Faula 17 El mirall xinès

Publiquem la faula número 16 d’aquesta secció.

Un camperol xinès va anar a la ciutat per vendre la collita d’arròs i la seva dona li va demanar que no s’oblidés de portar-li una pinta.
Després de vendre l’arròs el camperol es va reuní amb uns companys per celebrar-ho, i va beure. Després una mica confós, en el moment que estava a punt de marxar va recordar que la seva esposa li havia demanat alguna cosa però no recordava que era. Hi pensava, hi pensava, però no ho podia recordar.

Llavors va comprar a una tenda el primer que li va cridar l’atenció: un mirall.

Va tornar al poble, li va regalar a la seva muller i seguidament se’n va anar a treballar al camp.

La seva dona es va mirar al mirall i va començar a plorar desconsoladament. La mare li va preguntar la raó d’aquelles llàgrimes i ella donant-li el mirall li va dir:

  • El meu marit ha portat a casa a una altra dona, jove i maca.

La mare va agafar el mirall el va mirar i li va dir a la seva filla:

  • No tens de que preocupar-te, es una vella.

 

 

Autor: Conte tradicional Xinès

Etiquetat amb: , ,
Publicat a contes, percepció

Com som? Som com pensem que som, o som com ens veuen els altres?

Saber com ens veuen els altres moltes vegades ens pot ajudar a conèixer-nos a nosaltres mateixos. Nosaltres som molt més crítics amb nosaltres mateixos del que ho son els altres.  Cal que ens adonem d’això, sobretot aquelles persones que son extremadament autocrítiques amb elles mateixes.
Psico-ajuda.
Si vols saber si la teva visió sobre tu mateix es molt diferent de la que tenen els altres sobre tu, pots aplicar el Model UFEE ELBAK.

Aquest model està pensat des d’una visió d’empresa i de presa de decisions, però nosaltres l’hem adaptat a com pensem que som nosaltres, i a com ens consideren els altres en relació amb ells. Hem de tenir en compte els següents punts de vista:

  1. Com ens veiem a nosaltres mateixos
  2. Com ens agradaria veure’ns
  3. Com ens veuen els altres
  4. Com ens agradaria que ens veiessin els altres.

Quan facis l’exercici no t’aturis massa en la valoració.

1) Com et veus a tu mateix: D’una escala d’1 a 10 valora’t sobre els següents aspectes (aquests aspectes son variables i tu pots posar els eixos que a tu t’interessin en cada moment) :

  • Com interactues amb els altres. En quin grau de l’1 a 10 et consideres extrovertit? i en quin grau de l’1 a 10 et consideres introvertit? marca-ho
  • Et consideres segur de tu mateix?. Quin grau de l’1 a 10 creus que tens baixa autoestima?  Quin grau de l’1 a 10 creus que tens l’autoestima alta?
  • Que es més important per tu la ment o les emocions. Posa el grau d’importancia que consideres que tu li dones de cada un)
  • Et sents que els altres poden confiar amb tu. Ets amic dels teus amics? els ajudes en el moment que cal? (a un costat hi ha molt confiable i a l’altre poc confiable. Posa el grau que consideres que ets de cada un)

Un cop ho hagis marcat en el dibuix uneix les línies amb el bolígraf.
En la imatge hi ha un exemple

2) Amb altres colors ves marcant com t’agradaria que que et veiessin els altres en cada un dels aspectes anterior. I ho uneixes amb un altre color.

Ves fent el mateix amb els punts 3 i 4.

Cal que tinguis en compte que la suma dels eixos sempre ha de donar 10 (no pots ser 10 extrovertit i 10 introvertit. Si seria correcte per exemple, 4 extrovertit i 6 introvertit)

Quan el tens ple, pots demanar a un amic o company de feina que l’ompli des del seu punt de vista, i després compara els resultats.

Font:  “El pequeño libro de las grandes decisiones  Mikael Krogerus

Etiquetat amb: ,
Publicat a percepció

Veus l’home?

Agafa un rellotge i calcula el temps que tardes a veure un home en aquesta imatge:

Si el trobes en 3 segons el teu cervell està més desenvolupat que el de les altres persones
Si el troben en 1 minut el desenvolupament del teu cervell és normal.
Si tardes entre 1 i 3 minuts el teu cervell reacciona lentament, ingerir més proteïnes et pot ajudar (et recomanen menjar nous).
Si has tardat més de 3 minuts el teu cervell està molt i molt lent i l’única manera d’arreglar-ho és que assagis amb més dissenys d’aquest tipus per desenvolupar aquesta zona del cervell (també t’ajudaria una dieta de nous)

Post extret de Todo interesante

Si us serveix de consol, jo hauré de menjar moltes nous

Etiquetat amb:
Publicat a curiositats, percepció

Faula 13 – El vent

Publiquem la tretzena faula d’aquesta secció.

En Roc era un petit os que vivia en una petita illa. Ell era l’encarregat d’aconseguir les reserves per poder aguantar tot l’hivern. Anava amb una barca remant fins a l’altra costat i allà agafava el menjar per poder alimentar-se ell i la seva família.

Un dia en Roc va pujar a la barca per fer el mateix recorregut que feia sempre, però aquell dia feia molta mala mar. Feia un vent tant fort que l’hi feia recular la barca. Per molt que remava i remava, la barca no avançava gens.

Mica en mica en Roc es va anar esgotant s’adonava que no podia continuar lluitant contra el vent: Estava molt enfadat. Donava les culpes a aquell vent i fins hi tot el va a arribar a insultar.

Però, finalment, pensant que tenia un germà més petit que l’estava esperant va decidir continuar lluitant. Va aconseguir arribar a la costa i entre mig de molts d’esforços va poder lligar la barca. Va sortir a buscar el menjar carregant tant les bosses que tenia por que no podria moure’s. Fins hi tot pensava que amb aquell vent li caurien totes les bosses per terra!

Finalment de tornada, en Roc va poder pujar les bosses a la barca i sense pensar-hi més va tornar a posar-se al mar, remant i remant. Però quina va ser la sorpresa quan es va adonar que ara, el vent que s’havia portat tant malament amb ell, ara l’estava ajudant a no haver de fer esforços per poder moure la barca tant pesada.

I així va ser que en Roc es va adonar que de vegades el que ens sembla que és un entrebanc per a nosaltres, després se’ns converteix en un ajut.

Etiquetat amb:
Publicat a contes, percepció

Dolç, salat, agre, àcid, amarg .. i l’ “umami”

Localitzen un sisè sabor, l’umami, que s’identifica amb les grasses, i podria ser la clau per reduir en el futur els problemes d’obesitat.

Segons explica la revista Psiquiatria.com, un equip d’investigadors de la Universitat de Deakin a Melbourne, junt amb col·laboradors de la Universitat d’Adelaide, van observar que hi ha persones sensibles a aquest sabor, i que aquestes persones tendeixen a menjar menys quantitat de grassa i per tant son menys propensos a patir sobrepès.

Després de l’estudi suggereixen que “donat que les grasses son altament accessibles i molt comuns en les dietes actuals, pot ser que els nostre sistema gustatiu pot tornar-se insensible al sabor de la grassa amb el temps, per la qual cosa faria que algunes persones fossin més susceptibles al consum excessiu d’aliments grassos” segons Keast

Per accedir al text complert journals.cambridge.org/action/displayJournal?jid=BJN

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, percepció

Davant d’una escena de dolor, el perceps?

Segons investigadors del Regne Unit el cervell podria percebre el dolor dels altres.

Moltes persones sempre han dit que senten el dolor quan veuen escenes on n’hi ha. Moltes d’aquestes persones fins hi tot eviten les pel·lícules de terror i les imatges cruentes de les noticies per tal de no sentir aquest dolor.

Doncs, segons Stuart W. G. Derbyshire, de la Universitat de Birmingham això seria més que una resposta empàtica: en el seu estudi van veure que les persones que diuen sentir el dolor dels altres a part de tenir més activitat en les regions emocionals del cervell també en tenen en les regions cerebrals sensibles al dolor.

L’autor així ho explica després de fer l’experiment amb 108 estudiants universitaris. D’aquests, un terç van confessar que a part de tenir una reacció emocional també havien experimentat una mica de dolor en el lloc de la lesió. En aquestes persones se’ls hi va descobrir activitat en els centres emocionals del cervell igual com als altres, però a més també una activitat molt intensa en les zones associades al dolor.

Aquest estudi s’ha publicat a la revista Pain. Per accedir al text complert: www.sciencedirect.com/science/journal/03043959

Font: Psiquiatria.com

Etiquetat amb: ,
Publicat a neurociència, percepció

L’efecte McGurk

El que veus et pot influir amb el que sents. Això justament és l’efecte McGurk: quan el que percep el nostre cervell no es correspon amb la realitat i a més hi ha una interacció entre diferents modalitat sensorials (auditiva i visual). S’experimenta en aquest vídeo.

Quan la persona pronuncia una sil·laba està influït en el que sentim (tu entens “da” quan el que realment estàs escoltant es “ba” i s’està dient “ga“).

Amb els estudis que s’han anat fent s’ha descobert que el fet de poder veure a la persona que està parlant fa que nosaltres millorem el volum del que sentim. Més tard McGurk quan estudiava amb nens, al moment que va presentar sons diferents del que es pronunciava, amb les sil·labes “ga” i “ba” es va adonar que els nens sentien “da”. Així es va adonar que es produïa una espècie d’il.lusió auditiva.

Aquest efecte també es pot aconseguir amb altres combinacions (ka -visual i la pa – auditiu i dona una percepció de “ba”).

Amb els experiments de neuroimatge s’ha vist que la regió del cervell del surc temporal superior esquerre o àrea de l’associació, s’activa de manera diferent quan rep estímuls que concorden (els visuals i els auditius) de quan no concorden.

Article extret i adaptat de PsicoTeca

Etiquetat amb:
Publicat a percepció

Per un moment no pensis en res

Etiquetat amb:
Publicat a percepció

Saps llegir?

Llegeix aquesta frase i contesta:

Està escrita correctament?

HI HA ARBRES

A LA

LA SELVA

Solució

Etiquetat amb: ,
Publicat a cites, curiositats, percepció

Il·lusió òptica

  1. Mira els punts roses en moviment.
  2. Ara fixa la vista en la creu central.
  3. I finalment, continua mantenint la vista a la creu central sense desviar la mirada.

Segur que al fixar la vista en la creu central en un principi has vist que el punt rosa que està en moviment es convertia en un punt de color verd clar. Al fixar més estona la vista en el centre, has anat veient que els punts roses anaven desapareixent fins que tots s’esborraven menys el punt que anava girant.

Aquest efecte s’anomena post-efecte del moviment: el moviment i el color els detectem amb parelles de neurones que s’agrupen d’una manera determinada. Si el període d’exposició s’allarga, provoca un cansament i un dels membres de cada parella de neurones se separa provocant que ens habituem a l’estimulació que estem rebent.

La retina s’ha saturat d’aquest color i hi està menys sensible que normalment. Quan posem la vista sobre l’espai en blanc el cansament es manifesta veient el color complementari, el verd clar.

Etiquetat amb:
Publicat a curiositats, percepció

El perfeccionisme! necessitat de controlar-ho tot


Hi ha persones que volen fer qualsevol activitat de forma brillant fins arribar al punt d’exigir-se més del que cal, per aconseguir que tot surti perfecte.

Aquestes persones consideren el perfeccionisme com una cosa positiva, volen fer les coses bé i mai es perdonen un error. Intenten evitar que se’ls hi escapi res.

Quan aconsegueixen fer les coses perfectes només estan preocupades per voler fer-les encara més i més perfectes i es converteixen en els seus propis jutges donat que no valoren els seus èxits pensant que tot podia haver estat millor.

El perfeccionista amb aquesta cerca de la perfecció vol que el seu benestar emocional no quedi afectat, normalment actua per evitar la desaprovació, el rebuig i la critica dels altres. Són persones que encara que aconsegueixen èxits, dubten sempre d’elles mateixes.

Aquest perfeccionisme es pot donar en tots els camps de la vida, a la feina (voler fer bé la feina fins a l’extrem que no s’accepten els errors), en la relació amb la parella (no voler expressar el que senten fins a l’extrem que s’arriba a ser una altra persona per tal que no quedi afectada aquesta relació), amb la imatge corporal (tenir un cos perfecte), etc.

Cal modificar els pensaments negatius: una bona manera es fitxant-se que els altres també tenen errors i tenir-ne és el més normal del món. I molt important és avaluar els èxits en funció de si s’ha gaudit del què es fa, sense pensar en el que s’ha aconseguit.

Etiquetat amb: ,
Publicat a alimentació, percepció

Maneres de percebre el món

Segons la PNL la Programació Neurolingüistica de Brandler i Grinder, els individus tenim diferents maneres de percebre el món donat que utilitzem diferents maneres de representació.

Una persona per exemple percep el món i expressarà el que veu centrant-se en les dades visuals, una altra persona serà més auditiva i una tercera serà més sensitiva (centrant-se en les sensacions tàctils, gustatives i olfactives). Els diferents sistemes de percepció constitueixen diferents tipus de personalitat.

Inicialment la psicologia es va esforçar a comprendre el comportament humà procurant entendre el contingut de la ment i el passat de les persones. John Grinder y Richard Bandler amb el PNL deixen de posar l’interès en els continguts i es centren en la forma com es construeix l’experiència pròpia. Com la gent ens fem les construccions en el nostre cap segons els estímuls que rebem de l’exterior i del nostre propi interior. Així, la PNL constitueix un model formal i dinàmic de com funciona la nostra ment i percepció humana, de com procesa la informació utilitzant les estrategies internes per adaptar-se positivament.

Amb la PNL es fa una analogia amb l’ordinador utilitzant els nostres patrons. Ens permet mitjançant tècniques, reconeixer i desenvolupar habilitats per al creixement personal i millora de les relacions interpersonals, però sobretot ens permet conèixer de manera objectiva la percepció dels altres i la de nosaltres mateixos.

Utilitza sobre tot els aspectes lingüístics de la nostra comunicació donat que a través del llenguatge construim la nostra realitat.

Bibliografia: Psicologia de la Comunicación – Alex Mucchielli

Etiquetat amb:
Publicat a percepció

Il·lusions visuals i de pensament

A la pàgina UAB divulga explica que el fet que veiem aquesta figura en moviment, lluny de considerar-ho un error, es creu que és un mecanisme protector necessari per a la nostra interacció quotidiana amb el món.

Segons un article d’Alejandro Maiche, Anna Vilaró, Anna Renner, Enric Munar “Las ilusiones visuales, espejismos que no engañan”, Departament de psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’educació, UAB, es vol desfer el mite que són errors del sistema visual.

En una altra pàgina també relacionada Il·lusions visuals i de pensament s’expliquen exemples d’il·lusions tant visuals com del pensament. Una de les il·lusions del pensament que hi ha (que es troba sota una llicència Creative Commons), és la següent, però en podeu trobar d’altres :

  1. Una raqueta de tennis i una pilota costen 105 euros, si la raqueta costa 100 euros més que la pilota, quan costa la pilota?

Ja ho heu pensat? Creus que costa 5 euros? doncs, no. la pilota costa 2,5 euros, que sumats als 102.5 euros fan 105 euros, així la raqueta costa 100 euros més que la pilota.

El fet que la majoria hagem resolt malament el problema es degut a que agafem una drecera de la ment, hem estat objecte d’una il·lusió del pensament: és més fàcil descompondre una quantitat sencera en dues quantitats senceres menors, en comptes de fer-ho com s’havia de fer.

Etiquetat amb: ,
Publicat a curiositats, percepció

La piramide de Maslow – Teoria de les necessitats

Treballes? Estàs motivat a la feina? Que creus que fa que ho estiguis o no? Al llarg de la història han aparegut moltes teories en funció del que consideren que és bàsic per sentir-se motivat, una d’elles és la Teoria de les necessitats o piràmide de Maslow.

És una de les teories clàssiques que van sorgir per explicar la motivació laboral, i gràcies a un anunci que feien a la TV s’ha posat de moda. La Teoria de Maslow (1943-1954) diu el següent:Maslow va proposar una jerarquia de 5 necessitats :

Nivell inferior on hi ha la necessitat de satisfer els impulsos biològics o fisiològics més bàsics, com el menjar o la vivenda.
En el segon nivell situa la necessitat de viure en un entorn estable i sense amenaces.
En el tercer, la necessitat d’afiliació, el interès per viure en societats, de relacionar-se amb els altres o de tenir amics.
A continuació apareix la necessitat d’autoestima, de valoració i reconeixement personal.
I per últim en el nivells superior es troba la necessitat d’autorealització personal.Va assenyalar que aquestes necessitats estan jerarquitzades de forma que primer es satisfà la necessitat més bàsica per anar ascendint progressivament fins arribar a la necessitat d’autorealització, com més amunt de la piràmide, més motivat està l’individu.

Aquesta teoria es potser la més coneguda pel públic en general, però la Psicologia de les Organitzacions només l’hi ha donat un valor purament històric (Creus realment que són aquestes coses les que t’ajuden a motivar-te a la feina? Donaries per bona aquesta teoria?).

Seguint aquest model de Maslow, McGregor (1960) va distingir dos punts de vista diferents sobre les persones i la seva forma de comportar-se en una Organització : Sintetitza la teoria de Maslow en 3 nivells, necessitats fisiològiques i de seguretat, necessitats socials i necessitats d’autorealització. Per aquest l’Organització no només ha de perseguir la satisfacció de les pròpies fites (teoria de la persona) sinó també la creació d’oportunitats per al creixement personal dels treballadors (teoria sobre comportament en l’Organització).

A part d’aquestes teories que estan emmarcades dintre de les anomenades clàssiques n’hi ha d’altres on es dona importància a altres aspectes (per exemple el sentiment de justícia, l’equilibri entre el que esperes rebre i el que dones, etc.) que en propers posts anirem comentant.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a conducta, filosofia, percepció, social

Mira el paisatge, hi veus les figures amagades?

Hi ha diferències a l’hora de processar la informació cosa que fa que ens enfrontem de diferent manera davant dels problemes : Es diu que la personalitat de cadascú influeix en la nostra percepció.

Un dels estils cognitius diferents es el que s’anomena dependència o independència de camp, es a dir la tendència a percebre les situacions d’una manera global (dependència de camp) o la capacitat de discriminar les parts o elements del tot (independència de camp). En aquest dibuix, hi ha qui veu el dibuix globalment i d’altres que son capaços de forma ràpida de trobar les figures en el paisatge.
Això té unes implicacions educatives:
-Referent a les relacions interpersonals (les persones amb dependència de camp tenen més orientació social, i estan més inclinades a la interacció amb els altres. Per contra els independents de camp son més autònoms, els hi agrada el treball individual, amb molta iniciativa però sense deixar-se influir massa pels altres
– Referent a les preferències intel.lectuals els depenents de camp s’inclinen més cap a les ciències socials i les humanitats. Els independents de camp rendeixen millor en les feines analítiques, com la física, biologia, matemàtiques, etc.
Això però s’ha de considerar dintre del context, es a dir, que es rep també influencia de pares a fills en el desenvolupament de la dependència-independència de camp : al pressionar als nens al cumpliment de les normes externes durant el seu creixement repercuteix a que no es desenvolupi un jo diferenciat del dels altres, i per contra les mares dels nens que son dependents de camp solen ser més arbitràries i impulsives cosa que impedeix al nen l’establiment d’uns criteris coherents i estables.
Etiquetat amb: , ,
Publicat a curiositats, percepció

BLOG ACTION DAY 2007 Relació entre temperatura i agressió

  Avui es el dia que molts blocaires de tot el mon ens hem posat d’acord per enfocar el nostre post cap al medi ambient. S’ha organitzar des de la pàgina blogactionday . És per això que des d’aquest modest bloc parlarem de com ens afecten els canvis de temperatura a nosaltres, a la nostra salut, i per tant al nostre estat d’ànim.

Les variacions de temperatura afecten al comportament de l’home. Hi ha uns vectors ambientals que afecten a la salut i al comportament: el soroll i les vibracions, la contaminació, les radiacions i ionització de l’aire, i la temperatura i condicions atmosfèriques.

Ens centrarem aquí en com afecten les variacions de la temperatura ambiental i la percepció que en tenim. Aquesta percepció està en funció de la temperatura real, del moviment de l’aire, la humitat, l’estat fisiològic del nostre organisme, el tipus d’alimentació i el tipus d’activitat que estem realitzant en aquell moment.

Ja al 1833 el sociòleg Quételet va formular la “llei tèrmica de la delinqüència” segons la qual els delictes violents son més provables en els períodes de forta calor. En altres estudis s’ha comprovat la temperatura mitjana de moltes ciutat i la influència directa i lineal que hi ha en l’augment de la temperatura i els disturbis que es produeixen a la ciutat.

Al 1972, però Barón va exposar la relació de U invertida entre calor i agressió (la calor produeix un efecte negatiu a la persona, a més calor més efecte negatiu i per tant es produeix un augment de l’agressió, però només si la intensitat d’aquest efecte no sobrepassa certs límits, una intensitat extrema de calor i per conseqüent d’efecte negatiu pot provocar la fugida)

Aquests estudis son útils per veure els efectes que provoquen els canvis de temperatura en les persones, però el que s’hauria d’intentar es que aquests canvis no es produïssin. Evidentment, hi ha moments que son inevitables, dintre del procés natural, però en el que s’ha de treballar és en que la mà de l’home no acceleri aquests canvis en els cicles biològics que estan en marxa.

Etiquetat amb: , ,
Publicat a altres, percepció
Consultes gratuïtes de Logopèdia
Ens podeu fer consultes gratuïtes de Logopèdia infantil o d'adults aquí

Les respostes us les donarà la Carla Contreras, Logopeda del centre Lluveras Psicologia
categories
Canal del Youtube
Consulteu mes videos en el nostre Canal
arxiu