La hipnosi clínica per ajudar a l’inconscient

      Per què a vegades fas una cosa i penses que n’hauries de fer una altra?

 

    Per què saps que has de fer una cosa i no la fas?

Tenim dues ments, la conscient i la inconscient. La conscient, es la que analitza, la que jutja, la que està sotmesa a les pressions externes, i la que fa les coses de forma analítica. La ment inconscient es la que fa les tasques de forma automàtica i la que té els recursos per solucionar els nostres problemes .

Adjuntem el vídeo del programa de Docufilia de TV2 “El cerebro automático: La magia del inconsciente” on, entre altres coses expliquen com la nostra ment inconscient te el “control” de la situació:  per exemple, abans de saber quina roba et posaràs al matí, la ment inconscient ja sap quina roba et posaràs.  Es a dir, les coses que pensem amb la ment racional o conscient, el nostre inconscient ja les ha pensat.  En el vídeo es pregunten… Quin control tenim sobre nosaltres mateixos?

Nosaltres tenim la resposta. Podem ajudar/moldejar a la nostra ment inconscient. La teràpia que fem nosaltres es basa en ajudar a la nostra ment inconscient perquè trobi la solució al problema que estàs tenint en aquests moments, i això ho fem amb la hipnosi clínica (si voleu saber més sobre aquest tipus de teràpia podeu consultar aquí).  T’ha passat algun cop que saps que has de prendre’t la vida de forma més tranquil·la però no saps com fer-ho? Doncs es justament perquè la teva ment racional sap que ho ha de fer, però no sap com.  Hem d’ajudar a la teva ment inconscient perquè se n’adoni que hi ha altres maneres per prendre’s la vida de diferent manera.  Només “Ella” (la ment inconscient) et traurà del teu problema.

https://www.youtube.com/watch?v=Lnwf9y8FQLg

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, hipnosi, neurociència, salut, teràpies, vídeos

Efectes de la música en el nostre cervell

Escoltar música provoca en el nostre cervell un augment en la secreció de Dopamina (hormona que estimula les nostres neurones i contribueix a que experimentem plaer i una sensació de benestar semblant a quan mengem, prenem drogues, o practiquem sexe, entre altres)

En un estudi fet per Valorie Salimpoor i Robert Zatorre de la Universitat McGill de Montreal es va comprovar com l’exposició a cançons que agradaven als participants provocaven una secreció de dopamina. Després d’exposar als participants de l’estudi a música instrumental i estudiar-los a través de resonàncies magnètiques, es va concloure que es segrega dopamina mentre s’escolta la cançó, però, uns segons abans de la part de la cançó que ens agrada tant, o després d’haver-la escoltada es produeixen secrecions extres de dopamina. Escoltar música, doncs, ajuda a incrementar el nostre optimisme, reduir la nostra ansietat, augmenta la nosra creativitat i en definitiva la nostra felicitat.

 

 

Etiquetat amb: , ,
Publicat a Ansietat, drogues, estudis, neurociència

L’efecte Stroop

Comencem amb un exemple:

Digues fort el color de cada una d’aquestes paraules (recorda que has de dir el color, no el que posa)

groc taronja blau gris lila negre vermell rosa verd

Ara prova amb aquests:

groc taronja blau gris lila negre vermell rosa verd

Suposo que aquesta segona vegada t’haurà costat una mica més, no?

Prova-ho ara amb els noms en japonès

kiiro orenlliaoi guree murasaki kuroi akai pinku midori

I ara amb japonès però amb els colors canviats

kiiro orenlliaoi guree murasakikuroi akai pinku midori

Si no saps japonès segur que t’ha resultat molt més fàcil dir els noms dels colors quan les paraules estaven en japonès encara que el color i la paraula no coincideixin. Això té una explicació:

És el que s’anomena efecte Stroop, un tipus d’interferència que s‘ha suggerit que es degut a que hi ha certes vies neuronals que es superposen i que participen de manera paral·lela en el procés de dir el color i en el de llegir la paraula (una via es dedicaria a mirar el color, i l’altra a llegir la paraula de manera que entre les dues es produeix una interferència que ens dificulta en el cas que no hi hagi concordança).

Les vies de lectura estarien més reforçades en el cervell degut a l’experiència prèvia, la qual cosa facilitaria el proces de les vies encarregades de dir el color quan l’estimul del color i la paraula concorden.

Si els estímuls son incongruents llavors les vies de lectura interferiran amb les encarregades de nombrar el color. Però només hi haurà interferència si entenem l’idioma en el que estan escrites les paraules.

Cal dir que l’efecte Stroop també es troba en altres modalitat sensorials. Si esteu interessats podeu llegir tot l’escrit a Psicoteca

Etiquetat amb: ,
Publicat a neurociència

Entrevista a Eduard Punset

El 19 de març en el programa dels matins de Catalunya Ràdio en Manel Fuentes va fer una entrevista a Eduard Punset per presentar el seu nou llibre El viaje al poder de la mente.

Després del salt podeu escoltar l’entrevista.

Etiquetat amb: ,
Publicat a neurociència

Davant d’una escena de dolor, el perceps?

Segons investigadors del Regne Unit el cervell podria percebre el dolor dels altres.

Moltes persones sempre han dit que senten el dolor quan veuen escenes on n’hi ha. Moltes d’aquestes persones fins hi tot eviten les pel·lícules de terror i les imatges cruentes de les noticies per tal de no sentir aquest dolor.

Doncs, segons Stuart W. G. Derbyshire, de la Universitat de Birmingham això seria més que una resposta empàtica: en el seu estudi van veure que les persones que diuen sentir el dolor dels altres a part de tenir més activitat en les regions emocionals del cervell també en tenen en les regions cerebrals sensibles al dolor.

L’autor així ho explica després de fer l’experiment amb 108 estudiants universitaris. D’aquests, un terç van confessar que a part de tenir una reacció emocional també havien experimentat una mica de dolor en el lloc de la lesió. En aquestes persones se’ls hi va descobrir activitat en els centres emocionals del cervell igual com als altres, però a més també una activitat molt intensa en les zones associades al dolor.

Aquest estudi s’ha publicat a la revista Pain. Per accedir al text complert: www.sciencedirect.com/science/journal/03043959

Font: Psiquiatria.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a neurociència, percepció

Per què no recordem els primers anys de vida?

En general, la majoria de nosaltres som incapaços de recordar experiències viscudes durant la infància abans dels tres anys d’edat. Tot i així, els nens des que neixen poden relacionar-se amb el seu entorn, jugar, reaccionar emocionalment i comunicar-se, demostrant que aprenen moltes coses molt aviat.

Segons ens explica Xaro Sánchez al seu blog, dos neurocientífics de la Universitat d’Arizona, Lynn Nadel i Jake Jacobs van suggerir que “l’amnèsia dels primers anys de vida” era degut a que l’hipocamp, una de les estructures cerebrals més importants per emmagatzemar els records dels que llavors som conscients, tarda més temps a desenvolupar-se, és a dir, no madura abans dels tres anys d’edat aproximadament.

També sembla ser que la memòria emocional, encarregada de preparar-nos per respondre a situacions que requereixen rapidesa i eficàcia, es posa en funcionament molt precoçment abans que es desenvolupi la capacitat de recordar conscientment.

Font: Ctrol+Alt+Supr

Etiquetat amb: , ,
Publicat a aprenentatge, curiositats, neurociència

Diferències cerebrals 2

Un dels cervells més estudiats és el de les persones que pateixen esquizofrènia.

Tot i que hi ha casos d’esquizofrènia amb cervells normals, el cervell esquizofrènic generalment es veu diferent a simple vista mostrant un dimorfisme important.

El cervell esquizofrènic sol presentar un menor pes cerebral, una menor profunditat de les cissures, un eixamplament ventricular,…

A la imatge es poden veure més clarament aquestes característiques. Es mostren dos cervells de dos bessons idèntics de 28 anys, el qual el dret és el que pateix esquizofrènia:

esquizofrenia

Es pot veure que conté moltes més parts fosques a l’interior del cervell (ventricles) i a les “escletxes” (cissures) que estan molt més obertes i separades.

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, neurociència

Ens passem tres anys de la nostra vida somiant

somni-salvador-dali2

Segons el doctor Nicholas Humpbrey, psicòleg i professor a l’Escola d’Economia de Londres i tal com explica en l’entrevista que li va fer el professor Eduard Punset somiar és bo perquè sinó no dedicaríem tant de temps de la nostra vida a fer-ho: ens passem uns tres anys de la nostra vida somiant.

Gràcies a les tècniques modernes s’ha pogut observar que no hi ha tanta diferència entre el món de la vigília (quan estem desperts) i el món dels somnis. S’activen els mateixos grups de neurones quan es percep la realitat que quan s’imagina, és a dir el cervell no diferencia entre la imatge visual dels somnis, de la percepció real quan s’està despert.

La principal funció dels somnis és assajar sentiments, ens posem com a protagonistes dels somnis en situacions socials extraordinàries per a aprendre com funciona la nostra ment i ens veiem a nosaltres mateixos com reaccionem davant d’aquestes situacions estranyes.

Exposa que els primers somnis que experimentem son molt senzills: en els nens petits la majoria dels seus herois son animals, a partir dels quatre anys els somnis es converteixen en una narració que pot ser molt dramàtica fins al punt que els desperti. I és a través d’aquest tipus de contes molt més elaborats quan el nen aprèn què és la pèrdua, el perill, l’ansietat. A través dels somnis s’aprenen coses de la vida real.

Font: Cara a cara con la vida, la mente y el universo d’Eduard Punset
Pintura: El Somni de Salvador Dalí

Etiquetat amb:
Publicat a curiositats, neurociència

El teu cervell s’activa més navegant per Internet que llegint un llibre.

Un nou estudi referma els beneficis d’utilitzar Internet en el nostre cervell. La cerca d’informació per la xarxa involucra una major extensió dels circuits neuronals que no s’arriben a activar mai amb la lectura. Cal destacar, però, que només passa amb aquelles persones que tenen coneixements previs d’Internet.

Aquest estudi el va fer Gary Small de la Universitat de Califòrnia i es va publicar a l’American Journal of Geriatric Psychiatry, i entre altres coses exposa que fer servir Internet mobilitza els centres del cervell i permet exercitar el raonament. Utilitzar els buscadors a Internet estimula els punts que controlen la presa de decisions complexes, però la intensitat de les funcions augmenta en els navegants que tenen experiència amb Internet.

L’estudi es va realitzar amb 24 voluntaris d’entre 55 i 76 anys, dels quals la meitat sabien fer servir les eines informàtiques l’altra meitat no. Una tasca simple i quotidiana com buscar a la web sembla millorar els circuits cerebrals en adults grans, la qual cosa demostra que els nostres cervells son sensibles i poden seguir aprenent a mida que envelleixen.

Font: Gaceta tecnológica

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, neurociència

L’amor i l’odi van de la mà?

Es va fer un estudi sobre les regions del cervell que s’activaven durant l’enamorament, específicament quan el voluntari mirava una fotografia de la cara del seu/va enamorat/da. Més tard, es va fer un estudi similiar utilitzant fotografies que portaven els voluntaris de persones que odiaven. D’aquesta manera, anaven mirant una pantalla on sortien cares neutres, del mateix sexe i que mostraven una expressió semblant i ocasionalment apareixia la cara de la persona odiada.

El resultat va mostrar que les regions que s’activaven en ambdós experiments eren força similars tant en la resposta a l’amor com en la d’odi. Per exemple, en els dos casos s’activaven les zones relacionades amb la por, les situacions angoixants i en activitats agressives. En l’amor s’especula que s’activi regió de l’agressivitat per la possibilitat de lluitar davant un rival.

En les zones que es diferenciaven l’amor i l’odi es pot trobar la regió frontal encarregada al judici crític i al raonament que es desactivava durant l’amor. En l’odi, aquesta regió s’activava molt de tal manera que van poder apreciar una relació directa entre el nivell d’activitat prefrontal i el grau amb què els voluntaris afirmaven odiar a la persona en qüestió.

Així doncs, potser la dita “de l’amor a l’odi hi ha un pas” és més certa del que ens pensàvem…

Font: Centpeus

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, estudis, experimentació, neurociència

El que Einstein no tenia

De petita, el meu ídol no era cap cantant ni actor ni dibuix animat sinó que era l’Albert Einstein; trobava fascinant la combinació de bogeria i intel·ligència que el caracteritzava i em sorprenia que darrera aquella imatge hi pogués haver una persona tant intel·ligent. Ja fa molt de temps que volia escriure un article sobre intel·ligència, i és que sempre li he tingut un cert respecte a aquesta paraula i també admiració per aquells que la tenen com a característica.

En aquest article explico el què és per mi la intel·ligència i també explico exactament el que diu el títol: el que Eisntein no tenia.

Si voleu saber més… http://annabasora.blogspot.com/2008/10/el-que-einstein-no-tenia.html

Etiquetat amb:
Publicat a neurociència

L’oïda correcta per escoltar

Tots alguna vegada hem sentit a parlar de problemes en l’ensenyament que poden ser provocats per la lateralitat. Son qüestions que cada vegada s’estan estudiant amb més profunditat sobretot en els nens donat que es poden aconseguir grans millores.

Però per tu que ja has passat aquestes edats, t’has aturat a pensar si no estàs forçant més del compte el teu cervell? Utilitzes l’oïda correcta per escoltar?

Els estudis actuals sobre la lateralitat en persones normals consisteixen a presentar informació al camp visual o auditiu a un costat i a l’altre del nostre cervell per veure si hi ha diferències en l’eficàcia en les feines.

En el camp visual la informació s’ha presentat per exemple en el camp visual dret, per tant la informació es projectarà a l’hemisferi esquerre, i a la contra es presenta en el camp visual esquerre projectant-se a l’hemisferi dret.

En el camp auditiu s’utilitza la tècnica de l’escolta dicòtica, amb la presentació simultània d’estímuls diferents a cada oïda. Gràcies a aquesta tècnica s’ha descobert que hi ha un avantatge de l’oïda dret (hemisferi esquerre) en la identificació de paraules, i un avantatge de l’oïda esquerra (hemisferi dret) en la identificació dels tons musicals i emocionals. Aquesta diferència queda contrarestada per una transferència massiva d’informació des d’un hemisferi a l’altra a través de les fibres dels cos callós.

El funcionament és el següent, quan l’hemisferi que rep la informació és el més capacitat per processar-lo, per exemple quan l’hemisferi esquerre rep estímuls verbals o l’hemisferi dret rep estímuls visoespaials, aquest hemisferi s’encarrega directament del processament. Si la informació es projecta sobre l’hemisferi menys capacitat aquesta informació es transfereix a l’altra hemisferi degradant la informació.

Etiquetat amb:
Publicat a aprenentatge, neurociència

Diferències cerebrals I

Les malalties que afecten al cervell produeixen canvis de tot tipus: cognitiu, emocional, conductual,… A vegades els canvis fins i tot es poden veure a simple vista al diferenciar-los entre un cervell normal i un cervell malalt. Això succeeix per exemple amb l’Alzheimer:

En aquesta primera imatge es pot veure el cervell de la dreta (Alzheimer) que presenta un tamany més reduït ja que els cervells de malalts d’alzheimer pesen menys, també presenta més forats al cervell (solcs cerebrals), més espaciats i la regió encarregada del judici més reduïda.

En aquesta imatge també es pot apreciar el tamany reduït i solcs més amples del cervell amb alzheimer. També es pot apreciar la diferència entre el cervell sa i el malalt el reduït tamany que presenta aquest últim a les zones de memòria i llenguatge, bastant afectades amb la malaltia d’Alzheimer.

A la última imatge es poden apreciar les diferències des d’un altre punt de vista:

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, neurociència

Estàs ofegant les teves emocions?

Sempre hi ha raons per tancar-nos i dedicar-nos a la feina, a la parella, o als fills.

Ens podem centrar en una persona, o situació concreta per tal de no pensar o sentir les emocions, però tot això s’acabarà reflectint en el nostre cos. El cervell emocional s’ha de manifestar i moltes vegades apareixen problemes físics (estrès, ansietat, la fatiga inexplicable, etc)

Damasio va afirmar que la vida psíquica era el resultat de la bona entesa entre dos cervells, el cervell cognitiu (el cervell conscient, i racional) i el cervell emocional (inconscient, i sentimental).

Broca va parlar del cervell límbic com el controlador de les nostres emocions i del cervell cortical com el controlador de la cognició, el llenguatge i el raonament.

Avui dia, es creu que encara que els processos emocionals i cognitius son diferents, els mecanismes neuronals que els suporten son similars.

Però aquests processos o cervells (l’emocional i el cognitiu) reben la informació de l’exterior i a partir d’aquí poden col·laborar o competir. Serà això el que determinarà el que sentim, com actuem, en definitiva com veiem el mon i als altres.

Però que passa si el cervell cognitiu controla l’atenció conscient i amb la seva capacitat, anul·la les reaccions emocionals?

Pot ser que a la llarga s’acabi perdent el contacte davant de les crides de socors del cervell emocional (per exemple si des de joves s’ha après a no manifestar les emocions…. “els nens no ploren”) pot provocar un temperament no suficientment sensible i per tant serà més complicat prendre decisions.

Investigadors de Berkeley han suggerit que el que pesa més en el nostre cor, no son tant les emocions negatives sino la supressió d’aquestes emocions negatives per part del cervell.

Bibliografia: “Curación emocional”- David Servan-Schreiber

Etiquetat amb: ,
Publicat a neurociència, salut

La privacitat del nostre pensament

Avui a la premsa ha sortit publicat que aviat sortirà a la venda un casc EPOC, que pot llegir el nostre pensament, dissenyat per la firma australiana Emotiv System.

Amb el casc, un jugador de videojocs podrà desplaçar el seu personatge fent servir només el pensament o bé podrà fer desaparèixer un objecte imaginant que no hi és.

Inicialment està creat per tenir una aplicació immediata en el món del videojoc, però també tindrà utilitat en el món de la medicina.

Però, com pot modificar la nostra vida? Imaginem per exemple que aquest casc es posa a la venda pel públic en general. Trobar-te que la gent que t’envolta pot saber el que penses en cada moment, no és això una invasió a la nostra intimitat?

Font : El casc que llegeix el pensament

Etiquetat amb:
Publicat a jocs, neurociència

El cervell ens amaga informació

Quan notem que un mosquit es posa al nostre avantbraç, localitzem la posició exacta amb la mirada i intentem aixafar-lo o fer-lo fugir ràpidament, a fi d’evitar-ne la picada.

Aquesta reacció, aparentment simple i immediata, implica un procés mental molt més complex del que sembla, Requereix que el cervell alineï la sensació tàctil que rebem a la pell amb la informació espacial sobre el nostre entorn i la nostra postura.

Segons us estudi del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (GRNC) adscrit al Parc Científic de Barcelona, realitzat per Salvador Soto-Faraco (professor ICREA) i Elena Azañón s’ha pogut conèixer millor com es desenvolupa aquest procés i com el cervell gestiona el reajustament en cas de conflicte.

A un grup de 32 estudiants universitaris se’ls va demanar que creuessin els braços sobre una taula, de manera que la mà dreta estigués situada en el camp visual esquerre i viceversa, per tal d’aconseguir que la posició externa de les mans no coincidís amb la posició anatòmica.

Van avaluar el temps de resposta a un breu estímul visual —un flaix produït mitjançant un díode (LED)- i van comparar el temps de reacció al flaix quan apareixia a prop de la mà on l’observador havia rebut prèviament un estímul tàctil irrellevant, amb el temps de reacció al mateix flaix quan apareixia a prop de la mà contrària.

Amb els resultats obtinguts s’ha pogut localitzar la informació tàctil i els investigadors suggereixen que el nostre cervell evita les confusions entre els diferents marcs de referència espacial dels quals disposa, mantenint la part inicial del processament per sota del llindar de la consciència.

Font: Comunicacions UB

Etiquetat amb: ,
Publicat a estudis, neurociència
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu