Però, com em puc mesurar la meva intel·ligència emocional?

La Intel·ligència emocional, un concepte que està molt de moda, però exactament que és, i com se que jo en tinc o no en tinc.

Gràcies al periodista Daniel Goleman es va iniciar el debat sobre que és la intel·ligència i si el coeficient intel·lectual té relació amb l’èxit de la persona en el sentit més ampli (triomfar amb les relacions socials, sentimentals, etc).

Els investigadors de Yale i de New Hampshire van definir l’anomenat coeficient emocional com una intel·ligència lligada a la comprensió i a la gestió de les nostres emocions, i que es podia mesurar en funció de 4 aspectes:

  • La capacitat per a identificar el teu propi estat emocional i el dels altres.
  • L’aptitud per a comprendre el desenvolupament natural de les emocions
  • L’aptitud per raonar sobre les pròpies emocions i la dels altres
  • La capacitat per regular les pròpies emocions i la dels altres.

Segons els investigadors aquestes 4 aptituds són els fonaments per tenir el domini d’un mateix i èxit social.

Exemple (extret del llibre ´La cura emocional” de David Servan-Schreiber) ”

“Una jove i brillant investigadora de la facultat de medicina de Pittsburgh havia acceptat participar en un experiment per saber la localització de les emocions en el cervell. S’havia de situar dintre d’un escàner IRM (permet detectar els canvis d’activitat de les neurones en funció del contingut del pensament i les emocions) i veure pel·lícules amb imatges violentes.

Quan va veure les imatges, el ritme del seu cor i la tensió arterial van augmentar considerablement. Llavors se li va proposar d’abandonar l’estudi i ella sorpresa va respondre que estava bé i que no entenia perquè se li preguntava això. Ella no n’era conscient.

Aquest es un exemple típic de persona amb una CI molt elevat i el seu coeficient emocional deplorable, no tenia consciència de les seves pròpies emocions i al mateix temps estava també sorda a les emocions dels altres”.

Bibliografia: “La cura emocional” David Serva-Schreiber

Etiquetat amb: ,
Publicat a neurociència

L’alzheimer – Ments cultivades

Us heu fet la pregunta de com pot ser que persones que durant tota la vida han estat cultivant la seva ment (amb la lectura, l’escriptura, portant la comptabilitat d’una empresa, etc.) puguin agafar aquesta malaltia que la rumorologia l’atribueix a no utilitzar el cervell?

L’Alzeimer és una malaltia neurodegenerativa del sistema nerviós central. Hi ha una acumulació de nombroses plaques de material proteínics en el cervell que van augmentant, incrementant el deteriorament fins a provocar la mort de la persona.

Segons un estudi científic fet pel Dr. Charles Hall, de la Facultat de Medicina Albert Einstein (EEUU), per cada any d’educació formal els símptomes de l’Alzhèimer es retarden una mitja de 2,5 mesos, però, que un cop es presenten, els subjectes més educats pateixen un deteriorament d’un 4% més ràpid per cada any addicional d’educació, es a dir, si una persona ha de patir una demència, sigui l’alzheimer o vascular, en les persones més instruïdes, apareix més tard, però un cop ho fa, ho fa més acceleradament.
Hall diu, que el nivell d’estudis no és un escut protector a llarg termini. Confirmen que els símptomes tarden a aparèixer en les persones més formades i instruïdes, però quan es manifesta la malaltia, la seva progressió es molt més ràpida.

L’estudi va ensenyar que una persona amb 16 anys de formació educativa experimentava una caiguda mental d’un 50% més ràpida que un altre que només hagués anat a l’escola durant 4 anys. Aquesta velocitat de caiguda podria explicar-se per l’habilitat que tenen les persones cultes per mantenir les funcions cerebrals a pesar dels danys que hagin patit. Les proves de memòria van mostrar que la pèrdua accelerada de memòria en aquelles persones més cultivades arriba quatre anys després del diagnòstic de la demència, en comparació amb els 5,5 anys que transcorren en les persones amb un menor grau d’educació.L’explicació seria que quan la memòria comença a perdre’s, el deteriorament cognitiu avança ràpidament i arriba a un punt en el qual la situació es igual que amb les persones menys educades.

Hall assegura que l’estudi no hauria de conduir a la falsa creença de que tenir més educació ajuda a eludir la demència característic del mal d’Alzheimer, no es dolent tenir més instrucció, el que va be perquè es guanyen 2 0 3 anys sense simptomes de la malaltia. Altres estudis defensen que un nivell alt d’escolarització es un factor protector., i un augment de recursos i estratègies per resoldre problemes i reduir riscos de demència.

font : El Correo digital

Etiquetat amb: , ,
Publicat a neurociència, salut

Els teus hemisferis estan connectats!

Han fet molts estudis amb pacients amb el cervell dividit (pacients comissurotomitzats) als quals se’ls ha seccionat el “cos callós” (cuerpo calloso) parcial o totalment.

Hi ha anècdotes molt curioses :

-Sperry va trobar que si es posava alguna cosa a la mà dreta d’una de les persones després de l’operació, aquesta podia dir el que era. Però si se l’hi posava a la mà esquerra no podia : la sensació de l’objecte a la mà dreta va a l’hemisferi esquerre, on es troba també la zona del llenguatge, però si la sensació la tenia a la mà esquerra anava a l’hemisferi dret, hemisferi que no pot parlar.

– Si als dos hemisferis dividits se’ls hi presenten simultàniament objectes diferents en cada camp visual ( per exemple una taronja en el camp ocular dret i una poma al camp ocular esquerra) i es demana que agafi amb cada mà l’objecte que ha vist, es produeix una competència entre les dues mans donat que cada una tracta d’agafar l’objecte que ha vist el seu hemisferi, i es provoca una lluita entre les mans per aconseguir agafar el seu objecte.

– Segons Gazzaniga (1995) en la seva Hipòtesi del Cervell Intèrpret considera que el cervell té una organització on hi ha d’haver un sistema que doni coherència a les sortides , i aquesta funció la dona l’hemisferi esquerre que actua de cervell interpret, es a dir s’ocupa de donar interpretacions per explicar les actuacions que té la persona, tant internes com externes donant relacions causals.

Això ho corrobora un experiment on es presentaven simultàniament a un pacient, 2 imatges diferents a cada un dels camps visuals :
En el camp visual esquerra (per tant ho veia l’hemisferi dret) : Una escena d’una casa nevada amb un ninot de neu.
En el camp visual dret (per tant ho veia l’hemisferi esquerre) : Una pota de pollastre. El pacient tenia que seleccionar després de diverses imatges les que estiguessin relacionades amb cada un dels hemisferis: La mà esquerra va seleccionar una pala, donat que ho relacionava amb l’escena de la nevada. La mà dreta va seleccionar el cap d’un pollastre que es corresponia amb la pota del pollastre. Per tant, els dos hemisferis van fer la feina correctament.

El resultat sorprenent va ser que quan se li va preguntar al pacient perquè havia escollit aquests estímuls. El subjecte, es a dir el seu hemisferi esquerre (l’encarregat de la parla), va contestar donant una resposta coherent sobre el cap del pollastre (l’havia agafat amb la dreta, i per tant l’hemisferi esquerre podia contestar be), però quan va haver d’explicar perquè havia agafat la pala (que l’havia agafat amb l’esquerra) va contestar que perquè havia de netejar el galliner (cosa errònia). Això vol dir que l’hemisferi esquerre no coneixia la resposta (perquè l’hemisferi dret no li havia pogut traspassar la informació), però va fer una interpretació errònia però coherent.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a curiositats, experimentació, neurociència

Estudien la manera de poder saber les teves intencions abans que tu mateix en siguis conscient

Llegint l’entrevista a la revista “Muy Interesante” del mes d’agost de 2007, al Dr. Michael Gazzaniga, Catedràtic de Psicologia de la Universitat de Califòrnia, fundador de la neurociencia cognitiva i autor del llibre “El cerebro etico”, he considerat oportú comentar alguns dels punts més destacats :

Exposa entre altres coses que s’està treballant en augmentar la memòria i també a esborrar-la : si volem recordar alguna cosa, podríem prendre medicaments per poder fer-ho, però, i si volem oblidar? S’ha localitzat les àrees del cervell relacionades amb la supressió dels mals records, una zona del còrtex prefrontal, la circumvolució frontal mitja i la inferior dreta. Això obra la porta a preguntar-se si es podrà arribat a poder prendre un medicament per oblidar certa situació viscuda?. (si voleu consultar més informació sobre el tema a “Elmundo.es

Així mateix comenta també una altra investigació recent que apunta la possibilitat de llegir les intencions d’algú abans que les porti a terme. Cosa que obriria el camí a preguntar-se si això faria perdre la privacitat del nostre pensament i si seria una manera de controlar-lo: diu que el teu cervell decideix el que vols realitzar molt abans que tu en siguis conscient, per tant s’està treballant per arribar a esbrinar a través del teu cervell el que tens previst de fer encara que tu no en siguis conscient.

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, experimentació, neurociència
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu