaje” (Timescape, 1980)) : “la passió o l’emoció es inversament proporcional a la quantitat d’informació real disponible” es a dir en una discussió com més emoció o passió s’hi posa sobre el tema, menys dades justificatives i raonades es presenten.

– Llei de Wilcox-McCandlish : “la probabilitat de l’èxit de qualsevol intent de canviar l’assumpte o la direcció d’una discussió en un fòrum és directament proporcional a la qualitat del contingut actual” es a dir quan un tema ha anat degenerant fins al punt que les intervencions no aporten cap contingut, modificar la direcció del tema es gairebé impossible.

– La llei de Godwin : “A mesura que una discussió a Internet s’allarga, la probabilitat que aparegui una comparació en la qual es menciona a Hitler o als nazis tendeix a 1“. A la qual s’hi ha d’afegir el Corolari de Sircar : Si en una conversa d’Internet es tracten temes com la homosexualitat o Heinlein (escriptor de ciència ficció amb plantejaments feixistes), Hitler o els nazis seran nombrats en un període màxim de tres dies” es a dir que com més dura un tema, al no poder aportar més idees noves, el participant es posiciona cada vegada més cap a l’extrem (que potser ni ell s’hauria imaginat mai que hi arribaria).

Quan apareix algun comentari d’aquest estil els moderadors tallen el tema per evitar que la cosa degeneri, inclús poden bloquejar a un usuari o penalitzar-lo amb els sistemes que tinguin establerts en aquell fòrum.

La qüestió interessant (que potser un altra dia ja l”analitzarem) és si les persones, la nostra manera “natural” d’interactuar amb els altres és més com la que s’estableix en el fòrums que no pas la que utilitzem quan tenim la persona cara a cara. Potser l’educació que ens han donat i que donem és com una espècie de repressió (d’altra banda necessària per la bona convivència) i ens priva de comportar-nos com realment som (?).

Etiquetat amb: ,
Publicat a internet, joves, social

Sí a l’educació emocional a les escoles

Aquest dia (octubre 2007) escoltava al programa de radio “Prohibit als pares” una intervenció d’una noia de 15 anys que explicava que havia trobat a la seva parella amb la seva germana de 17. La qüestió no hagués passat d’aquí (situació que per ella mateixa ja es bastant forta), sinó que, en el programa van parlar per telèfon tant amb el noi com amb la germana de 17 anys, demostrant, aquesta, la poca importància que li donava al fet d’haver pres la parella a la seva germana (de la postura del noi, no cal ni parlar-ne).

Això m’ha decidit a comentar el que ja fa temps està dient Eduard Punset, i molts d’altres: s’ha de promoure l’ensenyament de l’educació emocional a les escoles.

Així mateix en el llibre “Llibertat emocional” de Ferran Salmurri exposa que la societat està patint molts canvis i que els coneixements, valors i actituds de que disposem actualment, no segueixen una evolució paral·lela. Que els problemes psicològics de la població, augmenten i sobretot entre els joves i els adolescents. Que tots disposem dins nostre de possibilitats de canvi, d’aprenentatge, d’entrenament i de millora.

L’educació emocional té com a objectiu, donar a l’individu recursos i estratègies que li permetin tenir un major control de la pressió, tant interna com externa, i evitar d’aquesta manera que es tradueixi en estrès : disposar d’una major autoestima, d’un bon autocontrol, tant de la conducta com de les emocions, d’un pensament positiu i d’unes relacions interpersonals adequades.

Referent a l’exemple que he posat a dalt, vull suposar que si aquesta noia de 17 anys hagués après o exercitat una mica d’empatia (comprendre i tenir en compte els sentiments de la seva germana de 15) no hagués arribat fins a aquest punt, o si més no, hagués pogut exposar-li, abans de res, el perquè volia sortir amb el mateix noi.

Tal com comenta Ferran Salmurri es tracta d’iniciar un aprenentatge i un entrenament a l’escola amb dues finalitat, la prevenció i la millora de l’educació emocional i de la salut psicològica.

Bibliografia: “Llibertat emocional” Ferran Salmurri. Editorial “La Magrana

Si voleu comentar alguna cosa podeu adreçar-vos al fòrum de la web psico-ajuda

Etiquetat amb: ,
Publicat a educació, joves

Et consideres de la generació Einstein?

El creatiu holandès, Jeroen Boschma ha tret un llibre sobre la generació Einstein. Segons ell són tots aquests nois i noies nascuts a partir de 1988 en endavant. (podeu consultar la noticia a telenoticies-Catalunya
Deia que son una generació acostumada a conviure amb Internet cosa que fa que disposin de molta informació. Són nois, en general, molt optimistes i amb ganes d’afrontar el futur, més llestos, més ràpids i mes sociables. Que amb tota la informació de que disposen saben destriar el que els interessa i a més també destaca que davant de la publicitat aquesta “generació Einstein” no es deixa influenciar massa: Fa un avís als anunciants que mai provin d’enganyar-los perquè podrien arribar a fer enfonsar un producte.
Per contra de la tendència a considerar la generació que puja com a més mal preparada, més poc madura etc. , en aquest cas aquest anunciant reconeix que aquesta generació es molt més forta que l’anterior.

Que en penseu? si voleu opinar podeu anar al fòrum de psico-ajuda.cat.  (actualment aquest fòrum ja no està  actiu. Si voleu podeu deixar el vostre comentari)

Etiquetat amb: ,
Publicat a altres, joves, social
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu